NOU PROJECTE A MÓRA D'EBRE: EL CENTRE D'INTERPRETACIÓ "LES CIVILITZACIONS DE L'EBRE"

Móra d'Ebre comptarà en breu amb un nou equipament cultural i turístic. Es tracta del Centre d'Interpretació "Les civilitzacions de l'Ebre", projecte inclòs dins del programa Agua endegat pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí, després de la derogació del Pla Hidrològic Nacional. Aquest programa preveu la creació de diversos centres d'interpretació vora l'Ebre, que tractaran diferents temàtiques relacionades amb el riu, i un d'ells s'ubicarà a Móra d'Ebre, se centrarà en la part històrica del riu i durà el nom de "Les civilitzacions de l'Ebre".

El centre es construirà davant del riu, a la zona de l'Aubadera de Móra d'Ebre, a l'antiga fàbrica tomaquera, i suposarà una inversió de més d'un milió d'euros, finançats al 100% pel Ministeri de Medi Ambient a través d'Acuamed. L'Ajuntament de Móra d'Ebre ha fet la cessió del local, una part del qual es va adquirir a la Penya Ciclista Ribera d'Ebre i l'altra part va ser cedida gratuïtament al consistori per dues veïnes de la població.

El Centre d'Interpretació tindrà una superfície total construïda de 570 metres quadrats, repartits en dues plantes. A la planta baixa, hi haurà un auditori-sala d'audiovisuals de 100 places i 100 m2, una sala d'exposicions de 84 m2 i diversos equipaments. La planta de dalt acollirà el Centre d'Interpretació pròpiament dit, i comptarà amb una terrassa i un mirador per poder contemplar les vistes a l'Ebre.

A banda de la construcció del centre, es duran a terme actuacions mediambientals, de recuperació de l'espai natural de l'Aubadera i de l'illa del Subarrec. Les obres del centre s'iniciaran a mitjans del juliol d'enguany i tindran un termini d'execució de deu mesos.

El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, Joan Josep Duran (ERC), ha manifestat que es tracta d'un "gran equipament cultural, que contribuirà a la divulgació del gran paper que ha tingut l'Ebre a la història, com a bressol i eix de civilitzacions". Duran ha explicat que, a les sales d'exposicions i d'audiovisuals, "hi tindran cabuda civilitzacions com els ibers, que amb l'Ebre han donat nom a la Península Ibèrica; els romans; els sarraïns (moment en què l'Ebre era la frontera entre el món cristià i el musulmà); la reconquesta, i la presència napoleònica, entre d'altres.

D'altra banda, Joan Josep Duran ha manifestat que el Centre d'Interpretació també ofereix una important vessant econòmica, ja que "serà molt important per al municipi perquè ajudarà a dinamitzar l'economia sent un nou pol d'atracció turística". Segons Duran, el Centre d'Interpretació serà especialment interessant per als turistes, ja que la seva visita es podrà compaginar amb la navegació fluvial i altres elements com les visites al Castell de Móra d'Ebre, i per als estudiants de les comarques ebrenques, ja que el Centre esdevindrà una "important eina didàctica".

Font: web Ajunt Móra d'Ebre

Segona conferència Móra Morisca

El proper dia 2 de juliol continuen els actes previs a la Móra Morisca 2009 que des de la Regidoria de Turisme es du a terme, i tindrà lloc al pati d’armes del Castell de Móra d’Ebre la Conferència d’Ezequiel Gort “D’Albert de Castellvell a Joan de Prades: la baronia d’Entença a l’època medieval” dins del cicle de les Conferències Conèixer la Móra Morisca.

Aquestes conferències organitzades pel CERE, La Riuada i la Comissió de la Móra Morisca, ens volen mostrar la convivència pacífica entre les religions cristiana, jueva i musulmana, per tal d'aprofundir en aquesta època de la història i endinsar-se en uns segles durant els quals la convivència va romandre intacta.

Dissabte 4 de juliol a les 18 hores i al Casal dels Jubilats, tindrà lloc un curs de cuina i menjars àrabs, a càrrec de Fouzia Daimi. En acabar el curs es farà una degustació entre els assistents.

Aquest acte està organitzat per l'Associació de Jubilats de Móra d'Ebre.

De qui és la culpa...

Malgrat que el nostre país sofreix doblement la crisi, naltros seguim aguantant. I la patim doblement. Perquè si hem de soportar la mateixa crisi que la resta del món, a més, els catalans i les catalanes hem d'aguantar la qüestió del finançament del nostre País.

Però la qüestió del finançament té encara una un doble filó. Per un costat els euros necessaris per a que el govern del nostre país pugue ajudar als catalans i catalanes que es queden sense feina, pugue seguir fent escoles, pugue seguir ajudant a la gent gran, pugue seguir fent hospitals, pugue seguir protegint-mos,... Perquè el govern del nostre país pugue continuar liderant la construcció de Catalunya, perquè lo nostre país és un país en construcció: Socialment perquè cada dia som més i la llengua ha de servir per cohesionar; Econòmicament, perquè el nostre mercat és Europa i no Madrid, i encara hem de passar per Madrid per anar a Europa; i Políticament, perquè l'Estat on estem no ens vol, no ens deixa decidir, i només mos escanya, i ha fet de "l'anar contra Catalunya", i contra els catalans i les catalanes, un recurs política i econòmicament rendible.

I aquí recau la segona qüestió del finançament del nostre país, què a més de la crisi econòmica mundial i la manca de finançament de la Generalitat, la gent que vivim a Catalunya, hem d'aguantar el dèficit fiscal. Un robatori anual que Espanya perpetra contra Catalunya en concepte d'una malanomenada solidaritat. I què vol dir això? Què de tots los impostos que paguem, quan comprem qualsevol cosa i paguem IVA, amb la seguretat social, amb la declaració de la renda, etc de tots estos impostos que paguem a l'Estat, gairebé 3.000 euros cada any, de cadascun de natros, se'n van a Madrid i no tornen.

Això fa que del que produim Catalunya, quan la mitjana espanyola és 100, naltros produim 121, una vegada hem pagat els impostos i veiem el que ens tornen, ens quedem al voltant de 90. Això és el dèficit fiscal.

