El dictamen del Constitucional espanyol s'eternitza i manté a l'aire els dubtes sobre el text · Partits polítics i societat civil es preparen per entomar-la al setembre
Avui, divendres 31 de juliol, es compleixen tres anys des que el PP va presentar el recurs al Tribunal Constitucional espanyol (TC) demanant que es pronunciés sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament el setembre de 2005, pel Congrés espanyol el març de 2006 i pels catalans en referèndum el 18 de juny de 2006. El PP va presentar un recurs (pdf) qüestionant conceptes fonamentals del text com el de nació, el reconeixement de la llengua catalana, el nou finançament i les relacions bilaterals entre els executius espanyol i català. El Defensor del Pueblo espanyol i diverses comunitats autònomes s'hi van afegir i van presentar sengles recursos que, tres anys i una recusació més tard, continuen sense resoldre's. Els partits catalans es preparen per rebre la sentència al setembre i la societat civil ja organitza reaccions preveient una nova retallada.
El PP acompanya el recurs amb una campanya atiant la catalanofòbia
L'episodi de catalanofòbia que hem viscut amb la negociació del finançament pot recordar, però no superar, el clima anticatalà que es va generar amb la tramitació de l'Estatut. Ja abans de presentar el recurs de d'inconstitucionalitat, el PP va engegar la campanya Todos juntos als mitjans de comunicació i una recollida de signatures al llarg i ample de l'Estat espanyol reclamant el 'dret de decidir' de tots els ciutadans espanyols sobre l'Estatut de Catalunya ja que, al seu entendre, suposava una 'modificació encoberta de la Constitució' espanyola. 'Si ens la volen canviar, tenim dret a tornar a decidir' o 'aquests 27 anys de Constitució han estat en benefici de tots' van ser alguns dels lemes utilitzats en la campanya en què el PP va recollir signatures per demanar un referèndum a l'Estat espanyol sobre la conveniència d'aprovar o no el text aprovat al Parlament. El PPva invertir-hi fins a mig milió d'euros.
Les declaracions i manifestacions polèmiques, però, no s'han limitat al Partit Popular. Convé recordar les actituds de socialistes insignes com Alfonso Guerra que va afirmar haver 'ribotat' l'Estatut quan aquest va arribar al Congrés, moment que va motivar una visita a l'hemeroteca per recordar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero la seva promesa electoral, aquella famosa frase de 'donaré suport a l'Estatut que surti del Parlament de Catalunya', que tantes vegades se li ha repetit.
Una institució d'independència qüestionada
Un dels motius pels quals la sentència del TC s'eternitza és la manca d'acord dels magistrats que el componen. Els dotze magistrats que formen part d'aquest tribunal són proposats dos pel govern espanyol, quatre pel Congrés, quatre pel Senat i dos més pel Consell General del Poder Judicial. D'aquesta manera són evidents els dubtes que planen sobre la politització del TC. En aquest sentit es pronunciava ahir el president d'ERC, Joan Puigcercós, atorgant 'independència zero' al TC i revelant que l'executiu català està pressionant el president espanyol i el PSOE perquè 'condicionin' una sentència que doni 'llum verda' a l'Estatut. L'equilibri de forces entre el sector conservador i el sector progressista del TC ha estat un dels cavalls de batalla en aquest procés. La renovació prevista dels magistrats està aturada fins que es resolgui la sentència de l'Estatut, per temor a tensar encara més aquest equilibri i per la manca d'acord entre els partits per al recanvi'. L'equilibri de sis contra sis es va trencar amb la mort del magistrat Roberto García-Calvo decantant la balança cap al sector progressista però el PP va recusar el magistrat progressista Pablo Pérez Tremps que va ser apartat de la deliberació.
