dimarts, 30 de març del 2010

Esquerra presenta al·legacions per evitar que el cementiri nuclear s'instal·li a Ascó


Esquerra ha presentat avui, a la subdelegació del govern a Barcelona, les al·legacions perquè l'executiu espanyol desestimi la candidatura d'Ascó per acollir el Magatzem Temporal Centralitzat ja que 'existeix consens institucional i territorial' en contra del cementiri nuclear i perquè Ascó 'no compleix amb les característiques idònies per al seu emplaçament'. Així ho ha anunciat el secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, que ha presentat el document acompanyat per la portaveu parlamentària, Anna Simó, el secretari de Política Territorial i Medi Ambient d'Esquerra, Lluís Salvadó, el president del consell comarcal de Ribera d'Ebre, Bernat Pallisa i el president de la sectorial de Medi Ambient, Quim Sangrà.

En aquest context, Ridao ha recordat que tant el Parlament com el Govern de la Generalitat, el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre i nou municipis de la comarca, que representen el 78% de la població, estan en contra de la instal·lació del cementiri nuclear al municipi d'Ascó. El dirigent independentista ha apuntat, a més, que el 'govern espanyol ha vulnerat el compliment de la normativa internacional, el Conveni Aarhus en matèria energètica', que demana als governs que obrin un procés de participació ciutadana abans de prendre una decisió mediambiental d'aquestes característiques. Per Ridao, aquesta decisió no pot ser una 'mena de concurs d'idees entre alguns municipis, una espècie de 'Bienvenido Mr. Marshall' on un municipi pugui decidir pel futur i el benestar de tota una generació i hipotecar des del punt de vista mediambiental i econòmic tot un territori'.

'Ascó no és un no per un no o un intent d'eludir tota responsabilitat', ha assegurat el secretari general d'Esquerra, que ha recordat que Catalunya és el tercer país més nuclearitzat del món, després de França i Lituània, amb tres centrals, una en desballestament, que produeixen el 40% del total de l'energia nuclear de l'Estat. 'Es tracta que hi hagi una responsabilitat equitativa i que aquells que reben els beneficis de la generació d'energia nuclear entomin una part de la responsabilitat, en aquest cas negativa, com és la gestió dels residus', ha subratllat.

El dirigent independentista també ha recordat que 'existeixen condicions objectives que desaconsellen emplaçar el cementiri a Ascó, ja que contradiu els criteris establerts pel Consell de Seguretat Nuclear i aprovats per la Comissió Interministerial, per a l'emplaçament del cementiri nuclear': està situat en una conca inundable, travessada per l'Ebre i amb tres peses a prop; amb risc perquè es troba en una zona sísmica i per la proximitat a un complex industrial químic (Flix); i que presenta problemes en l'accessibilitat, cosa que podria ser problemàtica en cas d'emergència.

dilluns, 29 de març del 2010

Presentades prop de 7.000 al·legacions contra el MTC

Avui a les 11 h s'han presentat a la subdelegació del govern a Tarragona, 6764 al·legacions personals, 3585 de les qual eren en format digital recollides a través d'internet a través d'un formulari google docs gestionat per la CANC.

Així mateix en el referèndum celebrat a Vinebre per la instal·lació del MTC, el resultat va ser:

Nombre de participants............ 123

Nº butlletes "SI"..................... 12
Nº butlletes "NO".................... 109
Nº butlletes "EN BLANC"........... 2
Nº butlletes " NUL·LES"............ 0

(cens electoral: 340 persones)

El poble de Vinebre, el més proper a Ascó, ha deixat ben clar el seu posicionament.

diumenge, 28 de març del 2010

7 Mostra de Tatre Amateur de Móra d'Ebre

Diumenge 28 de març comença la 7 Mostra de Tatre Amateur de Móra d'Ebre que impulsa la Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, amb la col·laboració i organització del Grup Teatral Móra d'Ebre, la programació d'aquest any és la següent:

28 de març GRUP ESCENIC DE LA SCER DE L’AMETLLA DE MAR “ RETALLS DE T DE TEATRE”

11 d’abril GRUP TEATRAL LA LIRA DE ROQUETES “SPOT”

18 d’abril GRUP DE TEATRE XIP-XAP DE SANT CARLES DE LA RÀPITA “BODAS DE SANGRE”

19 de juny GRUP TEATRAL MÓRA D’EBRE “DINER NEGRE”

divendres, 26 de març del 2010

Publicació No al Cementiri Nuclear!

