L'Ideal de l'Ebre

ERC vol que l’Ajuntament de Móra d’Ebre demani a la Generalitat la construcció o reforma de l’Escola Lluís Viñas

2012-02-07T15:45:00.002+01:00

La moció presentada reclama una partida als pressupostos de la Generalitat i la creació d’un Comissió per fixar el calendari d’actuacions

El grup municipal d’Esquerra de Móra d’Ebre ha presentat una moció per debatre en el proper Ple municipal demanant la construcció o reforma de l’escola Lluís Viñas. El portaveu del grup, Josep Anton Moreno, ha recordat que aquest és ‘l’equipament més necessari i urgent que té pendent de reformar, de manera integral o bé fent-ne una nova construcció, el nostre poble’. Per ERC aquesta actuació és cabdal per poder oferir més i millors prestacions educatives als alumnes. Moreno a més d’apuntar les importants despeses de manteniment (calefacció, etc) que comporta l’escola degut al seu estat, ha destacat la manca d’espais, aules, gimnàs, pista coberta, magatzem i ascensor, amb les barreres arquitectòniques que això suposa.

Moreno ha recordat que l’equip de govern municipal anterior, del que formava part ERC, va iniciar reunions amb el Departament d’Ensenyament de les Terres de l’Ebre, per tal d’adquirir compromisos en ferm sobre aquesta escola. De fet la directora del serveis territorials, M. Àngels Rojas, manifestà la ferma voluntat de ‘mantenir en el mapa d’obres educatives de les Terres de l’Ebre la proposta d’actuació al municipi de Móra d’Ebre’, tal com consta en una carta dirigida a l’ajuntament, on es comprometia a començar la redacció del projecte. El regidor republicà ha volgut destacar el paper de l’Associació de Mare i Pares de l’Escola que van recollir més de 2.100 signatures per engegar i accelerar el projecte de construcció de la nova escola. ‘Aquest és un equipament necesari i els interessos del poble han d’estar per damunt dels del partit. Per això cal que tots complim el compromís adquirit amb l’AMPA de defensar i demanar la reforma o construcció de la nova escola’.

ERC per segon any consecutiu ha presentat una esmena als pressupostos de la Generalitat de Catalunya demanant la incorporació d’una partida pressupostària per iniciar la reforma o nova construcció d’aquest equipament educatiu. Precisament la moció presentada per ERC demana un partida als pressupostos de la Generalitat per la reforma del centre educatiu i la creació d’una comissió municipal amb la presència de tots els partits del consistori, l’AMPA i la direcció de l’Escola Lluís Viñas per tal de poder establir amb el Departament el calendari d’actuacions i inversions.

Per acabar Josep Anton Moreno ha afirmat que ‘la necessitat d’actuar sobre l’Escola Lluís Viñas fa que no es pugui retardar per més temps’. Tot afegint que ‘la situació de crisi econòmica no pot ser una excusa perquè això només depen de la voluntat política i l’exemple el tenim amb l’Escola Oficial d’Idiomes, que tant quan si hi havia crisi com si no, CiU mai va voler portar aquesta escola a Móra d’Ebre, va ser ERC qui amb convicció i voluntat política la va portar i ara es manté malgrat la crisi perquè és necessari’.

Junqueras: ‘El govern espanyol insulta la intel•ligència i la dignitat dels ciutadans de Catalunya’

2012-01-28T21:26:00.001+01:00

Demana treballar per la diversificació econòmica de la Ribera d’Ebre ara que s’ha obert el camí de l’etapa postnuclear

El president d’ERC, Oriol Junqueras, abans de reunir-se amb regidors del partit del Priorat, la Terra Alta i la Ribera d’Ebre ha manifestat a Móra la Nova la seva satisfacció per la no instal·lació del cementiri nuclear. Per Junqueras ‘això obri el camí de l’etapa postnuclear i de la no dependència de la Ribera d’Ebre del monocultiu nuclear. Ara s’ha de començar a treballar amb la diversificació econòmica i empresarial d’aquestes comarques, utilitzant aquests darrers anys que queden fins el tancament de les centrals i d’entrada de diners provinents d’aquest sector, per assegurar la diversificació de l’economia i la possibilitat de que hi hagi una economia sostenible vinculada a les energies renovables, el turisme, l’agricultura, i altres sectors.’ Junqueras ha proposat la creació d’una taula Comarcal per a la recuperació i la diversificació econòmica de la Ribera d'Ebre, i que aquestes comarques, que durant molt de temps han pagat un preu molt alt com a subministradors d’energia al conjunt del país, puguin acollir centres d’innovació i recerca en l’àmbit de les energies renovables. A més a més, també ha proposat que la línia ferroviària actual doni un servei sòlid en transport i logística a aquestes comarques connectant el corredor del mediterrani amb l’Aragó, fet que serviria per impulsar la seva indústria.

Junqueras ha valorat amb molta preocupació la decisió del Consell de Ministres d’’anul·lar el suport a les energies renovables ‘perquè afecta negativament sectors que poden ajudar a superar la crisi i a construir el camí de la recuperació econòmica’. I tot això, segons Junqueras, ‘mentre el govern espanyol continua prioritzant la despesa en banderes, piscines i ambaixades ‘. El president republicà també ha lamentat que ‘el Govern espanyol insulti la intel·ligència i la dignitat dels ciutadans de Catalunya quan s’atribueix el paper de garant del rigor pressupostari i de que les Administracions públiques no facin un mal ús dels seus pressupostos’. El polític republicà ha recordat que si algunes Comunitats Autònomes i ajuntaments han tingut una actuació especialment irresponsable en aquest àmbit són les governades pel PP. Com el País Valencià, una de les més endeutades en renda per càpita, o l’ajuntament de Madrid, que representa una tercera part de l’endeutament de tots els ajuntaments de l’estat.

Per acabar Junqueras ha fet referència a la convocatòria del referèndum per la independència d’Escòcia afirmant que ‘estem convençuts que el camí per preparar qualsevol mena de transició nacional està en que sigui el govern d’un mateix país qui lideri aquest procés de reflexió i estudi com ha fet el govern escocès’. D’aquí que hagi fet una crida explícita al Govern de Catalunya de fer un procés de seguiment i anàlisi de com el govern escocès està conduint el procés d’autodeterminació. ‘Nosaltres estem disposats a fer de pont i enllaç amb el govern escocès, i acompanyar-los si estan disposats a fer aquest pas’. Ha dit després de recordar que comparteix grup europeu amb el Scottish National Party.

VISITA ORIOL JUNQUERAS, PRESIDENT D’ERC A LA RIBERA D'EBRE

2012-01-25T09:21:00.000+01:00

El proper divendres 27 de gener de 2012, el President d'ERC Oriol Junqueras visita la comarca, el motiu de la visita és reunir-se amb els alcaldes, regidors i consellers comarcals d'ERC de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat.

El programa d'actes començarà a les 17'30 h amb una roda de de premsa sobre la fi de l'amenaça del cementiri nuclear a Ascó, a la Seu d’ERC. C. Sant Domènech, 7. Móra la Nova, posteriorment a les 18 h i al mateix lloc es reunirà amb els alcaldes, regidors i consellers comarcals del Priorat, la Terra Alta i la Ribera d'Ebre.

A les 20.00 h en un acte obert a tothom Xerrada: El futur de Catalunya està a les nostres

mans Casal Municipal. C. de la Creu, s/n. Miravet

A les 21.00 h El president soparà amb militants, amics i simpatitzants de la Ribera d’Ebre

Granja Estel. Pl. Major, 2. Miravet

PREGUNTES A L'EQUIP DE GOVERN DE L'AJUNTAMENT DE MÓRA D'EBRE 1

2012-01-20T14:06:00.002+01:00

Tal hi com es va quedar en el ple del 28/12/2001, en que es farien arribar per escrit les preguntes adreçades a l’equip de govern sobre diversos temes que preocupen a la població, i donat el poc temps que es va disposar en el darrer ple per formular-les, així com la periodicitat en que podem fer preguntes als plens (ordinaris, cada 2 mesos).

A partir de la data d'avui així ho farem, al mateix moment de presentar les preguntes al registre de l'Ajuntament, les publicarem a l'Ideal de l'Ebre i en farem el seguiment, aquesta també és la manera de que la població n'estigui informada, i podem donar resposta a les demandes dels ciutadans que ens heu fet arribar aquestes qüestions.

La primera demanda d'aquesta sèrie de preguntes és:

D’acord amb la pregunta formulada al passat ple del dia 28/12/2011 pel Regidor d'ERC Sr. Josep A. Moreno, tal hi com ha de constar a l’acta de l’esmentat ple, a petició seva, i vista la bona predisposició del regidor d’Hisenda en proporcionar-la, us demanem ens feu arribar la documentació on es reflecteixi la situació econòmica real de l’Ajuntament a data 01/07/2011

PRESENTADA D'UNA MOCIÓ PER A LA CREACIÓ DE L’ASSOCIACIÓ DE MUNICIPIS PER LA INDEPENDÈNCIA

2012-01-19T17:16:00.004+01:00

En data 18 de gener de 2012, el Grup Municipal d'ERC ha presentat pel proper ple de l'Ajuntament de Móra d'Ebre una Moció per a la creació de l'Associació de Municipis per la Independència

El 13 de setembre del 2009 s’iniciava a Arenys de Munt un moviment popular que reclamava exercir el dret d’autodeterminació a partir de realitzar una consulta impulsada per la ciutadania en la que es preguntava a la població sobre l’acceptació d’una Nació Catalana independent dins de la Unió Europea.

Aquella iniciativa va ser seguida per 554 municipis d’arreu del Principat, donant la possibilitat de votar per la independència de la nostra nació a més 900.000 catalans. El 10 d’abril del 2011, aquest procés es finalitzava amb la realització de la Consulta a Barcelona.

També, com a conseqüència de la sentència del Tribunal Constitucional en relació a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que va comportar una modificació de continguts que retallaven l’àmbit d’autonomia del nostre país, va sorgir un moviment entre els municipis del Principat de Catalunya que va comportar la declaració de municipis moralment “exclosos” de la Constitució Espanyola, recollint d’aquesta manera el sentit de la manifestació sobiranista del 10 de juliol de 2010.

Tenint en compte que el dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, qüestió aquesta que està recollida a la carta de les Nacions Unides, com també al Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics ratificat per l’Estat espanyol el 27 de juliol de 1977, que en el seu Article 1 proclama: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural. Tots els pobles poden, per a les seves pròpies finalitats, disposar lliurement de llurs riqueses i de llurs recursos naturals sense perjudicar, però, cap de les obligacions que sorgeixen de la cooperació econòmica internacional basada en un principi de benefici recíproc, i també del dret internacional. En cap cas, un poble no pot ser privat dels seus mitjans de subsistència. Els estats en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen responsabilitat d’administrar territoris no autònoms, i territoris en fideïcomís, promouran l’exercici del dret a l’autodeterminació i respectaran aquest dret d’acord amb les disposicions de la Carta de les Nacions Unides.”

Tenint en compte que el Decret 110/1996, de 2 d’abril, regula la constitució d’organitzacions associatives de les entitats locals de Catalunya per tal de protegir i promoure els seus interessos comuns i genèrics, diversos Ajuntaments, volem impulsar la creació d’una associació de municipis que treballi per avançar cap a l’assoliment de la independència de la nostra nació des de l’àmbit municipal;

És per aquest motiu que es proposa al Ple l’adopció del següents acords:

PRIMER.- Acordar l’adhesió de l’ajuntament de Móra d’Ebre a l’Associació de Municipis per la Independència, que implica la plena acceptació dels estatuts d’aquesta entitat, constituïda a Vic el 14 de desembre de 2011 i l’objecte de la qual és l’assoliment dels drets nacionals que corresponen a Catalunya i promoure l’exercici del dret a decidir.

SEGON.- Designar a l’alcalde/alcaldessa com a representant d’aquest Ajuntament a l’Associació de Municipis per la Independència. Quan l’alcalde/alcaldessa no hi pugui assistir, mitjançant resolució expressa, podrà delegar aquesta representació en un regidor.

TERCER.- Facultar l’alcalde/alcaldessa per signar els documents necessaris per l’execució del present acord.

QUART.- Remetre certificat de l’acord a la presidència de l’Associació de Municipis per la Independència domiciliada al C. Ciutat, 1, 08500 Vic.

CiU vota a Madrid a favor de les mesures que, segons Mas-Colell, 'asfixien' Catalunya

2012-01-11T16:59:00.000+01:00

El decret de mesures del govern espanyol tira endavant amb el vot de PP i CiU, tot i que la federació en critica els augments de l'IRPF i l'IBI · CiU promet 'pressionar' per corregir-los el 2014

El Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres el decret del govern espanyol que inclou el paquet de retallades i mesures per reduir el dèficit, com ara l'augment de l'IRPF i de l'IBI. Ho ha fet amb els vots de PP i CiU, malgrat que el conseller d'Economia de la Generalitat, Andreu Mas-Colell, va dir que mesures com l'augment de l'IRPF "asfixien" Catalunya. El grup que encapçala Duran i Lleida ha justificat el seu vot favorable per "coherència i coratge polític" a part de per "rigor econòmic", en paraules del diputat Josep Sánchez Llibre. Llibre ha qualificat l'actitud de la coalició a Madrid de "responsabilitat" davant "l'extrema gravetat de l'economia espanyola", una posició "necessària" per "frenar l'atac dels mercats". El diputat ha dit que CiU no comparteix però l'augment de l'IRPF perquè penalitzarà també les classes baixes, mitjanes i els pensionistes, però ha assegurat que "pressionarà" per tal que sigui "una mesura temporal" i es pugui modificar el 2014 a la baixa. Malgrat el vot favorable al decret, Sánchez Llibre ha dit que CiU tampoc no comparteix l'augment de l'IBI perquè és el principal impost amb què es financien ajuntaments i ens locals.

Igualment ha criticat que el decret del govern espanyol no contingui mesures "d'impuls de l'economia productiva" ni de "creació de llocs de treball" i ha lamentat que només contingui mesures econòmiques de reducció de despesa pública i d'augment de la pressió fiscal. Les mesures s'han aprovat amb 197 vots a favor (CiU i PP), 138 en contra i 4 abstencions.

PAGAMENT DE LA LOTERIA

2011-12-27T20:51:00.000+01:00

Com sabreu el num 02058 de la loteria de Nadal que venia la Secció Local d'ERC, va resultar premiat amb el reintegrament del seu import, al acabar aquest amb 8, per tant, i ja que "La Caixa" no vol fer-se càrrec de fer aquests pagaments, els propers dies 29 i 30 de desembre i 2, 3 i 4 de gener, procedirem a fer efectiu el pagament de les participacions de les 6 a les 8 de la tarda, al nostre Local, situat al carrer Isabel Num. 14

BONES FESTES

2011-12-23T13:28:00.000+01:00

La progressivitat fiscal és l'alternativa responsable a les retallades, el Concert Econòmic n'és la solució

2011-12-07T12:11:00.002+01:00

El Govern dels Millors improvisa amb mesures destinades a retallar la despesa, mesures de caràcter lineal, sense tenir en compte el nivell d'ingressos, i que, per tant, penalitzen sobretot les classes mitjanes i la gent senzilla. L'atur segueix a l'alça a Catalunya i cada vegada són més les famílies amb problemes per arribar a final de mes. El sacrifici que s'està exigint a la majoria de la societat catalana sembla únicament destinat a ajustar les despeses a uns ingressos en caiguda lliure. No es pot seguir renunciant a un increment dels ingressos justificat, per exemple, en la “pèrdua de credibilitat” tal i com va dir Artur Mas a TV3 per justificar

l'eliminació de l'Impost de Successions per a les rendes més altes.

Totes les mesures d'austeritat proposades per Mas sense excepció (aigua, carburants, taxes, copagament sanitari, funció pública) afecten per igual rendes altes i baixes, no tenen cap progressivitat.

CiU ha de decidir entre un pacte de partits amb el PP o un acord de país amb Esquerra Republicana, prioritzant Catalunya i la seva gent.

Esquerra, des de l'oposició, manté i mantindrà la política de responsabilitat i mà estesa al Govern de Catalunya en una conjuntura econòmica greu com l'actual. I ho fa i ho farà presentant propostes concretes com alternativa a les retallades: un pla de xoc per a l'ocupació a les PIMES i autònoms que reactivi l'economia, o un impost sobre la banca, un increment de l'IRPF a les rendes superiors als 250.000 euros i recuperació de l'Impost de Successions per a les grans fortunes (6% de la població). És necessari exigir un esforç fiscal a aquells que es troben en millors condicions per fer-ho. Perquè les retallades no solucionen el problema financer de la Generalitat, que ha vist com la crisi redueix cada dia els seus ingressos. Per això demanem que a mesura que els ingressos de la Generalitat es vagin normalitzant, l'educació i la sanitat recuperin progressivament les prestacions que s'han vist retallades.

La fermesa que el Govern de CiU demostra en l'aplicació de retallades s'ha de manifestar amb tanta o més convicció en l'exigència del Concert Econòmic davant Madrid.

