diumenge, 28 de febrer del 2010

Puigcercós: 'Estem creant les bases per fer la consulta definitiva'

Insta l'independentisme a seguir mobilitzat encara que l'Estat ignori les consultes



El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha instat el moviment independentista català a seguir mobilitzat encara que l'Estat l'ignori i ja no el 'persegueixi', com ha passat aquest 28F, on no hi ha hagut 'ni Falange ni advocat de l'Estat' provant d'impedir-les. Per Puigcercós, si bé 'sovint el vent que es gira de Madrid genera reacció de molts catalans', en aquesta ocasió l'independentisme ha de votar massivament i no com a reacció a cap hostilitat de l'Estat, que ha optat per 'l'actitud passiva per no aixecar recels i no mobilitzar el vot independentista'. 'Estem creant les bases per fer la consulta definitiva' ha reblat el dirigent republicà.


Per Puigcercós, si l'Estat ha rebaixat el setge al suport dels ajuntaments a les consultes d'independència no és per cap altre raó que per evitar que se'ls giri en contra, com en el cas d'Arenys de Munt, i encara provoquin més mobilització fins i tot de catalans que no participarien en iniciatives sobiranistes si no fos per l'hostilitat de l'Estat. Així doncs, el 28 F, 'amb una passivitat important per part Estat, sense Falange, advocacia de l'Estat ni persecució', no és la 'reacció a res', sinó una 'afirmació' en positiu a favor de l'autodeterminació de Catalunya.

Ara bé, el líder republicà ha fet una crida a mantenir la tensió independentista i a 'seguir remant' malgrat la 'passivitat' de l'Estat. 'L'Independentisme s'ha de mobilitzar malgrat la passivitat d'aquesta vegada'. Per ell, cal seguir concentrant esforços per a les pròximes onades de consultes del 25 d'abril i el 20 de juny per 'crear les bases per fer la consulta definitiva', en referència a un eventual referèndum d'independència nacional vinculant que espera que sigui 'aviat'. De fet, ERC ha fixat el dret a decidir sobre el futur de Catalunya com una de les condicions per pactar la pròxima legislatura.

directe.cat

divendres, 26 de febrer del 2010

Participació en el procés del cementiri nuclear

Aquest dimarts el Congrés ha recolzat per unanimitat un acord on s’assegura que la futura ubicació del cementiri nuclear o ATC assegurarà el consens social, territorial i institucional, especialment amb les institucions autonòmiques i les entitats locals especialment afectades. Un acord que suposa la implicació de les comunitats i que obre una porta llargament reivindicada des d’Esquerra.

Cal recordar que els residus nuclears són un dels problemes més greus que té l’energia nuclear i ningú té una solució definitiva i no només no són la solució, són la constatació que no existeix una alternativa tècnica viable per la qual cosa l’única cosa que es pot fer, avui per avui, és embolicar els residus radioactius en formigó i acer i esperar uns 50 o 100 anys per veure si existeix alguna solució definitiva.

I aquí és on rau el problema, en voler començar la casa per la teulada, i traslladar a generacions futures les conseqüències dels nostres consums passats, actuals i futurs i encara més si continuem generant sense tenir clar un horitzó i un calendari raonable de vida útil de les centrals nuclears existents. L ubicació del cementiri nuclear no és només una irresponsabilitat sinó també un acte d’injustícia intergeneracional.

Els residus s’han d’emmagatzemar de la forma més segura possible i cada país hauria de ser responsable del que genera, una vegada es conegui els residus que cal emmagatzemar, un fet que va unit al calendari de vida útil de les centrals. Perquè això sigui així cal un procés transparent, participatiu i just, no aquesta espècie de benvingut Mr. Marshall en què un únic ajuntament, enlluernat per les compensacions econòmiques, pugui hipotecar tot un territori i diverses generacions, des d’un punt de vista social, econòmic, mediambiental i de salut pública.

Ara hem aconseguit incloure la participació de les comunitats, és un pas per aconseguir aturar l’ATC i que no s’instal·li a l’Ebre, on sembla que el Govern espanyol aposta per tenir-hi un monocultiu nuclear.

dijous, 25 de febrer del 2010

SENSE VERGONYA

SENSE VERGONYA

El dia 7 de març ens hi juguem molt !!!

Des d’un temps ençà hem anat veient com sense vergonya se’ns han anat mostrant tot un seguit de personatges i actituds que, a més amés de tristesa i preocupació, ens poden arribar a inspirar por i preocupació.