Ja és al carrer la publicació 'No al Cementiri Nuclear' editada des de la CANC (Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya) i Jóvens de les Terres de l'Ebre, i amb la col·laboració dels companys del setmanari La Directa.

Amb aquesta publicació pretenem fer molt més extensiu el debat sobre la necessitat i l'origen de la implantació del Cementiri Nuclear. En aquesta publicació i han participat experts amb l'energia nuclear com són Marcel Coderch (Vicepresident de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions i Doctorat en electricitat per l'MIT), Eduard Rodríguez Farré (Metge especialitzat amb radiobologia), Paco Castejón (Físic Nuclear) i Daniel Gómez (President d'AEREN) entre d'altres.
Des d'aquí donem gràcies a tota aquella gent i col·lectius que amb les seues aportacions han fet possible esta publicació que ha tingut una tirada de 17.000 exemplars. I que serà distribuïda arreu del país.

Podeu consultar la publicació en línia des d'aquí i també descarregar-la directament des d'aquí.

dimecres, 24 de març del 2010

Un creixement que no arriba

Els quatre municipis andalusos de l'àrea d'El Cabril, el magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, sostenen que no s'han complert les expectatives creades quant a ocupació i riquesa i volen més compensacions


Només un veí d'Alanís (Sevilla) treballa a El Cabril, el magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat que fa dècades que funciona. «Quan es va posar en marxa es van aixecar moltes expectatives als pobles del voltant, pensàvem que rebríem moltes compensacions i que seria un estímul per a l'economia de la zona», ha explicat l'alcalde d'Alanís, Cecilio Fuentes de la Fuente. Alanís és un dels municipis de l'àrea d'El Cabril com també ho són Hornachuelos (Còrdova), Fuente Obejuna (també a Còrdova) i Las Navas de Concepción (Sevilla). Els anys vuitanta aquestes quatre poblacions tenien una població d'uns 17.000 habitants, que avui en dia es redueix a 14.000 habitants. Precisament la pèrdua de població és un dels arguments que fan servir els contraris a la instal·lació del magatzem de residus nuclears d'alta activitat (MTC) a Ascó per rebutjar el projecte. «El Cabril no ha servit per mantenir el cens de població», ha lamentat l'alcalde d'Alanís.

El Cabril és al terme municipal d'Hornachuelos i, en aquest cas, són una trentena, dels més de 4.600 habitants que té la localitat, els que treballen a les instal·lacions. «Quan es van fer les obres d'ampliació del magatzem sí que es va generar una punta d'ocupació, però després ja no», ha dit l'alcalde d'Hornachuelos, Julián López. La plantilla d'El Cabril està formada per poc més d'un centenar de treballadors, la major part dels quals no són dels pobles de l'àrea d'influència. De fet cap de les quatre localitats veu futur en aquesta instal·lació i una prova n'és que ni es van plantejar presentar candidatura a l'MTC. «Hem fet una inversió important en infraestructures turístiques, apostem pel turisme rural i les produccions agràries de qualitat, i això no és compatible amb un cementiri nuclear», ha afirmat l'alcalde d'Alanís, que sosté que la major part de la població desconeix la ubicació d'El Cabril. «Hi ha molta gent que s'ha assabentat ara que el meu municipi és només a quinze quilòmetres del magatzem de residus radioactius», ha assenyalatFuentes de la Fuente, que està convençut que la majoria dels turistes que visiten la població atrets pel parc natural de la Sierra Norte desconeixen l'existència d'El Cabril. «Com que és en una altra província i a més no porta el nom de cap poble despista una mica», ha dit l'alcalde.