El Govern de CiU manté una actitud vacil·lant davant l'espoli fiscal que pateix el país. L'evidencia que l'anomenat pacte fiscal no respon a cap full de ruta clar s'evidencia quan Mas disculpa d'entrada un incompliment argumentant que “Espanya no té diners”. Ben al contrari, des d'ERC afirmem que la negociació del Concert Econòmic no ha de partir del pressupòsit de demanar recursos a l'Estat sinó de la reclamació justa que suposa dir que no ens espoliïn els nostres.

Per altra banda, resulta inacceptable que el president Mas subordini la negociació del Concert Econòmic a un encàrrec fet a una fundació subordinada a CiU, quan el Parlament de Catalunya ja ha fet aquesta feina en el marc de la Comissió d'Estudi del Concert Econòmic, i quan en altres països, iniciatives similars les assumeix el propi Govern. L'estratègia per afrontar la crisi no es pot seguir basant en collar la societat catalana amb una bateria de retallades que pretén ser exemplar. El marge per retallar ja està al límit i és imprescindible afrontar amb determinació que el problema a Catalunya no és únicament de dèficit públic sinó de manera molt acusada de dèficit fiscal.

Esquerra proposa mesures fiscals alternatives que permetrien estalviar almenys el 76% de les retallades

2011-11-28T18:24:00.002+01:00

La portaveu Anna Simó demana gestos a CiU com la retirada de l’esmena a la totalitat a l’Impost sobre la Banca sinó ‘serà evident que han triat el PP’

El grup parlamentari d’Esquerra ha presentat aquest migdia un paquet de de mesures de fiscalitat progressiva com alternativa a les retallades anunciades pel Govern aquesta mateixa setmana. Tant la portaveu del grup d’Esquerra, Anna Simó, com el diputat Pere Aragonès, han reconegut que l’actual context és de gran dificultat a causa de la disminució dels ingressos de la Generalitat i pel dèficit fiscal crònic que pateix Catalunya, però han remarcat que‘hi ha marge de maniobra en política fiscal’; d’aquí que han donat a conèixer tres mesures d’aplicació immediata que suposaria un estalvi d’almenys del 76% sobre les retallades i taxes noves previstes per l’any 2012.

Les noves mesures de fiscalitat progressiva són un nou impost a la banca sobre dipòsits de clients de les entitats de crèdit, una nova tarifa al tram autonòmic de l’IRPF per rendes superiors als 250 mil euros i, en tercer lloc, la recuperació de l’Impost de Successions i Donacions en els termes previstos a la Llei 26/2009.

Per aquest motiu, el diputat Aragonès, que defensarà al Ple del Parlament de la setmana vinent la Proposició de Llei del Fons d’Ordenació Hipotecària i de l’Impost sobre Dipòsits de Clients de les Entitats de Crèdit, ha demanat a CiU que retiri l’esmena a la totalitat que ha presentat ‘com un gest perquè la mesura es pugui debatre i votar i per demostrar que no s’ha fet ja una tria ideològica pel PP per a l’aprovació dels pressupostos de l’any vinent’. El PP ha presentat també una esmena a la totalitat a la creació de l’impost sobre la banca que ha proposat Esquerra.

Simó també ha demanat gestos a CiU: ‘La retirada de l’esmena a la totalitat de CiU a l’Impost sobre la banca serà una gest evident que no han fet una tria pel PP en vistes als pressupostos i, si no hi ha gestos, CiU no podrà dir que Esquerra no té alternatives justes i que no s’ofereix per ajudar la gent d’aquest país’.

L’Impost sobre la banca, que ja s’aplica a França, Alemanya o el Regne Unit podria recaptar uns 592 milions d’euros. El nou tram de l’IPRF per a rendes a partir de 250 mil euros podria recaptar 65 milions més que, sumant-hi els 102 milions d’euros (dada aportada pel propi Govern i que Esquerra ha quantificat en uns 350 milions) de modificar l’Impost de Successions, donaria com resultat almenys uns ingressos de 759 milions d’euros, és a dir, un estalvi del 76% dels nous ajustos proposat pel Govern.

La pregunta que ens toca fer és: Ens escoltaran ?

La Nostra Força !!

2011-11-24T19:55:00.000+01:00

El passat dimarts, 2 dies després de les eleccions, el president de la Generalitat es despenja amb un conjunt de retallades, impulsades de forma unilateral, pel “Govern dels millors”, esperant a tenir els resultats de les eleccions a la mà, torna a carregar contra els treballadors i treballadores públics, mitjançant el xantatge “ho fem per no haver de reduir en l’estat del benestar”.

En resum, un “sacrifici” solidari, altre cop, dels treballadors i treballadores públics, sense negociació (“visca la democràcia!”), ni cap respecte per un col·lectiu que només veu com s’insulta la seva imatge pública en qualsevol mitjà de comunicació, amb el beneplàcit del Govern, se’ls culpabilitza d’un dèficit financer, mentre se’ls congela, se’ls abaixa el sou, se’ls acomiada, se’ls hi retallen drets i sous (fins i tot als mileuristes). potser reduint càrrecs de confiança, Diputacions, el Senat, pagues vitalícies, organismes que ben be no sabem perquè serveixen, publicitat al Grup Godó ( encobrint favors deguts ) i especialment investigant el frau fiscal, de ben segur ens en sortiríem més aviat, però clar hi han coses que són intocables.

Que cal reduir 1000 milions €? Que cal ser solidaris? Que els vots el legitimen a seguir retallant?

Doncs, bé, senyor Mas, deixi d’enfrontar ciutadania i treballadors públics amb la demagògia que “els abaixo encara més el sou per tal que vostè pugui seguir tenint sanitat pública,” perquè això és insultar la intel·ligència, digui'ns vostè si així es reactivarà l'economia, quines despeses podran fer aquests Nadals amb la perspectiva d'una retallada de sous? el comerç se'n ressentirà ? els restaurants ho notaran ? el consum augmentarà ? així volem reactivar l'economia ? Són moltes preguntes on la resposta és sempre negativa, però aquestes retallades queden molt be davant del seu electorat, es veu que els treballadors públics no el voten.

I els 1.014.263 votants de CIU que avalen la política de retallades, que comencin mostrant la seva solidaritat per eixugar el dèficit públic, amb 70 euros X 14 pagues, cadascun, i ja tindrem els 1000 milions.

La solidaritat és voluntària i comença per un mateix!

Leandre Saún

Bosch: 'Serem políticament implacables i democràticament impecables'

2011-11-21T16:15:00.000+01:00

El candidat d'ERC-RCat-Catalunya Sí, Alfred Bosch, ha mostrat avui la seva satisfacció perquè 'hem aguantat i hem millorat respecte a altres convocatòries electorals, es veu una clara recuperació'. Bosch ha agraït la feina de tot l'equip de campanya, de la militància i per sobre de tot, a 'tots aquells que ens han donat el seu vot i la seva confiança' perquè a Madrid 'serem políticament implacables i democràticament impecables'. El candidat ha defensat que la gent que ha donat suport a la candidatura independentista 'sou la 'punta de llança de la recuperació de les llibertats de Catalunya i de la justícia social'.

Per la seva banda, el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha afirmat que 'els resultats són fruit de la unitat, renovació i obertura' que el partit ha demostrat en els darrers temps, i més enllà dels resultats d'aquesta nit, s'ha declarat convençut que l'independentisme seguirà guanyant calat entre els catalans'.

Finalment, el president de Reagrupament, Joan Carrretero s'ha conjurat per a seguir treballant perquè 'som encara lluny dels 47 diputats independentistes'.

ERC ha obtingut 3 diputats, 2 per Barcelona i un tercer per Girona.

A Móra d'Ebre vam obtindre 236 vots, un 9'65 % dels vots emesos, enfront del 7'1 % global de la candidatura a Catalunya

Les propostes

2011-11-17T23:56:00.002+01:00

1 - La independència fiscal, el concert econòmic

La independència fiscal, el concert econòmic: recaptar i gestionar tots els nostres impostos. No acceptarem un altre pacte fiscal i seguir perdent el 10% de la riquesa cada any.

2 - Fer infraestructures que creïn llocs de treball
Fer infraestructures que creïn llocs de treball i ens obrin al món, com el corredor mediterrani, i no les que van de Madrid a enlloc.

3 - L’estat de benestar
L’estat de benestar. En salut, gastem 300 euros per persona i any menys que la mitjana estatal, prou de retallar-la. Amb els nostres impostos tindrem una educació d’èxit per a tothom, totes les pensions de jubilació per damunt del salari mínim i habitatge pel jovent.

4 - Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses
Reduir les cotitzacions de les petites i mitjanes empreses que contractin persones aturades. 5 anys sense impostos per a les persones joves i en atur que es facin autònomes, com a Holanda. Pujar els impostos a les grans fortunes.

5 - Els bancs al servei de les persones i de les empreses
Els bancs al servei de les persones i de les empreses: qui torni l’habitatge, no ha de pagar hipoteca.

6 - Promoure referèndums vinculants
Promoure referèndums vinculants, i apropar així la política a la ciutadania.

7 - Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions
Eliminar els ministeris inútils, el Senat i les diputacions. Fer una gestió austera dels recursos públics.

8 - Retallar la despesa militar
Retallar la despesa militar, com ja han fet, per exemple, a Alemanya en un 40%.

9 - El català
El català, eina de cohesió social. Vetllar per l’aplicació dels programes d’immersió lingüística i la consideració del català com a la llengua vehicular de l’ensenyament

Nota de Premsa conjunta Escola de Música

2011-11-11T20:31:00.000+01:00

El Grup Municipal d’ERC i el Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament de Móra d’Ebre arran de les notícies aparegudes sobre les dificultats de finançament de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre manifestades a l’assemblea de mares i pares celebrada el passat 8 de novembre, volem

MANIFESTAR

L’Ajuntament de Móra d’Ebre durant les passades dues legislatures (2003-2011) ha aportat al pressupost del Patronat de l’Escola de Música i Dansa els recursos necessaris per al seu bon funcionament. N’és una prova la intensa activitat desenvolupada al llarg d’aquests anys sense que cap eventualitat entorpís el seu normal funcionament, amb un increment de quotes als pares que mai no ha superat l’IPC corresponent. Tot hi que la situació econòmica de l’Ajuntament no era la més favorable.

Si bé és cert que al pressupost de 2010 l’aportació de l’Ajuntament va ser inferior a la d’altres anys, el motiu no va ser altre que amb l’oficialització de l’Escola, la Generalitat de Catalunya va fer una aportació sensiblement superior, que va possibilitar el seu equilibri pressupostari i el seu normal funcionament sense augmentar la quota als pares i permetent la reducció de l’aportació municipal. Diners que amb caràcter retroactiu al curs 2010-2011 la Generalitat no ha aportat, d’aquí la problemàtica econòmica actual en què es veu immersa l’Escola, el total d’aquesta aportació suplementària havia de ser de 25.800 €, que finalment no han arribat, deixant-la sense fons amb el curs començat (la notificació de la retallada no va arribar amb l’antelació suficient que hagués permès fer les previsions pressupostàries corresponents). Aquestes dades es poden contrastar al Patronat de l’Escola de Música i Dansa, i el dia de l’assemblea informativa als pares les va reconèixer la mateixa Secretària del Patronat.

L’any 2010 va haver una aportació de diners suplementària per part de l’Ajuntament de cara a INVERSIONS (parquet aula, ordinadors, instal·lació elèctrica...) inversions que d’altra manera no s’haguessin pogut fer.

Considerem que l’Escola de Música i Dansa és un referent més en la capitalitat de Móra d’Ebre, no en va acull alumnes de la Ribera i comarques veïnes i ha assolit durant els seus 25 anys de funcionament un prestigi reconegut arreu. Aquest nivell assolit ha estat gràcies a la implicació de pares i mares, alumnes, professorat, equip directiu i les diverses administracions que hi han col·laborat.

Aquest fet és el resultat de la sensibilitat i del recolzament a les entitats culturals i educatives de la població que s’ha traduït en iniciatives tan diverses com la creació de la Fira del Llibre Ebrenc, la implantació de l’Escola Oficial d’Idiomes i la construcció del menjador escolar, la llar d’infants i l’arxiu comarcal, entre altres.

Lamentem que sembla que el nou equip municipal vol justificar les retallades del govern de la Generalitat en aquests àmbits atribuint la responsabilitat a l’anterior equip de govern municipal.

Móra d’Ebre, 11 de novembre de 2011

Acte central de campanya a Móra d'Ebre

2011-11-09T15:21:00.002+01:00

Arriba la República del Sí!

diumenge, 13 / novembre 19:00 h.

Sala de la Democràcia de Móra d'Ebre

Deixem enrere la Comunitat Autònoma del Cementeri Nuclear i del Transvasament i avancem cap a la República del Sí!

Acte central de la Campanya a les Eleccions Generals 2011 amb Adam Tomàs, Cap de llista per la demarcació de Tarragona d'Esquerra Republicana de Catalunya, Reagrupament i Catalunya Sí!

Intervindran:

ADAM TOMÀS, candidat de la demarcació;
MARC SANGLAS, diputat al Parlament de Catalunya
FELIPE GARCIA de Reagrupament, entre d'altres!

Us hi esperem a tots !!!!

I ARA ..... L'ESCOLA DE MÚSICA

2011-11-03T09:27:00.001+01:00

L'Escola de música és un centre de titularitat municipal, en conveni amb el Departament d'Ensenyament de la Generalitat, i el finançament està repartit entre la Generalitat i l'Ajuntamnet.

El passat 30 de setembre es va notificar a les 110 escoles municipals de música i dansa de Catalunya, que amb caràcter retroactiu a curs 2010/2011, es retallava en un 23'76 % l'aportació de la Generalitat, això suposa 25.800 € menys per la nostra escola.

Si aquí hi afegim que l'Ajuntament va reduir la seva aportació per aquest curs en un 50 %, la situació en que queda l'Escola de música és molt greu.

L'Escola de música i dansa de Móra d'Ebre és una institució de prestigi a les Terres del Ebre, referent a la Ribera d'Ebre, i pròpia d'una capital de Comarca com Móra d'Ebre, no podem deixar caure aquesta institució i algú s'ha de posar les piles i buscar finançament i solucions a aquesta situació. No està en joc un servei de consum ordinari, es tracta d'un servei educatiu.

Pel proper dimarts 8 de novembre a les 20 h, hi ha una assemblea informativa per als pares, per tal d'informar de la situació, debatre sobre les possibles solucions i prendre les mesures corresponents.

PUJADA D'IMPOSTOS

2011-11-01T18:07:00.002+01:00

El passat dijous 27 d’octubre de 2011 se celebrà Ple extraordinari de l’ajuntament de Móra d’Ebre, el tema estrella de l'esmentat Ple, era la Primera pujada d'impostos del nou equip de govern, altrament dit Aprovació de l’expedient de modificació de les ordenances fiscals per a l’exercici 2012.

Les ordenances fiscals són els tributs que l’ajuntament ingressa a traves dels impostos, taxes i preus públics per utilització de serveis directament dels ciutadants de Móra

Us els podem resumir en:

Impostos: Contribució, Vehicles, Obres..

Taxes: recollida escombraries, cementiri, guals, etc.

Preus públics: Fotocòpies, certificats, utilització locals, zona blava...

L’equip de govern proposà l’augment de totes les ordenances l’IPC interanual, un 3,1%.

Des del grup municipal d'ERC es va proposar la votació separada de les ordenances –com havia demanat el grup de CiU altres anys- per a poder discriminar millor les que calia augmentar i les que s’haurien de congelar, donat el moment de crisi que estem passant, mirant de no tocar els impostos bàsics ( IBI, Vehicles, escombreries, etc. ) i estudiar la possibilitat d'augmentar-ne d'altres no tant bàsics ( lloguer instal·lacions, guals, etc. ), l'equip de govern no va estimar aquesta proposta i va decidir de votar en plè totes les ordenances fiscals. Per aquest motiu vam decidir abstenir-nos.

És molt curiós, però que l'actual Alcalde, durant la campanya electoral manifestés els impostos a Móra eren extremadament elevats i, per tant, descartava augmentar-los, i que a altres municipis de la comarca eren molt més baixos, i ara sigui una prioritat aumentar-los tots en un 3'1 %.

Considerem imprescindible la informació a la població de la que s'acorda als Plens, i ho farem des de la nostra web, el poble te dret a estar informat i conèixer de primera ma el que passa al seu Ajuntament.

Simó: 'L'excusa de la violència ja no existeix per evitar el dret a decidir dels pobles'

2011-10-21T14:09:00.000+02:00

La portaveu d'Esquerra, Anna Simò, ha afirmat un cop s'ha conegut l'anunci d'ETA anunciat el

cessament definitiu i de manera unilateral de la seva activitat que 'allò que feia tant dies que

es preveia finalment s'ha acomplert. ETA ha anunciat el cessament definitiu i unilateral de

l'activitat d'armada'. 'Ara és l'estat espanyol qui ha de moure fitxa, i hem de demanar que surti

del seu castell d'Ivori i demostri la mateixa grandesa que per exemple ha tingut el Regne Únit, i

deixi als pobles decidir en llibertat', ha afirmat. 'Sempre s'ha dit que en absència de violència

tot és possible, ara l'excusa ja no existeix', ha recordat.

