Cinc anys després...
Finalment Artur Mas torna a visitar la Moncloa aquest dilluns per reunir-se amb el president espanyol, cinc anys després que aquest li prometés la presidència de la Generalitat a canvi d'acceptar un Estatut retallat, un acord que Zapatero va incomplir en permetre que José Montilla esdevingués president.
Artur Mas viatja avui a l’escenari on va intentar pactar una rebaixa de l’Estatut del Parlament a canvi de retornar a la presidència de la Generalitat amb l’ajut de Zapatero. Aquesta pretesa contrapartida, admesa mesos després, va provocar un autèntic terratrèmol les rèpliques del qual encara arriben fins a dia d’avui. De retruc, ha ajudat a visualitzar a ulls d’una majoria creixent de ciutadans -també votants de CiU- que la negociació amb Madrid acostuma a tenir conseqüències nefastes per Catalunya.
Artur Mas va insistir abans d’accedir a la presidència de la Generalitat que hi arribava, que no era un retorn. Amb aquest joc semàntic volia consolidar la percepció que no era un retorn de la CiU de sempre, la Convergència dels governs Pujol.
El primer moviment de peça en el tauler d’escacs de la difícil negociació amb Madrid és establir el llistó per l’horitzó de la reivindicació del concert econòmic. Per fer-ho de manera sincera, el president Mas haurà de consolidar una sòlida majoria a Catalunya disposada a arriscar per aquest objectiu. Ni el PP ni el PSOE ni les seves delegacions a Catalunya no han mostrat mai la seva predisposició a assumir aquesta reivindicació. Resulta difícil imaginar un procés negociador amb Madrid confiant només en el poder d’incidència del resultat de Duran i Lleida en les eleccions estatals de març de 2012.
Mas haurà de demostrar ara si arriba o torna a Moncloa. Errors vells o una nova aposta.
