dimarts, 21 d’abril de 2009

La unitat fa la força

Antecedents

Esquerra és l’única formació política que escull el seu president i el secretari general en un sufragi universal de tots els seus militants. Aquest és un exemple democràtic que sovint s’obvia, sobretot per part d’aquells compromesos amb partits que no escullen els seus màxims càrrecs orgànics sinó que els designen a dit.

El juny de 2008, Esquerra va celebrar un procés congressual que va determinar l’elecció d’un
President i un secretari general i que va culminar amb la celebració d’un Congrés Nacional en que va
ser aprovada una ponència i votada una nova Executiva Nacional del partit.

Posteriorment, es van celebrar congressos regionals a totes les federacions d’Esquerra en que també
es van escollir per sufragi, en assemblea, tots els presidents regionals.

Cap altra formació política exhibeix un procés democràtic i participatiu com aquest. Cap. Els lideratges a Esquerra i la mateixa Executiva Nacional són escollits en un procés obert i transparent, són el resultat de la decisió sobirana de la militància.

Context actual

Però hi ha qui no accepta els resultats ni l’opinió majoritària de la militància. Qui pretendria mantenir indefinidament el procés congressual, invertint la major del temps i les energies en debats portes endins, enrocats en disputes i discussions.

La irresponsabilitat manifesta d’aquesta actitud ha estat esperonada amb especial èmfasi des de l’òrbita de CiU, interferint en el seu moment en el procés congressual en que van mostrar obertament el seu suport a un dels candidats mentre desacreditaven sense contemplacions els altres. Les arengues d’alguns dels opinadors orgànics de CiU es van deixar sentir amb força aleshores i no han dubtat a tornar a intervenir per sucar-hi pa.

Val a dir, no obstant, que l’únic interès manifest aquests suports oportunistes eren desgastar Esquerra, desactivar l’esquerra independentista atiant un enfrontament intern. Però en cap cas aquests suports eren compromís, per la senzilla raó que la major part d’aquests opinadors orgànics són lleials a la formació política a la que reten tribut.

El gest de Carod-Rovira

Les ferides obertes en el procés congressual requerien temps per poder cicatritzar i la necessària maduració. Dijous, a l’Auditori de Barcelona, Josep-Lluís Carod-Rovira va anunciar una decisió determinant que havia estat madurant durant mesos. En un gest que l’honora, va fer un pas endavant segellant el seu compromís amb Esquerra i prioritzant la unitat i la cohesió del partit per sobre de
qualsevol altre consideració.

Les paraules de Carod van ser prou explícites, avalant el lideratge de Puigcercós i recolzant-lo públicament com a cap de cartell a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, una afirmació que va ser rebuda amb il·lusió per tota la militància present a l’Auditori.

Qui ha estat el cap de cartell d’Esquerra en les tres darreres convocatòries al Parlament de Catalunya i a les eleccions espanyoles de 2004, cridava a sumar esforços i a concentrar totes les energies en afrontar els reptes del país. Una crida a la unitat i a la cohesió que són la garantia d’un projecte ambiciós i la visualització que Esquerra és un sol partit.

Sumar per avançar

Només sumant Esquerra podrà esdevenir l’opció majoritària de l’esquerra catalana. Un partit sense cohesió, sense disciplina, que malbarata les seves energies i potencialitat portes endins, que es dessagna en litigis interns, no podrà mai donar resposta a les necessitats de la societat catalana.

Esquerra ha d’integrar totes les sensibilitats que s’identifiquen amb una opció de progrés, amb els valors d’esquerra, republicans i sobiranistes que indiquen les seves sigles, i que tinguin voluntat de sumar, de treballar en equip, respectant la democràcia interna i l’opinió de la majoria representada per la direcció política.

Ningú no en queda exclòs, fora d’aquells que se n’autoexcloguin, perquè no comparteixen l’ideari del partit o bé perquè no respecten les opinions de la majoria i actuen en contra de la línia estratègica del partit.

L’Esquerra que decideix

La fundació d’Esquerra el 1931 es va produir responent a una crida feta en la Conferència de les Esquerres Catalanes. I aquest és el propòsit d’Esquerra, recuperar l’espai central i hegemònic per a una esquerra catalana no sucursalista que sigui el pal de paller d’un catalanisme desacomplexat que té a Europa la seva estació de destí.

Un partit sense cohesió, sense disciplina, que malbarata les seves energies i potencialitat portes endins, que es distreu en litigis interns, no podrà mai donar resposta a les necessitats de la societat catalana. Sense aquestes premisses, Esquerra no podria ser una força creïble. 

Esquerra és l’espai de treball de totes les sensibilitats que s’identifiquen amb una opció de progrés i independentista. Esquerra és una formació sobirana que pren les seves pròpies decisions, és l’Esquerra que decideix, és l’Esquerra que no renuncia a res i l’única formació política de l’arc parlamentari que aspira a constituir un estat català en el si de la Unió Europea.