dimecres, 24 de març de 2010

Un creixement que no arriba

Els quatre municipis andalusos de l'àrea d'El Cabril, el magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat, sostenen que no s'han complert les expectatives creades quant a ocupació i riquesa i volen més compensacions


Només un veí d'Alanís (Sevilla) treballa a El Cabril, el magatzem de residus radioactius de baixa i mitjana activitat que fa dècades que funciona. «Quan es va posar en marxa es van aixecar moltes expectatives als pobles del voltant, pensàvem que rebríem moltes compensacions i que seria un estímul per a l'economia de la zona», ha explicat l'alcalde d'Alanís, Cecilio Fuentes de la Fuente. Alanís és un dels municipis de l'àrea d'El Cabril com també ho són Hornachuelos (Còrdova), Fuente Obejuna (també a Còrdova) i Las Navas de Concepción (Sevilla). Els anys vuitanta aquestes quatre poblacions tenien una població d'uns 17.000 habitants, que avui en dia es redueix a 14.000 habitants. Precisament la pèrdua de població és un dels arguments que fan servir els contraris a la instal·lació del magatzem de residus nuclears d'alta activitat (MTC) a Ascó per rebutjar el projecte. «El Cabril no ha servit per mantenir el cens de població», ha lamentat l'alcalde d'Alanís.

El Cabril és al terme municipal d'Hornachuelos i, en aquest cas, són una trentena, dels més de 4.600 habitants que té la localitat, els que treballen a les instal·lacions. «Quan es van fer les obres d'ampliació del magatzem sí que es va generar una punta d'ocupació, però després ja no», ha dit l'alcalde d'Hornachuelos, Julián López. La plantilla d'El Cabril està formada per poc més d'un centenar de treballadors, la major part dels quals no són dels pobles de l'àrea d'influència. De fet cap de les quatre localitats veu futur en aquesta instal·lació i una prova n'és que ni es van plantejar presentar candidatura a l'MTC. «Hem fet una inversió important en infraestructures turístiques, apostem pel turisme rural i les produccions agràries de qualitat, i això no és compatible amb un cementiri nuclear», ha afirmat l'alcalde d'Alanís, que sosté que la major part de la població desconeix la ubicació d'El Cabril. «Hi ha molta gent que s'ha assabentat ara que el meu municipi és només a quinze quilòmetres del magatzem de residus radioactius», ha assenyalatFuentes de la Fuente, que està convençut que la majoria dels turistes que visiten la població atrets pel parc natural de la Sierra Norte desconeixen l'existència d'El Cabril. «Com que és en una altra província i a més no porta el nom de cap poble despista una mica», ha dit l'alcalde.

Des de Fuente Obejuna, l'alcaldessa destaca que els municipis d'El Cabril no tenen plena ocupació. «Ha arribat l'hora de veure què passa amb nosaltres», ha manifestat l'alcaldessa de Fuente Obejuna, Isabel Cabezas, que conjuntament amb els altres tres batlles reclama més compensacions econòmiques a l'Estat ara que s'ha fet públic el cànon que rebran els municipis de l'àrea on s'instal·le l'MTC. «Nosaltres no vam tenir la possibilitat de dir si volíem o no el magatzem», ha recordat López. El cànon que reben els municipis d'El Cabril no arriba als 2 milions d'euros anuals i varia en funció del volum de residus que entren al magatzem. De tota manera, la xifra queda lluny dels 6 milions d'euros que rebran els municipis de l'àrea de l'MTC. «Hem de reconèixer que El Cabril ha suposat algun aspecte positiu, que és els diners que hem rebut aquests anys i que ens han permès tirar endavant projectes que, si no, no hauríem pogut impulsar», ha manifestat l'alcalde d'Alanís.

El Cabril està al 58% de la seua capacitat, que s'esgotarà el 2030

La relació d'El Cabril amb el residus radioactius es remunta a l'any 1935 quan l'enginyer de mines cordovès Antonio Carbonell va descobrir un jaciment de radi i va aconseguir un derivat de l'urani. L'explotació es va interrompre durant la Guerra Civil, i no es va reprendre fins al 1949. Deu anys més tard la mina va deixar d'explotar-se, però el 1961 va servir per emmagatzemar els residus radioactius de tot l'Estat. No va ser, però, fins al 1983 quan el govern de l'Estat va projectar el tractament dels residus radioactius i va designar directament El Cabril com a seu del magatzem. Les instal·lacions han estat ampliades en dues ocasions, el 1990 i el 2007 i, actualment, el magatzem d'Enresa està al 58% de la seua capacitat, amb 26.500 tones de residus mitjana i baixa activitat. Està previst que el 2030 s'esgote la seua capacitat.


Publicat a