dijous, 17 de setembre de 2009

Laporta, entre CDC i ERC

La tempesta desfermada pel fet que el ciutadà, i president del FC Barcelona, Joan Laporta encapçalés la manifestació independentista de l'Onze de setembre ha generat una pugna entre diferents sensibilitats polítiques. Laporta és per a molts el millor president que ha tingut l'entitat blaugrana, però això també comporta que altres perdin els papers en funció de quins plantejaments defensi. Joan Laporta ha normalitzat l'independentisme, diu el que pensa sense complexes aquí i més enllà de els nostres terres i això molesta a una bona part de la classe política, que no hi està acostumada.

Deixant de banda l'anècdota de l'oferta de Reagrupament, fruit del seu acte de l'Onze de setembre, Joan Laporta té molt clar on pot anar a fer política. La seva transversalitat pot ser un element imprescindible en un moment de desafecció de la política i encara més davant una retallada de l'Estatut. Ell sap molt bé on vol estar i on té més possibilitats de tenir un paper adequat. La seva opció es troba entre Mas i Puigcercós on pot ser clau per aplanar el camí cap a la unitat d'acció de totes les forces que volen anar molt més enllà.

Cadascuna de les opcions té els seus pros i contres, només faltaria. Si pel fet d'anar a una manifestació o donar suport a la consulta independentista d'Arenys de Munt li han dit de tot, què no li faran si pren la decisió d'implicar-se del tot políticament?

L'avantatge d'anar amb CDC és que li donà segurament més garanties de poder gestionar des del poder, però per contra hi tindria més problemes per ocupar un espai de suficient protagonisme on estigui còmode. A més, el seu independentisme declarat desborda els plantejaments de bona part de l'actual direcció convergent.

Anar amb Esquerra li obriria la porta a moltes més possibilitats de realitzar-se. Sociològicament, Laporta és molt més proper als simpatitzants republicans que no pas als convergents. El seu declarat independentisme provoca reticències en alguns sectors de CDC i sobretot a UDC. Per contra, anar amb els republicans li reportaria molts més espais de trobada i més simpatia, i segurament podria construir ponts de diàleg amb la resta de forces nacionalistes i independentistes, és a dir, renovar l'esperit d'Arenys Munt.

Caldrà veure finalment, quin serà el desenllaç. Laporta haurà d'escollir entre Mas i Puigcercós, i aquesta disjuntiva ha despertat els recels dels enemics del dret a decidir. Laporta pot tenir un paper en aquest lideratge del món independentista, però per tenir aquest paper haurà de jugar fi i arriscar-se en la seva decisió. Mas? Puigcercós? Ell mateix? Ho veurem aviat.

Com va dir Joan Puigcercós, la gran virtut del President del Barça és que ha normalitzat i ha fet possible un independentisme sense complexos i amb total dignitat. Qui se'l vol deixar perdre?

directe.cat