Ebre: la lluita continua

“Sempre igual! Per què sempre natros? Per què mos vénen a atacar sempre la terra i lo riu? Per què sempre a les Terres de l'Ebre? Per què no mos deixen en pau? Per què sempre mos porten tot lo dolent aquí baix i mos volen robar allò que més volem?” Si sou de fora de les Terres de l'Ebre i escolteu una tertúlia de bar (no futbolística) segurament escoltareu alguna d'aquestes preguntes, i és que són unes preguntes que ens fem els ebrencs, cada vegada més sovint.

I és ben lògic que pensem així, sempre que surt la proposta d'una infraestructura que danya la terra acaba aquí. Des dels anys 70-80 no han parat: nuclears, Enron, mercuri, abocadors, cementiri nuclear, Castor, etc. Per què sempre nosaltres? Per ser el sud de Catalunya, el centre dels Països Catalans? Per ser un territori situat entremig de Saragossa, Lleida, Reus-Tarragona i Castelló? Doncs per això mateix hauríem de tenir bones comunicacions, bones carreteres, bons trens (amb preus econòmics, i bona freqüència) i no pas ser l'abocador d'un estat opressor.

Però el pitjor de tot és que no acaba aquí, el pitjor és que tenim un recurs natural molt preuat, el més important de tots: tenim el riu amb més cabal de la Península ibèrica, un riu que dóna vida al nostre territori i al nostre Delta, un delta únic, el segon més gran del Mediterrani, un espai d'importància mundial per ser zona de pas de les aus migratòries, reserva de la Biosfera, Parc Natural, i bressol del motor agrícola més important del territori com és l'arròs. I els irresponsables que ens governen des de Madrid, ens volen robar l'aigua.

No podem consentir que baixin dràsticament el cabal ecològic de l'últim tram del riu. Fins ara, per llei, no podien baixar pel riu menys de 100m³/s, però ara el govern espanyol proposa que baixin de mitjana anual uns 106,3m³/s. Un cabal intolerable, ja que hi haurà mesos com els de sequera que podran baixar 60, 50 o 40m³/s, perquè mentre, al cap de l'any, la mitjana sigui igual o superior a 106,3m3/s no s'haurà incomplert la llei. El que sí que s’haurà fet és sentenciar a mort el Delta, ja que no només facilitarà la salinització del riu sinó que, com aquest pla també pretén incorporar nous pantans (44 que se sumarien als 32 existents), baixarien molts menys sediments.

Per això és important que aquest diumenge omplim lo delta en un riu de gent, per reclamar un Ebre en cabal mínim de 270 m3/s en anys secs i 350m3/s en anys humits. De nou la societat ebrenca hem de sortir al carrer per defensar la nostra terra i el nostre riu. Ara bé, sols no podem. Per això necessitem l'ajuda de la gent de tota la nació, hem d'aconseguir que de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó es cridi amb una sola veu LO RIU ÉS VIDA! 

Aquest diumenge és el moment del jovent del territori, que ja va encendre motor el passat dissabte 22 amb una cadena humana contra el pla deconca a Tortosa. És moment que aquells nens d'ara fa 10-13 anys recordem aquell somriure, aquelles festes que eren les manifestacions de la PLATAFORMA, és hora que aquells nens, ara joves, agafem el relleu en aquesta lluita als que ja no hi són, és hora de recordar la frase que duem marcada a la sang, la frase amb què hem crescut i que ha marcat la nostra vida. És hora de tornar-la a cridar ben alt, que des de Madrid sentin la veu del Delta, la veu del cor dels Països Catalans.

Fa 10 anys vam guanyar, va guanyar lo territori unit i la raó davant d'una imposició injusta, va guanyar aquell riu de gent que va omplir Tortosa, Amposta, Móra d'Ebre, Barcelona, Saragossa, Madrid i Brussel·les; avui tornarem a guanyar. No sabem fins on haurem d'arribar, però tornarem a guanyar, pel passat i pel demà, per la nostra terra i pel nostre futur.

PROU IMPPOSICIONS, VOLEM UN DELTA PLE DE VIDA!