Zapatero ha posat el 15 de juliol com a data, però la qüestiò no és només soltar quatre claus, la qüestió passa per reduir el dèficit fiscal, esperant que aviat puguem gaudir del concert econòmic dels bascos i navarresos. Si el país té els problemes que té, és culpa en gran mesura, del que fan, amb els catalans i les catalanes, els governs de Madrid, ara amb Zapatero. Una part dels problemes del país venen per la crisi, però que la crisi sigué més forta o menys, depen de la capacitat de reacció que tinguem, i sense finançament i amb un dèficit fiscal que fa 23 anys que dura, poca cosa hi podem fer, i la culpa la tenen a Madrid.

Espero, (potser sóc il.lús) que els 25 diputats del PSC, si el dia 15 de juliol no hi ha el millor pacte de finançament que permet l'Estatut (retallat per Mas i Zapatero), plantin cara al PSOE, sinó tots els catalans i catalanes que els van votar que els hi demanin explicacions, de perquè defensen Espanya enlloc de Catalunya, en definitiva de perquè estos 25 defensen Zapatero enlloc de defensar a tota la gent de Catalunya...

Josep Maria Sáez Pujol

La pinça espanyola

Si la pinça birmana consisteix a masturbar a la parella amb els peus, una tècnica de plaer més, la pinça espanyola, el contrari del plaer, és l'art de fer mal als teus rivals i necessita de complicitats a dues bandes. La pinça espanyola ha guanyat popularitat des de l'arribada al poder de Rodríguez Zapatero però és una pràctica habitual des de fa molts anys per part dels governs espanyols de torn.

La pinça espanyola és l'art de dividir els teus rivals, en aquest cas concret en dividir les forces polítiques catalanes, intentant oferir a cadascuna el que volen sentir, a canvi dels honors mediàtics pertinents. Durant la tramitació de l'Estatut, la pinça espanyola va caure sobre CiU i Artur Mas. La pinça feta a Mas en la seva trobada a la Moncloa amb Zapatero es va vendre com un èxit sense precedents. Només cal recuperar els diaris d’aquells dies, però avui sabem que era un gran engany i fins i tot el mateix lider de CiU ho ha reconegut.

Tenim molts més exemples, unes vegades la pinça ha estat per a CiU, altres per a ICV i altres per a ERC. Divideix i guanyaràs, i d'aquesta manera tots plegats hem donat sempre avantatge als governs espanyols.

Desprès de l'operació Estatut, ara toca operació finançament. Per part del govern Zapatero és en plena etapa final i cal tornar a dividir a les forces polítiques catalanes. Prèviament hem vist un intens desgast a base de multituds d'incompliments que formen part de l'estratègia de buscar la desesperació de l'adversari perquè davant la gana, qualsevol cosa és bona.

I ara estem davant la part final, el model de finançament ja és tancat, el model queda lluny del finançament que preveu l’Estatut i de la promesa de Zapatero d'estar per sobre la mitjana espanyola però sobretot quede lluny de que el model no redueix l'espoli fiscal.

Encara falta l'Artur Mas de torn i volen que sigui ERC qui exerceixi aquest paper. Per això la pinça espanyola aquest cop va dirigida als republicans perquè necessiten que ERC avali el model. Necessiten que CiU es reforci a costa dels republicans i, per això, alguns mitjans de comunicació aplaudeixen la suposada fermesa de CiU que planta cara de cara alhora que permet que els socialistes aprovin el primer tràmit dels pressupostos. Els mateixos mitjans pressionen perquè ERC accepti el model encara que sigui dolent, que ho és.

D'aquesta manera es garantiria la continuïtat d’un govern de progrés sense recursos que s'acabaria enduent per davant els republicans, els únics compromesos amb la independència com a objectiu polític. Un element més per convertir els republicans en els destinataris bàsics d'una pinça espanyola, que a diferencia de la birmana garanteix dolor i de veritat. Que sapiguem els catalans no som masoquistes, preferim el plaer i la felicitat al dolor.

directe.cat

Comprova com la darrera oferta no permet complir amb l'Estatut i les promeses de Zapatero

Amb 9.000 MEUR Catalunya segueix molt per sota de la mitjana espanyola i fins i tot baixaria fins a l’índex 91

Quan falten poc més de 15 dies perquè expiri el darrer termini fixat pel govern espanyol per arribar a un acord de finançament directe!cat us proposaexperimentar de nou amb el simulador del finançament (descarregueu-lo aquí) per comprovar com la proposta de 9.000 MEUR a repartir el tercer any, encara que s'incrementaria moderadament, impedeix complir amb l'Estatut i amb les promeses de Zapatero de situar Catalunya per sobre de la mitjana espanyola. L'aportació que hauria de fer l'Estat espanyol per poder complir aquesta promesa hauria de ser molt elevada ja que si, per exemple, l'Estat aportés 11.000 milions hauria de destinar a Catalunya el 33% del total per al conjunt de comunitats.

Donat l’interès demostrat pels lectors, directe!cat ha extrapolat més casos que us mostrem a continuació. En la primera columna hi ha set supòsits d’aportació addicional de l’Estat al model de finançament i a les següents columnes hi podeu trobar la quantitat que hauria de rebre Catalunya si hagués de situar-se en els diferents índexs des del 93 fins al 105. Les dades que apareixen en la segona fila corresponen al percentatge que que representa la xifra sobre el total que aporta l’Estat.

Com més petita sigui l'aportació de l'Estat espanyol al conjunt del sistema de finançament, més percentatge sobre el total haurà de rebre Catalunya per poder complir els objectius d'estar per sobre la mitjana espanyola. Amb només 9.000 MEUR, la Generalitat necessita un 36,8% del total, mentre que amb 17.000 MEUR encara en necessita el 27,9%.

