Carreteros, Cases Grans del Catalanisme, Sobiranies i Progressos, Fundacions Irles i Trias Fargas, Guardans, Uriels Bertrans, López Tenes, organitzacions per la llengua, Òmniums Culturals i companyia. O sigui, un batibull de gent, idees, projectes, ambicions personals, lluites internes i poca, poca capacitat d’articulació i d’actuació. O sigui, molt de soroll per a no res.
Moltes portades de diaris, moltes declaracions i contradeclaracions, moltes paraules per quedar bé i una incompetència manifesta per teixir una alternativa que aglutini sensibilitats i plantar cara a l'Estat espanyol. Aquest és el punt feble de Catalunya i a Madrid ho saben. Ens tenen la mida pressa i ells van embolicant la troca amb promeses impossibles que només els afavoreixen a ells i al seu projecte centralista. Mentrestant, els catalans continuem sense estimar-nos com a país, sense respectar-nos. Només ens mirem el melic, ens barallem per veure qui la diu més grossa i ens tanquem portes tot oblidant que el nostre futur transcendeix les fronteres espanyoles.
Per contra, els espanyols han dissenyat una estratègia mortal per a les aspiracions sobiranistes de Catalunya. S’han embolicat amb una bandera que no és la seva i ja han col·locat el seu cavall de Troia particular allà on calia: al mig del catalanisme polític coneixent els punts febles dels seus líders.
Deixarem de banda d’una vegada els capricis d’uns i d’altres? Reflexionarem sobre què hi guanya el país amb aquestes guerres intestines? Amb aquestes actituds només dinamitem el sistema i ens fem cada cop més petits.
font: www.directe.cat