Veiem alcaldes que no han considerat oportú sortir al carrer a demanar allò que les institucions a les que representen han decidit, però en canvi no han tingut cap mania en contradir-les públicament o en privat.

Veiem polítics que tenen la poca vergonya de fer cas omís a la gent del territori que els ha triat com els seus representants prenent decisions que no han tingut la barra de ni de consultar.

Veiem sindicalistes que s’apiaden d’alcaldes agosarats i en canvi no tenen en compte al poble emprenyat.

Veiem personatges que s’autoproclamen demòcrates i d’esquerres recollint signatures a favor de l’AMAC.

Veiem desenvolupadors del territori més pendents de la “menjadora” que no pas del poble a desenvolupar.

Veiem enquestadors que retiren, sense manies, les seves pròpies enquestes quan en veuen els resultats.

Veiem com molts juguen a nedar i guardar la roba esperant posicionar-se com a cavallas guanyadors sense haver corregut.

Estem veient poc respecte a la gent i al territori, egoisme i molt poca vergonya.

El dia 7 de març ens hi juguem molt !!!

El dia 7 dense vergonya, cal que omplim els carrers de Móra per que:


ENS JUGUEM LA CREDIBILITAT DE LES INSTITUCIONS DEMOCRÀTIQUES

ENS HI JUGUEM LA NOSTRA DIGNITAT COM A CIUTADANS

ENS HI JUGUEM EL FUTUR DEL TERRITORI DEL QUAL NO EN VOLEM SER PARTÍCIPS

ENS HI JUGUEM QUE EL NOSTRE TERRITORI NO ESDEVINGUI, PER SEMPRE MÉS, UNA FINCA D’UNS QUANTS ADMINISTRADA PER UNS QUANTS

ENS HI JUGUEM EL FUTUR DE MOLTES IL·LUSIONS SACRIFICADES EN BENEFICI DES INTERESSOS DEL CAPITAL

ENS HI JUGUEM QUE GUANYI LA PREPOTÈNCIA, L’ENGANY I LA MISÈRIA MORAL

EL DIA 7, SENSE VERGONYA, HEM DE DIR NO A LA POCA VERGONYA!!!!!!


dilluns, 22 de febrer del 2010

Assemblea a Móra d'Ebre


El proper dijous dia 25 de febrer ales 20:30, tindra lloc una assemblea informativa pel no al cementiri nuclear de caire comarcal, a la Llanterna Teatre Municipal.

Després de fer assemblees per tot el terrirori ( Falset, Gandesa, Deltebre, Amposta .... ) la CANC organitza aquest darrer acte a la comarca abans de la gran manifestació del diumenge 7 de març a Móra d'Ebre.

No hi podem faltar, el dijous tots a l'assemblea, entre tots ho aconseguirem !!!

Tornen a escridassar el Borbó a la final de la Copa de bàsquet

La contundent victòria del FC Barcelona de bàsquet a la Copa contra el Real Madrid (80-61) ha tornat a regalar-nos una nova xiulada contra els reis espanyols, que han arribat al pavelló de Bilbao instants abans de la celebració del partit. Tal com va passar la primavera passada arran de la final de Copa de futbol entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, els espectadors catalans i bascos han dedicat una escridassada monumental al cap d'Estat i la seva senyora. En aquesta ocasió no hi ha hagut censura informativa, i els diversos mitjans audiovisuals que retransmetien el partit s'han fet ressò dels crits damunt l'himne espanyol, al mateix temps que recollien imatges dels espectadors catalans desplegant senyeres i estelades.
En aquesta ocasió, l'himne espanyol ha sonat al Bizkaia Arena de Barakaldo en una versió abreujada de trenta segons, que no s'ha pogut sentir degut a la contundència dels crits de catalans i bascos.

A les grades, les banderes espanyoles dels aficionats del Madrid eren minoria enmig de les ikurrinyes dels espectadors bascos i les estelades i senyeres dels desplaçats catalans.

Al costat dels monarques espanyols hi havia, entre d'altres, Jaime Lissavetzky, el secretari d'Estat pels Esports i principal artífex de la persecució contra les seleccions catalanes, així com els presidents del FC Barcelona, Joan Laporta, i el del Madrid.

directe.cat

dijous, 18 de febrer del 2010

Enresa només instal·laria a Ascó el cementiri de residus radioactius

El centre tecnològic, el reactor nuclear experimental de transmutació i el parc empresarial, podrien anar a un altre municipi.

En resposta a una consulta feta per la CANC, el 22 de setembre de 2006 el Comité Asesor Técnico de la Comisión Interministerial ATC va confirmar que 5 hectàrees del Centre Tecnològic associat no tenen perquè estar ubicades en el mateix municipi que el cementiri.