Des de Fuente Obejuna, l'alcaldessa destaca que els municipis d'El Cabril no tenen plena ocupació. «Ha arribat l'hora de veure què passa amb nosaltres», ha manifestat l'alcaldessa de Fuente Obejuna, Isabel Cabezas, que conjuntament amb els altres tres batlles reclama més compensacions econòmiques a l'Estat ara que s'ha fet públic el cànon que rebran els municipis de l'àrea on s'instal·le l'MTC. «Nosaltres no vam tenir la possibilitat de dir si volíem o no el magatzem», ha recordat López. El cànon que reben els municipis d'El Cabril no arriba als 2 milions d'euros anuals i varia en funció del volum de residus que entren al magatzem. De tota manera, la xifra queda lluny dels 6 milions d'euros que rebran els municipis de l'àrea de l'MTC. «Hem de reconèixer que El Cabril ha suposat algun aspecte positiu, que és els diners que hem rebut aquests anys i que ens han permès tirar endavant projectes que, si no, no hauríem pogut impulsar», ha manifestat l'alcalde d'Alanís.

El Cabril està al 58% de la seua capacitat, que s'esgotarà el 2030

La relació d'El Cabril amb el residus radioactius es remunta a l'any 1935 quan l'enginyer de mines cordovès Antonio Carbonell va descobrir un jaciment de radi i va aconseguir un derivat de l'urani. L'explotació es va interrompre durant la Guerra Civil, i no es va reprendre fins al 1949. Deu anys més tard la mina va deixar d'explotar-se, però el 1961 va servir per emmagatzemar els residus radioactius de tot l'Estat. No va ser, però, fins al 1983 quan el govern de l'Estat va projectar el tractament dels residus radioactius i va designar directament El Cabril com a seu del magatzem. Les instal·lacions han estat ampliades en dues ocasions, el 1990 i el 2007 i, actualment, el magatzem d'Enresa està al 58% de la seua capacitat, amb 26.500 tones de residus mitjana i baixa activitat. Està previst que el 2030 s'esgote la seua capacitat.


Publicat a

dilluns, 22 de març del 2010

Mentre Endesa guanya més de 5.000 milions a l'any, només n'inverteix 400


El secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha visitat aquest matí Cassà de la Selva per tal de veure els efectes de la nevada. Per a Ridao, “mentre Endesa mira de desviar l'atenció, les dades de la pròpia companyia ens diuen que només l'any 2009 va guanyar 5.400 milions i preveu uns guanys de més de 7.000 milions a partir de l'any vinent, però en canvi en els últims 5 anys ha invertit només 2.185, poc més de 400 milions d'euros anuals”. Segons Ridao, “no contents amb això, mentre que abans de passar a màns italianes d'Enel tenien un pla d'invertir a la xarxa 24.400 milions en 5 anys, acaben d'anunciar que redueixen aquesta quantitat a 10.500 i a més a repartir entre la xarxa de l'Estat i la d'Amèrica".

“Què ha passat doncs? Doncs que Enel es va endeutar amb plena bombolla especulativa per valor de 30.000 milions d'euros, avui que s'ha desinflat la bombolla les seves accions no valen ni la meitat i arrossega un deute de més de 50.000 milions d'euros, que és el més alt de qualsevol companyia elèctrica de tot Europa. Per això redueixen inversions i escatimen els recursos necessaris per a millorar la xarxa i evitar episodis com els de Girona”, ha explicat el dirigent d’Esquerra.

