dijous, 29 d’octubre de 2009

Nebrera: 'Carretero em va oferir d'incorporar-me a Reagrupament'

La jurista i exnúmero dos del Partit Popular de Catalunya, Montserrat Nebrera, ha publicat el llibre En legítima defensa, en què exposa la seva experiència com a militant popular, critica l'estat actual de la política i proposa tot un seguit d'idees per a reformular-la, basades en la regeneració democràtica. En una entrevista amb directe!cat, explica que es va reunir amb l'exconseler de Governació Joan Carretero, que li va proposar que s'incorporés a Reagrupament, tot i que dubta que fos una proposició en ferm. Nebrera ho va desestimar perquè dubta que la independència sigui una fita que Catalunya hagi d'assolir.


Nebrera explica que, quan encara era parlamentària, va esmorzar un dia amb Carretero a la Cerdanya, per tal de copsar-ne de primera mà les opinions sobre la regeneració democràtica que fa temps que propugna Reagrupament. Va ser llavors quan Nebrera reconeix que l'exconseller de Governació li va proposar d'incorporar-se a la seva formació, però suposa que ho va fer 'd'una manera més jocosa que cap altra cosa.' Nebrera ho va desestimar, perquè 'el seu marc geogràfic no és el meu'.

Sobre el seu futur polític, i el de la política catalana en general, considera que 'l’única alternativa és que hi hagi un moviment polític que sigui capaç d’arribar fins al Parlament i que el faci esclatar, el revolucioni des de dins. Que proposi una cosa nova, neta.'

Descarta que aquest moviment sigui Reagrupament per si sol, sinó que creu que 'el mapa polític també hauria de tenir dues grans forces regeneradores que parlessin de dreta i d’esquerra, a més d’una força regeneraradora que parla d’independència.'

Apunta la possibilitat que aquest moviment sigui un lobby extern als partits -'sé que entrar en un parlament és molt difícil', afirma-, però alhora adverteix que també es podria convertir en un partit que es presentés a les eleccions: 'Si som molts, doncs ves a saber. Si no som molts, farem un club d'amics.'

Sobre qui integraria aquest moviment o partit, explica que seria 'la gent que no compta. La gent que no apareix a les tribunes dels diaris, o les tertúlies de les ràdios, però que tenen un criteri i una opinió. I és gent a qui jo faria una crida a incorporar-se a l’acció política.'

directe.cat