Segons el Comité, es necessiten 7 hectàrees per al Centre Tecnològic associat a l ATC, de les quals almenys 2ha hauran d estar annexes al terreny proposat per a la instal·lació de l ATC . A més, van afegir es necessitarien 5 hectàrees per al polígon industrial, podent estar aquests terrenys físicament dissociats dels anteriors . Ni el INFORME SOBRE LAS INICIATIVAS ASOCIADAS AL PROYECTO. CENTRO TECNOLÓGICO , publicat el novembre de 2006[1], ni l actual convocatòria[2] mencionen que el centre tecnològic hagi d'estar situat al costat del cementeri nuclear, deixant la porta oberta a que pugui tindre una altra localització.

Recentment l alcalde de Santervás de Campos (Valladolid), Santiago Baeza (PP), ja apuntava en aquesta línia valorant la possibilitat de retirar la candidatura del seu municipi per acollir el cementiri de residus radioactius en el cas que la decisió final fos que la província de Lleó acollís el polígon industrial associat. "Esto me huele mal", va manifestar l alcalde, segons publicava el diari El Día de Valladolid, ya que parte del complejo industrial podría ubicarse en territorio leonés, en concreto, en el municipio de Sahagún. "

Vandellòs-Hospitalet de l Infant, municipi preferit per Enresa

Els fets indicarien que el municipi de Vandellòs-Hospitalet de l Infant, on Enresa ja hi té ubicat el Centro Tecnológico de Mestral, era el municipi preferit per intal·lar-hi el cementiri. En el procés de desmantellament de la Central Nuclear Vandellòs I, clausurada al 1989, l empresa ha invertit milions d euros. S hi han executat diversos projectes a través de convenis amb varies universitats, en els quals hi ha treballat molts dels enginyers i tècnics d aquesta empresa pública. La localització de Vandellós i l Hospitalet de l Infant fa que els treballadors de l empresa apostin per aquest municipi. Aquí hi ha més bon clima i tenim les famílies vivint en uns indrets amb qualitat de vida, com el nord del Tarragonès o el Baix Penedès, que estan prop de Barcelona , se ls ha sentit dir obertament als enginyers i tècnics d Enresa.

Els terrenys nuclears de les instal·lacions de la CN Vandellós que ja no acullen cap infraestructura radioactiva no s han desclassificat del seu ús nuclear després de completar-se les dues primeres fases del desmantellament, així mateix, la línea d'evacuació d electricitat de la CN Vandellòs I no ha estat desmantellada. Per tant, existirien hectàrees més que suficients i una línia d evacuació d electricitat per acollir nous usos nuclears. De fet, el Centro Tecnológico Mestral ja està duent a terme la majoria de les activitats que ha de desenvolupar el futur centre tecnològic que ara s associa al cementiri, segons l esmentat Informe sobre las iniciativas asociadas al proyecto. Centro tecnológico .

Totes les empreses auxiliars vinculades a les nuclears estan situades al municipi de Vandellòs i l Hospitalet de l Infant. S hi troben:

- Tecnatom: empresa auxiliar de les nuclears i que fa la formació dels treballadors al centre que té al polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l Infant).

- Westinghouse: empresa americana que porta el control dels reactors d'Ascó i Vandellòs, té una seu al polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l Infant).

- Enwesa: empresa auxiliar de les centrals nuclears i que és la que hi aporta més treballadors, està ubicada polígon industrial Les Tàpies (Hospitalet de l Infant).

- Fins i tot, la seu central d'ANAV (Asociación Nuclear Ascó-Vandellòs) està situada al recinte de la CN Vandellòs 2, ja que els seus directius no van volen que anés a Ascó.

En canvi, al municipi d Ascó mai s hi ha instal·lat cap centre tecnològic ni cap empresa auxiliar a la industria nuclear. El seu polígon industrial està solament ocupat per un parc de bombers, un camp de futbol, i el cementiri de la població, així com petits serveis sense vinculació amb la nuclear (rentador de vehicles). És per això, que entre els treballadors de les empreses auxiliars d ANAV (empresa que gestiona les dues centrals nuclears d Ascó i la de Vandellòs) les nuclears d Ascó s anomenen col·loquialment com a Vietnam.