Ridao ha anunciat que “Esquerra que en primer lloc, proposarà modificar la Llei estatal d'ordenació elèctrica de 1997, coneguda com a llei Piqué, que va servir per a liberalitzar, aparentment el sector però sense cap requeriment mínim d'inversions a les companyies elèctriques. Segon, reclamarà com ja han fet alguns alcaldes, una auditoria completa de què s'ha invertit i què no a la xarxa catalana. Desagregant les dades d'inversió a Catalunya i de la ruïnosa aventura americana d'Endesa a partir de la privatització l'any 1996 de la companyia”. Finalment, Ridao ha exigit a “Endesa que no eludeixi les seves responsabilitats, que indemnitzi als damnificats de manera voluntària i sense obligar-los a un viacrucis judicial i que pagui puntualment les corresponents sancions pels eventuals incompliments derivats de la Llei de garantia i qualitat de subministrament elèctric de desembre de 2008.”

diumenge, 21 de març del 2010

Conferència els efectes dels residus nuclears sobre la salut i el medi


Dijous 25 de Març, a les 20:30h a la Llanterna (Móra d'Ebre) Hi haurà una Conferència sobre Els efectes dels residus nuclears sobre la salut i el medi, a càrrec del Dr. Eduard Rodríguez Farré

Eduard Rodríguez Farré: Metge especialitzat en toxicologia i farmacologia a Barcelona, radiobiologia a París, i neurobilolotia a Estocolm. Ha dirigit el Departament de Farmacologia i Toxicologia del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Barcelona. Assessor del govern de l’Estat espanyol, la OMS, Cuba i la Unió Europea en diferents àmbits sanitaris i mèdics. Subdirector de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer del CSIC a Barcelona.

L’any 1977 va contribuir a la fundació del Comitè Antinuclear de Catalunya (CANC) i és soci fundador de Científics pel Medi Ambient (CiMA).



dimecres, 17 de març del 2010

La CANC inicia una campanya de recollida d'al·legacions en contra de la candidatura d'Ascó al cementiri nuclear

Ascó (ACN).- La Coordinadora Anti-Cementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha iniciat una campanya de recollida d'al·legacions per aconseguir que el govern espanyol desestimi la candidatura del municipi d'Ascó (Ribera d'Ebre) a acollir el cementiri de residus radioactius i el seu centre tecnològic associat. Les al·legacions, que es poden signar fins al 27 de març, s'enviaran a la Secretaria d'Estat d'Energia del Ministeri d'Indústria. La CANC, però, ha denunciat el poc temps que el Ministeri d'Indústria ha donat per presentar les al·legacions, només 20 dies, 'a una instal·lació que ha d'acollir uns residus que duraran milers d'anys'. Al mateix temps, ha instat la ciutadania a que actuï amb urgència.

Si voleu signar electrònicament cliqueu:



divendres, 12 de març del 2010

Cid: 'Encara som a temps de diversificar econòmicament les Terres de l'Ebre, en lloc d'ubicar-hi un cementiri nuclear'

L'11 de març de 2008, avui fa dos anys, la Comissió d'Energia del Parlament va aprovar una proposta de resolució signada pel Grup Parlamentari d'Esquerra on es rebutjava la possible instal·lació d'un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears d'alta intensitat (MTC) de tot l'Estat espanyol a Catalunya. Aquesta Proposta de resolució era idèntica a la que 91 ajuntaments i 10 consells comarcals de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona ja havien aprovat. Malgrat que 9 dels 14 municipis de la Ribera d'Ebre (que representen al 78% de la població) es van manifestar en contra, o que 10 dels 17 municipis catalans que formen part de l'Associació de Municipis en Àrees amb Centrals Nuclears (AMAC) (i que representen el 80% de la població integrada en aquesta entitat) varen aprovar mocions en contra el cementiri nuclear, Ascó igualment va presentar la seva candidatura a acollir l'MTC.