'L'excusa de la violència ja no existeix, ara són les forces polítiques espanyoles les que han de

demostrar grandesa en el procés, la història no perdonaria deixar escapar aquesta oportunitat'

i amb la pau com a únic escenari a l'estat espanyol és l'hora de que 'els pobles que formen

part d'Espanya puguin exercir el seu dret inalienable a l'autodeterminació'.

La Nova Esquerra Republicana de Catalunya

2011-10-03T21:27:00.004+02:00

Aquí teniu el vídeo del discurs del nou President d'ERC, Oriol Junqueras, val molt la pena escoltar-lo

ERC convoca a tota la ciutadania a manifestar-se contra el tancament del CAP de Móra la Nova

2011-09-21T11:42:00.000+02:00

El tancament del CAP en caps de setmana i festius suposarà el colapse d’urgències.

Esquerra Republicana de Catalunya a la Ribera d’Ebre s’ha sumat a la convocatòria de concentració per al proper divendres, 23 de setembre a les 19.30h. en contra de les retallades en matèria de salut i pel tancament del CAP de Móra la Nova en caps de setmana i festius a partir de l’1 d’octubre.

Per ERC el tancament d’aquest CAP provocarà la saturació de les urgències de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre on s’hauran d’adreça en cap de setmana i festius els usuaris i usuàries del CAP. Fet i fet, aquest CAP dona cobertura directa als municipis de Rasquera, Ginestar, Tivissa, Garcia, Benissanet, Miravet, Móra la Nova, i fins i tot Móra d’Ebre, on molts usuaris d’aquestes poblacions s’adreçaven fins ara al CAP per qüestions no urgents... i que ara hauran d’anar a les Urgències de l’Hospital. Així, s’observa que el CAP de Móra la Nova dona servei a més de 15.000 persones que ara veuran les seva atenció sanitària afectada qualitativament. Estem convençuts que en temps de crisi, cal apretar-se el cinturó. Però també estem segurs que afectar la qualitat i les prestacions sanitàries de la població no ens treurà de la crisi... Tampoc s’enten que es redueixi l’atenció d’un Centre d’Atenció Primària que es troba dins de la planificació de protecció civil de la zona nuclear...

ERC ha recordat que fa aproximadament un any i mig, quan el Departament de Salut va proposar reduir les prestacions d’Urgències del CAP ja ens varem oposar a la mesura. Ara, amb l’agreujant de la situació fins a l’extrem de tancar el CAP en caps de setmana i festius, ens hem de mantenir ferms.

Des d’ERC per tant, convoquem a la població d’aquests municipis una concentració davant del CAP de Móra la Nova. I anunciem que estem treballant en el posicionament contrari a aquest tancament dels diferents municipis de la zona afectada, presentant mocions a diferents corporacions locals.

Ribera d’Ebre, 21 de setembre de 2011.

Els militants d’Esquerra de les Terres de l’Ebre donen suport amb el seu vot la nova cúpula del partit

2011-09-20T12:01:00.000+02:00

El proper dissabte la Federació de l’Ebre escollirà els seus candidats a les properes eleccions espanyoles

El passat dissabte, 17 de setembre, els militants d’Esquerra Republicana de Catalunya de les Terres de l’Ebre van participar en l’elecció del president i la secretària general del partit, així com del candidat nacional a les eleccions a les Corts espanyoles. Els militants que van anar a votar de les Terres de l’Ebre van donar un total suport a Oriol Junqueras com a president (99,6 %), a Marta Rovira com a secretària General (97,8 %) i a Alfred Bosch (86,1%) com a candidat nacional pel davant de Joan Ridao (13,5 %).

El president de la Federació de l’Ebre, Gervasi Aspa, va destacar que els resultats a les Terres de l’Ebre van ‘expressar el suport a la voluntat de canvi dins del partit i per això Junqueras, Rovira i Bosch van rebre un percentatge de vot superior al de la mitjana del país’. Aspa es va mostrar molt satisfet per com s’havia desenvolupat la jornada electoral i ‘per la mostra de democràcia interna que comporta que els militants del partit votin directament els seus representants’. El dirigent republicà va considerar que la participació del 47 % de la militància s’explica pel fet que ‘hi havia força unanimitat entre els militants i només una candidatura a president i secretària general i, per tant, menys incertesa en el resultat’. Per acabar, Aspa s’ha mostrat convençut que ‘Esquerra comença una nova etapa, amb un partit més cohesionat, més madur, il·lusionat i preparat per remuntar la situació actual’.

D’altra banda, el proper dissabte, 24 de setembre, a les 18.00 h i a la sala d’actes de la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes, la Federació de l’Ebre d’Esquerra celebrarà el Congrés Regional per escollir els candidats a les eleccions espanyoles que s’integraran a la llista de la demarcació de Tarragona. La militància escollirà 4 candidats (2 homes i 2 dones) per formar part de les llistes d’Esquerra per a les eleccions al Congrés de Diputats i 2 candidats pel Senat.

La militància escull Oriol Junqueras i Marta Rovira com a nous President i Secretària General d'Esquerra

2011-09-19T09:58:00.002+02:00

Alfred Bosch ha guanyat les eleccions primàries i serà el candidat del partit a les eleccions generals del 20 de novembre

El 44.78% de la militància d'Esquerra han anat a votar en la triple jornada electoral que Esquerra ha viscut aquest dissabte. EL resultat de l'escrutini en la seixantena de seus electorals ha estat que Oriol Junqueras, amb el 92,07% dels vots, esdevé President electe d'Esquerra i a Marta Rovira, amb el 89,97% dels vots com a Secretària General.

A més, també han escollit qui ha d'encapçalar la llista d'Esquerra a les eleccions generals del 20 de novembre. Alfred Bosch serà el cap de cartell d'Esquerra a les eleccions espanyoles, amb el 65,81% dels vots, mentre que Joan Ridao ha obtingut el 30,66% dels vots.

Demà es validaran tots els vots recollits en la seixantena de col·legis electorals d'Esquerra i s'anunciaran els resultats definitius.

Puigcercós expressa la seva satisfacció pel relleu tranquil del procés congressual d'Esquerra

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha anat a votar a primera hora en la jornada electoral interna que ha de renovar la presidència i secretaria general del partit i ha d'escollir el cap de cartells per les eleccions espanyols. 'És un dia important per Esquerra' ha dit Puigcercós, 'quan es diu que els partits són tancats i pocs transparents hem demostrat que Esquerra no som així perquè som els únics que escollim els nostres dirigents per sufragi universal i perquè demostrem que som un partit obert, capaç d'entendre les noves dinàmiques socials'.Puigcercós ha expressat la seva satisfacció perquè 'malgrat les dificultats estem fent un procés congressual tranquil, de relleu i de suport al nou equip'.

En aquest sentit ha dit que a partir d'ara'em dedicaré a treballar per la nova direcció; es mereixen una oportunitat i el tàndem Junqueras- Rovira necessita suport i confiança. Desitjo que puguin assolir èxits el més aviat possible'.Sobre el futur nou president, Oriol Junqueras, l'actual president li ha recomanat que 'sigui ell mateix, que decideixi ell i que no es deixi endur per la conjuntura.; el país necessita alçada de mires i Esquerra ha de mirar més enllà perquè massa cops hem mirat el moment immediat'.Abans d'abandonar el col·legi electoral, Joan Puigcercós, ha volgut deixar clar que té el convenciment que 'a partir de demà tothom farà pinya perquè tothom comparteix un projecte, el d'Esquerra'.

Concentració per la immersió lingüística

2011-09-13T18:12:00.001+02:00

Diluns dia 12 a les 19 h, una 50 ena. de ciutadans de Móra d'Ebre ens vam concentrar a la plaça de Baix per demostrar el nostre rebuig a la sentència del TSJC.

El manifest unitari de somescola.cat va ser llegit per la regidora d'Ensenyament.

Voldríem destacar 2 fets, el primer, que en cap moment es va convidar a presidir l'acte com a Regidor d'ERC conjuntament amb la resta del consistori al nostre regidor Josep A. Moreno, que va quedar-se al costat del públic, per altra banda ens alegra molt que a Móra d'Ebre el PP estigui pel Català, ja que el regidor del PP si que va presidir l'acte amb els seus socis de CiU al govern de Móra, suposem que la Sanchez i Camacho està al corrent no?

ESQUERRA DEMANA A CIU QUE AÏLLI EL PP DE LA VIDA POLÍTICA DE LES TERRES DE L’EBRE PELS ATACS A LA LLENGUA CATALANA

2011-09-09T16:26:00.000+02:00

Esquerra fa una crida a la mobilització ciutadana i anuncia la presentació d’una moció en defensa del català als ajuntaments i consells comarcals

Adam Tomàs, Josep Felip Monclús i Francesc Gas han donat a conèixer aquest matí en roda de premsa les accions que farà la Federació de l’Ebre d’Esquerra per defensar el sistema d’immersió lingüística. Tomàs ha demanat a la gent de les Terres de l’Ebre que, ‘al igual que vam demostrar que amb la mobilització i el compromís individual i col·lectiu es poden aturar agressions com el transvasament, ara demanem a la gent de les Terres de l’Ebre que tingui la mateixa actitud per defensar la nostra llengua i el sistema d’immersió lingüística’. Per això Esquerra donarà suport a totes les activitats o accions que organitzi la societat civil en aquest sentit, com ara les concentracions del proper 12 de setembre davant dels ajuntaments.

Esquerra presentarà una moció a tots els ajuntaments i consells comarcals amb la qual es demana rebutjar la sentència de TSJC; donar suport al sistema d’immersió lingüística; vetllar per l'extensió del sistema d’immersió d’acord amb la Llei d’educació de Catalunya; donar suport als membres de la comunitat educativa que han mostrat la voluntat de no acatar la sentència exigint, alhora, que el Govern i el Parlament els donin cobertura, donar suport a la iniciativa somescola.cat i emplaçar la societat civil a mobilitzar-se. Tomàs ha manifestat que ‘Esquerra lamenta que CiU de les Terres de l’Ebre hagi escollit com a soci i aliat el PP, tot i saber que era el principal enemic de la llengua i la identitat de Catalunya’. Tomàs ha recordat que CiU i PP governen junts als consells comarcals de la Terra Alta, el Montsià i el Baix Ebre, i als ajuntaments de Gandesa i Ulldecona. El republicà s’ha mostrat preocupat davant les manifestacions de dirigents de CiU que afirmen que, malgrat els atacs del PP a la immersió lingüística, no canviaran la seva posició amb relació als actuals o futurs pactes. Davant d’aquest fet, la Federació de l’Ebre d’Esquerra, en boca d’Adam Tomàs, ‘demana a CiU de les Terres de l’Ebre que aïlli al PP de la vida política de les nostres comarques mentre el PP mantingui l’actitud que està tenint pel que fa a la nostra llengua, i també pel que fa al nostre riu’. Segons Tomàs, la votació de les mocions serà la primera prova per veure què defensa cada partit.

Esquerra, tal com ja va anunciar, també presentarà dues mocions referents a l’aigua de l’Ebre. Una demanarà al Govern el manteniment del coeficient reductor que s’aplicava sobre al cànon a les Terres de l’Ebre, i l’altra moció demanarà el rebuig a qualsevol intent de transvasament d’aigua de l’Ebre i instarà el govern de l’Estat a presentar el redactat definitiu del nou Pla Hidrològic de Conca de manera immediata, amb la inclusió d’un cabal ambiental d’acord amb els criteris establerts pel Consell per a la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre

Espanya es trenca

2011-09-02T16:57:00.001+02:00

La reforma de la (es veu que no tan Sagrada) Constitució ja està en marxa, avalada pels dos grups majoritaris de la cambra. El PSC continua sent PSOE allà i "no se sap ben bé què" aquí. El Tribunal Constitucional dóna dos mesos a Ensenyament per a fer que el castellà sigui també vehicular a l'escola. Tan se val la immersió lingüística que s'ha demostrat que funciona, contra el català tot s'hi val. Al País Valencià i a les Illes la cosa està molt pitjor des de fa anys, ara ha empitjorat i encara resisteixen. Ara toca fer claudicar al Principat. Veient "Temps de Silenci" en la reposició de TV3 sembla que no hagin canviat gaire les coses i tornem a temps passats. Només els falta prohibir-nos llegir llibres en català. Tot arribarà si no hi posem remei...

S'han aixecat veus de protesta i es promou una Diada reivindicativa més que mai. Sí, cal protestar fins i tot quan no serveix de res, però aviat hi haurà eleccions al Parlament espanyol i també cal que anem a votar si és que realment volem canviar les coses.

Un bon observador sap que quan la participació és alta guanyen les esquerres. Quan cau una mica la dreta pot sumar. Si la participació és baixa la dreta guanya sempre.

S'està coent una llista unitària independentista, tan de bo tiri endavant, cal unir-se, ja ho diuen, la unió fa la força. Cal molta generositat de tothom per aconseguir-ho, cal seny, cal una llista unitària independentista i contestar d'una manera clara i diàfana a tot el seguit d'agressions que estem patint. Contestar a les urnes que és l'única manera legítima que poden entendre. Les manifestacions ajuden, fan visible, però els vots són imprescindibles.

Veurem si som capaços tots plegats d'aconseguir-ho. S'ha fet un llarg camí fins aquí, hi ha moltíssima gent que hi ha participat d'una manera o d'una altra, que han somiat durant molts i molts anys la independència del nostre estimat país. Alguns ens han deixat fa poc. Per tots ells i per tots nosaltres cal seguir sumant gent i complicitats. Sols no ens en sortirem, però junts res no és impossible. Ara és l'hora de fer el darrer pas, ens ho estan posant en safata, ens ho demanen a crits. Fem-los-hi cas!

Mònica Amorós

Bona Festa Major !!!

2011-08-17T16:11:00.001+02:00

La Festa Major és la festa gran del poble, las més esperada i la més celebrada de tot l’any. És el moment més adequat per a fer una pausa a la intensitat del dia a dia i poder gaudir del retrobament familiar i la festa. Des del Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya aprofitem aquesta pàgina del programa de la Festa Major per expressar-vos els nostres millors desitjos per aquests dies i la resta de l’any.

Des d’Esquerra som conscient que travessem temps difícils i que el futur es força incert degut a la crisi internacional, per aquest motiu els polítics, ara més que mai, tenim l’obligació de gestionar els recursos públics amb la màxima responsabilitat i eficàcia. Tenim el deure de donar les respostes que la societat necessita i posar a l’abast de la nostra comunitat les polítiques més eficients per a pal·liar la crisis.

Aquí a Móra, la paraula crisis no ens ve de nou i per tant no ha d’espantar a l’Ajuntament. Durant els darrers vuit anys tots sabem, que el Grup Municipal d’Esquerra ha contribuït a la governabilitat del poble en un període amb pocs recursos econòmics, i malgrat la precarietat, amb treball i il·lusió hem tirat endavant.

Rigor, sacrifici i compromís amb el poble i el país son tres de les eines bàsiques que la gent d’Esquerra forgem per fer front al futur col·lectiu. Ara Móra d’Ebre ni es pot aturar ni es pot permetre la frivolitat de tornar enrere. Sabem que cal una gran dosi d’esforç i austeritat per part de l’equip de govern actual per gestionar el dia a dia i planificar el futur, des d’Esquerra Republicana de Catalunya vetllarem per a què així sigui.

Des del Grup Municipal d’Esquerra treballem amb vocació de servei vers els nostres veïns i veïnes, i per aquest motiu, un cop s’inaugurin les reformes que s’estan fent a l’Ajuntament, disposarem d’un despatx amb un horari estable per atendre les consultes i inquietuds de les ciutadanes i ciutadans que ho necessitin.

De manera habitual, dins la nostra tasca de grup polític a l’oposició, presentarem propostes pròpies de gestió i política municipal, donarem suport a les iniciatives de l’equip de govern que considerem positives així com rebutjarem aquelles que no considerem justes o apropiades.

Veïnes i veïns de Móra:

Molt bona Festa Major!

Josep A. Moreno i Vidal

Grup Municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya.

El futur president d’Esquerra amb la militància de les Terres de l'Ebre

2011-07-20T15:50:00.001+02:00

El futur president d’Esquerra afirma que el rapitenc Lluís Salvadó tindrà un paper molt destacat en la nova cúpula del partit

L’eurodiputat Oriol Junqueras ha visitat aquest dimarts les Terres de l’Ebre per presentar a la militància la seua candidatura a la presidència d’Esquerra. Una presidència que ja té garantida com a únic candidat, després de la retirada de l’altre aspirant, l’exsenador Carles Bonet. Junqueras ha concedit una entrevista a Canal 21 i ha confirmat que el rapitenc Lluís Salvadó, exdelegat de la Generalitat a les Terres de l’Ebre, tindrà un paper molt destacat en la nova cúpula d’Esquerra, com a secretari general adjunt del partit. A més a més, Junqueras ha deixat clar que encara no tenen decidit qui serà el candidat d’Esquerra a les properes eleccions estatals, tot i que ha reconegut que treballaran a contra-rellotge davant l’escenari d’un possible avançament electoral. A banda, Junqueras ha donat pràcticament per fet que Esquerra no es presentarà al Senat amb el PSC i Iniciativa, sota les sigles de l’Entesa Catalana de Progrés.