Moció anti-cementiri

El fet que el municipi de Vandellòs-Hospitalet, des de sempre el candidat preferit per Enresa per acollir el cementiri, fos el primer de Catalunya en aprovar la moció en contra del cementiri de residus radioactius el 28 d abril de 2006 (ratificada posteriorment el passat novembre de 2009), va implicar que l empresa de residus es veiés obligada a buscar un nou candidat per acollir els residus radioactius, Ascó.

És a partir d aleshores que s hauria iniciat el procés entre Enresa i l AMAC per pactar que Ascó fos el candidat a acollir el cementiri de residus radioactius. Ascó es quedaria amb els suposats beneficis econòmics que recull l esborrany d Ordre Ministerial[3], mentre que Vandellòs-Hospitalet es quedaria amb el centre tecnològic, que inclou el reactor nuclear experimental, i amb el parc empresarial.

Segons fonts pròximes a l Ajuntament d Ascó, aquest fet estaria en coneixement del mateix municipi abans d entrar en la cursa per obtenir el cementiri de residus. Un cop el municipi d Ascó seria l escollit per part de l Estat, s iniciaria el procés de construcció del cementiri de residus, amb la dedicació de 2ha. per al suposat Centro Tecnològico. Aquest centre no seria res més que un edifici d informació i recepció de visitants, amb pòsters i powerpoints.

Cap document legalment aprovat a dia d avui diu que Ascó i la resta de municipis afectats pel cementiri nuclear hagin de rebre compensacions de 6 milions d euros per la instal·lació del cementeri. Tan sols l esborrany d'una ordre ministerial, penjada a la web de la Comisión Interministerial amb data del 30 de desembre de 2009 ho menciona[4]. Ningú garanteix que aquesta ordre ministerial s aprovi, ni que s aprovi amb aquelles quantitats que s hi esmenten.

L' aposta d Ascó és arriscada, tenint en compte els forts problemes econòmics de l Estat espanyol i el fet que inicialment es parlava de 12 milions d euros que ara ja han quedat rebaixats a la meitat. A més a més, la naturalesa d una ordre ministerial fa que aquesta pugui canviar d una setmana per l altra segons el criteri del ministre corresponent. El municipi holandès de Borsele, on està el cementiri nuclear i que serveix com a model a l Estat espanyol, no cobra cap compensació econòmica.

Un cop consolidades les obres del cementiri a Ascó, s iniciaria el procés de consolidació del Centro Tecnológico als terrenys de la CN Vandellòs 1, on hi ha actualment el Centre Tecnològic Mestral. Allí s hi podria construir un reactor nuclear experimental per a la transmutació dels residus radioactius, aprofitant que aquells terrenys no han estat desclassificats com a zona nuclear i comptin amb una línia d evacuació d electricitat.

Aquest reactor nuclear experimental ja està contemplat des de l inici del procés en el que ens trobem immersos. La Comissió d Industria del Congrés dels Diputats va aprovar al desembre de 2004 una resolució per construir a l Estat espanyol un Almacén Temporal Centralizado i investigar en transmutació d elements radioactius, tal com recull el punt nou de la resolució:

Se insta al Gobierno a que, en colaboración con Enresa, desarrolle los criterios necesarios para llevar a cabo en España la instalación de un Almacenamiento Temporal Centralizado (ATC) de combustible gastado, en consonancia con el Plan Nacional de Residuos, y a que se impulse el desarrollo de su colaboración en la investigación de la partición y transmutación de elementos radiactivos de larga vida y alta actividad [5].

També el document INFORME SOBRE LAS INICIATIVAS ASOCIADAS AL PROYECTO. CENTRO TECNOLÓGICO esmenta les tècniques de transmutació i l aprofitament energètic dels residus com a línies d investigació que incorporarà el centre tecnològic:

- (pàg. 2) Las líneas de investigación en dichas áreas serán las que se indican a continuación:

o Tratamiento de residuos:

§ Separación de radionucléidos de vida larga. Tecnologías avanzadas.

§ Interacción de radionucléidos con la materia: Ensayos desorción/migración.

(pàg. 5) En ese sentido el Centro promoverá investigación en las áreas de:

o Desarrollo de sistemas de gestión datos y de interconexión de sistemas.

o Sistema de gestión y transmisión de datos remotos.

o Plataformas numéricas de simulación en el campo de:

§ Transmutación y física de reactores

(pàg. 6) 2.6 I+D abierto

o - Ingeniería de la construcción y gestión del espacio subterráneo.

o - Nuevas formas de energía y aprovechamiento energético.

Conclusions: Per decisió d Enresa, si el cementiri de residus radioactius finalment va a Ascó, en aquest municipi no s hi instal·larà cap centre tecnològic ni cap empresa. Serà el municipi de Vandellòs i l Hospitalet de l Infant el que acollirà tot aquest I+D, i especialment el reactor nuclear experimental de transmutació.