Així podem afirmar que la promesa feta per Zapatero d'atorgar a Catalunya un finançament per sobre la mitjana espanyola és quasi impossible d'aconseguir, ja que l'aportació addicional hauria de ser gegantina per tal que Catalunya arribés a estar per sobre la mitjana espanyola. Per aconseguir l’índex 105, tenint en compte una xifra d’aportació estatal de 11.000, hauria de destinar a Catalunya un 33% del total, tan sols per mantenir-se en l’índex 100, Catalunya necessitaria el 26% del total, nou punts per sobre del 17%, el percentatge de la població de l'Estat espanyol que representa Catalunya.

directe.cat

El Senat tracta el català i el valencià com a llengües diferents

Contracten un intèrpret per a traduir les intervencions en valencià

Els consellers i senadors de la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat que se celebra aquest dijous disposaran de set intèrprets dels què dos s'encarregaran de la traducció de les intervencions en 'català', i un altre, segons fonts de la cambra, de les fetes en 'valencià'. També n'hi haurà dos per a l'euskera i dos més per al gallec. El Senat fa aquesta mateixa distinció al seu web, on els visitants troben l'opció de visualitzar-la català i en valencià sense que es pugui diferenciar quina és quina, a més del gallec, l'euskera i l'anglès.

Fonts del Senat apunten que l'ús d'intèrprets per a català i valencià la Comissió General de les Comunitats Autònomes deriva de la modificació del reglament de la cambra alta (pdf) que es va aprovar per tots els grups al setembre de 2005, i que s'aplica des d'aquell moment. En total el Senat té seleccionats 25 intèrprets de totes les llengües cooficials que assisteixen a les sessions quan se'ls sol·licita, però que no són personal intern de la cambra.

L'article 56 de la reforma de 2005 estableix que les intervencions de les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes es podran fer 'en qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d'oficials en alguna Comunitat Autònoma, d'acord a la Constitució i al Corresponent Estatut', fet que, segons fonts del Senat, porta a fer la traducció al valencià perquè l'Estatut del País Valencià estableix que la seva llengua cooficial és 'l'idioma valencià'.

Els intèrprets de la Comissió General de les Comunitats Autònomes tenen com a única funció traduir les intervencions que es facin en les llengües cooficials al castellà. La segregació entre català i valencià també es va aplicar el passat dilluns, en una sessió de la Comissió General de les Comunitats Autònomes en què va participar el ministre de Foment, José Blanco, i el conseller de PTOP, Joaquim Nadal, a més de representants de totes les comunitats autònomes. També en la penúltima sessió del 23 d'octubre del 2008, on va participar l'aleshores ministra d'Administracions Públiques, Elena Salgado, en què el cost de la traducció va ser de 6.500 euros.

directe.cat

La Falange d'un poble de Màlaga dóna suport a promocionar el català a Andalusia

IU, Falange i PSOE d'Ardales aproven per unanimitat 'demostrar que es pot conviure amb respecte a la diversitat'

El poble malagueny d'Ardales, agermanat de fa anys amb Blanes, vol impartir classes de cultura i llengua catalana per tal de donar a conèixer les llengües cooficials de l'Estat i 'demostrar que es pot conviure amb respecte a la diversitat'. Aquest és un dels punts d'una moció presentada al maig per Izquierda Unida -que ostenta l'alcaldia- i ratificada per unanimitat al ple d'ahir, amb els vots favorables dels cinc regidors del PSOE, els quatre d'IU i els dos de la Falange Auténtica. La moció, que faran arribar a la consellera d'Educació de la Junta d'Andalusia, també demana que es creïn les assignatures de català, basc i gallec a les Escoles Oficials d'Idiomes de la comunitat.

També demanen subvencions per a impartir classes de català a Ardales i que es doti de material en català a la biblioteca del poble per tal de 'lluitar contra els perjudicis basats, en molts casos, en el desconeixement'.

L'objectiu d'aquest acord és estrènyer els vincles socials, educatius, turístics i culturals entre Ardales i Blanes, fomentar les relacions en aquest àmbit entre Andalusia, Catalunya i Andorra i servir d'exemple a tot l'Estat per demostrar que es pot conviure amb respecte a la diversitat. Segons l'acord, també es preveu donar a conèixer la llengua catalana, que compta amb més de nou milions de parlants, per tal de facilitar la mobilitat laboral.

IU+Falange

Després d'anys de govern socialista, l'alcaldia d'Ardales va canviar de color arran de les municipals del 2007, quan els dos regidors de la Falange Auténtica es van sumar als quatre d'IU per a foragitar-ne l'històric alcalde socialista, Salvador Pendón -que també ostenta la presidènciade de la Diputació de Màlaga. Pendón va ser denunciat a l'anterior legislatura per entitats ecologistes per quatre suposats delictes en la firma de convenis urbanístics al municipi.

directe.cat

Comencen els actes de la Móra Morisca

Divendres 26 de juny comecen els actes de la Móra Morisca 2009 que des de la Regidoria de Turisme es du a terme, amb la conferència "Moriscos: 400 anys de l'expulsió", a càrrec del doctor en Dret i historiador Josep Serrano i Daura sobre els costums, vida quotidiana i cultura musulmana i moriscos. L'acte trindrà lloc a la plaça de la Citel·la a les 20:30 hores del 26 de juny. Aquestes conferències organitzades pel CERE, La Riuada i la Comissió de la Móra Morisca, ens volen mostrar la convivència pacífica entre les religions cristiana, jueva i musulmana, per tal d'aprofundir en aquesta època de la història i endinsar-se en uns segles durant els quals la convivència va romandre intacta.

Tot just l'endemà dissabte 27 de juny a les 18 hores i al Casal dels Jubilats, tindrà lloc la xerrada sobre la preparació de menjars àrabs, a càrrec de Fouzia Daimi. En acabar la conferència, se servirà te i pastes àrabs als assistents.

Aquest acte està organitzat per l'Associació de Jubilats de Móra d'Ebre.

Bona revetlla de Sant Joan

L'equip de redacció de l'Ideal de l'Ebre us desitja una bona revetlla de Sant Joan i que gaudiu amb la família i amics d'aquesta festa tant arrelada a la nostra tradició catalana.

