dissabte, 31 d’octubre del 2009

Conferència Toni Orensanz

Al voltant de 100 persones van assistir ahir a la conferència de Toni Orensanz " 1936 - Els incontrolats a les Terres de l'Ebre", que es va realitzar a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre dintre dels actes del Correllengua 2009 a càrrec de Toni Orensanz autor del llibre “l’Òmnibus de la mort, parada Falset”, treball d'investigació, sense afany revisionista, sobre l'actuació de l'anomenada Brigada de la muerte de la FAI dirigida per Pasqual Fresquet, qui amb base a Casp fou responsable de l'afusellament de 247 persones a setze municipis de les comarques del Priorat (27 eren de Falset), la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d'Aragó entre juliol i setembre de 1936.
Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències engegat i organitzat per la SL d'ERC de Móra d'Ebre tractant diferents temes, però preferentment memòria històrica, cultura popular i tradicional i història recent. Esquerra a Móra d'Ebre vol participar en els actes culturals fets a la població, fent conferències, xerrades, fòrums, etc., amb això pretenem apropar-nos a la societat civil i organitzar conjuntament aquesta mena d'actes culturals. Aquestes conferències s'aniran repartint durant l'any periodicament.






divendres, 30 d’octubre del 2009

Aprovada la línia d'ajuts per l'adquisició de llibres de text

En el ple de l'Ajuntament de Móra d'Ebre celebrat ahir dia 29 d'octubre, el grup municipal d'ERC va presentar per la seva aprovació les bases per l'adquisició de llibres escolars, una vella reivindicació que es portava al programa electoral.

Aquesta línia d'ajuts no van encarats sols a famílies en pocs recursos, sino que arribaràn a moltes famílies de Móra de classe mitjana amb nens i nenes escolaritzats a Ed. Infantil, primària i ESO, que fins ara no podien accedir a cap ajut. Estem parlant d'al voltant de 800 nens/nenes.

Som conscients que això suposarà una dificultat en la seva tramitació, però per atorgar aquests ajuts amb justícia, com es mereix la gestió del diner públic, no pot ser d'una altra manera que posant-hi tots els recursos humans que calguin en la seva tramitació.

És la primera vegada que es fa a Móra d'Ebre, per això aquest primer any funcionarà com una prova pilot, una vegada passada la convocatòria es farà balanç general, i es faràn les modificacions i millores pertinents si s'escauen, per tal de millorar la gestió els propers anys.

Properament podreu consultar les bases a la web de l'Ajuntament

Les bases va ser aprovades amb els vots a favor de ERC i PSC i els vots en contra de CiU

Així mateix es vana aprovar per unanimitat 3 mocions més presentades per ERC, la del dret a decidir i en suport al Referendum d'Arenys, en suport de la pagesia i en favor de la candidatura de Tarragona als jocs del Mediterrani

dijous, 29 d’octubre del 2009

Nebrera: 'Carretero em va oferir d'incorporar-me a Reagrupament'

La jurista i exnúmero dos del Partit Popular de Catalunya, Montserrat Nebrera, ha publicat el llibre En legítima defensa, en què exposa la seva experiència com a militant popular, critica l'estat actual de la política i proposa tot un seguit d'idees per a reformular-la, basades en la regeneració democràtica. En una entrevista amb directe!cat, explica que es va reunir amb l'exconseler de Governació Joan Carretero, que li va proposar que s'incorporés a Reagrupament, tot i que dubta que fos una proposició en ferm. Nebrera ho va desestimar perquè dubta que la independència sigui una fita que Catalunya hagi d'assolir.


Nebrera explica que, quan encara era parlamentària, va esmorzar un dia amb Carretero a la Cerdanya, per tal de copsar-ne de primera mà les opinions sobre la regeneració democràtica que fa temps que propugna Reagrupament. Va ser llavors quan Nebrera reconeix que l'exconseller de Governació li va proposar d'incorporar-se a la seva formació, però suposa que ho va fer 'd'una manera més jocosa que cap altra cosa.' Nebrera ho va desestimar, perquè 'el seu marc geogràfic no és el meu'.

