Les llengües solen tenir un estàndard que fa de llengua comuna perquè els seus parlants puguin sentir-se aixoplugats', afirma
L'exdirigent de CiU reconvertit ara en director general del cinema espanyol, Ignasi Guardans, criticavadurament ahir els criteris de doblatge audiovisual adoptats fins ara a Catalunya: 'Seria un error que el doblatge al català s'utilitzi com un instrument de normalització lingüística, separat del llenguatge que es parla al carrer, amb els seus barbarismes i insults. Els policies de Nova York, per exemple, no poden parlar com a professors d'Universitat'. La guanyadora del Premi Ramon Llull del 2008, Najat El Hachmi, elreplica avui sense embuts: 'En l'àrab, els parlants de la variant magrebina, tenen ben poc a veure amb el registre formal de les telenovel·les veneçolanes doblades i en canvi són seguides per una part important de l’audiència'.
El Hachmi es pregunta 'Què deu ser això que diuen que és el català de carrer i que sembla que tothom busca o no veu prou reflectit en els mitjans de comunicació?'. Raona que totes les llengües 'tenen diferents registres i variants, i si han estat normativitzades solen tenir un estàndard que fa de llengua comuna per tal que els seus parlants puguin sentir-se aixoplugats sota uns paràmetres generals'. Fins i tot, exposa que aquest estàndard pot ser ben diferent de la llengua d'ús comú, fins al punt que 'no s'entén si no es passa per la domesticació idiomàtica que suposa l'escolarització', i no per això ningú no es planteja de canviar-ho.
Contràriament, alerta que si la pretensió del nét de Cambó s'arribés a dur a terme, desembocaria en una situació d'esguinçament lingüístic: 'La falta d'un estàndard amazic comú ha fet que les variants hagin evolucionat tan aïllades l'una de l'altra que un rifeny difícilment pot mantenir una conversa amb un amazic del Sous'.
També exposa la seva experiència personal quant a llengües: 'A casa vam aprendre les primeres paraules d'una llengua que encara no sabíem diferent de la 'de carrer' a cavall del 'Ets un pendó, Suelen' i el núvol quinton. Mai ens va sonar estrany i, al contrari, la llengua que vam aprendre estava plena de matisos i un llenguatge ric, inclosos els insults. I ara no sabríem veure aquelles sèries d'una altra manera, ni en aquesta variant de carrer que per a molts deu ser d'una Barcelona xava que tendeix al catanyol'.
directe.cat