'Ha arribat l’hora que el català sigui també la llengua de la Justícia'

Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, ha presentat a Tarragona, a la seu del Col·legi d’Advocats de la ciutat, el Pla de Treball 2009-2010, fruit d’un acord marc entre la Generalitat de Catalunya i el Consell dels Il·lustres Col·legis d’Advocats de Catalunya. Segons Joan, “l’acord constitueix un avanç clar en el procés de normalització de la llengua catalana dins una administració fins ara molt desatesa: l’administració de Justícia”. Per a Joan, “és paradoxal que l’administració que ha de garantir els drets de la gent –i, per tant, també els drets lingüístics– tingui considerables mancances pel que fa a la implementació de l’ús del català”. El secretari de Política Lingüística considera que “els problemes que existeixen s’han d’abordar amb realisme, buscant el màxim de sinergies i acords per implicar tothom en la mateixa direcció”. En aquest sentit, Joan creu que “hem trobat una bona predisposició entre els col·legis d’advocats i tots plegats ens hem decidit a anar per feina: avui hi ha més de sis-cents advocats inscrits en la formació derivada de l’acord entre la Generalitat i els col·legis d’advocats”.

Joan considera que “l’acord ha de donar els seus fruits i, per tant, canviarà molt substancialment la fisonomia lingüística de l’administració de Justícia a Catalunya: ha arribat l’hora que el català sigui també la llengua de la Justícia”. Finalment, el secretari de Política Lingüística ha tingut paraules d’agraïment per al degà del Col·legi d’Advocats de Tarragona, Antonio Salas de Córdoba, per al degà del Col·legi d’Advocats de Reus, Pere Lluís Huguet i Tous i per al president del Consell de Col·legis d’Advocats de Catalunya, Josep Canício i Querol, presents a l’acte.

Enric Canela estripa el carnet de CDC

El promotor de la marxa 10mil a Brussel·les ho argumenta pel rebuig dels diputats convergents a la ILP sobre la independència · Vol ajudar a bastir 'una opció electoral que posi per davant la independència de Catalunya'

El promotor de la marxa independentista 10mil a Brussel·les Enric Canela anuncia avui que s’ha donat de baixa de CDC ‘amb tristesa i neguit’ després del vot negatiu dels diputats convergents a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndumd’autodeterminació. Canela, un històric de CDC amb vint-i-cinc anys de militància, creu que el comportament del seu ja expartit ‘només es correspon al d’un partit catalanista que treballa per assolir el reconeixement nacional però no l’Estat propi’.

Canela, professor de la UB, anuncia que la seva prioritat política a partir d'ara passa per ‘ajudar a què es basteixi una opció electoral, quan més àmplia millor, que posi per davant i com a prioritat la independència de Catalunya’. Preguntat a la seva pàgina del Facebook sobre si s’apuntaria aReagrupament, ho nega rotundament: ‘Jo no sóc de Reagrupament, de fet no sóc de res. Ara només del moviment 10Mil’, per bé que també afirma: ‘Simplement no m'hi veig per ara. Crec que tampoc faria cap favor al sistema. No ho sé. Com has vist no m'agraden les decisions precipitades’.

CDC s'ha definit

Canela, segons exposa en un apunt al Bloc Gran del Sobiranisme, aspirava a què CDC fes un tomb sobiranista en breu, però creu que la negativa dels seus diputats a la ILP ha marcat un abans i un després. ‘Confiava que dins l’ambigüitat característica de CDC prevaldria el sentiment nacional i la coalició seria favorable a l’admissió a tràmit de la ILP. No ha estat així, raons tindrà la direcció de la Federació per haver acordat aquest vot en contra’, es lamenta. ‘Certament CDC lluita per una llengua vehicular i uns símbols, però sense el poder de l’Estat, en un món globalitzat, no existeix cap esperança de perdurabilitat’, rebla.

Exposa que se’n va de la Casa Gran del Catalanisme ‘sense cap rancúnia, sense animadversió i amb la sensació de deixar amics amb els que tinc moltes coses en comú, però que no tenen col·lectivament la mateixa prioritat que jo’.

El Parlament, sucursal del TC

Rebutja els arguments tècnics que ha donat el Parlament per avortar la ILP: ‘Tinc perfectament clar que el vot afirmatiu a la ILP no és un tema de caire estrictament jurídic sinó polític i crec que amb la seva decisió la Mesa del Parlament ha esdevingut una sucursal del Tribunal Constitucional tot assumint una funció que en cap cas li correspon com és la de determinar la constitucionalitat dels expedients que tramita’.

És conscient que CDC empra un discurs pragmàtic i economicista, per bé que també li reclama que vagi ‘més enllà en la defensa dels valors nacionals’. Rebutja la idea que primer s’ha de garantir la bona marxa econòmica del país abans que marcar fites independentistes: ‘Alguns poden argumentar que primer l’economia, que cal redreçar el país. No hi estic d’acord, sense la total capacitat de decidir mai no serem amos dels nostres recursos’.

Canela demana al conjunt de la classe política catalana que defineixi clarament quins objectius nacionals pretén assolir: ‘Crec que per davant de tot ha d’haver una claredat política sobre quins són els objectius nacionals i, lamentablement, no hi és. És el punt que ens separa i que per a mi és prioritari, la lluita per la sobirania nacional plena i no pel mer reconeixement nacional. No puc romandre en una formació política que no explicita i inclou en el seu programa que vol que Catalunya sigui un Estat lliure’.

Punt de no retorn

El país viu un moment clau per independitzar-se o per homogeneïtzar-se dins de l’Estat espanyol, segons Canela: ‘No us enganyeu ni deixeu que ens enganyin. Això queda perfectament explicat per la teoria de les catàstrofes del matemàtic francès René Thom. Estem a punt de sobrepassar el punt de bifurcació, el punt de no retorn. Cal sortir urgentment de l’Estat espanyol. O en sortim ja o perdrem la Nació (...). Estem immergits en una crisi econòmica que no seria ni de ben lluny tan profunda si fa uns quants anys haguéssim estat senyors del nostre destí. N’estic ben segur’.

directe.cat

"Los catalanes sois seis millones de burros"

Insults de la col·laboradora de Telecinco Belen Esteban arran d'una picabaralla per Carod i la Selecció

La figura de Josep-Lluís Carod-Rovira va ser divendres la protagonista del programa del cor que emet Telecinco per les tardes, presentat pel badaloní Jorge Javier Vázquez, que anys enrere ja havia qualificat de "paleto" el vicepresident del Govern. El programa va decidir parlar de futbol i de la selecció espanyola, en un intent d'aixecar les baixes audiències que està tenint la cadena amb la Copa Confederacions.

