Això si que és una realitat palpable i no d'altres titulars semblants que el diari La Vanguardiapublica, fruit del serveis al poder a què es veu obligat per agrair els favors rebuts en format de subvencions milionàries.
Dotze milions d'euros de pèrdues del grup, regulació dràstica de llocs de treball a La Vanguardia i al mateix diari Avui, i nervis, molts nervis, a la direcció del Grupo Godó davant les dificultats amb què es troben, fet que comporta actituds poc periodístiques per part de la direcció. És l'única manera d'entendre la baixa qualitat d'algunes notícies o la manipulació d'algunes d'aquestes.
A tall d'exemple, un titular d'ahir a la portada de l'insigne diari del grup deia: 'ERC prepara el sí al finançament'. Hom llegeix la crònica del periodista i no hi troba res a veure amb el titular; a la pàgina 2, 'Carod y sus aires cubanos', una crònica despectiva del vicepresident d'aquest país, una crítica plena d'incoherències com molt bé ha testimoniat en Francesc Escribano en l'article 'La raresa del silenci', que segurament se'ls ha colat al diari Avui d'ahir diumenge. Una crònica com aquesta dedicada a Carod, mai l'escriuran dels veritables excessos i costos de la Casa Reial, per exemple, dels seus negocis, dels costos de mantenir les seves famílies i d'altres vergonyes.
Algun lector d'aquesta editorial la pot trobar d'extrema duresa. En època de greu crisi en la premsa escrita, La Vanguardia ha caigut en un model periodístic on els diners escriuen la crònica, model que amb molt d'èxit va implantar el Pedro J. Ramírez i el seu diari, des que va comprovar el poder que tenia quan la seva denuncia dels GAL i la guerra bruta del govern de Felipe González va comportar la fi del govern socialista. A partir d'aquell moment, la publicació o no de certes noticies depèn de la publicitat rebuda.
És per aquest motiu que es pot entendre la quantitat de temps dedicat a un informe de la Sindicatura de Comptes sobre Cooperació depenent d'un conselleria d'ERC, per unes incidències lleus i corregides, i pel contrari el silenci d'un altre informe de la mateixa Sindicatura de Comptes sobres la Xarxa Audiovisual Local (XAL) que directe!cat va denunciar i que són de gravetat extrema. Hom se'n pot imaginar algun motiu? Només cal saber la publicitat contractada per uns i pels altres.
direct.cat
Una darrera mostra de cinisme: mentre La Vanguardia aprova un suposat 'no' de CiU al model de finançament, per un altre costat carrega contra els republicans per mostrar-se ferms en exigir un model de finançament que compleixi l'Estatut. Deu ser allò de voler estar bé amb els uns, CiU, i els altres, PSC; uns ja van donar subvencions en la seva etapa al govern i els altres, els les donen ara.