Això és VOX POPULI, i ho saben ENRESA i l AMAC.


1 Aquest informe es pot consultar al web de la Comisión Interministerial (http://www.emplazamientoatc.es/NR/rdonlyres/8D647367-29B8-4983-BBE6-EF5AAB6D97BC/0/CentroTecnologico_aprobado27Nov.pdf)

2 http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf

3 (http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf)

4 http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf

5 http://www.congreso.es/public_oficiales/L8/CONG/BOCG/D/D_132.PDF, pàg. 30.


COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

diumenge, 14 de febrer del 2010

Carnaval, carnaval

Més de 1.000 persones van participar ahir a la Rua de Carnaval de Móra d'Ebre, una Rua força participativa i lluïda, amb més de 40 comparses i abundoses carrosses de molta qualitat, tot hi el fred la gent es va apropar al llocs de costum a veure passar la Rua.



Com era d'esperar la ironia amb el cementiri nuclear va ser-hi present, amb una comparsa divertida i reivindicativa, que no van parar d'anar amunt i avall de la Rua fent-se fotos, provocant la rialla i algun crit de "molt bé nois" dels espectadors.



Des de l'Ideal de l'Ebre volem felicitar la tasca desenvolupada pel la Comissió de Festes i la regidora Arantxa Ordovàs pel perfecte desenvolupament de la Rua i el posterior sopar a la Llanterna.

dijous, 11 de febrer del 2010

Cementiri nuclear: enganys i omissions

El cementiri nuclear no soluciona res: només emmagatzema els residus, com a molt fins a l'any 2070


Ara ja és oficial. Tretze (o onze?) pobles, amb una població total que no supera els 5.000 habitants i que no ha estat consultada, han comprat número de la rifa macabra d'un cementiri nuclear i un reactor experimental encetada pel govern estatal. Onze consistoris que aspiren al dret de determinar el futur dels seus veïns, de la seva comarca, de la seva comunitat autònoma –sense cap tribunal d'apel·lació.

N'hi ha prou amb una mirada de prop a aquest procés esperpèntic que Rodríguez Zapatero pretén fer passar per la política espanyola de gestió dels residus nuclears per adonar-se de fins a quin punt es basa i incorpora enganys i omissions. Uns enganys i omissions que no es troben en les ordres ministerials, sinó en tot l'embolcall de generació d'opinió pública que ha envoltat el procés i que és imprescindible pel seu (improbable) èxit.

Començarem pels enganys.

El cementiri nuclear no es va aprovar per unanimitat al Congrés dels Diputats com se'ns ha bombardejat des dels mitjans. ERC s'hi va abstenir i IU- ICV-EUiA hi va votar en contra.

Espanya no envia els residus nuclears de les seves centrals a França. El que es va menar a França va ser exclusivament el combustible nuclear gastat de la central de Vandellòs-1 (Tarragona, que va tancar el 1990 després d'un accident) i que, per decisió del règim franquista (entossudit a tenir un programa nuclear militar), es va enviar a aquest país des de 1972 fins a mitjan anys 90 per al seu reprocessament, és a dir, per extreure'n el plutoni utilitzable en armes nuclears que tanca el combustible irradiat.

Ni Espanya ni Catalunya no necessiten un magatzem temporal centralitzat, ni hi ha cap urgència per adoptar aquesta opció: es poden emmagatzemar en magatzems individualitzats, com el que ja hi ha a Zorita (que va tancar el 2006). La central d'Ascó ja en construeix un, a causa de la saturació de les seves piscines.

El cementiri nuclear no soluciona res: només emmagatzema els residus com a molt fins a l'any 2070. No hi ha enlloc cap solució que eviti que els residus siguin perillosíssims durant centenars de milers d'anys. No hi ha cap solució tècnica per a la seva gestió definitiva i segura.

El centre tecnològic associat al cementiri nuclear no es dedicarà a estudiar la cura del càncer amb radioteràpia –com es va voler fer creue als veïns d'algun dels pobles–: comptarà amb un reactor nuclear experimental sobre la transmutació... més perillós (encara) que un reactor nuclear comercial. Un reactor experimental que ratificaria la mort social i econòmica de l'entorn del municipi que arribés a acollir el cementiri.