Notícies a cop de filtració
Aquesta imatge d'una institució polititzada i obscurantista s'ha reforçat també amb la forma amb què l'opinió pública ha tingut accés a la informació sobre el curs de la sentència. Els esculls de la negociació han saltat a la llum pública fonamentalment a través de filtracions a la premsa. D'aquesta manera es va explicar que els magistrats havien deliberat sobre el 80% dels punts de l'Estatut a mitjan octubre de 2008 i que la majoria s'oposava a que Catalunya tingués 'símbols nacionals' al febrer de 2009 i que l'òrgan estava deliberant si anul·lava la utilització de l'expressió 'símbols nacionals', declarat contrari a la Constitució, o si buscava una fórmula que permetés utilitzar aquests termes, però amb una clàusula interpretativa molt limitadora, situació que ara sembla que s'ha acabat imposant. Aquestes darreres informacions han provocat un sentiment generalitzat de que el TC espanyol tancarà la major part dels assumptes conflictius a una resolució interpretativa que eviti la declaració d'inconstitucionalitat i l'anul·lació dels preceptes', sensació que ha estat il·lustrada per algun mitjà de comunicació amb la imatge de buidar el contingut i deixar el continent, és a dir, només 'la closca'.
Partits i societat civil es preparen per al setembre
Tot i que estem davant de l'enèssima data per a cloure aquest debat, els primers dies de setembre es preveuen en aquests moments com la data per a conèixer definitivamentn la sentència que s'ha anat posposant per evitar que es produís a les portes d'una campanya electoral. Amb aquesta data a la ment, tant els partits polítics catalans com les diferents entitats i plataformes de la societat civil es preparen per entomar una sentència que es veu poc clara. La proximitat de la sentència amb la resolució de la negociació del finançament que s'ha tancat, aparentment, amb una certa sensació d'optimisme ha fet que en alguns cercles es pronostiqui una sentència d'interpretació restrictiva.
No ho veuen d'aquesta manera els membres del Govern que, en reiterades ocasions, s'han mostrat convençuts no només de la constitucionalitat del text sinó de que el TC així ho avalarà. O com a mínim no expressen els dubtes sobre la sentència que Puigcercós assegura que hi ha entre l'executiu. En aquest context, de nou, es podria estar preparant a la ciutadania per a un tancament amb recels d'una altra gran qüestió de país. Són moltes les declaracions provinents de les files socialistes, fins i tot per veu del president Montilla, cridant a la prudència i a 'no posar la bena abans de la ferida'. De la mateixa manera també ho ha fet el portaveu del PSC, Miquel Iceta, quiha demanat als catalans actuar amb 'seny' si el finançament i el recurs de l'Estatut no es resolen de forma favorable per a Catalunya. Així mateix, Joan Saura ha reiterat en diverses ocasions que, en cas que el Constitucional espanyol retalli l'Estatut, el que cal fer és 'refer el pacte polític' amb el govern espanyol. Una línia que podria anar prenent força amb exemples com la dificultat per encaixar la implantació de les vegueries dins de la Constitució espanyola, assumpte en què el ministre espanyol de Política Territorial, Manuel Chaves, s'ha compromès aquest mateix dimecres a modificar les lleis espanyoles que puguin entorpir-ho.
Aquest no és el sentir de les plataformes i entitats sobiranistes que, lluny de ser optimistes i esperar a que es materialitzi la sentència per organitzar una resposta ja donen per feta una retallada del text i preparen mobilitzacions des de fa mesos. Algunes fins i tot ja han començat amb actes d'èxit relatiu però d'èxit mediàtic com l'enterrament de l'Estatut i la marxa fins al Parlament de Catalunya organitzat per Acte de Sobirania, que agrupa diferents entitats que volen constatar que la via estatutària és morta. Ja s'ha convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per a les vuit del vespre del mateix dia que es faci pública la sentència de l'Estatut que volen repetir fins a l'Onze de Setembre en cas que es conegui abans d'aquesta data.
Un estiu d'incertesa
El curs polític es tanca doncs amb el debat sobre el finançament tancat però amb la incògnita de què passarà amb l'Estatut. Després de tres anys amb la llei bàsica del país en qüestió caldrà veure si finalment el darrer termini esperat es materialitza o si, l'alt tribunal espanyol i l'entramat de poder que el regeix segueix sense pronunciar-se donant peu a més filtracions, dubtes i pors.
directe.cat
