L’editorial d’aquest diumenge d'El Periódico ,diari de referència dels socialistes catalans i amb un director que és germà del conseller Nadal, és un veritable insult a la intel·ligència dels catalans i al codi deontològic dels periodistes. Després de col·locar un “suposat” baròmetre polític en les seves pàgines i amb voluntat de promoure un repartiment del poder clàssic entre els seus, PSC, i els altres, CiU, els seus responsables tenen la santa barra de demanar-li a Esquerra “serenitat”
"Només la serenitat pot evitar que els sectors més radicals forcin un canvi d'aliances i arruïnin el Govern de Montilla" . Així de clars es mostren les plomes periodístiques pro socialistes i no passa res!!!. Com si la responsabilitat de tot plegat fos dels republicans. El Periódico dóna validesa a un estudi fet a través d’una enquesta telefònica a només 800 persones i amb aquesta esquifida mostra de tot el Principat s’atreveixen a dictaminar que passarà i a contaminar l’opinió dels ciutadans de Catalunya. Un xic de demagògia no?
Això però és molt normal a casa nostra i a les espanyes on la majoria dels grans grups mediàtics tenen algun acord de sota mà amb els polítics. L’únic que no aixeca cap en aquest sentit és Esquerra Republicana que no té cap atalaia on explicar la seva tasca i els seus projectes. Els mitjans de comunicació poden ser més o menys afins o menys però no ens oblidem que també són una font d’incalculable valor per trobar les incongruències de molts polítics. Ja poden anar fent enquestes i publicant notícies positives que aquesta feina aniria per terra si els periodistes tiressin d’hemeroteca!!!. Moltes pàgines són testimonis de les contradiccions que s’ha anat recollint sobretot en el tema del finançament.
Algú recorda que el finançament no es legisla per l’estatut sinó per la temuda LOFCA perquè Mas va pactar amb Zapatero, amb el vist i plau de Montilla i el consentiment de les patronals i sindicats. Aquest mal negoci va ser denunciat per Esquerra Republicana que va ser linxada per tots els mitjans de comunicació. Ara però el temps els hi està donant la raó i les hemeroteques també. Un altre exemple d’aquesta esquizofrènia és el darrer acord de finançament entre el PP i CiU als anys 90.
Aquest acord ha deixat per la història veritables perles mediàtiques, ja que una de les afirmacions més contundents dels negociadors de CiU deia que aquest pacte significava la fi del dèficit fiscal de Catalunya. Es van equivocar de 22.000 milions d’euros, ni més, ni menys!
Seria bo que els mitjans comencessin a fer recopilacions dels millors “hits” de la història política i els caps de setmana regalin CD amb les declaracions dels nostres líders polítics. I és que més d’un estaria de baixa unes setmanetes....
Això però no interessa. Els poders fàctics de casa nostra no volen posar nerviosos a ningú. No serà que un govern de la sociovergència els permetrà mantenir els privilegis als de sempre? No serà que prefereixen un PSC dins un govern presidit per Mas, que no un Montilla president en mans republicanes?
Col·lectiu 2014 a www.directe.cat
