El Parlament aprova per majoria absoluta la prohibició de la tortura dels toros a la plaça
Jornada històrica al Parlament de Catalunya. El darrer ple de la cambra ha servit per aprovar finalment la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Prou! per a l'abolició de les curses de braus al Principat. Després de mesos de tràmit parlamentari i de les pressions dels lobbies taurins, el vot favorable de 68 diputats en front de 55 vots en contra i nou abstencions ha permès que la tortura dels toros a les places ja no estigui permesa a Catalunya. Aquest tipus d'espectacles no es podran celebrar al Principat a partir de l'1 de gener del 2012. D'aquesta manera, la majoria de la cambra s'ha decantat per la prohibició en una votació que era una incògnita per la llibertat de vot que tenien els diputats de CiU i PSC.
El sentit del vot dels diputats
En el debat parlamentari s'han reproduït les posicions ja conegudes entre els diferents grups. En un costat, PPC i C's, en contra de la prohibició, que han coincidit en remarcar que darrere de les intencions de bona part dels diputats que apostaven per la prohibició hi havia més una motivació identitària que animalista. En l'altra, ERC i ICV-EUiA, a favor de la prohibició. I CiU –que ha negat que aquest un debat identitari- i PSC, donant llibertat de vot, amb discursos més ponderats.
L'abolició de les curses de braus s'ha aprovat amb els vots dels 21 diputats d'ERC, els 12 d'ICV-EUiA, i bona part dels diputats de CiU. Tot i que el PSC havia donat llibertat de vot als seus parlamentaris la majoria han optat pel 'no', tret d'algunes abstencions i vots en contra.
Entre les files de CiU han votat en contra de l'abolició de les curses de braus Xavier Crespo, Ramon Espadaler, Antoni Fernández Teixidó, Anna Miranda i Santi Vila. S'han abstingut Núria de Gispert, Meritxell Ruiz, Irene Rigau, Agustí López, Eudald Casadesús i Maria Rosa Fortuny. No han participat en la votació Xavier Sancho, Xavier Pallarès i Josep Maria Pelegrí.
El grup socialista ha votat majoritàriament en contra de l'abolició, malgrat que hi ha hagut les abstencions d'Antoni Castells, Joan Ferran, Rosa Maria Ferrer i el vot favorable del diputat de Ciutadans pel Canvi Antoni Comín.
El diputat de CiU Josep Rull ha negat que aquest sigui un debat identitari, tot deixant clar que aquesta és una 'tradició fonamentada al país' i que 'les curses de braus són tant catalanes com qualsevol altra expressió'. 'No discutim sobre la catalanitat o no', sinó 'sobre si les tradicions canvien o no, si estan fossilitzades o no'. Rull ha recordat que hi ha intel·lectuals espanyols que al llarg de la història s'han mostrat en contra dels toros i que al Regne Unit es va prohibir la caça de la guineu. 'No estem davant d'un debat Catalunya-Espanya, no estem davant d'un debat identitari', ha dit, 'tots els taurins i els antitaurins volem que aquesta sigui una nació millor'.
Rull ha remarcat que dins del grup de CiU hi ha diferents posicions per justificar la llibertat de vot en aquest tema i ha negat que sigui el mateix les corrides de toros que els correbous després que els grups del PPC i C's hagin denunciat que hi ha 'hipocresia' en aquest sentit. 'La mort de l'animal no és una anècdota', ha assegurat.
Per la seva banda, el diputat del PSC David Pérez –un protaurí declarat- ha fet el discurs més contingut de tots, en contrast amb el que va fer en el debat a totalitat, que va provocar incomoditats entre alguns diputats socialistes. Aquest cop, s'ha limitat a fer un discurs amb agraïments als qui han intervingut en el debat aquests últims mesos i constatant que la majoria del seu grup està per en contra de la prohibició, però que la posició 'no és unànime'. 'Estem parlant de sentiments i crec que aquests no es poden limitar o menystenir pel fet de no ser minoritaris'. D'aquesta manera, ha justificat la decisió del seu grup de donar llibertat de vot als seus diputats, perquè votin 'en consciència i plena llibertat'.
Pérez s'ha permès, però, demanar als seus diputats que 'retornin aquesta llibertat en la línia del Manifest de la Mercè', que 'en un petit paràgraf deia que prohibir, un verb que tant sovint ens ha vingut de fora, no el reconeixem de grat en la nostra tradició, ni en la nostra cultura, feta de tolerància, de respecte, de pacte, d'intel·ligència, d'enteniment i de seny'.