Entenent que es la instal·lació del cementiri nuclear és un problema de país i no només local, Esquerra ha donat avui el suport a la Proposta de Resolució pel rebuig d'aquest MTC a Ascó i que s'ha aprovat per majoria absoluta al Parlament. La diputada de les Terres de l'Ebre, Marta Cid, ha recordat que ‘Esquerra hem defensat arreu que l'emplaçament del cementiri no es pot decidir sense el consens territorial i social necessari i sense la voluntat manifesta del Parlament del Catalunya, perquè estem parlant d'un tema de país'. I ha afegit que ‘és per això però que esperem que el govern espanyol compleixi la proposta de resolució presentada per Esquerra, i aprovada per tots els grups polítics del Congrés dels Diputats, el passat 23 de febrer'.

Cid ha manifestat que ‘les Terres de l'Ebre són la font principal de producció energètica del país, ja sigui eòlica o nuclear, i per tant ja contribueixen amb escreix, la seva solidaritat està més que contrastada', de manera que ‘Catalunya no pot hipotecar negativament amb un cementiri nuclear el futur aquesta part del país'.

Un repàs al monocultiu econòmic nuclear dels darrers 30 anys a l'Ebre demostra que municipis com el d'Ascó han perdut un 22% de la població empadronada. A més, la Ribera d'Ebre és la comarca amb el PIB més alt de Catalunya, però és alhora la comarca que té un dels índex de més població pobra del país. Davant d'això, Marta Cid no dubta a dir que ‘la solució no és ubicar-hi un cementiri nuclear, el que cal és una aposta clara per la diversificació econòmica de la comarca, ara que encara hi som a temps'. I s'ha compromès a treballem per ‘potenciar i promocionar els productes de qualitat que el sector agroalimentari de la Ribera d'Ebre, el turisme cultural, paisatgístic i de qualitat que ofereix la zona, així com impulsar un sector de serveis potent'. Mesures que s'han complementar amb Ia potenciació de petites i mitjanes empreses i un sector d'indústries compatibles amb la resta de sectors. Per Cid, ‘aquest és el consens territorial i aquest ha de ser el compromís del país'.

dijous, 11 de març del 2010

El parlament s'oposa a la construcció del cementiri nuclear a Catalunya


VILAWEB: El tripartit i CiU abonen una demanda al govern espanyol perquè l'erigeixi en un altre lloc

El parlament ha aprovat avui, amb els vots del tripartit i de CiU, una proposta de resolució que demana al govern espanyol que 'desestimi de manera definitiva l'emplaçament del magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears en cap terme municipal de Catalunya'. La proposta original era del tripartit, que n'ha pactat el text amb CiU. El PPC s'ha abstingut i el Grup Mixt hi ha votat contra. CiU ha recordat al PSC que, fa dos anys, havia votat contra una resolució semblant. Aleshores, el text fou aprovat amb els vots de CiU, ERC i ICV-EUiA.

La resolució aprovada no esmenta explícitament Ascó, que és, juntament amb Zarra, una de les vuit candidatures oficials al cementiri nuclear, sinó que parla de 'desestimar de manera definitiva' la instal·lació en 'cap terme municipal de Catalunya'.

A la Vall de Cofrents també hi ha hagut mobilització contra la candidatura de Zarra. Tanquem Cofrents va demanar a les corts que aprovessin una declaració semblant a l'aprovada pel Parlament de Catalunya, però no se'n va sortir.

diumenge, 7 de març del 2010

Milers de persones tornen a manifestar-se contra el cementiri nuclear



Encapçalen la marxa portaveus de les plataformes antinuclears i polítics d'ERC i ICV

Milers de persones s'han manifestat aquest migdia pels carrers de Móra d'Ebre en contra del cementiri nuclear d'Ascó. La manifestació, convocada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya, ha començat des del pont vell amb quaranta minuts de retard ja que s'han col·lapsat els accessos a la localitat i recorre l'avinguda Comarques Catalanes, fins arribar a la plaça de Dalt on està previst que s'acabi. Segons els Mossos, la xifra inicial de participació estaria situada entre les 4.000 i 5.000 persones. La pancarta principal 'No al cementiri nuclear' l'encapçalen portaveus i activistes de les plataformes en defensa del territori' i també participen en la marxa representants d'ERC i d'ICV.