Sobre el seu futur polític, i el de la política catalana en general, considera que 'l’única alternativa és que hi hagi un moviment polític que sigui capaç d’arribar fins al Parlament i que el faci esclatar, el revolucioni des de dins. Que proposi una cosa nova, neta.'

Descarta que aquest moviment sigui Reagrupament per si sol, sinó que creu que 'el mapa polític també hauria de tenir dues grans forces regeneradores que parlessin de dreta i d’esquerra, a més d’una força regeneraradora que parla d’independència.'

Apunta la possibilitat que aquest moviment sigui un lobby extern als partits -'sé que entrar en un parlament és molt difícil', afirma-, però alhora adverteix que també es podria convertir en un partit que es presentés a les eleccions: 'Si som molts, doncs ves a saber. Si no som molts, farem un club d'amics.'

Sobre qui integraria aquest moviment o partit, explica que seria 'la gent que no compta. La gent que no apareix a les tribunes dels diaris, o les tertúlies de les ràdios, però que tenen un criteri i una opinió. I és gent a qui jo faria una crida a incorporar-se a l’acció política.'

directe.cat

dimecres, 28 d’octubre del 2009

Sociovergència és corrupció?

Dilluns Jordi Pujol era entrevistat al programa Àgora de TV3 i afegia més llenya al foc sobre la corrupció a la política i el finançament dels partits. Recomanava sense pudor que, en aquest assumpte, és millor no estirar de la manta. Una reflexió feta en plena disbauxa post-saqueig del Palau de la Música que ha estat aprofitat pel PSC per carregar fortament contra CDC i Artur Mas, en un intent de rebaixar les expectatives electorals guanyadores que dibuixen les enquestes.

Però l’operació Pretòria endegada pel jutge Garzón ha fet saltar pels aires qualsevol estratègia. Diuen que ‘si no vols pols, no vagis a l’era’, i el PSC s’ha trobat al bell mig de l’era. Aquest dimarts ha caigut un veritable feu del PSC, la Santa Coloma de Manuela de Madre, la Santa Coloma de la majoria absoluta i prepotent. Una prova evident del cercle viciós en què es converteix el poder sense fi. La síndrome del cotxe oficial es converteix en corrupció pura i dura, el poder permanent en les mateixes mans converteix la democràcia en una eina de perversió, en una eina de favors i xantatges.

Tan corruptes són els polítics o responsables d’institucions que abusen del seu poder com tots aquells que per omissió o un mala entesa amistat callen davant mostres evidents de corrupció. Permetre que el responsable del Palau cobrés un sou i prebendes desmesurades és el mateix que permetre que una certa classe política cobri el que mai hagués cobrat en la seva vida, sense dedicar-se a la política. Una manera clara de comprar voluntats i lleialtats cap al corrupte de torn.

La permanència en el poder de les mateixes persones i partits any rere any acaba sent pervers per la mateixa democràcia. El cas de Santa Coloma de Gramenet n’és un exemple clar, tothom ho sospitava però ningú deia res. Aquest ha estat també un comentari recurrent al Palau de la Música, on tots vèiem coses estranyes però ningú va donar la cara per denunciar-ho, i ara hem vist les conseqüències.

La sociovergència ens ha distret i ens segueix distraient de les necessitats reals del nostre país. Durant aquests trenta anys de democràcia sensible el PSC i CiU s’han repartit el poder, s’han repartit el país: uns Catalunya Ràdio, els altres la COM, uns la capital, els altres el Govern, uns la Diputació de Barcelona, els altres la resta de Diputacions, uns el Teatre Nacional, els altres el Lliure, tot per tal de perpetuar-se en el poder, despreocupant-se de la nació.