PPC i C's hi veuen debat identitari
En el bloc protaurí, el diputat del PP Rafael Luna ha afirmat que 'el problema dels toros és que es tracta d'una tradició que compartim amb la resta d'Espanya' i creu que això és el que mou als diputats a votar per la prohibició. 'Aquest és el perquè de tot plegat, tot el que no sigui exclusivitat catalana i que pugui tenir un cert sabor a Espanya molesta als nacionalista', ha dit, 'hi haurà grups que en nom de la defensa dels animals que s'autoanomenen animalistes votaran en contra dels toros i deixaran al marge altres espectacles, com els correbous'. Luna ha preguntat si en aquest últim cas 'els animals no pateixen' i creu que la posició del PPC és 'coherent', tot defensant el fet que els populars hagin presentat la llei per regular els correbous al Consell de Garanties Estatutàries, un fet que en retarda l'aprovació.
Luna ha assegurat que 'les persones són les úniques que tenen drets, i així està recollint en la Declaració Universal dels Drets Humans'. El diputat del PPC també ha remarcat les 'implicacions econòmiques' de la decisió –amb la compensació que caldrà fer als empresaris-, un argument que també ha utilitzat el diputat del grup mixt Albert Rivera, que ha assegurat que la prohibició costarà '40 euros per barba a cada català'.
Rivera també creu que darrere de la motivació d'alguns diputats hi ha una qüestió identitària i creu que els promotors de la ILP han aconseguit trobar una 'escletxa' per prohibir els toros a Catalunya a partir de la 'hipocresia' d'alguns diputats que no volen també prohibir els correbous. 'Molts de vostès no són animalistes, molts de vostès només volen prohibir els toros', ha assegurat, tot afegint que 'no m'agradaria a partir de demà veure alguns diputats que voten per la prohibició que segueixin menjant foie', donada 'la tortura a l'oca' que suposa, o 'veure'ls pescant a l'estiu a la Costa Brava, o caçant'.
ERC 'no caurà en provocacions'
El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha remarcat que en el debat sobre les curses de braus es parla 'del patiment de l'animal i de res més'. 'Tinguin clar que l'abolició de la tortura és un objectiu de la majoria de la societat catalana', ha remarcat. Ha destacat que els republicans no cauran en provocacions i ha indicat que 'se'ls ha provocat i s'ha volgut buscar una confrontació que no és tal i a la resta de l'Estat també hi ha abolicionistes'. Puigcercós ha dit que les curses de braus són una tradició catalana, però ha afegit que per això no vol dir que tingui via lliure'. 'Quin valor positiu aporta aquesta tradició per molt catalana que sigui?', ha preguntat.
Finalment, el parlamentari d'ICV-EUiA Francesc Pané ha criticat que el TC i la caverna uniformista 'ens han donat altres places on debatre'. Ha declarat que la llei és una pura qüestió sobre la prevalença de l'ètica humana moderna damunt la tossuda tradició de la crueltat'. En aquest sentit, Pané ha remarcat que 'encarcarats i rancis alguns dirigents polítics de la profunda Espanya han volgut fer-ne un assumpte identitari han comès una immoralitat amb Catalunya, els animalistes i els seus electors'.
El precedent de les Canàries
Si hi ha prohibició, Catalunya no serà pionera. Ja l'any 1991, les Illes Canàries van prohibir aquest tipus d'espectacles en la seva Llei de protecció dels animals en una decisió que es va prendre per unanimitat i sense confrontació política. En aquell debat, els diputats es van centrar sobretot en les lluites de galls, activitat amb presència a les illes, que van quedar al marge de la prohibició. La iniciativa es va presentar consensuada per tots els grups.
La regulació dels correbous
En paral·lel a la ILP, el Parlament va iniciar la tramitació d'una iniciativa que busca regular els correbous, una activitat que té sobretot presència a les Terres de l'Ebre. Però la decisió del PPC de portar aquesta iniciativa davant del Consell de Garanties Estatutàries ha impedit l'escenari –desitjat per alguns diputats ebrencs- que en el mateix Ple es prohibeixin les corrides al mateix temps que es blinden els correbous, activitat que es podria continuar fent en aquells municipis on és tradicional, segons preveu aquesta llei.