Però encara són més significatives les omissions en el debat a l'entorn del cementiri nuclear. La primera: les que sí que necessiten el cementiri nuclear són Endesa, Iberdrola i Gas Natural- Unión Fenosa. Per dues raons. En primer lloc, per preparar l'allargament de la vida de les seves envellides centrals –de 25 fins a 40 anys i, si poden, fins als 60–, primer han de convèncer (falsament) l'opinió pública que la qüestió dels residus nuclears està «resolta». I també per estalviar-se tan aviat com puguin el cost de la gestió dels seus residus nuclears, ja que en treure'ls de les centrals i traslladar-los al cementiri nuclear aquest cost passa a ser assumit per Enresa (que funciona amb els nostres diners, amb diners públics).

La darrera gran omissió és que l'energia nuclear és prescindible en el sistema elèctric espanyol. Per minimitzar el problema dels residus radioactius cal posar en marxa un pla de tancament progressiu però urgent de les centrals nuclears, que són les que en produeixen. Espanya és exportadora neta d'electricitat, i no és cert que depenguem de l'energia nuclear francesa en cap proporció significativa. El que és significatiu és l'increment espectacular de l'aportació de les energies renovables al mix espanyol: aquest gener han produït el 39 per cent de l'electricitat –respecte d'un 23 per cent el gener del 2009. De fet, segons Red Eléctrica Española, el 26 per cent de l'electricitat generada a l'Estat el 2009 va ser d'origen renovable, mentre que l'energia nuclear en va representar el 18 per cent. La transició cap a un sistema cent per cent renovable ja ha començat –i s'accelerarà tan bon punt deixem enrere les ingestionables centrals nuclears. Tot plegat, aquesta rifa macabra, amb els seus enganys i omissions, demostra que amb els residus nuclears l'única cosa sensata que hom pot fer, l'única cosa que pot comportar un consens social, és tancar-ne l'aixeta –tancar les centrals nuclears, de manera ordenada, però urgent. Senyor Zapatero, senyor Sebastián, encara hi són a temps...


Dairi El Punt http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/134343-cementiri-nuclear-enganys-i-omissions.html

dimarts, 9 de febrer del 2010

LA CANC CONVOCA UNA MANIFESTACIÓ DE REBUIG AL CEMENTIRI NUCLEAR, EL DIUMENGE 7 DE MARÇ A LES 12 A MÓRA D'EBRE

La candidatura d’ascó a acollir els residus radioactius de tot l’estat ha estat organitzada en base a un fals consens, a un procés fraudulent, i a uns interessos particulars.

Al territori no hi ha consens territorial, social ni polític per acollir el cementiri de residus radioactius.

La canc convoca movilitzacions socials amb assemblees al territori i una manifestació de rebuig al cementiri nuclear, el proper diumenge 7 de març a les 12h. A móra d’ebre.

El projecte de Cementiri de residus radioactius que ha tret a subhasta el Ministerio de Industria (http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf) ha significat un procés fraudulent i que ha fracassat totalment. Aquesta convocatòria pública només ha durat un mes, mentre que a Holanda, model que segueix l’Estat per a la gestió dels residus radioactius (on per cert, Habog és deu vegades més petit que el cementiri que es vol construir a l’Estat espanyol, i només és per allotjar els residus de la única central nuclear holandesa), el procés va tardar 15 anys a consensuar.

Després d’un mes, només s’han presentat un total de 13 candidatures (un 0’1% dels 8112 municipis de l’Estat), la majoria presentades a darrera hora (algunes inclús fora de termini). En alguns pobles petits, aquestes candidatures han estat provocades per Enresa. Alguns dels municipis que es van presentar ni tan sols havien aprovat presentar-se com a candidats. Aquest és el cas per exemple de Campo de San Pedro (Segovia), on l’alcalde va desmentir haver presentat la sol·licitud.

El procediment de selecció previst en la convocatòria ha dei

xat en mans d’un ple municipal la possibilitat de presentar-se candidats, sense ni tant sols exigir-ne unanimitat al propi municipi, i sense tenir en compte l’opinió del territori potencialment afectat. Aquest procediment està en contra de les pròpies bases que marcava el Real Decreto 775/2006, que establia la participació de les Comunitats Autònomes:

“d) Elaborar, para su elevación al Gobierno, una propuesta de emplazamientos candidatos, seleccionados entre los municipios interesados, en base a las evaluaciones técnicas realizadas sobre su idoneidad y teniendo en cuenta las propuestas que, en su caso, formulen las comunidades autónomas afectadas.”

A més, la convocatòria del Ministeri d’Industria no ha tingut en compte el principi “d’ampli consens territorial, social, i polític” a la qual el president Zapatero va dir al seu moment estaria supeditada la ubicació del cementiri nuclear.

