Alguns encara no s'han adonat, però si Espanya ens estimés ni que fos una engruna, no faria el que ha fet amb el fons fotogràfic d'Agustí Centelles. Per una simple lleialtat institucional no faria l'estraperlo amb el Govern de la Generalitat de Catalunya. Només es pot entendre l'actuació del ministeri espanyol des de l'òptica que, per ells, Catalunya no és de fiar. Per ells, Catalunya no és Espanya. Som la darrera colònia que els queda.
El Ministeri de Cultura espanyol no ha jugat net. I ho saben i hi han hagut complicitats catalanes en aquest espoli. Ni que sigui per dignitat, l'exeurodiputat de CiU i actual Director General de Cinematografia, Ignasi Guardans no pot restar callat davant d'aquest espoli, i el PSC no s'ho pot mirar cegament.
Mentre encara esperem que ens retornin de l'arxiu de Salamanca el material requisat a milers de ciutadans catalans per la força de les armes, vénen amb deslleialtat institucional i s'emporten un dels arxius fotogràfics més importants del segle XX, un espoli que tornaria a la tomba al mateix Agustí Centelles.
Com va fer amb el patrimoni de Salvador Dalí, el govern espanyol ha aprofitat la força d'un Estat i la seva hisenda per a pressionar als hereus del fotògraf. I ho fan amb molts més casos que no arriben a la llum pública: grans empreses, grans fortunes, hereus d'artistes de renom internacionals poden pagar els seus impostos amb obres d'art, cada any l'Estat rep centenars d'obres d'art per aquesta via. Ben poques -per no dir cap- tornen als seus llocs de vinculació si es tracta de Catalunya. O si venen ho fan en condicions draconianes.
És el cas de la Fundació Dalí, un exemple clar de conquesta i espanyolització d'un geni -i com a tal geni, controvertit, només faltaria. Avui la fundació que porta el nom del geni empordanès és un exemple clar de conquesta moderna dels territoris, una espoliació estil segle XX, que pel que es veu no té aturador.
Si fóssim Estat, això no hagués passat, ni tan sols s'haguessin barallat el Govern de la Generalitat i els hereus d'Agustí Centelles. L'arxiu Centelles seria al nostre país i tots, inclosa la família, seríem molt més feliços. Malauradament com a colònia ens toca seguir patint.
directe.cat