Per al debat, Telecinco va convidar l'independentista Karmele Marchante, coneguda 'fan' de Carod-Rovira i habitual dels programes del cor. A Marchante li va faltar temps per reivindicar el vicepresident i presumir "del pin de la Generalitat que me regaló Carod en una entrevista personal en el Palau de la Generalitat". Acte seguit va manifestar que ella estava a favor de la "selecció catalana".

Això va provocar el nerviosisme de Belén Esteban, una altra habitual,i coneguda per seu gran nivell intelectuali inteligència, que li va etzibar a crits, un "eres española, toma bandera", a la vegada que exhibia una bandera espanyola. Karmele Marchante, esbroncada pel públic en tot moment, va replicar aleshores que "los seis millones de catalanes quieren la selecció catalana".

"Los seis millones sois unos burros", va cridar Esteban, propera a l'histerisme, i davant l'entusiasme del públic present a plató. Tot i aquestes paraules, el presentador català va intervenir aleshores per posar-se de part de Belén Esteban i exigir a Karmele Marchante que demanés perdó.

"Lo que no te voy a tolerar, Karmele, es que te apropies de la voz de los seis millones de catalanes que viven en Catalunya. Mi familia, que es catalana y forma parte de los seis millones, no quiere la selecció catalana. Debes pedir perdón por lo que has dicho", va exigir Jorge Javier Vázquez. Belén Esteban va aprofitar aleshores per sentenciar la disputa amb un "y todos somos españoles!"

Tele 5, cadena que ha donat suport a manifestos en favor de la supremacia del castellà sobre el català. A mi el que em preocupa menys es el que pugui dir un personatge com aquest, que mes aviat em fa pena, el que es preocupant es l'actitud del presentador, per cert de Badalona, donant la rao a aquest personatge i fent demanar disculpes a una catalana, i per altra part al pùblic, que clamava les paraules de la indesitjable.

Encara em preocupa mes que Tele 5 sigui la mes vista a Catalunya, recordeu que no nomès es això, va signar contra el català.

PER UNA MICA D'AUTOESTIMA NOMÈS UNA MICA, NO HEM DE MIRAR MES TELE 5.

El silenci de la crosta socialista

Aquesta setmana hem publicat diferents informacions sobre el descontrol econòmic de la Xarxa Audiovisual local (XAL), un òrgan que depèn de la Diputació de Barcelona i que dóna fortalesa a l'entramat comunicatiu del PSC.

Les informacions són extretes de l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre la XAL, un informe que tot i ser públic ha estat silenciat per una bona part dels grans mitjans de comunicació, una mostra més de com exerceix el poder la direcció del PSC.

Les irregularitats són diverses: pagar impostos per beneficis inexistent -i no per una xifra petita- al declarar beneficis de més de 900.000 € quan la sindicatura certifica pèrdues de més de 5 MEUR, nomenaments que no han respectat el procediment administratiu, acords de milers d'euros sense publicitat, adjudicacions que han negat la pública concurrència, favoritismes a empreses com Lavínia -denunciats pel mateix Quim Monzó al seu article a La Vanguardia, en referència al brutal cost del bloc de l'alcalde Hereu- o el desorbitat contracte amb aquesta mateixa empresa per gestionar el digital de la Diputació de Barcelona ens haurien de fer reflexionar.

I un punt encara més greu, l'informe compta amb tres vots particulars contraris, precisament per part dels síndics nomenats a proposta del PSC i ICV. Casualitat? En tenim dubtes, sobretot per la gravetat dels fets denunciats, que han comportat un silenci total per part d'alguns dels principals mitjans de comunicació i per part de la mateixa Presidència de la Diputació de Barcelona, que ha evitat fer cap valoració. La ciutadania es mereix una disculpa i una explicació.

Per què aquest silenci? Com és possible que passi això en democràcia? Per molt menys, fins i tot per mentides publicades, d'altres han estat condemnats mediàticament. Segurament la manca d'alternança política ens algunes institucions públiques afavoreix aquesta mena d'actuacions despòtiques per part del PSC. 30 anys sense alternança comporten vicis inconfessables.

directe.cat

Esquerra retreu al PP ‘el doble joc’ en demanar mesures per evitar la regressió del delta de l’Ebre

La diputada d’Esquerra Marta Cid ha retret al PP ‘el doble joc’ d’aquesta formació en el debat d’una moció que han presentat al Parlament sobre les mesures urgents necessàries per evitar la regressió del delta de l’Ebre. Cid ha advertit al PP que ‘l’únic que han de fer és garantir que baixi aigua pel riu i perquè baixi aigua, ni transvassaments, ni cabals ambientals decidits des de la punta de la conca’.

La diputada ebrenca d’Esquerra s’ha referit així a la modificació de la Llei del Pla Hidrològic que van portar les Corts d’Aragó al Congrés i que el PP va votar favorablement, que podria comportar, com ha recordat, que ‘el cabal ambiental que a vostès tant els preocupa l’acabin decidint totes les comunitats autònomes i, en cas que no hi hagi acord, es tindrà en compte la representativitat poblacional i territorial de cada territori de la conca’. Fet que podria comportar que ‘nosaltres, los del Delta i lo tram de Catalunya, no pintéssim absolutament res per a determinar el cabal ambiental del delta de l’Ebre’.

Per aquest motiu, Cid, dirigint-se al diputat del PP que ha defensat la moció, Juan Bartomeu, ha assegurat: ‘Vostès no estan ajudant al Delta. Si vostè ho vol fer, té companys de viatge que no són els seus’, en referència als diputats del PP al Congrés.

Finalment, Cid també ha recordat que el PP va impulsar el Plan Hidrológico Nacional del 2001, sobre el qual ‘es van perdre molts anys fent estudis per demostrar al Partit Popular que no es podia dur a terme’.

La moció del PP ha estat rebutjada amb el vot dels tres grups que donen suport al Govern.

