dimarts, 30 de juny de 2009

De qui és la culpa...

Malgrat que el nostre país sofreix doblement la crisi, naltros seguim aguantant. I la patim doblement. Perquè si hem de soportar la mateixa crisi que la resta del món, a més, els catalans i les catalanes hem d'aguantar la qüestió del finançament del nostre País.

Però la qüestió del finançament té encara una un doble filó. Per un costat els euros necessaris per a que el govern del nostre país pugue ajudar als catalans i catalanes que es queden sense feina, pugue seguir fent escoles, pugue seguir ajudant a la gent gran, pugue seguir fent hospitals, pugue seguir protegint-mos,... Perquè el govern del nostre país pugue continuar liderant la construcció de Catalunya, perquè lo nostre país és un país en construcció: Socialment perquè cada dia som més i la llengua ha de servir per cohesionar; Econòmicament, perquè el nostre mercat és Europa i no Madrid, i encara hem de passar per Madrid per anar a Europa; i Políticament, perquè l'Estat on estem no ens vol, no ens deixa decidir, i només mos escanya, i ha fet de "l'anar contra Catalunya", i contra els catalans i les catalanes, un recurs política i econòmicament rendible.


I aquí recau la segona qüestió del finançament del nostre país, què a més de la crisi econòmica mundial i la manca de finançament de la Generalitat, la gent que vivim a Catalunya, hem d'aguantar el dèficit fiscal. Un robatori anual que Espanya perpetra contra Catalunya en concepte d'una malanomenada solidaritat. I què vol dir això? Què de tots los impostos que paguem, quan comprem qualsevol cosa i paguem IVA, amb la seguretat social, amb la declaració de la renda, etc de tots estos impostos que paguem a l'Estat, gairebé 3.000 euros cada any, de cadascun de natros, se'n van a Madrid i no tornen.


Això fa que del que produim Catalunya, quan la mitjana espanyola és 100, naltros produim 121, una vegada hem pagat els impostos i veiem el que ens tornen, ens quedem al voltant de 90. Això és el dèficit fiscal.

Zapatero ha posat el 15 de juliol com a data, però la qüestiò no és només soltar quatre claus, la qüestió passa per reduir el dèficit fiscal, esperant que aviat puguem gaudir del concert econòmic dels bascos i navarresos. Si el país té els problemes que té, és culpa en gran mesura, del que fan, amb els catalans i les catalanes, els governs de Madrid, ara amb Zapatero. Una part dels problemes del país venen per la crisi, però que la crisi sigué més forta o menys, depen de la capacitat de reacció que tinguem, i sense finançament i amb un dèficit fiscal que fa 23 anys que dura, poca cosa hi podem fer, i la culpa la tenen a Madrid.


Espero, (potser sóc il.lús) que els 25 diputats del PSC, si el dia 15 de juliol no hi ha el millor pacte de finançament que permet l'Estatut (retallat per Mas i Zapatero), plantin cara al PSOE, sinó tots els catalans i catalanes que els van votar que els hi demanin explicacions, de perquè defensen Espanya enlloc de Catalunya, en definitiva de perquè estos 25 defensen Zapatero enlloc de defensar a tota la gent de Catalunya...

Josep Maria Sáez Pujol