En els darrers dies, diferents articulistes de d’intel•lectualitat progressista han mostrat la seva preocupació pel futur dels republicans, no pas perquè els preocupi el futur del partit sinó mes aviat preocupats que un tercer tripartit no sumi. I en aquest anàlisi interessat mostren la preocupació per l’efecte Carretero en el si d’ERC.
Tant Jordi Sànchez com Enric Marín, tots dos articulistes del Periódico, diari de referència del PSC, alerten del perill que pot representar la candidatura de Reagrupament a les properes eleccions nacionals, apart de ser un anàlisis interessat és un anàlisis mancat de rigor; avui encara la marca d’ERC és la marca de referència del independentisme, són els republicans qui han normalitzat el concepte i són els republicans qui tenen en les seves mans la viabilitat de la independència.
Reagrupament no és cap perill per ERC, de la mateixa manera que IU no és cap perill pel PSOE, ni IC pel PSC, i només si els republicans fan molt malament les coses Joan Carretero pot tenir una oportunitat.
L’alternança és una garantia per la democràcia i, desprès de més de vint anys de govern nacionalista de CiU, tothom pot entendre un canvi de color polític. Una nova majoria fruit d’un resultat totalment democràtic va permetre una alternança necessària, però a les properes eleccions nacionals jo no serà el mateix. Fins i tot encara que les esquerres sumin per fer un nou tripartit, aquest serà difícil que és produeixi, el PSC ja ha demostrat fins on és capaç d’arribar ja que hem vist que no pot anar més enllà de la línia vermella que li marca el PSOE, i això fa quasi impossible un tercer tripartit.
Per això, la seva única oportunitat es basa en una estratègia doble: augmentar i exagerar fins al màxim els errors de CiU i així reduir la seva victòria i sobretot debilitar els republicans en un punt entremig, que sumin però que a la vegada siguin tant dèbils per poder seguir governant sense grans problemes. Però un element els distorsiona, mai com ara els republicans saben que un tercer tripartit és irrepetible si volen seguir sent el referent de l’ independentisme.
Així, el problema per ERC no és Carretero ni les CUP o altres opcions; el problema per ERC és ella mateixa i per tant només depèn dels republicans liderar el projecte independentista. Hauran de recuperar la iniciativa, tenen que deixar molt clar i compromès el seu full de ruta, i si això vol dir que han de ser decisius des de l’oposició hauran de fer un compromís clar en aquest sentit.
El SNP (Partit Nacionalista Escocès) va decidir, en un moment crucial de la seva història, que no tornaria governar fins a ser la primera força del País. La decisió no li ha anat tant malament, ara governa Escòcia, amb una aposta clara pel dret a decidir.
Col·lectiu 2014