Parlem del Palau de la Música i de Santa Coloma de Gramanet, però recordem també el cas Filesa o el cas Casinos. Són proves evidents que la permanència en el càrrec és un mal servei a la ciutadania i una bona aportació per a les butxaques d’alguns. Cal reivindicar la política, la política creïble, la política de servei, no tots els polítics són corruptes, no podem caure en el discurs fàcil que tots són iguals. Si perdem aquesta confiança estem matant la mateixa democràcia, la justícia ha d’actuar amb contundència, però sobretot amb eficàcia. Cal separar el gra de la palla, cal separar els polítics dels corruptes.

directe.cat

dimarts, 27 d’octubre del 2009

No podem esperar

A tots aquells que encara pensen que amb Espanya tot és possible: ho sentim, Espanya ha tingut totes les oportunitats possibles per decidir-se, però sempre les ha acabat aprofitant per seguir instaurant el seu pensament únic, el d'una Espanya sola i forta gràcies als de sempre. Ens volen com a creadors de riquesa econòmica i social, i així continuar vivint de les nostres costelles fins a la fi dels temps.

Cada cop més gent de tota procedència, origen i condició votaria 'sí' sense dubtar-ho a la independència, sobretot si sap el que ens passa, el que ens ha passat i ens continuarà passant. Els arguments en temps de crisi no són poca cosa, al contrari, explicar-nos ara és molt més fàcil, cal tenir totes les eines a l'abast i sobretot creure'ns que tot és possible i ja hi ha molta feina feta.

El que ens cal és pensar d'una vegada per totes en nosaltres mateixos. L'augment de moviments, plataformes i nous partits a l'entorn del independentisme és una mostra evident del que diem, però cal un lideratge i sobretot un lideratge a l'entorn d'un camí cap al dret a decidir. Un cop exercit aquest dret ja discutirem, ja batallarem per si anem més a l'esquerra o més a la dreta.

És una bona notícia en aquest sentit que la reducció de l'Impost de Successions uneixi a CiU i a ERC, en una proposta que beneficia a les classes majoritàries del nostre país, per això les veus sorgides criticant la coincidència són fetes clarament en clau espanyola. Tant Joan Herrera (ICV) com Josep Antoni Duran i Lleida (Unió) o el PSC a través del seu silenci tens no volen un país independent i veuen amb preocupació una majoria nacional que camina sense por cap a la independència.

De la mateixa manera que és una bona noticia l'aposta per la reducció de l'Impost de Successions, aquesta es pot convertir en una nova desafecció si les bones intencions expressades pels dos partits acaben en un nou desacord. Ningú entendria que tenint una majoria política per poder reduir-lo, no ho féssim.

No podem perdre més el temps en discussions de pa sucat amb oli, no podem convertir els nostres errors en una excusa permanent. Ara ens cal pensar en el país, i el millor pel nostre país és obtenir la plena llibertat: tots viuríem millor i seríem molt més feliços.

CiU i ERC tenen una gran responsabilitat: avui és la reducció de l'Impost de Successions, però cada dia més necessitats posaran en comú molts més acords, entre ells com afrontar la retallada assegurada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol i el que significarà pel futur de tots plegats.

directe.cat

dilluns, 26 d’octubre del 2009

Prop de 700.000 catalans podran pronunciar-se sobre la independència el 13 de desembre

La consulta es realitzarà en poblacions tan populoses com Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Vic i Vilafranca del Penedès, entre d'altres

La consulta sobre la independència que el 13 de desembre se celebrarà a cent poblacions de Catalunya incidirà directament sobre 738.699 catalans. Aquesta és la quantitat d'habitants que resideixen en aquests municipis, segons les dades de l'Institut Català d'Estadística, per bé que només podran votar els majors de 16 anys. Amb el màxim nombre de vots de tot aquest cens, els organitzadorspretenen demostrar 'al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a l'autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l'estat espanyol i l'estat francès.'

