Si la pinça birmana consisteix a masturbar a la parella amb els peus, una tècnica de plaer més, la pinça espanyola, el contrari del plaer, és l'art de fer mal als teus rivals i necessita de complicitats a dues bandes. La pinça espanyola ha guanyat popularitat des de l'arribada al poder de Rodríguez Zapatero però és una pràctica habitual des de fa molts anys per part dels governs espanyols de torn.
La pinça espanyola és l'art de dividir els teus rivals, en aquest cas concret en dividir les forces polítiques catalanes, intentant oferir a cadascuna el que volen sentir, a canvi dels honors mediàtics pertinents. Durant la tramitació de l'Estatut, la pinça espanyola va caure sobre CiU i Artur Mas. La pinça feta a Mas en la seva trobada a la Moncloa amb Zapatero es va vendre com un èxit sense precedents. Només cal recuperar els diaris d’aquells dies, però avui sabem que era un gran engany i fins i tot el mateix lider de CiU ho ha reconegut.
Tenim molts més exemples, unes vegades la pinça ha estat per a CiU, altres per a ICV i altres per a ERC. Divideix i guanyaràs, i d'aquesta manera tots plegats hem donat sempre avantatge als governs espanyols.
Desprès de l'operació Estatut, ara toca operació finançament. Per part del govern Zapatero és en plena etapa final i cal tornar a dividir a les forces polítiques catalanes. Prèviament hem vist un intens desgast a base de multituds d'incompliments que formen part de l'estratègia de buscar la desesperació de l'adversari perquè davant la gana, qualsevol cosa és bona.
I ara estem davant la part final, el model de finançament ja és tancat, el model queda lluny del finançament que preveu l’Estatut i de la promesa de Zapatero d'estar per sobre la mitjana espanyola però sobretot quede lluny de que el model no redueix l'espoli fiscal.
Encara falta l'Artur Mas de torn i volen que sigui ERC qui exerceixi aquest paper. Per això la pinça espanyola aquest cop va dirigida als republicans perquè necessiten que ERC avali el model. Necessiten que CiU es reforci a costa dels republicans i, per això, alguns mitjans de comunicació aplaudeixen la suposada fermesa de CiU que planta cara de cara alhora que permet que els socialistes aprovin el primer tràmit dels pressupostos. Els mateixos mitjans pressionen perquè ERC accepti el model encara que sigui dolent, que ho és.
D'aquesta manera es garantiria la continuïtat d’un govern de progrés sense recursos que s'acabaria enduent per davant els republicans, els únics compromesos amb la independència com a objectiu polític. Un element més per convertir els republicans en els destinataris bàsics d'una pinça espanyola, que a diferencia de la birmana garanteix dolor i de veritat. Que sapiguem els catalans no som masoquistes, preferim el plaer i la felicitat al dolor.
directe.cat