Junqueras, que és historiador, també s’ha mostrat molt crític amb la conservació del monument franquista de Tortosa. L’eurodiputat ha aprofitat la seua visita a la ciutat per reunir-se amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre, amb l’objectiu de repassar amb el moviment antitransvasament la feina feta a Brussel·les per aconseguir que l’Estat espanyol complisca la directiva marc de l’aigua fixant un cabal ecològic per al tram final del riu.

Agonitzant Móra Morisca

2011-06-29T21:28:00.001+02:00

Ara si que sí !!!! Després de 15 dies d’anar tirant globus sonda , després d’haver marejat la perdiu per medis de comunicació, per fi l’equip de govern del Consistori s’ha decidit i ha fet públic el que era notori, i el que se sabia arran de carrer des de feia molts dies (es pot dir que més d’un mes). Doncs sí, ara es pot dir oficialment, que no hi haurà aquest any la 14ena Móra Morisca. Les causes que s’han al·legat per fer aquest canvi, han estat, que els diners que enguany estaven destinats per aquesta festa s’incrementaran sobre la Festa Major.

Des d’aquí volem fer evidents la pregunta o preguntes que sorgeixen aquests dies arran de carrer , entitats , voluntaris , i persones anònimes que hi havien posat interès, esforç i de vegades diners propis.

En primer lloc, per arribar a tal conclusió, calia abans fer una reunió amb els membres de la Comissió, entitats i voluntaris, fer-los partícips i entre tots decidir; no decidir i després convocar que ha estat el procediment que s’ha utilitzat. El treball voluntari d’aquestes persones mereix un respecte (alguns portaven mesos de dedicació), i per tant, abans que l’equip de Govern hagués pres cap decisió , calia escoltar-los, reflexionar i prendre una decisió conjunta i consensuada . Cal que es recordi que el primer són les persones. Es destaca, que les contractacions d’espectacles ja estaven efectuades des del mes de febrer, que els contactes amb nombroses entitats ja feia temps que s’estaven treballant i que el programa estava gairebé enllestit fins el punt d’entrar a impremta per tal de complir amb els terminis proposats de publicitat (no com fa vuit anys que no es va trobar res als arxius de l’ajuntament i amb menys d’un mes es va enllestir).

En segon lloc, reflexionem que representava aquest volum tant important de visitants sobre el municipi i com hi revertia. Una bona part del pressupost de la festa feia cap a les entitats i barris en forma d’espècies, subvenció, i fomentant la cohesió associativa. D’altra part revertia sobre l’hostalatge local i sovint comarcal, restaurants, bars que aquests dies estaven plens a vessar. Es donava dinamisme al comerç. També feia que Móra d’Ebre fos referència a Terres de l’Ebre i arreu del principat, ja que s’havia consolidat com unes de les Fires d’aquest sector (Inclosa dins del calendari de Fires Català). Per tant , i fins aquest moment , una de les activitats que creen més impacte sobre el municipi. S’espera que realment, només sigui un ajornament com es diu oficialment, ja que sinó potser ens haurem de seguir lamentant-nos, com en altres esdeveniments locals, de la seva desaparició (cas de la Fira), amb la conseqüent pèrdua de pistonada a favor de la Capitalitat de Comarca.

En tercer lloc, un dels arguments que s’han utilitzat per a tal ajornament, ha estat el mal moment econòmic pel qual passa l’Ajuntament. Si és ben cert. Aquest argument ja fa vuit anys que es va fer evident amb claredat a la població i que en aquests darrers quatre anys la crisi ha acabat fent estralls a les arques de l’Ajuntament morenc. Desitgem que ara, que és l’actual equip de govern, qui ho treu a la palestra, es reconegui el deute trobat fa vuit anys de 6 milions d’Euros, i una gran part d’ells a proveïdors de la població, i les dificultats d’aquests darrers anys per anar tirant endavant. Per tant, potser, caldria una auditoria que anés més enllà, ja que el deute és històric. Dificultats en aquests darrers anys no n’han faltat però això, no ha estat motiu de frenada, per més que així s’hagi venut a l’opinió pública.

En quart lloc, es parla que s’ha de reinventar. Al moment que es va dur a terme la primera Móra Morisca, van sorgir a Catalunya i arreu, moltes fires, de les quals avui dia només perduren, les que com aquesta, tenen un tret diferencial. La nostra festa parla de convivència de tres cultures, d’història (que no és un invent) fet que enguany s’ha aconseguit gràficament de l’arxiu de Simancas el document que ho certifica i que amb encert està exposat a la recent inaugurada cisterna del Castell. Quan un producte funciona (no és una impressió , sinó que els números ho avalen), no cal reinventar-lo sinó que el que s’ha de fer és potenciar-lo i millorar-lo en tot el que sigui possible. Potser, que amb les reinvencions, quan no calen, perdem el producte pel camí.

Aquestes polèmiques i altres moltes estan servides, aquests dies a peu de carrer. Parlarem de Capitalitat. Ens seguirem lamentant del que teníem i el que hem perdut. Ara creurem el que no ens volíem creure fa vuit o quatre anys. I ens posarem firmes, com en l’època de la mili, davant l’autoritat d’Ajuntament que no pregunta ni consulta, només dicta.

Grup Municipal d'ERC

Esquerra lamenta l’ajornament de la redacció del projecte executiu de l’ampliació de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre

2011-06-23T14:23:00.001+02:00

Esquerra ha presentat una esmena de 3 milions als pressupostos de la Generalitat per tal de fer-ne la redacció

El Govern de la Generalitat ha contestat les preguntes que va formular per escrit el grup parlamentari d’Esquerra el passat mes de març sobre l’ampliació de l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. En concret les preguntes demanaven en quina situació es troba la redacció del projecte d’ampliació, així com el calendari i el termini d’actuacions previst per portar a terme l’execució del projecte. I, d’altra banda, les previsions del Govern pel que fa a calendari i termini d’execució pel que fa a la construcció del nou heliport que dóna servei a l’Hospital de Móra d’Ebre. Els republicans en formular les preguntes recordaven que tant l’any 2007 com el 2008 la Conselleria de Salut ja en va anunciar l’ampliació, que per a l’any 2009 es preveia una partida d’inversions per al projecte i que en el document “Horitzó 2012. Inversions en equipaments de salut. Informe de situació (setembre 2010)”, del CATSALUT, se’n feia referència, com també a la construcció del nou heliport.

La resposta del Goven ha estat que ‘a hores d’ara s’ha finalitzat la redacció del projecte bàsic de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que es preveu desenvolupar per fases. Es preveu que en el marc d’aquesta ampliació es contempli el nou heliport de l’hospital. La redacció del projecte executiu de l’ampliació de l’hospital es podria encarregar a partir de l’any 2012’.

Esquerra ‘lamenta la manca de concreció i determinació en la resposta’, pel que fa als terminis i dates de l’ampliació així com l’ajornament de l’execució de ‘la infrastructura més important i urgent que s’ha de fer a la Ribera d’Ebre en els propers anys’.

Els republicans tot i entendre el retard en el projecte, i l’acomodació a nous ritmes d’execució durant els propers anys ‘no volen que s’aturi el projecte’ i per això han presentat una esmena als pressupostos de la Generalitat de 3 milions d’euros per fer front a la primera fase’. Esquerra denuncia la greu retallada que està patint l’atenció sanitària a les Terres de l’Ebre i que pot deixar-nos en una situació crítica. Les allunyen les Terres de l’Ebre dels equipaments i serveis sanitaris, així com del personal que hi ha en altres territoris més poblats. ‘No només és tracta d’una retallada a l’atenció sanitària immediata, com és la reducció pressupostària i de personal a l’hospital Verge de la Cinta passant o el tancament d’alguns centres d’atenció primària per les nits com el de Sant Jaume d’Enveja, sinó que és una retallada que afecta la salut futura de la gent de les quatre comarques amb l’ajornament de la construcció del nou hospital regional de l’Ebre o l’ampliació del Comarcal de Móra d’Ebre’

Govern de concentració ??

2011-06-14T21:08:00.001+02:00

Segons l'article del diari El Punt de diumenge dia 12, Joan Piñol afirma que havia ofert un govern de concentració que, segons va confirmar el mateix alcalde, queda ara totalment descartat.

Des del Grup Municipal d'ERC a l'Ajuntament de Móra d'Ebre, es vol manifestar que en cap moment se'ns ha ofert la possibilitat de formar part d'aquest govern de concentració.

A la reunió que es va mantenir amb el Grup Municipal de CiU, el passat dia 6 de juny, en cap moment es va plantejar per part de CiU amb la possibilitat que es formés part d'un govern de concentració. Des del Grup d'ERC amb els resultats de les darreres eleccions d'1 regidor no s'havia de fer cap demanda, si no que havia de ser el grup majoritari el que havia de formar govern i oferir el que cregués oportú als altres partits polítics, inclosa la possibilitat d'aquest govern de concentració. En aquesta reunió, per part d'ERC es va oferir la possibilitat d'arribar a tots els acords possibles pel bé de Móra d'Ebre, sempre que es tingui la informació, es puguin fer aportacions i debatre els temes a aprovar.

Amb el que si donem la raó és a les paraules que va manifestar el Sr Piñol en l'esmentat article sobre que “no cal formar equip de govern per col·laborar”.

Traspàs de regidories

2011-06-10T12:04:00.001+02:00

El dia 9 de juny de 2011, els regidors del Grup municipal d'ERC han realitzat el traspàs de les Regidories de Cultura, Comerç, Turisme i Educació als nous regidors que a partir del dia 11 se'n faran càrrec..

Hem volgut fer aquest traspàs amb el màxim rigor possible, durant la sessió es va comunicar els temes assolits i especialment els temes pendents o iniciats de les regidories esmentades, a fi de garantir una continuitat en el govern i traspassar el millor possible la informació, d'aquesta manera s'eviten els temps morts i el nou equip de govern pot posar-se a treballar des del primer moment, evitant una paralització temporal de la gestió municipal.

Encetem un nou cicle

2011-05-26T16:06:00.001+02:00

A les eleccions Municipals celebrades el passat diumenge dia 22, la candidatura d'ERC va aconsseguir 1 Regidor, això ens dona l’oportunitat de continuar treballant pel poble els propers 4 anys.

Volem agrair a les persones que ens va dipositar la seva confiança a l’hora de votar-nos, no us defraudarem, farem una oposició CONSTRUCTIVA, a favor de les bones iniciatives i intentar millorar les que no ho siguin tant, amb total independència i posant per davant el nostre programa.

Volem agrair a les persones INDEPENDENTS de la nostra llista, han demostrat valentia i vocació de servei, treballar pel poble com ho han fet i ho seguiran fen, ens trobareu, us atendrem, us escoltarem ...

També volem desitjar encert en el govern al nou equip, les coses bones són bones per tots, i tots volem el millor pel nostre poble.

SEMPRE HI SOM

La millor candidatura per Móra d'Ebre

2011-05-19T23:35:00.000+02:00

El diumenge dia 22 VOTA'NS no et defraudarem

Acte de presentació de la candidatura d'ERC-AM a Móra d'Ebre

2011-05-14T16:37:00.003+02:00

Al voltant de 200 persones van assistir ahir a la presentació de la Candidatura d'ERC-AM a Móra d'Ebre, volem destacar que TOTS ELS ASSISTENTS A L'ACTE EREN DE MÓRA D'EBRE, excepte l'alcaldable per Rasquera i una representant de la llista de Móra la Nova, la resta tots del poble, ( podeu fer números en presentacions d'altres formacions polítiques, que normalment n'hi més de fora que de casa ) com diu el nostre candidat Josep A. Moreno, "a nosaltres no cal que ens vinguin a presentar els de fora que els de casa ja ens coneixen". L'acte va estar conduit pel l'actual regidor i nom 6 de la candidatura, Joan J. Duran, que va fer un recorregut de l'obra de govern durant els 8 anys que ell ha estat regidor i els 14 mesos d'alcalde, va destacar que "en aquest 8 anys s'han invertit a Móra d'Ebre 22'5 milions d'€" Un per un va anar presentant als membres de la llista.

Durant l'acte van parlar per ordre Antoni Cutrona President d'ERC a Móra que va destacar que les persones que formen la candidatura "que ni viuen ni pensen viure de la Política, persones que ja estant acostumades a treballar pel poble, sense cap altra recompensa a canvi que la satisfacció d’haver fet una feina ben feta pel poble", a continuació va parlar Manel Launes num 7 de la llista i el nostre representant jove, que va destacar la "seva implicació coma jove en els problemes del poble, i que lluitarà per la joventut de Móra".

La num. 5, Lluïsa Garrido, molt emocionada, ens va demostrar el tarannà de la nostra llista, propera i il·lusionada, es va comprometre a " portar a l'Ajuntament tota la problemàtica de les dones i dels nens, i tractar-ho amb la sensibilitat que es mereix, destacant la seva trajectòria professional en el món socio-sanitari "

A continuació, l'actual regidora i num, 4 a la candidatura Elisenda Jardí, va fer un discurs reflexiu, explicant els entrebancs, mentides, confabulacions, rumors interessats als que s'ha hagut d'enfrontar aquesta legislatura. També va destacar l'obra feta, i va posar molt èmfasi en una cosa que li hagués agradar fer "Inaugurar un nou Col·legi Lluís Vines", i que posarà tot el seu treball i esforç en que aquesta propera legislatura ho pugui fer.

El num 3 Joan Estivill ( el metge de la barba ) es va mostrar molt proper "tal com es ell " va dir, i es va comprometre a "fer una gestió seriosa i transparent amb el conjunt de la població".

El num 2 Josep Terrones, visiblement emocionat, va dir que "ell sempre ha dedicat una part del seu temp lliure a fer coses per la comunitat, especialment als escacs, i que ara era el moment de fer-ho des de l'Ajuntament" va destacar que " això te el sacrifici de dedicar menys temps a la família i als amics, però que les ganes de fer coses pel poble es porta a dintre i sempre vols donar-ne més "

Finalment el nostre candidat, Josep A. Moreno, va explicar els punt claus del nostre programa, també va destacar que "era un honor encapçalar la llista d'ERC , i portar la gent que porta a la llista" i que "amb aquest equip farem grans coses per Móra d'Ebre"

Millorar el Casc antic de Móra una prioritat d’Esquerra

2011-05-11T20:46:00.002+02:00

La candidatura d’Esquerra Republicana de Móra d’Ebre aposta pel casc antic del poble i vol millorar-lo a través d’incentius econòmics pels veïns que arrangin les façanes de les cases.

El candidat d’Esquerra Josep Anton Moreno creu que s’ha d’ajudar als veïns del barri que arreglin les façanes del carrers i a tots aquells que vulguin obrir algun negoci que generi activitat econòmica.

Continuar les obres de millora del castell, ubicar a l’edifici del Barranc de les Moreres un centre d’art dedicat als artistes de Móra, crear una ruta urbana pel barri, comunicar la zona de l’Hospital amb el barranc de les Moreres i recuperar la senda que unia el castell i l’Aubadera son accions que Moreno considera que poden potenciar el barri.

Moreno creu que amb aquestes accions tots els turistes que arribin a Móra passaran pel Casc Antic i a mig termini apareixeran oportunitats per dinamitzar econòmicament el barri tal com passa a altres municipis que han apostat pel turisme rural invertint en el patrimoni cultural i històric.

Obra de govern

2011-05-10T13:09:00.002+02:00

La construcció d’un gran passeig fluvial a Móra d’Ebre objectiu de futur de la candidatura d’Esquerra.

2011-05-08T22:20:00.001+02:00

Comunicar l’Aubadera amb el Pont Nou, per mitja d’un passeig fluvial, és un dels grans projectes de futur per la candidatura d’Esquerra Republicana de Móra d’Ebre.

Josep Anton Moreno, alcaldable, d’Esquerra, ha manifestat que es tracta d’un projecte ambiciós que caldrà desenvolupar en varies fases. L’objectiu final serà fer un gran passeig des del pont Nou fins el Club Nàutic. El primer tram que caldria realitzar durant la propera legislatura serà el del Passeig de l’Ebre on s’haurà de fer tot el carrer nou i augmentar la seva amplada amb un voladís sobre el riu on els veïns i turistes caminin amb comoditat i seguretat.

Moreno considera que la façana fluvial de Móra és un dels llocs més bonic i privilegiats de les Terres de l’Ebre i cal protegir-la i millorar-la. Una segona fase del projecte comunicaria la plaça de Baix i el carrer la Barca, i la darrera el Passeig del Pont i el pont nou.

