Com pot ser que un club o empresa amb un deute de més de 500 milions d'euros tingui la capacitat de gastar-se uns altres 300 milions? Quin és l'exemple que aquesta actitud del president del Madrid dóna a la societat en plena crisi?
D'on surten les misses per pagar 95 milions d'euros, més sous i impostos per un jugador de futbol? El president d'ACS i del Reial Madrid, Florentino Pérez, ha tornat amb actituds dignes de la màfia. És evident que tots aquest diners pagats no són clars. El president del Madrid no els regala sinó que els cobrarà amb interessos d'usura, com ja va fer en la seva primera etapa a l'equip de la capital espanyola.
En qualsevol empresa, una situació financera com la del Madrid, el València i altres equips de la lliga espanyola, els representaria entrar en fallida i la seva liquidació empresarial. Però com que el Madrid i altres representen l'orgull espanyol tant si mana Zapatero o Rajoy, aquí val tot. La cultura del 'pelotazo' ja forma part de l'estil espanyol de fer les coses.
Fins i tot en el futbol paguem les nostres maneres de fer. No ens perdonen que en una final on juga el Barça Espanya no hi sigui representada encara que hi enviïn el president del govern o el rei dels espanyols. La resta del món es pregunta, com és que no hi ha banderes espanyoles? Aquesta pregunta li han fet al mateix president del govern espanyol, i això no ho poden suportar.
Per això, l'objectiu de la Federació Espanyola de Futbol i, per assimilació, de la UEFA és que el FC Barcelona no jugui la final de la Champions l'any vinent. No suportarien una final al Bernabéu i a sobre amb el Madrid, en un estadi ple de senyeres i banderes independentistes. Seria una burla inacceptable i, per tant, s'han posat mans a l'obra per impedir-ho.
Mentre l'emprenedor, la bona feina i l'esforç és castigat sense finançament, el Reial Madrid i altres tenen l'aixeta del diner oberta per seguir fent barbaritats amb 'pelotazos' inclosos. Encara no entenem com no hi ha més desafectes amb l'Estat espanyol, no només és un mal negoci, sinó també una vergonya a nivell mundial.
Col·lectiu 2014