En el cas de la candidatura d’Ascó, el dimarts 26 de gener 7 regidors van votar a favor de presentar el municipi com a candidat per acollir el cementiri de residus radioactius. Es va cometre un frau democràtic en tota regla, donat que a les eleccions municipals de 2007, cap partit polític amb representació a l’Ajuntament d’Ascó feia referència al cementiri de residus radioactius en el seus programes electorals. Tampoc s’ha informat els ciutadans d’Ascó en temps i forma adequats, ni s’ha permès que el poble d’Ascó pugui expressar la seva opinió de maner lliure i democràtica.

L’únic document oficial de l’Ajuntament d’Ascó que tracta el tema del cementiri de residus radioactius és el “Document de participació i comunicació de l'Agenda 21 d'Ascó”

(http://www.lariberadebre.com/asco/images/stories/ag21/Participaciociutadana.pdf; pàg. 11), d'Agost de 2009, on queda reflexat que Ascó diu “No acceptar el cementiri nuclear”.

Així doncs, la decisió presa pel plenari de l’Ajuntament d’Ascó de presentar-se candidats a acollir el cementiri de residus radioactius, només respon a una interpretació subjectiva i als interessos personals dels que hi han votat a favor, l’alcalde i 6 regidors. En cap cas es pot dir que ho han fet en nom del municipi.

La irresponsabilitat, i un cert cinisme, d’aquests regidors es posa plenament de manifest en el fet que els suposats beneficis que generarà el cementiri nuclear dels que ha parlat l’alcalde d’Ascó, Rafel Vidal, estan basats en un esborrany d’una ordre ministerial:

(http://www.mityc.es/energia/nuclear/Legislacion/Estatal/proyectos/Orden_municipios_inicio.pdf). No existeix certesa de com finalment quedarà aprovada, i ni tant sols, si s’arribarà a aprovar tenint en compte les dificultats pressupostàries del Govern. La naturalesa d’una ordre ministerial implica que, segons el parer del Ministre d’Industria, aquesta ordre pugui canviar d’un dia per l’altre.

A més, per justificar el cementiri nuclear, l’alcalde d’Ascó talment com si estès parlant un conseller delegat de les elèctriques, l’ha comparat amb els “grans beneficis” que, segons ell, han comportat per al municipi i la Ribera d’Ebre les dues centrals nuclears d’Ascó. Tergiversant la realitat, l’alcalde d’Ascó intenta confondre intencionadament a la ciutadania per justificar el seu si. La Ribera d’Ebre és la comarca catalana amb el PIB/càpita més alt. Això és fruit dels alts rendiments econòmics de les dues centrals nuclears d’Ascó. Dels 440 milions d’euros anuals nets que van a les empreses elèctriques, al municipi deixen directament uns 7 milions d’€/any. Això equival a 5 dies de funcionament d’aquestes plantes. Els 360 dies restants de l’any els beneficis marxen fora, en un 75% a ENEL, i en un 25% a IBERDROLA.

Malgrat tindre el PIB per càpita més alt, la Ribera d’Ebre és la comarca que compta amb el percentatge més elevat de població que viu en la pobresa (un 17’4% de la població de la comarca, segons l’Anuari de la Pobresa de Caixa Catalunya de l’any 2002). Està per sota de la mitjana catalana en quant a Renda Familiar Bruta Disponible per càpita (entre la 28ª i la 34ª comarca segons els anys).

El que no diu l’Alcade d’Ascó és que el seu municipi perd població des que té centrals nuclears a un ritme de 18 habitants menys per any (l’entorn d’Ascó ha perdut un 22% de la població des que té les centrals nuclears). I el que tampoc diu l’alcalde d’Ascó és que al polígon industrial del seu municipi, construït l’any 1995 amb l’objectiu de diversificar l’economia, només hi ha anat a parar un parc de bombers, un camp de futbol i el cementiri de la població.

L’alcalde d’Ascó tampoc diu res del reconeixement per part de l’Estat d’unes pèrdues directes d’activitat econòmica als territoris del voltant de les centrals nuclears, calculades en uns 20 milions d’€ anuals a tot l’Estat (uns 4 milions d’€ a la Ribera d’Ebre i comarques del voltant). En base a aquestes pèrdues els municipis de la vora reben unes compensacions des de 1989, dels fons públics d’Enresa fins 2007, i de les nuclears des de 2007. Això vol dir que el benefici net de les CCNN per al territori és d’aproximadament 3 milions €/any.