Esquerra Móra d'Ebre

Vídeo promocional de campanya

2011-05-08T22:06:00.000+02:00

En la era d'internet la xarxa ens dona unes possibilitats que en altres campanyes no podien ni somniar, aquestes possibilitats ens permeten entrar a cada casa i cada racó del mon i apropar-los-hi el nostre missatge.

Es per això que hem elaborat aquest vídeo, sense pressupost i gràcies a la col·laboració del bon amic Vicenç Pujol de Miravet, que ens ha fet la gravació, Aquest és el primer d'una sèrie de vídeos que durant la campanya anirem penjant, podreu veure que no hi surt tota la llista, ja que per motius de salut el Joan Estivill no va poder ser-hi, i per feina falten el Juanjo Duran i la Montserrat Perez, així com d'altres membres dels reserves que no van poder estar-hi, però en els altres vídeos ja ens podreu veure a tots.

Enganxada de cartells, les imatges

2011-05-06T12:16:00.001+02:00

Com mana la tradició a les 00:00 va començar l'enganxada de cartells de les municipals 2011, la nit va transcórrer amb tota normalitat i amb bon ambient amb les altres formacions polítiques de la població.

ENGANXADA DE CARTELLS

2011-05-04T17:02:00.002+02:00

Una vegada més ERC ha triat la Plaça de Dalt per donar inici a la campanya electoral per les Municipals 2011.

El dijous a les 23:45 h ens trobarem tots a la Seu Electoral d'ERC del C/ Bonaire, per anar tots junts a la Plaça de Dalt on començarem la campanya electoral fent l'enganxada del primer cartell pel nostre candidat Josep A. Moreno, posteriorment anirem als llocs habilitats per anar posant els nostres cartells.

Us hi esperem a tots !!!

SEMPRE HI SOM !!

2011-05-04T16:56:00.003+02:00

Ridao a Móra d'Ebre

2011-04-26T20:40:00.002+02:00

Ridao demana la revisió dels procediments dels Plans de Seguretat Nuclear, les instal·lacions i els radis d’afectació vol que el Govern espanyol pagui el que deu. El diputat al Congrés i Secretari General d’Esquerra, Joan Ridao, després de mantenir una reunió amb alguns alcaldes del partit a la Ribera d’Ebre i amb membres de la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, ha ofert una roda de premsa a Móra d’Ebre. Coincidint amb el 25è aniversari de l’accident de Txernòbil, Joan Ridao ha destacat que després de l’accident del Japó el Govern espanyol no ha fixat un calendari raonable per determinar el tancament de les centrals nuclears, sinó que amb el suport de CiU se’ls ha prorrogat la vida. Segons Ridao, ‘estem veient un Govern espanyol desorientat en plena crisi energètica en l’àmbit global i en plena revisió en l’àmbit mundial de l’activitat nuclear pel que fa a la manca de seguretat’. Per això Esquerra reclama un calendari raonable per al tancament de les centrals nuclears, més seguretat i una política energètica estructural i no mesures conjunturals en funció de cada situació. Ridao ha fet saber que el ministre d’Indústria, Miguel Sebastian, li ha confirmat que al mes d’octubre les centrals nuclears espanyoles faran les proves d’estrés. Tanmateix, el republicà demana que ‘també es revisin els procediments, les instal·lacions i, sobretot, els radis de seguretat. Entenem que el perímetre de seguretat ha d’anar més enllà dels 10 km i ha d’arribar als 30 km com al Japó’. Esquerra també vol que la Generalitat, que no té cap competència executiva en la matèria, tingui un paper més actiu. Ridao ha demanat ‘una revisió dels Plans d’Emergència Nuclear, com el Pla PENTA, per complir totes les directrius i tots els paràmetres que en el seu dia fixava aquest Pla, històricament infradotat en temes com ara les infraestructures, i poder realitzar un simulacre que mai s’ha fet per així educar la població sobre com cal actuar’.

Ridao s’ha reafirmat en l’oposició d’Esquerra a la instal·lació del cementiri de residus nuclears, entre altres coses ‘perquè aquest territori ja ha pagat amb escreix un peatge solidari’. El republicà ha denunciat que ‘el Govern espanyol, per un simple càlcul electoralista, ha ajornat aquesta decisió per a després del 22 de maig per no contaminar les eleccions municipals, sobretot a les Terres de l’Ebre’. Davant d’aquest fet, Ridao ha demanat que tots els partits que concorren a les eleccions municipals siguin coherents i corresponsables amb la decisió presa manifestant als seus programes electorals el compromís que van adquirir en el passat; que el Govern de Catalunya renovi el seu compromís en contra del cementiri i que el Govern espanyol acordi una decisió clara i respectuosa cap a les institucions catalanes i s’aclareixi d’una vegada, perquè internament hi ha dues posicions contradictòries, una d’emplaçar-lo a Ascó i un altra a Cofrents. Ridao ha recordat que la majoria de demandes expressades durant la roda de premsa estan recollides en una Proposició no de llei relativa a l’impuls d’un Pacte d’Estat d’Energia i la revisió de la seguretat de les centrals nuclears presentada la setmana passada per Esquerra al Congrés de Diputats.

Ridao demana al Govern espanyol que pagui el que deu i al Govern català que convoqui la Comissió Bilateral per buscar l’acord de la part catalana. Ridao no veu motiu perquè, si l’any passat i l’anterior va pagar, ara no ho faci; ‘més enllà de la sospita que tenim que el Govern espanyol, per arribar al seu propi objectiu de dèficit, no vol treure aquests diners de la caixa i està desplaçant el seu problema de tresoreria i de dèficit al conjunt de les comunitats autònomes’. El diputat republicà també ha afirmat que ‘no voldríem que demà el conseller Mas-Colell acceptés cap argúcia comptable ni cap mesura cosmètica incloent al pressupost de la Generalitat un apunt comptable amb un compromís vague i imprecís per part del Govern espanyol que acabarà pagant abans que acabi l’any, perquè això és fer trampes’. Per últim, el diputat republicà ha insistit a reclamar 'a totes les forces polítiques sensatesa i sentit de país, i al Govern de Catalunya que es deixi ajudar pels altres partits’. A més, ha reclamat de tothom que aparqui la hipocresia i que el Govern català mogui fitxa impulsant des de la part catalana la Comissió Bilateral, per parlar d’aquest tema, més enllà del debat partidista i dels mitjans de comunicació. Ridao, per tant, reclama ‘sensatesa, sentit de país i que el Govern es deixi ajudar convocant la part catalana de la Comissió Bilateral per anar a negociar amb força i energia a Madrid amb un acord de la part catalana’.

Posteriorment per la tarda s'ha reunit amb la llista d'ERC a Móra d'Ebre a les properes municipals.

Més de 100 persones passen per la Seu Electoral d'ERC

2011-04-14T23:58:00.000+02:00

Més de 100 persones han passat per la Seu Electoral d'ERC a Móra d'Ebre el dia de la seva inauguració.

Josep Antoni Moreno, alcaldable d'ERC a Móra d'Ebre, ha presentat avui el seu local electoral al carrer de Bonaire. El local romandrà obert totes les tardes d'aquí al 22 de maig, i servirà de base logística durant la campanya, amb la organització de diferents actes oberts al públic, la Seu estarà oberta per que els morencs i morenques puguin fer les seves aportacions i suggeriments al programa, conèixer de primera mà als candidats i mantenir un contacte de proximitat amb els votants. L'acte ha comptat amb la participació de militants, simpatitzants i públic en general.

Per inaugurar oficialment el local el cap local, Antoni Cutrona ha fet un parlament on ha destacatat la vàlua de les persones que formen la candidatura, persones que actualment ja treballen pel poble en diverses entitats i comissions i que "persones que ja estant acostumades a treballar pel poble, sense cap altra recompensa a canvi que la satisfacció d’haver fet una feina ben feta per la seva comunitat ", el candidat, Josep Anton Moreno en el seu parlament a destacat el fet de que ", posarà per davant de tot el tracte amb els convilatants i la seva problemàtica del dia a dia, essent una persona sempre propera i disposada en tot moment a escoltar-vos i atendre-us", acabant dient el seu lema: "les vostres inquietuds seran les meves preocupacions".

Fotos: Ribera On Line

Inauguració Seu Electoral ERC

2011-04-13T15:11:00.001+02:00

La Secció Local d’ERC a Móra d’Ebre, us convida a la inauguració de la seva Seu Electoral del Carrer Bonaire 13 de Móra d’Ebre, que tindrà lloc el proper dijous 14 d’abril a les 20:30 h, al mateix temps podreu saludar als membres de la llista d’ERC a les properes Municipals i fer-los-hi arribar les vostres inquietuds.

Móra d’Ebre, 14 d’abril de 2011

Esquerra porta l’ampliació de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre al Parlament

2011-03-25T10:00:00.002+01:00

Per als republicans, aquesta ampliació és la infraestructura més important i urgent que s’ha de fer a la comarca els propers anys. El secretari de política municipal de la comarcal d’Esquerra a la Ribera d’Ebre, Bernat Pellisa, i el candidat del partit a l’alcaldia de Móra d’Ebre, Josep Anton Moreno, han presentat avui les preguntes per escrit que han registrat al Parlament sobre l’ampliació de l’hospital comarcal de Móra d’Ebre. Abans, però, Pellisa ha fet un repàs de les actuacions que l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre i l’anterior govern de la Generalitat van fer a l’Hospital Comarcal. Així, ha recordat la inauguració del tercer quiròfan, l’ampliació del servei de consultes externes, la nova bugaderia, el Servei Vital Avançat amb una ambulància medicalitzada les 24 h del dia i l’adequació de la base de l’helicòpter medicalitzat on hi ha l’heliport dels bombers.

Pellisa, però, ha afirmat que “resta pendent l’ampliació de l’Hospital comarcal, que és la infrastructura més important i urgent que s’ha de fer a la comarca en els propers anys. I estem molt preocupats perquè no sabem quines són les intencions del Govern sobre aquesta qüestió”. El republicà ha recordat que tant l’any 2007 com el 2008 la Conselleria de Salut ja en va anunciar l’ampliació, que per a l’any 2009 es preveia una partida d’inversions per al projecte i que en el document “Horitzó 2012. Inversions en equipaments de salut. Informe de situació (setembre 2010)”, del CATSALUT, se’n feia referència, com també a la construcció del nou heliport.

Davant d’aquesta situació, el candidat a l’alcaldia de Móra d’Ebre, Josep Anton Moreno, ha afirmat que “el desconeixement de les intencions del nou govern sobre l’ampliació de l’Hospital Comarcal i veient les declaracions del conseller de retallar o aturar les actuacions al hospitals de Catalunya, hem volgut formular tres preguntes parlamentàries al govern”. Esquerra, d’una banda, pregunta al Govern per la situació en què es troba la redacció del projecte d’ampliació de l’Hospital, com també pel calendari i el termini d’actuacions previst per portar a terme l’execució del projecte. I, d’altra banda, vol saber les previsions del Govern pel que fa a calendari i termini d’execució pel que fa a la construcció del nou heliport que dóna servei a l’Hospital de Móra d’Ebre. Segons Moreno, amb aquestes preguntes “sabrem l’estat en què es troba el projecte encarregat per l’anterior Govern, una obra importantíssima tant per a Móra d’Ebre com per a les nostres comarques, i amb un cost assumible pel Govern, i més quan a Barcelona altres grans actuacions de gran inversió continuen endavant”. Els republicans han anunciat que, tot i que entenen el retard en el projecte, “demanarem que no s’aturi el projecte tot i que davant l’actual situació econòmica estem d’acord que es pugui acomodar a nous ritmes d’execució durant els propers anys”. Per acabar, tant Pellisa com Moreno han estat molt clars en dir que “no podriem entendre que s’eliminés el projecte d’ampliació de l’Hospital Comarcal i, per tant, que el Govern consideri que no hi ha una necessitat real de rehabilitar i ampliar una de les infraestructures més importants de la nostra comarca”.

Esquerra 80 anys, commemoració a Móra d'Ebre

2011-03-16T17:02:00.008+01:00

Els dies 17, 18 i 19 de març de l’any 1931 es celebrà al barri de Sants de Barcelona la Conferència d’Esquerres, a on es va fundar com a partit polític l’Esquerra Republicana de Catalunya, de la unió de les organitzacions Estat Català de Francesc Macià, el Partit Republicà Català (1917-1931) de Lluís Companys i el grup L’Opinió de Joan Lluhí, a més de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organització política va ser Francesc Macià escollit per unanimitat.

Els principis més importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a nació, la defensa dels drets individuals de l’home i la redistribució de la riquesa, mentre que el programa social s’estructurà damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari mínim, la jornada de 8 hores, vacances obligatòries, assegurances i jubilacions i escoles de treball.

Per això es celebra els 80 anys d’Esquerra Republicana a les Terres de l’Ebre, es un acte per aplegar amics, simpatitzants, militants, col·laboradors, persones que han representat les llistes electorals del partit o bé que han donat suport al projecte durant tots aquests anys. Així doncs, el proper dissabte, 19 de març, a les 19.00 h i al Teatre la Llanterna de Móra d’Ebre a l’acte central de commemoració a les Terres de l'Ebre, en què intervindran Montse Perelló, Joan Josep Duran, Lluís Salvadó, Gervasi Aspa i l’historiador i eurodiputat, Oriol Junqueras.

Laporta descarta reeditar Solidaritat a Barcelona

2011-03-03T20:57:00.000+01:00

L'expresident blaugrana no s'ha presentat al dinar en què havien de mirar d'arribar a un acord · Portabella li ofereix un lloc 'de sortida' a la llista d'ERC i RCat

El líder de Solidaritat i president de Democràcia Catalana, Joan Laporta, no s'ha presentat aquest migdia a la trobada que havia de mantenir amb els seus companys de subgrup parlamentari Alfons López Tena i Uriel Bertran. Laporta ha justificat la seva absència per l''espectacle mediàtic' que ha desfermat la trobada. Bertran i Tena havien plantejat aquest dinar a tres bandes com el moment per resoldre la divergència d'opinions que han manifestat públicament a través dels mitjans de comunicació sobre quina és la millor opció per concórrer a les eleccions municipals a la ciutat de Barcelona. En un comunicat Laporta ha anunciat que no reeditarà l'acord de coalició amb Solidaritat perquè no comparteix la decisió de presentar-se en solitari a la capital. Aquest mateix matí el candidat d'ERC, Jordi Portabella, ha confirmat que ha mantingut contactes en solitari amb Joan Laporta i que li ofereix un lloc destacat a la llista que li garantís presència al consistori.

Joan Laporta ha anunciat en un comunicat que el seu partit, Democràcia Catalana, no reeditarà l'acord que el vincula a Solidaritat Catalana per la Independència atès que no comparteix que SI s'hagi de presentar en solitari a les eleccions municipals de Barcelona. Laporta, que creu en la necessitat de concórrer a les eleccions en una gran coalició que integri Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament, no ha assistit avui al dinar que Solidaritat havia convocat per tractar precisament el tema de les llistes per concórrer a aquestes eleccions. Segons el president de Democràcia Catalana la seva absència es justifica per 'l'espectacle mediàtic que ha desfermat la trobada'

Laporta critica l''espectacle mediàtic'

Laporta, que ha justificat la seva absència per 'l'espectacle mediàtic' desfermat arrel de la convocatòria del dinar, ha reafirmat la necessitat que 'hi hagi una gran coalició de partits independentistes a les municipals de la capital del país' on s'hauria d'incloure a Esquerra Republicana de Catalunya i Reagrupament.CAT.

El president de Democràcia Catalana ha conclòs el seu comunicat afirmant que resta a la disposició de SI en cas que aquests vulguin formar part d'una gran coalició independentista a Barcelona.

directe.cat

Laporta es planteja trencar la coalició Solidaritat Catalana per sumar-se a l'aliança ERC-RCat

2011-03-01T13:14:00.000+01:00

Laporta: 'No sóc partidari d'anar sols a Barcelona, i no hi aniré' · El líder de Democràcia Catalana creu que la millor proposta a la capital és un gran acord amb Portabella.

Joan Laporta ho té clar: va fer el salt a la política per buscar la unitat de l'independentisme i no aposta per presentar-se a les municipals de Barcelona en solitari. Avui al matí ho ha tornat a reivindicar en una trobada amb estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on ha reiterat que 'la millor proposta per Barcelona és una suma dels partits que poden treure representació, una gran coalició per Barcelona que sigui clau per la governabilitat de la ciutat'. 'Alguns partits com Solidaritat per la Independència (SpI) han dit que aniran a les eleccions en solitari. Ho respecto, però crec que a Barcelona s'hi ha d'anar en coalició amb ERC i Reagrupament, seríem molt forts i seria una proposta molt atractiva per la ciutadania' creu Laporta. L'expresident blaugrana, a més, ha assegurat que si SpI no es replanteja la possibilitat de presentar-se amb ERC i Reagrupament, comunicarà la setmana vinent a la resta de partits de la coalició solidària que ell s'hi sumarà amb Democràcia Catalana, el partit que lidera, una possibilitat que podria impedir la reedició de la coalició Solidaritat Catalana per la Independència (SI).

