Aquesta setmana hem publicat diferents informacions sobre el descontrol econòmic de la Xarxa Audiovisual local (XAL), un òrgan que depèn de la Diputació de Barcelona i que dóna fortalesa a l'entramat comunicatiu del PSC.
Les informacions són extretes de l'informe de la Sindicatura de Comptes sobre la XAL, un informe que tot i ser públic ha estat silenciat per una bona part dels grans mitjans de comunicació, una mostra més de com exerceix el poder la direcció del PSC.
Les irregularitats són diverses: pagar impostos per beneficis inexistent -i no per una xifra petita- al declarar beneficis de més de 900.000 € quan la sindicatura certifica pèrdues de més de 5 MEUR, nomenaments que no han respectat el procediment administratiu, acords de milers d'euros sense publicitat, adjudicacions que han negat la pública concurrència, favoritismes a empreses com Lavínia -denunciats pel mateix Quim Monzó al seu article a La Vanguardia, en referència al brutal cost del bloc de l'alcalde Hereu- o el desorbitat contracte amb aquesta mateixa empresa per gestionar el digital de la Diputació de Barcelona ens haurien de fer reflexionar.
I un punt encara més greu, l'informe compta amb tres vots particulars contraris, precisament per part dels síndics nomenats a proposta del PSC i ICV. Casualitat? En tenim dubtes, sobretot per la gravetat dels fets denunciats, que han comportat un silenci total per part d'alguns dels principals mitjans de comunicació i per part de la mateixa Presidència de la Diputació de Barcelona, que ha evitat fer cap valoració. La ciutadania es mereix una disculpa i una explicació.
Per què aquest silenci? Com és possible que passi això en democràcia? Per molt menys, fins i tot per mentides publicades, d'altres han estat condemnats mediàticament. Segurament la manca d'alternança política ens algunes institucions públiques afavoreix aquesta mena d'actuacions despòtiques per part del PSC. 30 anys sense alternança comporten vicis inconfessables.
directe.cat
