El 10 de gener de 49 aC, Cèsar va travessar el riu Rubico juntament a la legió XIII geminada: començava la segona guerra civil romana. L’ historiador romà Cayo Suetoni Tranquil diu que abans de creuar el riu, Cèsar dubta per un moment i després de pronunciar la frase “Alea iacta es” (La sort esta feta), va donar l’ordre de travessar el riu. Cèsar era conscient que aquell ordre suposava l’ inici d’ una guerra civil i ja no hi havia camí de tornada.
Sempre a la vida de cada persona existeix un Rubico que travessar, existeix un moment que ens obliga a prendre decisions fonamentals per la nostra vida.
Ara es Esquerra, ara som nosaltres que estem davant del riu Rubico.
Els resultats de les eleccions europees tenen mùltiplex claus de lectura i conviden a algunes reflexions:
1) No es veritat que tots els governs han perdut les eleccions a causa de la crisis econòmica. Només els governs d’esquerres han perdut; on governa la dreta tots els governs han sortit reforçats. Això evidentment val també pel nostre govern de la Generalitat. La crisis no ho explica tot, tal i com el PSOE vol fer entendre.
2) El PSC s’ha quedat definitivament sense discurs. Tota la seva estratègia electoral en els últims anys es basava en dos eixos: la por a que tornés el PP (Si tu no vas ells tornen) i la conveniència que guanyés Zapatero perquè era la millor opció per a Catalunya (Si guanya Zapatero, guanya Catalunya). El discurs era d’una simplicitat brutal i sense possibilitats de matisos: entre Aznar i Zapatero, tu decideixis. Per anys aquest discurs ha funcionat força be en quant es donava per descomptat que Zapatero tenia un tarannà mes simpàtic cap al catalanisme respecte a l’ anticatalanisme del PP. El PSC podia amagar l’eix catalanista donant-li prioritat a l’eix esquerra – dreta. A Zapatero se li perdonava qualsevol incompliment perquè l’alternativa era pitjor. Diumenge els ciudatans catalans han tombat aquesta estratègia socialista.
3) Es l’hora de tancar carpetes. No podem, no volem acceptar mes els incompliments del govern espanyol. El finançament, els traspassos previstos a l’Estatut, els aeroports, les beques, el finançament de la llei de dependència, tots això no es pot eternitzar. La gent està cansada i preocupada per la crisis econòmica. No podem, no volem acceptar aquest continuo estira i arronsa al qual ens sotmet l’ Estat espanyol quan només li demanem complir allò que ells mateix han aprovat a les Corts espanyoles. Com a país no ens podem permetre passar pel mateix procés que hem patit per aprovar l’Estatut. El govern de Catalunya, amb el seu President al capdavant, ha de plantar-se: o s’arriba a un acord satisfactori ben aviat o el temps de les negociacions s’esgota. No es pot negociar fins l’infinit.
4) Cal obrir un nou horitzó per Catalunya. Esquerra Republicana de Catalunya sempre ha estat el motor del canvi: som nosaltres els que hem posat sobre la taula, la legislatura passada la necessitat de la reforma de l’Estatut; som nosaltres que hem defensat la nostra llengua i cultura; som nosaltres que hem ajudat les empreses catalanes a internacionalitzar-se per dependre cada vegada menys del mercat espanyol; el pacte nacional d’educació, el pacte nacional d’immigració, el desplegament mes important en la historia del nostre país dels drets socials dels ciudatans, tot això es fruit del treball i esforç de les nostres Conselleries. S’ha treballat molt i bé, però tot això no es suficient. Necessitem un horitzó com país; la política entesa com gestió va be només per qui no sent la necessitat d’ anar mes enllà i accepta l’ “estatus quo”. Es la política del “no fer soroll”, dels petits passos i del peix al cove que ens ha portat a no poder donar la resposta adequada als nostres conciutadans, just ara quan més ho necessiten degut a la crisi econòmica.
5) Ara necessitem lluitar pel concert econòmic. Es evident que la via estatutària i el finançament pactat no serveixen per resoldre les necessitats dels nostre conciutadans; l’espoli fiscal no podem partir-lo mes temps. Estem davant el Rubico i sabem que per conquerir Roma, per conquerir el benestar dels catalans tenim que creuar el Rubico. Les bases que han regit el pacte del segon tripartit ja no son suficients per respondre als reptes que tenim com país; tenim que anar mes enllà perquè no hi ha govern amic a Madrid que ens doni el que necessitem: o anem a conquerir Roma o ens quedarem simplement com governadors de la Gàl·lia. Això ho saben nosaltres, però també el PSC i CIU. Però encara mes important es que milers de catalans volen fer un pas endavant. Per un instant podem dubtar com ho va fer Cèsar, però al final tots sabem que junts hem de creuar el Rubico. Alea iacta es.
Iván Faccia