Tot i això, Joan Laporta confia que Solidaritat Catalana acabarà integrant-se a l'aliança amb Reagrupament i Esquerra, articulada aquestes darreres setmanes. Pel politic independentista, més important que el candidat de consens, la condició que va establir SI pel pacte, és el fet d'anar junts a les eleccions. A més 'les enquestes ens donen un resultat molt favorable a una gran coalició per l'independentisme', pronostica Laporta.

'Si SpI no va amb ERC i Reagrupament, ho respecto però no participo d'aquest posicionament per una raó molt clara: jo he fet el pas a la política per sumar', ha explicat l'expresident blaugrana aquest dimarts al matí. Per Laporta, aquesta recerca de la unitat independentista passa per una 'gran coalició independentista que sigui clau per la governabilitat'. 'Ho tinc molt clar', reitera Laporta, que ha explicat que si cal, es planteja comunicar a Solidaritat que Democràcia Catalana se sumarà a l'aliança de Reagrupament i Esquerra.

Els estatuts de Solidaritat no l'afecten

Laporta també ha explicat que el congrés de Manresa de fa dos diumenges, així com la votació de l'assemblea de Barcelona d'aquest cap de setmana, no l'afecten com a president de Democràcia Catalana. 'Hi ha una petita confusió que té tothom: Solidaritat Catalana per la Independència (SI) és una coalició formada per set partits, i un d'ells és Solidaritat per la Independència (SpI). És aquest partit el que va fer un Congrés Nacional a Manresa, el que té uns determinats estatuts que impedeixen diversos càrrecs, però a mi no em vincula', assegura Laporta. 'L'únic partit que em vincula és Democràcia Catalana', assegura Laporta, i en aquest sentit és lliure de sumar-se amb la seva formació a l'aliança amb Portabella.

'Que hi hagi un partit, que és Solidaritat per la Independència (SpI), que amb els vots de 142 dels seus 1.000 militants hagi decidit que va a les eleccions de Barcelona en solitari és una qüestió que els obliga i els condiciona a ells, no condiciona ni a la coalició en el seu conjunt ni al meu partit', explica Joan Laporta. 'Des de Democràcia Catalana no estem per dividir, estem per sumar', conclou Laporta.

El partit i la coalició solidaris

La coalició electoral que va presentar-se a les eleccions al Parlament del 28 de novembre de l'any passat s'anomenava, oficialment, Solidaritat Catalana per la Independència (SI). Entre d'altres formacions, estava integrada pel partit de Joan Laporta, Democràcia Catalana, i per un altre partit que, registrat a Taradell el setembre de l'any passat, s'anomena oficialment Solidaritat per la Independència (SpI).

Segons Laporta, l'assemblea d'aquest diumenge tan sols feia referència a aquest segon partit i no pas a la coalició, que com a tal es va dissoldre just l'endemà dels comicis.

Dimarts, dia clau

De les eleccions ençà, doncs, la coalició dels sis partits que conformen Solidaritat Catalana per la Independència (SI) -Democràcia Catalana, Solidaritat per la Independència (SpI), Catalunya Nació Independent, Partit Republicà Català, Els Verds-Alternativa Verda, Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN)- no ha existit legalment, sinó que cada partit ha seguit la seva activitat particular. Dimarts vinent, 8 de març, serà el dia clau en què tots ells decidiran si la reediten o no de cara a les municipals del 22 de maig.

De fet, la comissió organitzadora nacional del congrés manresà de SpI ja va explicar que 'la coalició SI-Solidaritat Catalana per la Independència de 6 partits només es tornarà a activar jurídicament en període electoral (com marca la Llei). La resta de l’any utilitzarem tots els adherits, per funcionar, el partit-instrumental SI i els seus Estatuts.'

directe.cat

Aquesta és la història d'un poble que ja ha parlat ...

2011-02-28T18:44:00.002+01:00

Josep Terrones número 2 d'ERC a les municipals 2011

2011-02-22T22:59:00.006+01:00

Dijous dia 17 de febrer de 2011, l’assemblea local d’ERC ha proclamat per unanimitat com a número 2 a Josep Terrones, que acompanyarà a Josep Anton Moreno a la candidatura a les properes municipals 2011.

Terrones, de 50 anys, és bomber al Parc de bombers de Móra d'Ebre, i una persona força coneguda a la població per la seva vinculació en el món cultural i esportiu. Actualment és President del Club d'Escacs de Móra d'Ebre, secretari de la Junta del Consell Esportiu de la Ribera d'Ebre, President de l'Associació de Bombers de Móra d'Ebre i Arbitre d'Escacs. La passada legislatura va ser President de la federació Territorial d'Escacs de Tarragona.

El president de la SL de Móra d'Ebre, va destacar l'interès i la motivació de Josep Terrones en col·laborar en el projecte d'ERC per a Móra d'Ebre, i en assolir els objectius marcats per aquestes eleccions.

El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya.

2011-02-15T17:19:00.001+01:00

En relació a la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó el conseller Recoder declara “...que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”.

Dilluns de la setmana passada el ministre d’Industria Miguel Sebastián en una conferència del Cercle Financer a Barcelona, va instar a la Generalitat de Catalunya a reconsiderar l’oposició al cementiri nuclear, i va afirmar que "...quan alguna (comunitat autònoma) ens garanteixi que no s’oposarà a la instal·lació, l’autoritzarem".

Per altra banda, el mateix dilluns a Madrid el President Mas es va reunir amb el President Zapatero. A partir d’aleshores, CiU, obviant i fent cas omís al posicionament contrari del Parlament de Catalunya, de 150 ajuntaments, 12 consells comarcals i 2 diputacions, sembla que ha engegat la maquinària per permetre que el cementiri nuclear acabi instal·lant-se a Ascó.

Dimecres va ser Duran i Lleida qui va obrir la veda assenyalant que el Govern de la Generalitat de Catalunya podria canviar de criteri sobre el cementiri nuclear. Aquestes declaracions van anar seguides el divendres per les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, quan en ser preguntat en una entrevista radiofònica sobre la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó va declarar “que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”.

A més, el mateix divendres també es va conèixer que CiU, no només no ha resolt l’expedient obert a l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, per presentar el municipi com a candidat a albergar el cementiri nuclear, sinó que l’ha ratificat com a cap de llista convergent a les properes eleccions municipals.

Tots aquests fets i declaracions d’alts dirigents de CiU i la ratificació de Rafael Vidal com alcaldable, mostren quines són les intencions de CiU, que es contradiuen amb les declaracions d’Artur Mas, tant durant la campanya electoral com durant els primers dies del seu mandat, en el sentit que el seu govern treballaria per recuperar la credibilitat de les institucions a través de la coherència en la praxis política.

Cal recordar que Convergència i Unió va impulsar, recolzar i votar favorablement dues resolucions del Parlament, al 2008 i al 2010, en contra de la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya, així com la majoria de mocions aprovades en 150 ajuntaments, 12 consells comarcals, i dos diputacions. A més, tant en la campanya electoral a les passades eleccions al Parlament de Catalunya com desprès, dirigents de CiU de les Terres de l’Ebre com els Srs. Bel, Pallarés, Martí, i dirigents nacionals com els Srs. Duran i Lleida, Pelegrí, Felip Puig, Recoder, Homs i el propi Artur Mas, avui President de la Generalitat, es van mostrar ferms i contundents en fer respectar l’acord del Parlament en contra del cementiri nuclear.

Ara, posant per davant altres interessos aliens als del territori i el país, CiU s’oblidaria dels compromisos adquirits i de la coherència política, i a la primera de canvi claudicaria davant el govern espanyol tot acceptant el cementiri nuclear a Catalunya.

La CANC demana serietat i compromís al Govern de CiU elegit fa dos mesos escassos pels ciutadans de Catalunya. Quina dignificació de la política i quina exemplificació fan, si en dos mesos passen de proclamar el respecte per allò que aprova el Parlament, a la submissió i rendició davant el govern espanyol? Quina credibilitat del Govern ofereixen davant la ciutadania, si membres del mateix Govern en dos mesos canvien els seus compromisos i, després de declarar-se contraris al cementiri, ara accepten claudicar davant Madrid i no donar compliment al mandat del Parlament?

Catalunya no acceptarà aquest comportament de CiU, i no s’empassarà aquella frase tan gastada que diu: “que la culpa és de Madrid, i que Catalunya no hi té competències”. El Vice-President Rubalcaba i el Ministre d’Industria Miguel Sebastián ho han deixat ben clar: El cementiri no és posarà sense acord i consens, i anirà allà on sigui acceptat per un Govern autonòmic.

CiU sembla que ja ha donat el primer pas per acceptar-lo i els ciutadans de Catalunya saben que si el cementiri nuclear ve a Catalunya, serà perquè la Generalitat ha donat el seu vist-i-plau a Madrid.

La CANC i els grups de ciutadans que li donen suport demanen al Govern de CiU que siguin conseqüents amb el seu posicionament contrari al cementiri i la seva votació al Parlament de Catalunya, que els obliga a que facin la seva feina i treballin per impedir que el cementiri nuclear vingui a Catalunya no donant el consentiment a Madrid.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

El Govern del NO a les Terres de l'Ebre

2011-02-11T21:27:00.001+01:00

El president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, Gervasi Aspa, juntament amb el candidat del partit a l'alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús, i amb el membre de la Federació de l'Ebre Jordi Gaseni, han presentat les diferents iniciatives que ha engegat el partit per defensar la construcció del nou Hospital Regional. Monclús ha fet saber que Esquerra ha registrat al Parlament una proposta de resolució en què demana "reconsiderar l'ajornament" del projecte del nou hospital Verge de la Cinta i que "es comenci a redactar el projecte executiu durant l'any 2011, tot concretant les característiques específiques del centre i el calendari d'execució". D'altra banda, Esquerra, "per tal que quedin clares en seu parlamentària les intencions del Conseller", ha registrat tres preguntes per escrit demanant-li si pot confirmar l'ajornament del projecte del nou hospital, quin és el calendari, el termini d'actuacions per portar-lo a terme i si la Generalitat podrà destinar partides pressupostàries per a la redacció del projecte constructiu durant els anys 2012 i 2013. Esquerra ha demanat que, abans d'acabar el 2013, el projecte, que té un cost estimat de 10 milions, estigui acabat per tal que quan revifi l'economia es pugui iniciar l'obra. Segons Gervasi Aspa, aquests 10 milions, repartits en dos anys, no poden ser cap obstacle malgrat la crisi econòmica, i "perquè només depèn de la voluntat política".

Segons Monclús el nou hospital regional és una infraestructura que afecta a totes les Terres de l'Ebre, i per això Esquerra presentarà una moció a tots els ajuntaments i Consells Comarcals en què proposa rebutjar l'ajornament de la construcció del nou hospital, tot mantenint els compromisos adquirits pel Govern de Catalunya i demana al Govern de la Generalitat un calendari amb els terminis d'actuació per portar a terme la construcció i que fins l'any 2013 es destinin les partides pressupostàries necessàries per redactar i acabar abans d'aquesta data el projecte constructiu.

"El govern del NO a les Terres de l'Ebre"

Gervasi Aspa s'ha mostrat preocupat perquè el nou Govern de la Generalitat i el nou delegat "només tinguin el NO per resposta i per tant siguin el Govern del NO a les Terres de l'Ebre. Del no al nou Hospital Regional, no a la vegueria, no a l'inici de les obres del polígon de les Camposines i no al Centre d'interpretació del pas del riu a Móra d'Ebre". Això fa, segons Aspa, que es miri amb "preocupació" com "el delegat sempre es dirigeix cap a les Terres de l'Ebre per dir allò que no es pot fer quan encara no coneixem quines seran les seves prioritats i quines són les seves propostes de futur". Segons Aspa, "no es pot anar sempre justificant allò que ens diuen o manen des de Barcelona".

Aclariment sobre el centre d'interpretació del pas de barca de Móra d'Ebre

Sobre les declaracions del delegat del Govern, en les quals manifestava la no execució del Centre d'interpretació del pas del riu durant la batalla de l'Ebre a Móra d'Ebre per manca de 125.000 €, Aspa ha lamentat aquesta actitud quan no es diu res dels 6.800 milions de la Línia 9 del metro de Barcelona. Josep Monclús, com a responsable d'aquest projecte en l'anterior Govern de Catalunya, ha manifestat que aquest Centre es fonamenta en un Pla de Foment Turístic de tres anys signat entre el COMEBE i el Govern pel qual aquest havia d'aportar cada any 180.000 €. Monclús ha recordat que hi ha partida pressupostària, que durant els dos primers anys es va executar el projecte, i aquest tercer s'havia prorrogat per unes qüestions tècniques requerides per l'ACA que ja s'han solucionat. Segons Monclús "un territori com el nostre, on el PIB que aporta el turisme és gran i encara té una capacitat de creixement important, no pot renunciar a aquest projecte per 125.000 €. I, per tant, la feina del delegat del Govern és la de defensar la partida pressupostària i aconseguir-la, com vam fer d'altres quan teníem responsabilitats, i no pas venir a dir-nos que no es pot fer".

Mercadona inicia a Móra d’Ebre els enderrocs previs al nou supermercat

2011-02-09T17:24:00.000+01:00

La cadena de supermercats estatal Mercadona ha iniciat aquesta setmana els enderrocs previs a la construcció d’un supermercat a Móra d’Ebre.La previsió de l’empresa és completar l’obra en un termini de sis mesos.

Aquesta setmana, i tal com havia anunciat a l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el gegant de la distribució Mercadona ha iniciat els enderrocs previs a la construcció d’una gran superfície comercial a l’entrada de la capital, concretament en una finca de 5.000 m2 ubicada al costat de la rotonda on conflueixen la N-420 i l’accés de la carretera de Benissanet al nucli urbà.

En aquesta finca hi havia diverses estructures de formigó corresponents a promocions residencials que no es van executar. Així, el primer encàrrec de l’empresa constructora contractada per Mercadona ha estat el seu enderroc. Ahir al matí, una excavadora de grans dimensions realitzà aquesta tasca davant la mirada curiosa dels centenars de vehicles que transiten diàriament per la carretera N-420 al seu pas per Móra d’Ebre.

L’alcalde morenc, Josep Solé Biosca, ha apuntat al Diari que la voluntat de l’empresa és completar l’obra del nou supermercat en un termini de sis mesos, amb l’objectiu que el supermercat obri portes al mes d’agost.

Segons fonts municipals, l’empresa de capital 100 per cent espanyol ha decidit instal·lar-se a la Ribera d’Ebre en el marc del seu procés d’expansió. El supermercat disposaria d’una àrea comercial superior als 1.500 m2 i podria generar entre 40 i 50 llocs de treball directes.

Per permetre la construcció del supermercat, l’Ajuntament morenc i l’empresa han signat un conveni on s’estableix la planificació urbanística de la zona, que inclou una zona d’aparcaments i d’equipaments. El document inclou, a més, la construcció d’un conjunt de contenidors soterrats, valorats en 93.000 euros.

A.CARALT http://diaridetarragona.com/ebre/052542/mercadona/inicia/mora/debre/els/enderrocs/previs/nou/supermercat

CiU votarà en contra de la independència

2011-02-09T17:17:00.000+01:00

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha assegurat que la Mesa del Parlament ha complert amb la llei en admetre a tràmit la proposta de llei presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per a que Catalunya sigui un estat independent d'Espanya.

"No hi ha cap raó jurídica per impedir que un grup parlamentari tràmit una iniciativa legislativa", ha subratllat Duran, a més de recordar que "les Meses dels parlaments autonòmics no han d'entrar a valorar continguts".

Duran ha aclarit que, tot i que el Parlament, en què el seu partit té majoria de diputats, "compleix la llei", CiU no està d'acord amb la proposta: "Votarem en contra", ha assegurat.

Preguntat per si votarà en les consultes per l'autodeterminació que se celebraran el proper 10 d'abril, Duran ha comentat que "si sóc aquí m'ho pensaré". El portaveu de CiU al Congrés ha declarat que no està a favor de la independència de Catalunya i que, si vota, escriurà en la papereta que opta per "la confederació a nivell d'Estat". A hores d'ara, CiU ha estat ambigua amb el portaveu del Govern, Francesc Homs, afirmant rotundament que 'res no aturarà la transició nacional de Catalunya', mentre el Jordi Turull s'encarregava d'abocar aigua al vi avançant que la federació nacionalista no aposta per la independència aquesta legislatura.

Puigcercós va avançar el sí d'ERC a la iniciativa

Arribar o tornar a Moncloa

2011-02-07T09:52:00.005+01:00

Cinc anys després...

Finalment Artur Mas torna a visitar la Moncloa aquest dilluns per reunir-se amb el president espanyol, cinc anys després que aquest li prometés la presidència de la Generalitat a canvi d'acceptar un Estatut retallat, un acord que Zapatero va incomplir en permetre que José Montilla esdevingués president.