Per a la manifestació també s'havien organitzat dues caravanes de cotxes des del Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre i un tren antinuclear que ha sortit de l'estació de Sants a Barcelona.

La manifestació s'havia convocat amb l'objectiu de tornar a deixar clar que la ubicació del cementiri nuclear no compta amb el consens del territori, una de les condicions que el govern espanyol va retirar de la darrera convocatòria de candidatures per acollir el magatzem temporal centralitzat de residus nuclears (MTC). El portaveu de la CANC, Sergi Saladié, s'ha mostrat molt satisfet de l'èxit de la manifestació, prop de 5.000 persones -10.000 segons l'organització- un mes i mig després que l'Ajuntament d'Ascó decidís optar a acollir el cementiri nuclear al seu terme. 'Volíem reivindicar el paper dels territoris i les comunitats autònomes que ha estat exclòs de la darrera convocatòria. Hem de ser part decisiva en la presa de decisions, sinó tornarem al passat amb un escenari franquista amb un govern fort que no té en compte al territori', ha manifestat.

Saladié, durant el parlament final de la manifestació, ha recordat que actualment ja hi ha més de 100 ajuntaments i 10 consells comarcals, a més del Parlament de Catalunya, en contra del cementiri nuclear. 'En un país normal no caldria tornar sortir al carrer, però lamentablement sembla que no s'hagi avançat en aquestes coses', ha afirmat.

Tot i que la CANC havia fet una convocatòria personalitzada d'invitació a la manifestació al president Montilla; al president del Parlament, Ernest Benach; i a tots els diputats del Parlament, només ERC i ICV van confirmar oficialment la seva presència a la manifestació. Així, per ERC han assistit el diputat al Congrés Joan Tardà, i la portaveu del grup parlamentari, Anna Simó; així com el diputat tarragoní, Sergi de los Rios, la diputada ebrenca, Marta Cid, o el diputat lleidatà, Carmel Mòdol; o un representant de la Diputació de Lleida, Àngel Vidal, entre altres dirigents territorials. Per la seva part, ICV ha estat representada pel seu secretari general, Joan Herrera. Amb tot, també han assistit a la manifestació en representació del PSC, Joaquim Paladella; o de CiU el regidor d'Urbanisme de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), Joan Pere Gómez.

Pel que fa a l'absència del president Montilla, el portaveu de la CANC ha admès que sabien que era difícil que hi assistís però li ha recordat el lema de 'fets i no paraules'. 'Li demanàvem que es posés al costat del territori, com ho va fer el president de Castella la Manxa', ha insistit.

'No, no, no, Catalunya diu que no'

La manifestació ha durat una hora i mitja i ha transcorregut amb un to festiu, amb l'animació de grallers i tabals, i sota les consignes de 'No, no, no, Catalunya diu que no', 'L'alcalde d'Ascó, de cap al reactor', o 'Voti, voti, voti, radioactiu el que no voti', 'No volem el cementiri nuclear'. A més, l'originalitat en les pancartes també s'ha deixat veure amb el lema escollit pels veïns de Vinebre –municipi molt pròxim a Ascó- on deia: 'Es ven casa a Vinebre. Raó: pregunteu per l'alcalde d'Ascó'.

La majoria de manifestants han vingut de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona. És l'exemple de l'Elisa, veïna de l'Ametlla de Mar, que ha assegurat que el cementiri nuclear serà la 'ruïna pel territori', i és el contrari al futur que necessiten les Terres de l'Ebre. També s'ha mostrat contrari a la decisió d'ubicar el cementiri nuclear a Ascó, el Jordi, un nen d'uns dotze anys, que ha assegurat que 'no vull més porqueria, ja en tenim prou d'aguantar pudor'.

dissabte, 6 de març del 2010

dimecres, 3 de març del 2010

«Volen que desapareguem»

