dilluns, 13 de juliol de 2009

Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 mil. d'eros i arribar al 105 del rànquing


‘Després de llargues negociacions, Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d’euros i arribar al 105 del rànquing per càpita.

Vam dir 3.800 milions d’euros més la disposició addicional tercera que sumen 5.000 euros que és la reducció de la tercera part del dèficit. Hem arribat doncs, per primera vegada a la història als 3.855 milions d’euros i al 105.6 en l’any de consolidació del rànquing per càpita. I també hem aconseguit que tots els tributs cedits quedin íntegres a Catalunya. Aquesta és una decisió presa no pensant en el Govern, ni tampoc en el partit, sinó en el país.

Avui doncs l’Executiva Nacional d’Esquerra ha decidit avalar l’acord definitiu que aquest matí el Govern Català ha arribat amb l’espanyol. La fermesa i l’empenta d’Esquerra ha fet possible l’acord, Esquerra, un partit de 10.000 militants, un partit independentista, ha estat capaç d’aguantar i resistir l’embat. Era conscient com a president del partit que estava arriscant, he arriscat i he guanyat.

És evident que els 3.400 que ens oferien tenien més valor que els 3.800 que reclamava la Cambra de Comerç fa 2 anys. La crisi i la caiguda dels ingressos els hi donen més valor, però nosaltres hem aconseguit superar 3.800 milions d’euros, que amb la situació actual encara tenen més valor.

Un acord que s’ha produït després de dues negatives consecutives per part del Govern de Catalunya a les propostes del Govern Espanyol per insuficients. No en tinguin cap dubte que la nostra actitud, la d’Esquerra, va ser crucial per no acceptar dues propostes que eren clarament insuficients.

Aquest fet ha dilatat extraordinàriament el temps de negociació i entenc que per a molts ha estat extenuant i estic convençut que el govern espanyol ha jugat també amb aquesta extenuació dels catalans i catalanes, per arribar a un acord, cansar-nos i fer-nos baixar l’expectativa.

Algú podrà retreure’ns que no s’assoleix en els 3 anys previstos, és veritat , però, no és menys veritat que partíem d’un Estatut ple de paranys, ambigüitats i contradiccions. No és aquest Estatut el nostre, com bé saben. Vam ser nosaltres qui varem impulsar, el 30 de setembre de l’any 2005, un Estatut molt més ambiciós en l’àmbit del finançament. Va quedar un Estatut retallat i Esquerra va dir que no. I ens va costar l’expulsió del Govern. Varem ser coherent perquè aquell Estatut no ens reportaria un salt qualitatiu que ens pogués situar a l’alçada de les comunitats autònomes amb règim foral, amb concert econòmic. Varem acceptar la decisió del poble de Catalunya en referèndum i vam dir que defensaríem aquest Estatut retallat amb ungles i dents. És el que hem fet durant un any. Esquerra porta un any treballant i pressionant, al Govern de Catalunya, al Congrés de diputats, al Senat per arribar a aquests acord.

Som conscients que el bon acord al qual avui donarem suport no és la solució definitiva al dèficit final que pateix Catalunya. Només el dia que esdevinguem un Estat, és a dir, que tinguem una majoria per proclamar la independència o declarar que els impostos que paguen famílies i empreses catalanes romanen a Catalunya, podrem afirmar que s’acabarà aquest problema. Tanmateix és un bon acord pel país per què aconseguim retallar una tercera part del dèficit fiscal, sumant aquest acord i els resultats de la Disposició Addicional Tercera.

És un acord just perquè del totals dels nous recursos addicionals Catalunya se n’endurà un 27,7%, molt per sobre del 16% que s’aplica en el sistema de finançament ja consolidat. És un bon acord exigent perquè hem assolit un anivellament parcial del 75/25, això implica que en l’any de consolidació, amb el fons de competitivitat, el rendiment íntegre de tots els impostos cedits i la cistella.

Avui, doncs, és un dia històric, hem aconseguit una cosa molt important, hem assolit una molt bon acord de finançament i avui marca un punt d’inflexió en la vida política. La gent avui pot veure que si es treballa, s’és constant i s’arrisca la política és útil. Hem plantat cara a l’Estat i hem guanyat. I això és bo, però el nostre horitzó és el Concert Econòmic i la independència i això ens obre portes a la Catalunya ambiciosa, deixem enrere la Catalunya que no confia en sí mateixa.

Caldrà també esperar el text definitiu de l’acord i de la LOFCA, l’acord estarà doncs condicionat a l’articulació d’aquest text. I no oblidin que amb 4 senadors i 3 diputats Esquerra és decisiva.

Aquest és el límit al que podríem arribar amb l’Estat. Ens caldrà sumar a més gent per anar més enllà. Comencem una etapa nova. Hem tancat el capítol del finançament, però no hem superat la constitució espanyola ni hem superat un estatut retallat. Hem aconseguit un acord ambiciós en matèria de finançament’.