Artur Mas viatja avui a l’escenari on va intentar pactar una rebaixa de l’Estatut del Parlament a canvi de retornar a la presidència de la Generalitat amb l’ajut de Zapatero. Aquesta pretesa contrapartida, admesa mesos després, va provocar un autèntic terratrèmol les rèpliques del qual encara arriben fins a dia d’avui. De retruc, ha ajudat a visualitzar a ulls d’una majoria creixent de ciutadans -també votants de CiU- que la negociació amb Madrid acostuma a tenir conseqüències nefastes per Catalunya.

Artur Mas va insistir abans d’accedir a la presidència de la Generalitat que hi arribava, que no era un retorn. Amb aquest joc semàntic volia consolidar la percepció que no era un retorn de la CiU de sempre, la Convergència dels governs Pujol.

El primer moviment de peça en el tauler d’escacs de la difícil negociació amb Madrid és establir el llistó per l’horitzó de la reivindicació del concert econòmic. Per fer-ho de manera sincera, el president Mas haurà de consolidar una sòlida majoria a Catalunya disposada a arriscar per aquest objectiu. Ni el PP ni el PSOE ni les seves delegacions a Catalunya no han mostrat mai la seva predisposició a assumir aquesta reivindicació. Resulta difícil imaginar un procés negociador amb Madrid confiant només en el poder d’incidència del resultat de Duran i Lleida en les eleccions estatals de març de 2012.

Mas haurà de demostrar ara si arriba o torna a Moncloa. Errors vells o una nova aposta.

La CANC ha sol·licitat una reunió amb el President de la Generalitat Artur Mas

2011-02-02T18:47:00.001+01:00

Amb aquesta acció la CANC inicia les activitats d’aquests primers mesos de 2011, que es centraran en les eleccions municipals del mes de maig. Es demanarà als partits i llistes electorals que incloguin el no al cementiri nuclear en els seus programes electorals.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha sol·licitat mitjançant un burofax una reunió formal amb el nou President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per a conèixer de primera mà quines accions concretes està adoptant el Govern per tal de donar compliment al mandat del Parlament de Catalunya de rebuig al cementiri nuclear, i evitar així la instal·lació d’aquesta infraestructura en territori català.

Amb aquesta acció es dóna el tret de sortida a les activitats que es realitzaran a partir d’ara, i que es centraran en les properes eleccions municipals del mes de maig. En aquest sentit, la CANC, el grup intercomarcal “Veïns d'Ascó” i la resta de plataformes contràries al cementiri nuclear treballaran amb l’escenari que el Govern de l’Estat ajorni la decisió sobre l’emplaçament del cementiri fins després de les eleccions municipals. Així doncs, l’objectiu que es marca ara la CANC és, no tant fomentar la creació de noves llistes electorals anticementiri arreu de les Terres de l’Ebre, sinó treballar per a la incorporació als programes de totes les candidatures que es presentin, d’un rebuig clar al cementiri nuclear a Ascó, tal com ja al 2007 va succeir al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, on totes les llistes amb representació a l’ajuntament es van presentar a les eleccions amb un rebuig al cementiri nuclear en els seus programes electorals. A més, es sol•licitarà a les llistes municipals la incorporació del compromís d’abandonar l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals nuclears (AMAC), donat que aquesta associació ha actuat a Catalunya amb opacitat i pràctiques poc democràtiques, obeint més a interessos aliens al territori, i en contra de la voluntat de la majoria dels seus municipis membres.

Així doncs, durant les properes setmanes, la CANC durà a terme una ronda de contactes amb els principals partits que es presentin a les eleccions municipals a les comarques de Tarragona i Lleida, per a demanar-los que siguin conseqüents amb la resolució de rebuig al cementiri aprovada al Parlament de Catalunya, i incloguin en els programes electorals dels municipis on es presentin el No al cementiri nuclear a Ascó de forma clara i inequívoca. Així mateix, aquesta petició també es farà extensiva als partits polítics dels 147 ajuntaments que han aprovat mocions de rebuig al cementiri als seus respectius plenaris municipals per tal que ho tinguin present i ho incloguin als programes electorals.

Igualment, la CANC realitzarà durant els mesos de març i abril un cicle de xerrades pels municipis de le Terres de l’Ebre per tal de sensibilitzar als ciutadans sobre la transcendència del seu vot en aquestes eleccions, que pot ser decisiu per a evitar que el cementiri nuclear faci cap a Ascó.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 2 de febrer de 2011
Més informació: Sergi Saladié, Tel. 657.84.31.72

Carretero hauria demanat a Puigcercós retornar a ERC

2011-02-01T20:19:00.003+01:00

El líder de Reagrupament planteja un retorn esglaonat dels dirigents de RCat. El republicà l'hauria emplaçat a treballar per les municipals per generar un marc de confiança

El sorprenent acostament del president de Reagrupament, Joan Carretero, a ERC després d'escindir-se'n, sumat a la materialització d'acords entre republicans i reagrupats per concórrer de bracet a les eleccions municipals a poblacions tant significatives com Puigcerdà, Sant Cugat i fins i tot Barcelona, podria ser l'inici del retorn dels dirigents de Reagrupament a ERC, que ara Carretero considera que ha de ser 'el pal de paller de l'independentisme'. Carretero i Joan Puigcercós ja haurien celebrat fins a tres reunions en aquests darrers mesos, segons que ha pogut saber de fonts republicanes. En aquest mateix sentit, el periodista Jaume Clotet desvela en un article d'opinió que en una d'aquestes trobades, el metge de Puigcerdà hauria plantejat un retorn esglaonat de dirigents de RCat a ERC, i Puigcercós l'hauria emplaçat a treballar per les municipals per generar un marc de confiança abans d'anar més enllà.

Des de Reagrupament s'acaba de fer públic un comunicat que nega qualsevol possibilitat d'un retorn de Carretero a ERC. Tot amb tot, l'article en qüestió també exposa que Carretero hauria proposat a Puigcercós un retorn esglaonat de dirigents d'RCat a la formació de la qual es van escindir, punt que RCat no desmenteix. Entre aquests dirigents, s'hi podrien trobar persones de la màxima confiança del líder de Reagrupament com Rut Carandell o Roger Granados, que aquest mateix cap de setmana es fotografiaven donant la mà al candidat d'ERC per Barcelona, Jordi Portabella, i el seu equip després de segellar el pacte per concórrer plegats a les eleccions municipals a la capital del país.

La resposta de Puigcercós a aquest retorn de reagrupats hauria estat contrària -com a mínim d'entrada- a rebre amb els braços oberts aquells que van deixar el partit donant un cop de porta. El líder republicà, que ha de fer front en els propers mesos a la renovació del partit, hauria emplaçat Joan Carretero a donar mostra de la seva bona voluntat treballant conjuntament amb Esquerra per als comicis municipals del 22 de maig per així generar un clima de confiança que, eventualment, pugui desembocar en una futura col·laboració estable.

Joan Carretero: sumar però no fusionar

El president de Reagrupament ja havia obert la porta a que Reagrupament pugui acabar sumant-se al projecte d'ERC. Joan Carretero es manifestava dies enrere a favor de 'sumar' però no 'fusionar' RCat a ERC. Tot i admetre que ERC té una dimensió molt superior a RCat apostava perquè es poguessin respectar les 'peculiaritats' de Reagrupament en un marc de col·laboració. Aquesta possibilitat, segons Carretero, només seria viable si ERC decideix convertir-se en el pal de paller de l'independentisme i s'allunya de la referència de l'eix esquerra-dreta. I advertia que si els republicans opten per aquesta segona possibilitat, l'acord serà 'pràcticament impossible'. Tot i això, a l'espera d'acabar de conèixer els detalls d'alguns dels pactes municipals, la suma a Puigcerdà, Sant Cugat i Barcelona suposa la inclusió de reagrupats en les llistes d'ERC ja que els vots que es destinin a aquestes candidatures se sumaran al còmput de vots d'ERC a l'hora de formar els consells comarcals i les diputacions.

directe.cat

Artur Mas es fa enrere i confessa que es planteja no votar a la consulta del 10-A

2011-01-31T16:57:00.001+01:00

El president de la Generalitat diu ara que té 'un dilema' · Fa nou mesos proclamava que 'òbviament' votaria a Barcelona

L'inesperat compromís independentista de Jordi Pujol ha accelerat el debat sobiranista al volant del Govern de CiU i, des de la federació nacionalista, es llancen missatges contradictoris que condueixen a l'habitual ambigüitat amb què els successius governs Pujol van esquivar el dabat sobre la independència de Catalunya. Només en aquest context s'entenen les declaracions del president de la Generalitat, Artur Mas, en una entrevista a El Periódico d'aquest diumenge, on assegurava que es troba davant un 'dilema personal' arran de la consulta sobre la independència que se celebrarà el proper 10 d'abril a Barcelona. Mas reitera que el seu vot seria pel 'sí' a la independència, però es planteja no anar a votar perquè ara, a més de ser 'l'Artur Mas ciutadà' se sent 'president dels set milions i mig de catalans', i d'aquests n'hi ha molts que 'estan en contra' de l'Estat propi. Fa tot just nou mesos, coincidint amb la tercera onada de consultes independentistes, el llavors candidat de CiU a la presidència va assegurar que 'òbviament' participaria a la consulta de Barcelona, com recull l'àudio adjunt.

Respecte al 10 d'abril 'tinc un dilema, sincerament, gairebé personal', confessa Mas a Enric Hernàndez, director de El Periódico. 'Perquè ara, a més a més de ser l'Artur Mas ciutadà, sóc el president de Catalunya, i per tant em sento president dels set milions i mig de catalans i catalanes. I d'aquests set milions i mig, molts estan a favor d'un Estat propi, però n'hi ha molts altres que hi estan en contra. Tinc aquest dilema: dia 10 d'abril, si es fa aquesta consulta, decidir si Artur Mas ha de ser un ciutadà com qualsevol altre i votar com a tal', explica el president de la Generalitat.

Fa nou mesos defensava el contrari

Les paraules del president de la Generalitat confessant que s'està repensant la seva participació a la consulta sobre la independència de Barcelona sorprenen perquè fa tot just nou mesos Artur Mas defensava el contrari. En el marc de la diada de Sant Jordi, dos dies abans de les consultes del 25 d'abril, el llavors precandidat de CiU a la presidència assegurava que els referèndum 'tenen transcendència, testimonialment i simbòlicament' i defensava que les consultes 'no només són una resposta a una possible sentència del TC, serveixen per anar enfortint la consciència nacional de Catalunya'. En aquell context i davant la pregunta d'un periodista, Artur Mas va assegurar que 'quan n'hi hagi a Barcelona, òbviament jo hi participaré'.

Un revés a les bases de CDC i al dret de decidir

Si finalment es confirma que Mas es fa enrere i decideix no comprometre's amb el procés de consultes, el president trencaria el discurs que ha mantingut CDC fins ara donant suport al procés dels referèndums. Cal recordar que es compten per milers els militants convergents han col·laborat i col·laboren encara a tirar endavant les consultes sobre la independència. En aquest sentit, són nombrosos els dirigents de CDC que han relacionat les consultes independentistes amb l'exercici del dret de decidir, l'aposta que, almenys sobre el paper, defensa actualment CiU. Un hipotètic no-vot d'Artur Mas l'arrenglaria, a més, al costat dels polítics de PPC, PSC i alguns elements d'Unió Democràtica que han declinat participar a les consultes sobre la independència, l'última gran manifestació de democràcia nascuda de la societat civil, una experiència que ha traspassat fronteres i ha servit per visualitzar el cas català al món en desenes de mitjans de comunicació de rellevància internacional.

directe.cat

FESTA DE SANT ANTONI 2011

2011-01-12T22:39:00.004+01:00

FESTA DE SANT ANTONI 2011 - MÓRA D’EBRE

PROGRAMA D’ACTES

DIVENDRES 14 DE GENER

19.30 h – A la Sala Julio Antonio, organitzat per La Riuada inauguració de l’exposició de Miniatures fetes amb fusta d’olivera, elaborades per Roberto Launes.

20.00 h – A la Biblioteca Comarcal xerrada “LA JOTA DE MÓRA D’EBRE I DE LA RIBERA” a càrrec del Sr. Josep Bargalló i Badia, floklorista i cercador de danses de la nostra terra .

DISSABTE 15 DE GENER

22.30 h - A La Llanterna Teatre Municipal actuació de l’Orquestra CAMERA MUSICAE que presentarà ELS VENTS DE L’OCM. Entrada gratuïta.

DIUMENGE 16 DE GENER

09.00 h - A L’Aubadera CROSS ESCOLAR COMARCAL organitzat conjuntament per l’AMPA de l’Escola Lluís Viñas i l’AMPA del Col·legi de Santa Teresa, amb la participació d’alumnes de tota la comarca.

18.00 h – A LA LLANTERNA TEATRE MUNICIPAL GRAN BALL ORGANITZAT per l’ASSOCIACIÓ CULTURAL INTERCOMARCAL AMICS DEL BALL amb el conjunt BOOGUIE’S. A la mitja part es farà una demostració de BALLS DE SALÓ a càrrec de la parella local SARA MARTÍNEZ I MARC NOGALES.

Preu de l’entrada 5€.

DILLUNS 17 DE GENER A LA PLAÇA DE BAIX

8.30 h - BENEDICCIÓ de les tradicionals coques i panets de Sant Antoni, que es vendran durant tot el matí.

DE 9.00 a 11.00 h – VIII FESTA DE LA CLOTXA A MÓRA D’EBRE. Tothom qui vulgui es podrà preparar la seva clotxa. Preu: 2 €. Amb el número del tiquet es farà el sorteig d’un pernil.

L’Agrària Sant Antoni Abat fa donació de l’oli per la preparació de la clotxa.

10.00 h – Inauguració de la Passarel·la de l’Aubadera construïda dins del “Projecte de recuperació de les Illes Fluvials i el Bosc de Ribera” del Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

11.00 h - BENEDICCIÓ DELS ANIMALS I CERCAVILA DE CARROSSES, CAVALLS I CARRUATGES ACOMPANYATS PER LA XARANGA DE L’ESCOLA DE MÚSICA I DANSA DE MÓRA D’EBRE, AMB EL SEGÜENT RECORREGUT: Carrers de la Palla, Nou, Santa Madrona, Bonaire, Comarques Catalanes, Antoni Asens i Barca

12.00 h – MOMENT DE L’HOMENATGE A LA PAGESIA.

12.30 h - A l’Església Prioral de Sant Joan Baptista MISSA MAJOR en honor de Sant Antoni Abat.

17.30 h - A la LLANTERNA TEATRE MUNICIPAL I PER ALS MÉS MENUTS: ESPECTACLE ANIMACIÓ INFANTIL AMB ELS PALLASSOS “TRUDI & MARIANELLA” Entrada gratuïta.

ORGANITZA: Agrària de S. Antoni Abat de Móra d’Ebre i Comissió de Festes.

COL·LABORA: Associació Comarcal d’Amics del Ball, Associació Cultural La Riuada, AMPA Col·legi Santa Teresa, AMPA Escola Lluís Viñas, Escola de Música i Dansa de Móra d’Ebre, Sisco Granell, Prioral de Móra d’Ebre, La Llanterna Teatre Municipal

PATROCINA: Excm. Ajuntament de Móra d’Ebre.

Junqueras fa el pas i anuncia que s'afiliarà a ERC

2010-12-29T15:54:00.001+01:00

És conscient que els republicans no passen pel seu moment més àlgid, però creu que és 'precisament ara' quan cal fer-hi pinya · L'eurodiputat republicà, fins ara independent, lamenta les crítiques que s’han abocat contra el partit

L’eurodiputat d’ERC, l’independent Oriol Junqueras, anuncia avui mitjançant un article d'opinió a El Punt que té la intenció d’afiliar-se a la formació republicana, com també va fer ara fa unes setmanes el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació en funcions Joan-Manuel Tresserras. Tot i la patacada electoral d’ERC, Junqueras afirma: 'He arribat a la conclusió que el màxim nivell d’implicació amb la gent d’Esquerra passa per compartir-hi la militància. La meva intenció, doncs, és entrar a militar a l’Esquerra Republicana de Catalunya de Macià, de Companys i de tots els militants que durant 80 anys ho han donat tot, o gairebé tot, pels alts ideals d’un país lliure i d’una societat justa.' Però Junqueras no vol que el seu pas sigui l’únic i també fa una crida a tothom que se senti interpel·lat: 'En aquest moments tan delicats, convido a tothom a considerar la militància a Esquerra per treballar amb honestedat, amb fermesa, amb intel·ligència i, sobretot, amb generositat i amb constància.'

En l'article, Junqueras hi exposa que és conscient que el moment actual no és el més àlgid de la formació republicana -'som en uns moments en què molts de nosaltres escoltem crítiques a Esquerra. Algunes d’elles tenen part de raó i, d’altres, són volgudament injustes'–, però alhora afirma: 'I, atès que Esquerra és plena de gent que estimo i de la qual estic segur del seu compromís sincer amb el país i amb les persones que hi viuen, em sento impel·lit a donar el meu suport a aquests amics, companys i compatriotes'.