L'autor confia que la gent que ha marxat a viure a altres llocs torni diumenge a l'Ebre per manifestar-se contra la candidatura d'Ascó al magatzem de residus nuclears


El meu llegendari amic Carmel Biarnés (1928-1992), que aquests dies fa divuit anys que va morir, homenot d'Ascó precisament (ara que se'n torna a parlar tant), va escriure el 1976 una d'aquelles frases que, rellegida a tants anys de distància, cobra tot el significat premonitori que ja tenia aleshores: «Volen que desapareguem», segons es pot llegir a La Voz de Flix, del 27 de març d'aquell any, quan ja en feia quatre que el mausoleu atòmic es dreçava amenaçador sobre les pacífiques ribes de l'Ebre.

I què més podem dir ara, davant la qüestió del cementiri nuclear, si no reconèixer que tenia, ja en aquell temps, tota la raó del món? Qui eren els que havien de «desaparèixer»? Els homes i dones de la terra, els que la suaven per sous de misèria, els que caçaven i barquejaven per menjar, els petits pagesos que començaven a estar sotmesos a la rapinya usurera dels bancs, als dictats industrials de la gran concentració consumidora de les capitals, al monopoli estatal de les grans obres hidràuliques i energètiques, l'«interès general» de les quals ocultava l'expropiació de múltiples terres i béns particulars.

Qui volia que tot aquest món desaparegués? També ho tenia clar Biarnés, i des de feia tres o quatre anys en la solitud de les seves estepes i bancals: entre les preses de Flix, Mequinensa i Riba-roja, els anys cinquanta i seixanta, i les nuclears d'Ascó, el transvasament i altres projectats pantans a Garcia i Xerta (afectant el Baix Ebre i, sobretot, la Ribera), durant els primers anys dels setanta, i amb uns preus agraris (mai millor dit) per terra, la conclusió era clara: «De Saragossa al mar ens tenen sentenciats a mort.»

Darrere d'aquella sentència –de mica en mica es va anar sabent– hi havia totes aquelles institucions (ministerials, empresarials, financeres i corporatives, d'aquí i d'allà, dels ministeris d'Indústria, Agricultura i Defensa a la Cambra de Comerç de Barcelona; de les elèctriques a la gran banca i de la patronal del Foment del Treball al Fons Monetari Internacional) i totes aquelles persones que les integraven (polítics, empresaris i economistes ben coneguts durant la transició), els quals –en aquella època en què es consolidava aquella «sentència»– es feien els demòcrates amb la Constitució i l'Estatut.

Carmel s'avançava al que seria l'actual política confusionària, pròpia dels temps que vivim. Deia: «Per part del poder, cal fer les coses calladament i que ningú s'avaloti. Som massa apetitosos, i un enrenou els ho tiraria tot enlaire.» A mitjan dels anys setanta encara podia dir: «Amb la nostra ufana vida bucòlica els trenquem uns programes capitalistes fets amb computadores, però s'han confabulat contra nosaltres i pretenen fer marxar la gent de les vores de l'Ebre.»

N'han fet marxar molta, certament, d'aleshores ençà (queda a la comarca la misèria modernitzada), però els fills i néts dels qui van marxar han tornat des de fa deu anys a les vores de l'Ebre per restituir les dignitats paternes i dels avis. I hi tornaran aquest diumenge per retrobar-se a Móra en la gran concentració prevista contra el cementiri nuclear, la darrera bufetada que tanca el cicle de la imposició nuclear dels darrers temps de Franco. Per allò de rememorar altres resistències de la història (com la dels monjos soldats del Temple a Miravet), no em faria feliç altra cosa que veure la banda municipal d'aquest estimat poble tocant música de templers al capdavant de la marxa popular.