El PSC, d'allò més irritat amb ERC per la derrota que ahir va infringir al PSOE

Suposa una taca negra en la que havia de ser la 'setmana fantàstica' del PSC, segons Iceta

La severa derrota que ahir va patir el PSOE al Congrés espanyol a causa d'una moció presentada per Esquerra que instava el govern de l'estat a suprimir tres ministeris ha enutjat d'allò més els socialistes catalans. Segons que explica El Periódico, 'la moció d'Esquerra va generar un profund malestar i cansament en el si del PSC, on ahir es parlava, entre les seves files, de plantejaments ridículs i irrellevants'. El PSC es mostra especialment dolgut amb ERC perquè aquesta derrota ha suposat una taca negra en la que havia de ser la seva 'setmana fantàstica', trufada d'inauguracions que haurien de servir per visibilitzar l'acció de govern de José Montilla.

El propi Miquel Iceta va començar la setmana amb unes declaracions triomfals, va continuar ahir amb la inauguració de la T-1, prossegueix demà amb la col·locació de la primera pedra de les naus on s'hi construirà el nou model d'Audi Q3 a la Seat a Martorell, divendres amb la inauguració de l'Institut Químic de Tarragona i dilluns vinent amb la primera pedra de l'Hospital Transfronterer de Puigcerdà. Fins i tot, hi havia qui especulava que la 'setmana fantàstica' es podria acabar amb l'anunci definitiu del nou finançament.

Gràficament, la crònica d'El Periódico lamenta: 'Els republicans, fidels a l’estil rocós d’enfrontament amb l’Executiu que ja van posar en pràctica durant el debat de l’estat de la nació, es van negar en rodó a negociar esmenes a la seva proposta, per evitar que el PSOE pogués aconseguir modificar parts substancials. Això sí, van acceptar que es votessin separadament els punts del text per facilitar que el PP i altres grups contraris a alguns aspectes poguessin recolzar els més polèmics'.

En el fons de la qüestió s'hi troba la incapacitat del PSOE per bastir ponts amb la resta de formacions polítiques i la visibilització que es troba d'allò més aïllat, just en un moment en què el PP estatal presumeix de tenir capacitat per pactar amb totes les formacions.

directe.cat

Un pensionista d'una Catalunya independent rebria una pensió mitjana de 879 euros, un 25% més que l'actual

Un estudi quantifica el dèficit fiscal de Catalunya en la Seguretat Social

La pensió mitjana de la Seguretat Social espanyola el 2007 va ser de 704,10 euros mensuals mentre que un eventual sistema català, amb una caixa de seguretat social pròpia, només tenint en compte les empreses i les persones residents a Catalunya, hagués significat percebre una pensió mitjana de 878,80 euros mensuals, cosa que suposa rebre 2.445,80 euros més l'any, un 25% d'increment mensual o 174,73 euros més cada mes, segons un estudi de la Fundació Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES). El president d'aquesta entitat, Alfons López Tena (blog), ha explicat que l'estudi és una fotografia de l'estat actual de la seguretat social i demostra que una Catalunya independent podria pagar amb escreix les seves pensions.

L'estudi del Cercle d'Estudis Sobiranistes (CES), que abasta el període 2004-2007, té com una de les seves conclusions demostrar que un sistema de seguretat social propi de Catalunya mantindria 'estructuralment' un superàvit, mentre que el sistema de Seguretat Social espanyol és estructuralment 'ruïnós', segons ha explicat el notari i president del CES, Alfons López Tena.

El president del CES ha manifestat que tal com passa amb el dèficit fiscal, Catalunya també pateix un espoli en l'àmbit de la Seguretat Social on el dèficit de l'any 2007 va ser de 3.644 milions, cosa que suposa l'1,85% del PIB de Catalunya, i una xifra que representa el 14,7% del total de les aportacions que fan les empreses i els treballadors residents a Catalunya.

D'altra banda, la segona conclusió de l'estudi és que el superàvit de la Seguretat Social espanyola que ha acumulat aquests últims anys es nodreix 'principalment' per les aportacions catalanes. L'estudi indica que una seguretat social espanyola sense Catalunya, durant el període 2004-2007 hagués acumulat un superàvit o fons de reserva no superior a 4.500 milions d'euros, mentre a Catalunya aquest superàvit o fons de reserva, per el mateix període, hagués estat de 13.097 milions.

Aquestes xifres indiquen, segons ha explicat l'autora de l'estudi, l'economista Elisenda Paluzie, que el superàvit de la Seguretat Social espanyola que s'ha dotat els últims anys ha estat 'a costa' de les contribucions dels treballadors i empresaris catalans.

Els càlculs que determinen un superàvit acumulat durant el període estudiat o dotació acumulada d'un fons de reserva de 13.097 milions en el cas d'una Catalunya independent està calculat en base al model de flux monetari, un criteri de càlcul que comptabilitza les dades a partir de la persona o empresa resident en el lloc on es fa efectiu el pagament. Si el càlcul es fa en base al model de flux de benefici, on la comptabilització es fa en base al lloc de residència del beneficiari final.

Així, el dèficit segons el model de flux monetari, que es comptabilitza pel lloc de residència del contribuent, o en es fa efectiu el pagament, indica un superàvit acumulat de 13.097 milions entre el 2004 i el 2007, mentre que amb el criteri de benefici, on es té en compte el lloc de residència del beneficiari final, el dèficit acumulat seria de 12.324 milions, l'1,6% del PIB.

Alta taxa d'ocupació

Els motius que determinen que estructuralment Catalunya tingui un superàvit a la Seguretat Social és com a conseqüència de què la taxa d'ocupació catalana, és a dir, el nombre de persones que treballen i cotitzen, és més elevada que la taxa d'ocupació del conjunt de l'estat espanyol.

Així, la taxa d'ocupació catalana el 2008 era del 57,5% mentre que el 2007 va ser del 58,41%. A l'estat espanyol, la taxa d'ocupació el 2008 va ser del 53% mentre que el 2007, abans d'esclatar la crisi, va ser del 54%. És a dir, amb l'impacte de la crisi, a Catalunya la taxa d'ocupació va caure l'1,5% entre el 2007 i el 2008, i a l'estat espanyol la contracció d'aquesta taxa va ser de l'1,9%.

