Rio 2016 pot acabar amb la carrera política de dos polítics espanyols amb estrella, per un costat l’alcalde de Madrid Ruiz Gallardón que pot pagar molt car l’error de no haver estat prou llest per esperar a presentar la candidatura al 2020, cosa que si han fet ciutats com París, sabedores que dos jocs olímpics seguits al mateix continent és molt difícil. La difícil situació econòmica de Madrid (7.000 milions d’euros d’endeutament, la ciutat més endeutada de l’Estat) el va portar a un doble salt mortal i s’ha quedat sense xarxa protectora.
La tigressa Aguirre aprofitarà, sens dubte, la derrota i malgrat que Gallardón va aconseguir una victòria pel control de Caja Madrid (el jutge de moment li va donar la raó en el recurs), el cop per la derrota de Copenhaguen i la greu situació econòmica se’l pot emportar per endavant.
Però un segon polític pot també rebre les conseqüències de l’error de Madrid, el President del Govern, Rodríguez Zapatero pot haver entrat en caiguda lliure; es va apuntar a la festa de Madrid sense cap visió estratègica, sense cap directriu clara i, juntament amb Gallardón, va pensar que amb els Jocs s’acabarien els seus problemes; amb els Jocs taparien tots els problemes greus que té l’Estat Espanyol, l’espanyolisme més ranci tornaria a guanyar la batalla de la diversitat, de l’estatut, del finançament i una Espanya, “grande i libre” tancaria el model autonòmic definitivament.
“ A por ellos, a por ellos” cançó bandera de la candidatura de Madrid que és un cant evident en contra de l’esperit de la carta olímpica, “el més important és participar” i sembla que la classe dirigent de Madrid i d’Espanya mai ho han entès, ells volien el jocs per atonyinar al contrari i sobretot a la diferència, incompatible amb l’olimpisme.
Davant de tot plegat ara és l’hora de la dignitat, ara és l’hora de plantejar que Barcelona torni a organitzar uns jocs olímpics, com a capital d’un país independent i amb les seleccions catalanes reconegudes. Cal que Barcelona presenti candidatura i que es comenci a preparar. A la xarxa diferents grups ja ho demanen (Barcelona 2020 i la pagina de fans de Barcelona 2020, capital d’un país independent), els propers candidats a l’alcaldia de Barcelona tenen la paraula. Necessitem tenir referents i objectius, i Barcelona i Catalunya tenen quelcom que no té ni Madrid ni Espanya: modèstia, feina feta i sobretot dret a decidir el seu futur.