L’eurodiputat i regidor a Sant Vicenç dels Horts –que mitjançant l’article també anuncia que tornarà a ser el cap de llista republicà a les eleccions per a l’alcaldia del seu municipi–, exposa que és 'precisament ara' que vol fer costat al partit de Macià i Companys, al costat dels militants 'de qui he après tant, d’alguns dels meus referents, dels meus mestres, dels que han estat un exemple de lluita i de coratge al meu poble, a la meva comarca i arreu dels Països Catalans'.

Fins ara, Junqueras havia representat ERC a Brussel·les com a independent. De fet, en l’article recorda que tan sols ha militat en una organització, la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) –'on vaig constatar l’esterilitat de les disputes pròpies de qualsevol organització', puntualitza–. Tot amb tot, conclou: 'Les organitzacions són indispensables per assolir els objectius polítics que tan anhelem.'

L'anunci de Junqueras pràcticament coincideix en el temps amb l'anunci de Joan Puigcercós que no tornarà a optar a la presidència d'ERC en el congrés de la tardor de l'any vinent.

Puigcercós anuncia que no optarà a la reelecció perquè 'les persones són importants però ho és més el bé comú'

2010-12-18T19:51:00.003+01:00

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós ha rebut en el Consell Nacional d'aquest dissabte el suport del 80% dels integrants d'aquest òrgan, en una votació que ha tingut 151 vots a favor, 23 en contra i 14 en blanc. Durant la celebració del Consell Nacional, el president del partit ha anunciat que renunciarà a la reelecció com a president del partit per tal d'evitar 'apriorismes' en una decisió que ha assegut que 'busca reforçar el partit. Perquè les persones són importants, però ho és més el bé col·lectiu de l'organització', ha afirmat Puigcercós ha defensat que 'no és pot abandonar la direcció del partit en els moments difícils' i per tant serà qui condueixi Esquerra fins a la celebració del Congrés la tardor de l'any 2011.

Puigcercós ha assegurat que en el Consell Nacional ha demanat la confiança però no ha volgut demanar un suport acrític, sinó buscar'prendre una decisió personal' que sigui el millor pel futur d'Esquerra davant el repte de les eleccions municipals. 'Un gest cap als alcaldes i alcaldesses i amb el compromís per acompanyar-los i donar cobertura a la gent que es presenta a les eleccions municipals'. El president ha defensat que durant el Consell Nacional s'ha debatut i s'han analitzat les causes dels resultats electorals i que busca el 'rellançament per acompanyar els alcaldes i electes.

Tocats però no enfonsats

2010-12-09T12:50:00.001+01:00

El mal resultat d'Esquerra en les eleccions del novembre no perquè s'esperés ha deixat de ser dolorós. Esquerra afrontava les eleccions amb una conjura de factors en contra que dibuixaven d'antuvi un escenari molt difícil. I al final el resultat ha estat una davallada que ha deixat Esquerra amb deu diputats i 220.000 votants. Que no són pocs –fa anys, l'independentisme hauria tirat coets amb aquests resultats–, però, venint d'un cicle electoral que havia situat Esquerra com a tercera força política i amb un pes determinant, és inevitable no fer-ne una lectura ben decebedora.

Esquerra Republicana de Catalunya no mereixia un càstig tan sever. Encara més, ha estat el motor que ha fet avançar el país i que ha propiciat un canvi d'imaginari col·lectiu imprescindible, i ha guanyat la batalla ideològica. Però la vida és dura. I el canvi de paradigma que ha propiciat ERC en la política catalana ha estat també una explosió descontrolada, i la primera a notar-ne els efectes, la primera a rebre l'impacte de l'ona expansiva, ha estat precisament Esquerra. És possible que a mitjà termini s'admeti que aquest període ha estat el punt d'inflexió per a un país adormit que vivia en el confort d'un catalanisme de barretina, més de gestos i aparences que de fets. Però a curt termini no passarà. El vent torna a bufar amb força a favor de CiU. I el seu entorn mediàtic s'ha fet tan fort que és a un pas d'imposar un discurs únic.

Fer pinya

I ara què? És el moment de mirar-se als ulls i parlar, sens dubte. I de fer tota l'autocrítica que sigui necessària, posar en valor els encerts i admetre i corregir els errors; traçar un camí per recuperar la confiança, l'empenta i els ànims. Però el que realment és imprescindible és fer pinya. Esquerra se'n sortirà, segur, si manté la cohesió, es reivindica per sobre de l'adversitat i no es deixa arrossegar pels que pretenen redimir-la a bastonades, els mateixos que ara volen fer sang com llops assedegats, que en bona mesura són els mateixos que s'han passat set anys fent de la crítica salvatge a Esquerra la seva principal raó de ser. Seria plausible que ara que els seus ja tornen a manar es relaxessin. Però la inèrcia i la ràbia acumulada aquests anys no els ho permet. Deia Mas que arribava sense ànim de revenja. Doncs no sembla que el seu entorn mediàtic vagi en aquesta línia, ans al contrari.

Com més aviat Esquerra deixi de llepar-se les ferides, millor. Com més aviat es refermi en les senyes d'identitat, millor. Com més aviat es miri el futur amb esperança, millor. Com més aviat s'espolsi els complexos, millor. A Esquerra ningú li tirarà un cable, ningú. Se'n sortirà a base de ser tenaç, de fer els deures, de fer pinya i de prémer els punys. Hi ha molta gent que anhela veure Esquerra de genolls i enfonsada. Hi ha molt covard que es dedica a la literatura de baixa estopa i més d'un professional de l'acarnissament. Però també som molts els que desitgem i confiem que el partit de Macià i Companys torni a muscular-se i recuperi el tremp. És imprescindible per als que volem una societat més lliure i justa, i la plena sobirania nacional.

SERGI SOL I BROS http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/342555-tocats-pero-no-enfonsats.html

Més d'un centenar de poblacions catalanes ja s'han declarat 'moralment excloses' de la Constitució espanyola

2010-12-06T19:52:00.001+01:00

Aquest dilluns es commemora el 32è aniversari de la carta magna

Aquest dilluns es commemora el 32è aniversari de l'aprovació en referèndum de la Constitució espanyola l'any 1978. Després de la retallada de l'Estatut referendat pel poble català per part del Tribunal Constitucional espanyol i lamanifestació històrica del 10 de juliol, al Principat ja són 110 poblacions que s'han declarat 'moralment excloses' de la carta magna espanyola com a mostra de rebuig a un text on s'ha demostrat que no hi caben les aspiracions nacionals de molts catalans. Com a sortida a aquesta situació, molts d'aquests ajuntaments han aprovat instar el Parlament a 'iniciar els tràmits oportuns per obrir el procés que ha de portar Catalunya a la independència'.

L'origen d'aquest moviment entre els consistoris s'inicià a la població del Port de la Selva i fins a dia d’avui un centenar d’ajuntaments més, i gairebé 1.500 regidors catalans donessin suport al 'Compromís municipal sobiranista de Sant Pere de Rodes', on es va pactar un manifest per promoure un referèndum sobre l'autodeterminació des del municipalisme.

Ja han seguit aquest camí nou capitals de comarca Berga (capital del Berguedà), Banyoles (capital del Pla de l’Estany), Ripoll (capital del Ripollès), Solsona (capital del Solsonès), Mollerussa (capital pla d'Urgell), Montblanc (capital de la Conca de Barberà), Puigcerdà (capital de la Cerdanya), Vic (capital d'Osona) i Vilafranca (capital de l'Alt Penedès).

directe.cat

Eleccions al Parlament, resultats a Móra d'Ebre

2010-11-29T13:40:00.004+01:00

	2010			2006
Total votants	2.397		61,40%	61,97%
Abstenció	1.507		38,60%	38,03%
Vots nuls	27		1,13%	0,29%
Vots en blanc	80		3,34%	1,82%
Vots a candidatures	2.290		95,53%	97,89%
Percentatge de vots
CiU		46,84%
PSC-PSOE		17,00%
ERC/ESQUERRA		10,38%
P.P.		7,97%
ICV-EUiA		4,68%
S.I.		3,38%
ALTRES		6,37%

2010			2006
Candidatures	Vots		Vots		Candidatures
CiU	1.110	46,84%	868	36,00%	CiU
PSC-PSOE	403	17,00%	684	28,37%	PSC-CpC
ERC/ESQUERRA	246	10,38%	454	18,83%	ERC
P.P.	189	7,97%	149	6,18%	PP
ICV-EUiA	111	4,68%	125	5,18%	ICV-EUiA
S.I.	80	3,38%
PxC	48	2,03%
C's	20	0,84%	23	0,95%	C's
RI.cat	16	0,68%
Eb-CenB	10	0,42%
PIRATA.CAT	9	0,38%
EV-GVE	9	0,38%
PACMA-ANIMALISTA	8	0,34%	15	0,62%	PACMA
CORI	7	0,30%
PRE-IR	5	0,21%	2	0,08%	IR-PRE
UPyD	4	0,17%
FE de las JONS	3	0,13%
P.O.S.I.	3	0,13%	5	0,21%	POSI
PCPC	2	0,08%
CDS	2	0,08%
PFiV	1	0,04%	12	0,50%	PFiV
DES DE BAIX	1	0,04%
U.C.E.	1	0,04%
PUM+J	1	0,04%	2	0,08%	PUM+J
SAIN	1	0,04%
PDLPEA	0	0%
ALS	0	0%
DW	0	0%
GLBTH/TSI	0	0%
M.S.R.	0	0%	5	0,21%	MSR

Acte de campanya a Móra d'Ebre

2010-11-24T16:42:00.004+01:00

Al voltant de 100 persones van omplir ahir el local de la Democràcia a Móra d'Ebre per escoltar als candidats al parlament per les Terres de l'Ebre Lluís Salvadó, Montserrat Perelló i Josep Anton Moreno.

El canvi de model pel qual treballa Esquerra per les Terres de l’Ebre que passa per abandonar un model de passat, en blanc i negre, que des de Barcelona i Madrid només pensaven en les Terres de l’Ebre per emportar-se l’aigua o posar aquelles instal·lacions que la resta del país no volia. Segons Salvadó, “Esquerra ha trencat amb aquest model del passat de blanc i negre, oposant-se des del Govern a abocadors com el que proposa l’alcalde de CiU del Pinell de Brai o el cementiri nuclear, o bé iniciant la neteja de l’embassament de Flix, on durant 23 anys impunement abocaren residus tòxics”. Salvadó ha reivindicat que la “gent d’Esquerra estem en política per transformar la realitat i, de fet, hem començat a transformar les Terres de l’Ebre”. El republicà ha recordat que ha estat necessari que Esquerra formés part del Govern per assolir el reconeixement institucional i la dignitat territorial que les Terres de l’Ebre es mereixen.

Salvadó ha fet una crida a la ciutadania de cara les properes eleccions perquè no està clar quin partit serà el que acabarà condicionant el futur Govern i Parlament de Catalunya, “o serà Esquerra o serà el PP”, ha afirmat. Per a Salvadó, “aquest és un element substancial perquè si qui condiciona és el PP, llavors és una pel·lícula que aquestes terres ja coneixem, tornem al passat, en blanc i negre, que significa transvasaments, abocadors, manca d’inversions i de marginació de la nostra cultura”. El candidat republicà manifesta que si el PP concidiona el futur de Catalunya “tornarem a tenir totes aquestes amenaçes que ja coneixem”. Ara bé, per a Salvadó, “si Esquerra som el partit fort de les Terres de l’Ebre, llavors el futur serà un futur de vegueria, no de províncies com volen CiU i el PP; un futur en què en comptes de transvasament lluitarem per uns cabals ambientals pel nostre riu, un futur sense cementiris nuclears, sense abocadors”. Salvadó s’ha compromès a continuar“treballant pel projecte transformador d’Esquerra amb un model digne i ambiciós per les Terres de l’Ebre amb la Universitat, els centres tecnològics, la xarxa de fibra òptica, l’EbreBiosfera, impulsant l’economica productiva, més infraestructures i serveis d’atenció a les persones”.

Per acabar, Salvadó ha afirmat que aquestes terres necessiten que els seus representants tinguin una actitud valenta, i “Esquerra ens comprometem a oposar-nos a les instal·lacions agressives que, des de dins o des de fora, continuen proposant al nostre territori”. En la mateixa línia, Salvadó s’ha compromès a continuar sent la punta de llança per demanar al Govern de l’Estat que faci inversions a les Terres de l’Ebre, perquè “tot allò que depèn de Madrid o està aturat o no es fa”. El republicà ha posat com a exemple la no execució de l’A7, les variants de Corbera d’Ebre i Gandesa i la paralització de la variant de l’Aldea. Salvadó ha lamentat que mentre la gent d’Esquerra es manifestava aquest estiu per la represa de les obres de la variant, els representants del PSC estaven a la platja. Fet que ha portat Lluís Salvadó a afirmar que “les Terres de l’Ebre necessiten gent valenta com la d’Esquerra que planti cara a Madrid i no la submissió que van mostrar els representants del PSC davant la manca d’inversions del govern del PSOE”.

2010-11-19T23:26:00.003+01:00

El proper dimarts dia 23 de novembre a les 20 h. a La Democràcia, tindrà lloc l'acte central de campanya per a les properes eleccions al Parlament Autonòmic, amb la presència de Lluís Salvadó, candidat al Parlament, i Marina Llansana Diputada al Parlament. Si voleu conèixer el programa que te preparat ERC per les Terres de l'Ebre no hi podeu faltar.

Esquerra passa a l'atac a l'Ebre

2010-11-18T16:51:00.002+01:00

Salvadó diu que Pujol va permetre la contaminació del pantà de Flix; recorda els transvasaments de CiU i el PP, i acusa Mas d'avalar el cementiri nuclear

ERC garanteix que hi haurà vegueria i cabal ecològic per a l'Ebre

El nucli dur d'ERC a les Terres de l'Ebre es va conjurar ahir al vespre en un míting a Tortosa. L'objectiu principal, mobilitzar-se i convèncer els indecisos per plantar cara a CiU i evitar el retorn del seu “model colonial” per al territori. A la sala petita de l'auditori Felip Pedrell–, el candidat d'ERC a l'Ebre, Lluís Salvadó, va desplegar un arsenal d'arguments per evitar que CiU recuperi la Generalitat. “El cementiri nuclear és avalat per Mas”, va advertir Salvadó només de començar. Segons el republicà, ni Mas ni tampoc el candidat del PSC, José Montilla, tindran cap remordiment a posar el magatzem nuclear a Ascó, si Esquerra no és prou forta després de les eleccions.

Salvadó va reiterar que CiU vol fer de l'Ebre un territori d'abocadors, amb projectes com ara el magatzem nuclear i l'abocador del Pinell de Brai. També va culpar CiU de la contaminació del pantà de Flix, “amagada” durant els governs de Jordi Pujol. “Algú creu que haguessin tolerat la mateixa contaminació al Ter o als Pirineus?”, va preguntar-se el candidat d'ERC. Tot seguit, va afirmar que Mas “no és el canvi”, ja que és la mateixa persona que, sent conseller en cap, va pactar amb el PP el transvasament de l'Ebre. “I Felip Puig, Arias Cañete i Jaume Matas són el trident que va pactar la venda de l'aigua”, va afegir-hi. Així, per ironitzar sobre el model de gestió que proposa CiU, Salvadó va fer memòria de l'experiència del Consorci per a la Protecció Integral del Delta (Cpide), l'ens que presidia el convergent Francesc Sancho amb la direcció de Joaquim Fabra, del PP. Després el govern català va haver de tapar un forat de tres milions d'euros en factures de “balls i bureos”, segons l'expressió que va utilitzar el també delegat de la Generalitat a l'Ebre. Salvadó també va criticar amb duresa la gestió de la Diputació de Tarragona, presidida pel candidat de CiU, Josep Poblet, “al costat del PP”. “La Diputació és l'administració més ineficient que he conegut”, va remarcar abans de retreure que Poblet siga “qui està liderant el moviment contra les vegueries, no sigui cosa que se li acabi la seua mamella”. Finalment, després d'enumerar l'acció de govern d'ERC i del tripartit al territori, Salvadó va assenyalar que els republicans són la garantia que hi haurà vegueries, que seguiran les inversions al territori i que es respectarà el cabal ecològic per a l'Ebre.

Un exdiputat del PPC dóna la raó a Puigcercós

2010-11-15T16:31:00.003+01:00

Manuel Milián Mestre afirma que "és la puta veritat"

L'exdiputat del PPC, Manuel Milián Mestre, ha afirmat durant la tertúlia d'Els Matins de TV3 que a Andalusia "no paga ni Déu", tal i com va fer Joan Puigcercós diumenge passat. "El pecat d'Espanya és Andalusia i l'escàndol d'Espanya és Andalusia", ha denunciat, a més de demanar "trencar el discurs políticament correcte, perquè el que ha dit Puigcercós és la puta veritat".

Manuel Milián Mestre va ser escollit diputat pel PP a les eleccions generals espanyoles el 1989 i va repetir a les eleccions de 1993 i de 1996. També va ser membre de l'executiva del PP del 1989 al 2000.

http://politica.e-noticies.cat/un-exdiputat-del-ppc-dona-la-rao-a-puigcercos-46878.html