López Tena ha manifestat que amb aquest estudi es desmenteix les afirmacions de determinats polítics que asseguren que una Catalunya independent no podria pagar les seves pensions.

'Deixin de robar-nos'

El president del CES ha dit que l'objectiu de l'estudi no és res més que fer una fotografia de la realitat de les relacions econòmiques en l'àmbit de la Seguretat Social. López Tena ha afegit que en cap cas l'objectiu de l'estudi es 'intentar' convèncer als ciutadans o polítics espanyols que deixin de 'robar-nos' en l'àmbit de les pensions o de 'reformar' la Seguretat Social, atès el caràcter independentista del CES.

D'altra banda, Paluzie i López Tena han coincidit que amb una Catalunya independent i una seguretat social pròpia, aquest superàvit de més de 13.000 milions es podria destinar a baixar un 25% les cotitzacions de les empreses a la Seguretat Social, tot 'un estímul' en moments de crisi, ha dit López Tena, o a incrementar les jubilacions dels pensionistes o també a engreixar el fons de reserva per 'garantir' el futur del sistema de la seguretat social catalana.

Esquerra inicia el procés d’elecció del candidat a les eleccions al Parlament de Catalunya

La Permanent Nacional d’Esquerra ha acordat formalment iniciar el procés d’elecció del candidat d’Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya, quan es compleix just un any de la nova direcció del partit, sorgida arran del Congrés Nacional del 14 de juny passat. En aquest sentit, el secretari general d’Esquerra, Joan Ridao, ha qualificat el balanç com a ‘prou positiu’, ja que ‘en els darrers mesos hem anat donant resposta satisfactòriament als interrogants que van quedar oberts després del Congrés’. Per aquest motiu, ‘podem dir que quan més temps passa més legitimats ens sentim’, ha assegurat el dirigent independentista,‘el partit ha anat a millor en tots els seus aspectes’.

Ridao ha recordat que fa pocs dies es va tancar un repte important, les eleccions al Parlament Europeu, amb un ‘resultat que consolida la nostra representació i la pertanyença al grup de l’Aliança Lliure Europea i que, alhora, constitueix un bon punt de partida per la represa del partit en el futur més immediat’.

El dirigent independentista ha reiterat el compromís que va adquirir públicament fa un any la direcció d’Esquerra d’’incorporar totes les sensibilitats que vulguin sumar en aquesta nova etapa’, motiu pel qual en les darreres setmanes s’han mantingut reunions i contactes per tal d’integrar ‘com més gent millor’ a l’Executiva. ‘Aquest fet, juntament amb què s’hagi aclarit definitivament qui ha de ser presumiblement el futur candidat a les eleccions’, ha dit Ridao,‘obre un nou escenari de cohesió interna, que ens permet afrontar amb il·lusió i optimisme els reptes del país i del partit’.

‘Com que són molts els reptes que, en les properes setmanes, marcaran el futur de Catalunya’, ha explicat Ridao, ‘la Permanent ha decidit mobilitzar al màxim la direcció del partit per anar trepitjant territori’ i explicar la feina feta durant aquest any i preparar els reptes més immediats, entre d’altres, les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

En aquest sentit, ha anunciat l’obertura del procés d’elecció del candidat per als comicis catalans. Ridao ha recordat que el president del partit, Joan Puigcercós, ha expressat ja la seva voluntat de presentar precandidatura i iniciar el procés de recollida de signatures tal com marca l’article 64 dels vigents estatuts del partit. El dirigent independentista ha apuntat que per poder ser acceptada la candidatura hi ha tres vies: el suport d’un terç de membres de l’Executiva, d’un 25% de consellers nacionals o d’un 10% de la militància. A més, també ha afegit que si després d’iniciar el procés hi ha un sol precandidat serà el Consell Nacional qui el ratifiqui i, en cas contrari, caldrà recórrer a un procés d’eleccions. El vicesecretari general de Coordinació Interna i Acció Electoral, Eduard López, ha apuntat que el procés s’inicia ja ‘per tenir prou temps per preparar internament, en tots els àmbits del partit, i també a l’opinió pública i poder concórrer a les eleccions amb totes les garanties’.

Ridao preguntarà a Salgado sobre el futur del finançament

D’altra banda, Ridao ha anunciat que dimecres al matí, durant la sessió de control al govern espanyol, preguntarà a la ministra Salgado al voltant del futur model de finançament i la situació generada després que fes pública la xifra de 9.000 milions d’euros que l’Estat aportarà al nou sistema de finançament autonòmic. En aquest sentit, el secretari general ha reiterat que la xifra és‘inacceptable’ i que ‘no hi ha hagut cap millora apreciable en mesos’.

El dirigent independentista ha lamentat que ‘portem un any donant voltes a la mateixa rotonda, amb terminis, ball de xifres i promeses incomplertes de tota mena’. Tant la Generalitat de Catalunya com els catalans ‘mereixen més respecte i menys frivolitat’, ha reclamat. Ridao ha recordat que ‘el 15 de juliol ens veurem les cares, si la proposta no és bona que es pregunti Zapatero amb què compta per acabar la legislatura i, per començar, per aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat de l’any que ve i preparar la presidència europea’.

Alea iacta es

El 10 de gener de 49 aC, Cèsar va travessar el riu Rubico juntament a la legió XIII geminada: començava la segona guerra civil romana. L’ historiador romà Cayo Suetoni Tranquil diu que abans de creuar el riu, Cèsar dubta per un moment i després de pronunciar la frase “Alea iacta es” (La sort esta feta), va donar l’ordre de travessar el riu. Cèsar era conscient que aquell ordre suposava l’ inici d’ una guerra civil i ja no hi havia camí de tornada.

Sempre a la vida de cada persona existeix un Rubico que travessar, existeix un moment que ens obliga a prendre decisions fonamentals per la nostra vida.

Ara es Esquerra, ara som nosaltres que estem davant del riu Rubico.

