El promotor de la marxa 10mil a Brussel·les ho argumenta pel rebuig dels diputats convergents a la ILP sobre la independència · Vol ajudar a bastir 'una opció electoral que posi per davant la independència de Catalunya'
El promotor de la marxa independentista 10mil a Brussel·les Enric Canela anuncia avui que s’ha donat de baixa de CDC ‘amb tristesa i neguit’ després del vot negatiu dels diputats convergents a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per convocar un referèndumd’autodeterminació. Canela, un històric de CDC amb vint-i-cinc anys de militància, creu que el comportament del seu ja expartit ‘només es correspon al d’un partit catalanista que treballa per assolir el reconeixement nacional però no l’Estat propi’.
Canela, professor de la UB, anuncia que la seva prioritat política a partir d'ara passa per ‘ajudar a què es basteixi una opció electoral, quan més àmplia millor, que posi per davant i com a prioritat la independència de Catalunya’. Preguntat a la seva pàgina del Facebook sobre si s’apuntaria aReagrupament, ho nega rotundament: ‘Jo no sóc de Reagrupament, de fet no sóc de res. Ara només del moviment 10Mil’, per bé que també afirma: ‘Simplement no m'hi veig per ara. Crec que tampoc faria cap favor al sistema. No ho sé. Com has vist no m'agraden les decisions precipitades’.
CDC s'ha definit
Canela, segons exposa en un apunt al Bloc Gran del Sobiranisme, aspirava a què CDC fes un tomb sobiranista en breu, però creu que la negativa dels seus diputats a la ILP ha marcat un abans i un després. ‘Confiava que dins l’ambigüitat característica de CDC prevaldria el sentiment nacional i la coalició seria favorable a l’admissió a tràmit de la ILP. No ha estat així, raons tindrà la direcció de la Federació per haver acordat aquest vot en contra’, es lamenta. ‘Certament CDC lluita per una llengua vehicular i uns símbols, però sense el poder de l’Estat, en un món globalitzat, no existeix cap esperança de perdurabilitat’, rebla.
Exposa que se’n va de la Casa Gran del Catalanisme ‘sense cap rancúnia, sense animadversió i amb la sensació de deixar amics amb els que tinc moltes coses en comú, però que no tenen col·lectivament la mateixa prioritat que jo’.
El Parlament, sucursal del TC
Rebutja els arguments tècnics que ha donat el Parlament per avortar la ILP: ‘Tinc perfectament clar que el vot afirmatiu a la ILP no és un tema de caire estrictament jurídic sinó polític i crec que amb la seva decisió la Mesa del Parlament ha esdevingut una sucursal del Tribunal Constitucional tot assumint una funció que en cap cas li correspon com és la de determinar la constitucionalitat dels expedients que tramita’.
És conscient que CDC empra un discurs pragmàtic i economicista, per bé que també li reclama que vagi ‘més enllà en la defensa dels valors nacionals’. Rebutja la idea que primer s’ha de garantir la bona marxa econòmica del país abans que marcar fites independentistes: ‘Alguns poden argumentar que primer l’economia, que cal redreçar el país. No hi estic d’acord, sense la total capacitat de decidir mai no serem amos dels nostres recursos’.
Canela demana al conjunt de la classe política catalana que defineixi clarament quins objectius nacionals pretén assolir: ‘Crec que per davant de tot ha d’haver una claredat política sobre quins són els objectius nacionals i, lamentablement, no hi és. És el punt que ens separa i que per a mi és prioritari, la lluita per la sobirania nacional plena i no pel mer reconeixement nacional. No puc romandre en una formació política que no explicita i inclou en el seu programa que vol que Catalunya sigui un Estat lliure’.
Punt de no retorn
El país viu un moment clau per independitzar-se o per homogeneïtzar-se dins de l’Estat espanyol, segons Canela: ‘No us enganyeu ni deixeu que ens enganyin. Això queda perfectament explicat per la teoria de les catàstrofes del matemàtic francès René Thom. Estem a punt de sobrepassar el punt de bifurcació, el punt de no retorn. Cal sortir urgentment de l’Estat espanyol. O en sortim ja o perdrem la Nació (...). Estem immergits en una crisi econòmica que no seria ni de ben lluny tan profunda si fa uns quants anys haguéssim estat senyors del nostre destí. N’estic ben segur’.
directe.cat