Així ho va acordar ahir el consell plenari de les consultes, reunit a Arenys de Munt per a perfilar l'estratègia del 13-D, amb l'assistència de representants de cent comissions organitzadores locals i quaranta entitats comarcals i nacionals.

Els assistents van decidir també que, 'quan es consideri acomplert el primer objectiu, el consell plenari de la coordinadora impulsarà la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics. Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d’aquesta proclamació d’independència. I l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa, especialment als municipis.'

La coordinadora espera poder celebrar aquesta consulta nacional a l'abril o al maig de l'any vinent, segons que va explicar un dels seus portaveus, Josep Manel Ximenis.

Població empadronada als municipis on es farà la consulta el 13-D:


MunicipiHabitants
1Agramunt5.577
2Alcarràs7.281
3Almoster1.339
4Alpens312
5Arbeca2.472
6Arboç5.377
7Arbúcies6.526
8Arenys de Mar14.449
9Argelaguer430
10Argentona11.544
11Banyoles17.917
12Bellpuig4.798
13Berga17.072
14Besalú2.290
15Borges Blanques, les5.942
16Brull, el246
17Caldes de Malavella6.459
18Callús1.675
19Camós696
20Canet de Mar13.381
21Cardedeu16.102
22Cassà de la Selva9.256
23Castellbell i el Vilar3.617
24Castellbisbal11.795
25Castellserà1.123
26Celrà4.329
27Clariana de Cardener147
28Constantí6.401
29Corbins1.370
30Cornellà de Terri2.189
31Crespià257
32Esponellà451
33Esquirol, l'2.289
34Fontcoberta1.200
35Franqueses del Vallès, les16.978
36Fulleda119
37Gallifa213
38Ivars d'Urgell1.747
39Jafre402
40Jonquera, la3.107
41Juneda3.342
42Linyola2.781
43Llinars del Vallès8.839
44Lluçà255
45Maià de Montcal407
46Manlleu20.505
47Masnou, el22.066
48Monistrol de Montserrat2.983
49Montbrió del Camp2.061
50Montesquiu880
51Navàs6.133
52Olost1.199
53Palau d'Anglesola, el2.050
54Palau Santa Eulàlia105
55Palol de Revardit478
56Perafita407
57Piles, les220
58Ponts2.749
59Porqueres4.332
60Prats de Lluçanès2.719
61Premià de Mar27.545
62Puig-reig4.326
63Ridaura
64Roda de Ter5.863
65Roses19.463
66Sallent7.061
67Sant Antoni de Vilamajor5.332
68Sant Celoni16.586
69Sant Cugat del Vallès76.274
70Sant Esteve de Palautordera2.364
71Sant Miquel de Campmajor243
72Sant Pere de Torelló2.322
73Sant Pere de Vilamajor3.891
74Sant Pol de Mar4.970
75Sant Quirze de Besora2.215
76Sant Sadurní d'Anoia11.909
77Sant Vicenç de Torelló1.977
78Santa Coloma de Farners11.412
79Santa Eugènia de Berga2.235
80Santa Eulàlia de Riuprimer1.004
81Santa Eulàlia de Ronçana6.669
82Santa Maria de Besora169
83Santa Maria de Palautordera8.614
84Sentmenat7.633
85Serinyà1.101
86Sils4.850
87Solsona9.166
88Sora174
89Tagamanent303
90Taradell5.929
91Tàrrega16.149
92Tiana7.505
93Tona7.805
94Torroella de Montgrí11.441
95Vic38.964
96Vidrà178
97Vilademuls781
98Vilafranca del Penedès37.364
99Vilanova i la Geltrú64.905
100Vilassar de Dalt8.621


TOTAL:738.699


Nota: directe!cat va informar ahir a la tarda que els municipis que realitzarien la consulta el 13-D serien un total de 88, en base al document que es va facilitar als assistents al plenari. Més tard, el servei de premsa de la coordinadora va fer públic l'actual llistat, d'on n'ha desaparegut Torelló i s'hi han sumat tretze poblacions més. Així mateix, el document facilitat tampoc no coincideix amb el llistat de la web oficial de la coordinadora.