Els resultats de les eleccions europees tenen mùltiplex claus de lectura i conviden a algunes reflexions:

1) No es veritat que tots els governs han perdut les eleccions a causa de la crisis econòmica. Només els governs d’esquerres han perdut; on governa la dreta tots els governs han sortit reforçats. Això evidentment val també pel nostre govern de la Generalitat. La crisis no ho explica tot, tal i com el PSOE vol fer entendre.

2) El PSC s’ha quedat definitivament sense discurs. Tota la seva estratègia electoral en els últims anys es basava en dos eixos: la por a que tornés el PP (Si tu no vas ells tornen) i la conveniència que guanyés Zapatero perquè era la millor opció per a Catalunya (Si guanya Zapatero, guanya Catalunya). El discurs era d’una simplicitat brutal i sense possibilitats de matisos: entre Aznar i Zapatero, tu decideixis. Per anys aquest discurs ha funcionat força be en quant es donava per descomptat que Zapatero tenia un tarannà mes simpàtic cap al catalanisme respecte a l’ anticatalanisme del PP. El PSC podia amagar l’eix catalanista donant-li prioritat a l’eix esquerra – dreta. A Zapatero se li perdonava qualsevol incompliment perquè l’alternativa era pitjor. Diumenge els ciudatans catalans han tombat aquesta estratègia socialista.

3) Es l’hora de tancar carpetes. No podem, no volem acceptar mes els incompliments del govern espanyol. El finançament, els traspassos previstos a l’Estatut, els aeroports, les beques, el finançament de la llei de dependència, tots això no es pot eternitzar. La gent està cansada i preocupada per la crisis econòmica. No podem, no volem acceptar aquest continuo estira i arronsa al qual ens sotmet l’ Estat espanyol quan només li demanem complir allò que ells mateix han aprovat a les Corts espanyoles. Com a país no ens podem permetre passar pel mateix procés que hem patit per aprovar l’Estatut. El govern de Catalunya, amb el seu President al capdavant, ha de plantar-se: o s’arriba a un acord satisfactori ben aviat o el temps de les negociacions s’esgota. No es pot negociar fins l’infinit.

4) Cal obrir un nou horitzó per Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha estat el motor del canvi: som nosaltres els que hem posat sobre la taula, la legislatura passada la necessitat de la reforma de l’Estatut; som nosaltres que hem defensat la nostra llengua i cultura; som nosaltres que hem ajudat les empreses catalanes a internacionalitzar-se per dependre cada vegada menys del mercat espanyol; el pacte nacional d’educació, el pacte nacional d’immigració, el desplegament mes important en la historia del nostre país dels drets socials dels ciudatans, tot això es fruit del treball i esforç de les nostres Conselleries. S’ha treballat molt i bé, però tot això no es suficient. Necessitem un horitzó com país; la política entesa com gestió va be només per qui no sent la necessitat d’ anar mes enllà i accepta l’ “estatus quo”. Es la política del “no fer soroll”, dels petits passos i del peix al cove que ens ha portat a no poder donar la resposta adequada als nostres conciutadans, just ara quan més ho necessiten degut a la crisi econòmica.

5) Ara necessitem lluitar pel concert econòmic. Es evident que la via estatutària i el finançament pactat no serveixen per resoldre les necessitats dels nostre conciutadans; l’espoli fiscal no podem partir-lo mes temps. Estem davant el Rubico i sabem que per conquerir Roma, per conquerir el benestar dels catalans tenim que creuar el Rubico. Les bases que han regit el pacte del segon tripartit ja no son suficients per respondre als reptes que tenim com país; tenim que anar mes enllà perquè no hi ha govern amic a Madrid que ens doni el que necessitem: o anem a conquerir Roma o ens quedarem simplement com governadors de la Gàl·lia. Això ho saben nosaltres, però també el PSC i CIU. Però encara mes important es que milers de catalans volen fer un pas endavant. Per un instant podem dubtar com ho va fer Cèsar, però al final tots sabem que junts hem de creuar el Rubico. Alea iacta es.

Iván Faccia

Espanya ens roba l'aeroport

Ja està tot preparat per seguir amb l'espoli del nostre país. El dimarts 16 tots, o quasi tots, voldran fer-se la fotografia a la inauguració de la nova terminal (T1) de l'aeroport del Prat amb què Rodríguez Zapatero traurà pit per la forta inversió generada. La prèvia ja l'hem tingut aquest diumenge amb l'especial sobre l'aeroport que ha editat el grup Godó.

A la primera pàgina vèiem una 'brillant carta del ministre de Foment, José Blanco' un exultant decàleg d'intencions amb un full de ruta per explicar les meravelles que el govern espanyol té previst fer en els propers mesos.

Una carta de publicitat electoral en tota regla per donar cobertura a l'espoli fiscal permanent que ens confirma l'incompliment del finançament fixat per l'Estatut i la previsible retallada del Constitucional espanyol.

La carta ens parla de la nova terminal, la T1, moderna i sensacional, però pagada amb els nostres diners. Però no podem oblidar que ens manca el més important, la gestió, que continua quedant en mans de Madrid.

L'aeroport ens recorda l'esforç fet per portar l'alta velocitat fins a la frontera amb França. Amb els nostres diners, però amb un retard històric, quasi vint anys desprès de la connexió entre Sevilla i Madrid. En la mateixa carta, Blanco dóna per fet l'acord per finançar l'estació de la Sagrera a Barcelona i el del traspàs de Rodalies. Això sí, dels diners necessaris per dur-ho a terme res de res.

I per si no n'hi havia prou, dóna per fet el corredor mediterrani, una infraestructura reclamada des de fa molts anys per la que cap govern espanyol ha tingut mai el més mínim interès. Per acabar, referma el seu compromís i del govern de Rodríguez Zapatero amb Catalunya. Tot plegat un cúmul de despropòsits per intentar convèncer-nos de com de meravellós és formar part d'aquesta mare pàtria que ens acull.

Que no ens enganyin més, ja en tenim prou de malabarismes i d'espolis. Volem exercir els nostres drets, volem gestionar els nostres aeroports, les nostres infraestructures i els nostres diners. Volem decidir per nosaltres mateixos. Que un aeroport no ens faci oblidar els nostres drets.

directe.cat