dimecres, 8 d’abril de 2009

Un estudi britànic dóna tres eurodiputats a ERC i un a CiU i ICV

Un estudi de les prestigioses London School of Economics i Trinity College de Dublin preveu que ERC obtingui tres eurodiputats en les eleccions europees i que CiU i ICV es quedin amb un. El PP guanyaria els comicis tot i baixar tres eurodiputats i el PSOE perdria sis escons: els populars tindrien 21 membres a Estrasburg i els socialistes 18. El nombre d'eurodiputats que obtindrien el PSC i el PPC dependria de l'ordre que ocupin en la llista del PSOE i del PP, que encara no s'ha fet públic. La UPiD de Rosa Díez i el BNG aconseguirien entrar a l'Eurocambra, amb dos escons i un, segons els investigadors, que es basen en un nou model estadístic que combina diverses enquestes d'opinió.


Els dos politòlegs professors de la London School of Economics i el del Trinity College de Dublin que signen l'estudi encarregat per la consultora Burson-Marsteller calculen que el PSOE caurà 6,3 punts i passarà dels 24 eurodiputats actuals a 18. 'Són unes eleccions intermèdies en plena crisi econòmica, així que preveiem que el partit del govern perdrà alguns escons, però no esperem que l'oposició en guanyi', defensen els investigadors. El PP també perdria 1,3 punts i tres escons, passant dels 24 actuals a 21. Caldrà esperar a que el PSC i el PPC facin públic quins números de la llista del PSOE i del PP ocuparan per saber quants eurodiputats aconseguirien el 7 de juny.

L'estudi presenta conjuntament els resultats de Galeuscat, tot i que CiU, PNB i BNG no repetiran la coalició del 2004. Nacionalistes catalans, bascos i gallecs s'endurien el 5,2% dels vots, com fa cinc anys, i tot tres obtindrien un representant: Convergència Democràtica enviaria només a Ramon Tremosa a Estrasburg, mentre que Unió Democràtica no aconseguiria escó per a Salvador Sedó. Izquierda Unida i ICV millorarien el seu resultat guanyant 1,7 punts, tot i quedar-se amb els mateixos eurodiputats: Willy Meyer i Raül Romeva.

El republicà Oriol Junqueras doblaria el percentatge de vots de la candidatura que encapçala ERC, passant del 2,5% de fa cinc anys al 6,1%, i obtindria fins a tres eurodiputats. El BNG, que en aquests comicis compartirà llista amb els republicans, n'obtindria un quart segons l'estudi, que no esmenta Aralar ni EA, socis d'Esquerra aquest 7 de juny. Els Verds, que el 2004 es van presentar en la candidatura del PSOE però que en aquestes eleccions se sumaran a ERC, aconseguirien mantenir el seu representant a l'Eurocambra, segons la London School of Economics i el Trinity College de Dublin.

L'estudi de Simon Hix, Michael Marsh i Nick Vivyan es basa en una combinació d'un sondeig recent amb els resultats de les eleccions estatals arreu dels 27 que incorpora variables que tenen en compte si un partit governa o està a l'oposició, si fa més o menys d'un any que ha guanyat uns comicis i si és euroescèptic o no. Marsh és el degà de la facultat d'Art, Humanitats i Ciències Socials del Trinity College de Dublin i elabora estudis de Parlament Europeu des del 1991. Hix és professor de Ciències Polítiques Europees i Comparades a la London School of Economics. I Vivyan és membre del grup de recerca de Ciències Polítiques i Econòmiques de la London School of Economics i investigador doctorand del departament de Govern d'aquesta universitat.

El Partit Popular Europeu mantindria la seva majoria a Estrasburg, amb 249 dels 736 escons totals, però caient del 37% de fa cinc anys fins al 34%. I el Partit Socialista Europeu aconseguiria augmentar lleugerament la seva quota d'eurodiputats, del 27% al 28%, arribant als 209 escons. El grup lliberal, del qual forma part CiU, seria el tercer grup de l'Eurocambra, amb 87 eurodiputats, i un nou grup conservador liderat pels britànics arribaria a 56 representants. L'estudi preveu que el nombre d'eurodiputats euroescèptics i d'extrema dreta es mantingui al voltant del mig centenar actual i adverteix que tot i que l'exprimer ministre portugués José Manuel Durao Barroso té moltes possibilitats de ser reelegit president de la Comissió Europea, una majoria alternativa formada per socialistes, liberals, ecologistes i excomunistes podria bloquejar el seu nomenament. 

Font: www.directe.cat