divendres, 23 d’octubre del 2009

L'Anna Simó a la Fira de Móra la Nova

Aquest dissabte, 24 de novembre hi ha una conferència de l'Adam Tomàs, director territorial d'Acció Social i Ciutadania, que pronunciarà una conferència sobre el “Sistema català de Serveis Socials i Llei de la Dependència a les Terres de l’Ebre”, al Casal de Móra la Nova (s'entra per la Plaça de l'Església)

Posteriorment a les 12'45 sortirem de davant de la Plaça de l'Església de Móra la Nova per fer una volta per la Fira amb l'Anna Simó, portaveu d'Esquerra al Parlament de Catalunya, També ens hi acompanyarà Marta Cid diputada al parlament, directors territorials i diferents autoritats

A continuació hi haurà un dinar tots plegats a la Fonda Barcelona.

Esperem que ens acompanyeu en aquest dia de Fira per compartir una estona i tindre un contacte de primera mà amb els nostres dirigents

Osona Decideix demana assistència electoral i observadors internacionals en la consulta

L'objectiu: donar a conèixer l'experiència i que vetllin pel seu correcte desenvolupament

El director executiu d'Osona Decideix, Alfons López Tena, ha demanat a la Comissió Europea (CE) que la consulta independentista que l'entitat organitzarà a tota la comarca el 13 de desembre compti amb el suport d'observadors internacionals. A més, es demana que se supervisin les normes aprovades per regular el referèndum per garantir la netedat i veracitat del procés. López Tena ho ha transmès a través d'una carta que ha entregat en mà aquest matí al director de la Representació de la CE a Barcelona, Manel Camós. A banda de la CE, també s'ha enviat la missiva a diferents organismes internacionals amb potestat d'observació en aquest tipus de processos com l'OSCE, el Centre Carter, les Nacions Unides i el PNUD.

L'entitat privada Osona Decideix diu a la carta que ha aprovat les normes reguladores del referèndum basades en la normativa electoral vigent i en els criteris de Nacions Unides i la Unió Europea. Apunta que l'entitat actua com a Òrgan de Gestió Electoral perquè 'la Constitució espanyola prohibeix que el Govern i el Parlament de Catalunya i els ajuntaments puguin convocar referèndums lliurement'. Destaca que les entitats privades estan 'legalment facultades per lliurement convocar i organitzar referèndums'. Osona Decideix l'organitzarà malgrat 'el govern espanyol ha manifestat reiteradament la seva negativa a autoritzar la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya'.

Suport municipal

En la carta es recorda que el referèndum a Osona sobre la independència de Catalunya ha rebut el suport dels plenaris dels Ajuntaments de Vic, Manlleu, Taradell, Prats de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, entre molts altres, que representen -segons l'entitat- més de 100.000 persones. López Tena també apunta a la carta que altres referèndums sobre la independència de Catalunya en preparació a altres municipis han rebut el suport dels plenaris dels Ajuntaments de Sant Cugat, Manresa, Berga, Blanes, Cerdanyola del Vallès i Martorell, entre d'altres i que això representa prop de 1500.000 persones.

Altres organismes internacionals

A més de a la CE, Osona Decideix també ha enviat la carta a diversos organismes internacionals 'per què siguin coneixedors de l'experiència catalana i vetllin per al seu correcte desenvolupament en tractar-se d'un exercici de participació democràtica organitzat per la societat civil amb plena cobertura legal'. Els organismes als quals Osona Decideix ha enviat la carta són L'Oficina per a les Institucions i els Drets Humans (OSCE); la Comissió Europea; el Centre Carter; la divisió de suport electoral del Secretariat de Nacions Unides i el grup de suport electoral conjunt de la CE i el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).