A més, és una irresponsabilitat l’actitud de l’alcalde d’Ascó de presentar-se com a candidat a partir dels suposats beneficis que donarà el que a dia d’avui encara és un esborrany d’Ordre Ministerial, que fa un mes que està publicada i encara no s’ha aprovat, que no se sap com finalment quedarà aprovada, i ni tant sols hi ha garantia que s’arribi a aprovar ara que el Govern de l’Estat comença a tenir dificultats pressupostàries. Valgui d’exemple que inicialment el Govern de l’Estat deia que el territori que acollís el cementiri de residus radioactius rebria 12 milions d’euros anuals, i ara, de moment, ja han quedat rebaixats a la meitat, 6 milions d’euros anuals. En qualsevol cas, la retribució que rebrà el territori que aculli el cementiri de residus radioactius no depèn d’una Llei, sinó d’una simple Ordre Ministerial que pot modificar-se en qualsevol moment.

Igualment, han quedat conculcats els drets dels ciutadans i municipis del territori que, veient-se afectats per aquesta instal·lació, tal com reconeixen les compensacions econòmiques previstes en l’esborrany d’Ordre Ministerial, no han pogut expressar el seu parer en tot aquest procediment de presentació de candidatures.

En aquest sentit, el dimecres 27 de gener pel matí a Madrid, va tenir lloc l’Assemblea de l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) per tal d’avalar les candidatures d’Ascó i Yebra a acollir el cementiri amb els residus radioactius de tot l’Estat espanyol, i elevar així una proposta formal al Ministerio de Industria. El frau democràtic aquest cop va consistir en fer veure un aparent consens generalitzat entre tots els seus associats, als que en cap moment se’ls va demanar el posicionament a favor o en contra d’aquesta instal·lació a través de votació. Per tant, l’aparent consens de l’AMAC és només fruit d’una apreciació subjectiva del seu gerent, Marià Vila d’Abadal, quan posteriorment en roda de premsa, i en nom de l’AMAC, va proclamar Ascó i Yebra com a candidats a acollir el magatzem de residus nuclears i els va oferir el suport de l’associació en tot el procés.

A més, es dona la paradoxa que el curiós sistema “democràtic” de l’AMAC, atorga el dret a avalar la candidatura d’Ascó a municipis de l’entorn de les centrals nuclears d’Almaraz o Trillo, per exemple, situats a centenars de quilòmetres d’Ascó, i en canvi, nega aquest dret a municipis de la pròpia comarca de la Ribera d’Ebre, o d’altres veïnes com la Terra Alta, el Priorat, les Garrigues o el Segrià, que tenen municipis no representats a l’AMAC però que estarien situats dins el radi d’afectació d’aquest cementiri.

El que és evident és que a dia d’avui, l’únic consens que hi ha a l’àrea nuclear d’Ascó és en contra del cementiri de residus radioactius. En aquesta àrea nuclear, 6 dels 13 municipis que formen part de l’AMAC han aprovat mocions en contra del cementiri de residus radioactius (Flix, La Fatarella, El Molar, Móra d’Ebre, Corbera d’Ebre, i la Torre de l’Espanyol), que representa el 70% de la població de la zona, i Vinebre pendent d'un referendum.

A més, la candidatura d’Ascó no compta amb el suport ni de 76 ajuntaments del seu entorn, ni de 9 consells comarcals (inclòs el de la Ribera d’Ebre), que han aprovat mocions en contra del cementiri de residus radioactius. Així mateix, no compta amb el suport del Parlament de Catalunya ni del Govern de la Generalitat.

D’aquesta manera, la candidatura d’Ascó a optar al cementiri de residus radioactius, no compta al territori amb cap consens per poder tirar endavant, i des de la CANC n’exigim la seva retirada.

Per mostrar el rebuig a la candidatura d’Ascó a acollir el cementiri de residus radioactius, la CANC convoca a tota la ciutadania a mobilitzar-se participant en les assemblees informatives que es faran per tot el territori: divendres 12 de febrer a les 21’30h. a Gandesa (a la Unió Gandesana), el dissabte 13 de febrer a Amposta, el divendres 19 de febrer a les 20h. a Falset (a l’Artesana), el dissabte 27 de febrer a Sant Jaume d'Enveja. També n’hi ha de previstes a Alcanar, Flix, Tivissa i Corbera, encara per concretar dates.

La CANC fa una crida a la mobilització social i convoca a tota la ciutadania a mostrar el seu rebuig actiu, participant en la MANIFESTACIÓ que tindrà lloc el dia 7 de març a les 12h. a Móra d'Ebre.



COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)