Xavier Garcia


El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 03-03-2010 Pàgina 40

dimarts, 2 de març del 2010

ERC basarà les al·legacions contra la ubicació a Ascó del cementiri nuclear en elements com el risc d'inundació

Les Federacions d'ERC al Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i Lleida han mantingut aquest dilluns una reunió de treball per coordinar les accions que el partit emprendrà per evitar que el magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears -cementiri nuclear- s'ubiqui a Ascó (Ribera d'Ebre). En les pròximes setmanes s'obrirà el període d'al·legacions al procés de determinació de la seu definitiva del MTC i, segons han explicat els representants de les Federacions, ERC presentarà una sèrie d'al·legacions que es basaran en la manca de consens territorial i en el compliment per part d'Ascó de criteris d'exclusió per acollir el MTC, com el risc d'inundació o la proximitat d'una planta química. El passat 26 de gener, 7 vots a favor i dos en contra van donar llum verda a la candidatura d'Ascó a acollir el cementiri nuclear al ple municipal.

Tal com ha explicat el president d'ERC a la Ribera d'Ebre, Josep Maria Sáez, tant el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) com la comissió interministerial que ha de decidir l'emplaçament del MTC han aprovat una sèrie de criteris bàsics que els municipis han de complir per poder acollir el magatzem. La llista inclou diversos elements d'exclusió, de manera que els municipis que els compleixin no podran acollir el cementiri nuclear. Entre aquests, ha destacat Sáez, hi ha el perill sísmic, el risc d'inundació, la proximitat a instal·lacions químiques o la presència a la zona de 'descàrregues elèctriques'.

En aquest sentit, el president d'ERC a la Ribera d'Ebre ha recordat que Ascó es troba 'riu avall de tres embassaments' –els de Mequinensa (Saragossa), Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre) i Flix (Ribera d'Ebre)-, pel qual existeix el risc d'inundació; a pocs quilòmetres de Flix, on hi ha el complex químic d'Ercros; i el municipi compta amb dos reactors nuclears i línia elèctrica d'alta tensió. A més, ha continuat, si els residus nuclears es transportessin a Ascó per tren, 'cal tenir en compte que per aquesta línia també circulen trens carregats de productes químics, i aquí també hi ha un risc'.

Així, Sáez ha donat a conèixer que les al·legacions que ERC presentarà inclouran la 'manca de consens territorial' i 'tots els requisits tècnics, jurídics i administratius que puguin fer baixar la candidatura d'Ascó'. 'ERC obre així un nou front per evitar la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó, ja que presentarem al·legacions des de totes les instàncies on ERC té presència', ha assegurat.

Per la seva banda, el secretari de Política Territorial d'ERC, Lluís Salvadó, ha recordat que el Congrés dels Diputats va aprovar el 23 de febrer passat una proposició no de llei presentada pel grup republicà que 'aposta per ubicar el MTC amb el màxim consens social, territorial i institucional, especialment de les Comunitats Autònomes i els ens locals'. Per a Salvadó, aquesta aprovació representa 'un important pas endavant', ja que 'el Congrés insta el govern espanyol a ubicar el cementiri nuclear a una Comunitat on hi hagi un ampli consens'. 'I aquí hi ha consens, però és en contra del MTC', ha sentenciat.

Salvadó també ha manifestat que els grups d'ERC, ICV i PSC han presentat conjuntament una proposta de resolució al Parlament que demana un posicionament 'clar i rotund' contra el cementiri nuclear. Amb això, el diputat d'ERC Sergi de los Rios ha ressaltat que, mentre fa un any i mig una resolució en el mateix sentit es va aprovar amb els vots a favor d'ERC, ICV i CiU, 'ara els tres partits del Govern la presenten unitàriament per deixar ben clara la seva opinió' vers la instal·lació nuclear.

Els representants de les Federacions d'ERC i altres càrrecs del partit també han fet una crida a la mobilització ciutadana i dels militants i simpatitzants d'ERC per participar en la manifestació que ha convocat per aquest diumenge a Móra d'Ebre la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC). L'acte comptarà amb la presència de nombrosos càrrecs d'ERC.

directe.cat