Primer va ser un editorial conjunt dirigit per 'La Vanguardia' i 'El Periódico', després el Cercle d'Economia, a continuació els Amics del País que presideix Miquel Roca i, en darrera instància, el President Montilla. Tots ells han sortit en defensa de l’Estatut, retallat amb la complicitat o el silenci d’ells mateixos, que ara defensen hipòcritament a favor de l'autonomia.
Tot plegat sembla una sortida a la desesperada per evitar la fi de l'autonomisme que l’Estat espanyol ha volgut liquidar. Defensen el model autonòmic perquè saben que és la manera de no canviar massa coses i així poder continuar amb el negoci de la dependència. Els fa pànic el final d'etapa i de model. Saben que la gent ja no es conforma amb la dependència, que la gent vol arriscar i demana ambició per dirigir aquest país, fent-ho des de la plena llibertat de decidir.
Per sort nostra, Espanya no es creu el seu propi model autonòmic i no escoltarà els autonomistes que desesperadament intenten salvar-se. Malgrat tot, més tard o més d’hora els autonomistes se n'adonaran i no tindran més remei que triar, dependència o independència.
Carles Castro analitzava aquest diumenge els resultats de les consultes sobre la independència del 13-D en un article a 'La Vanguardia' on afirmava que els vots independentistes eren molts més dels que hi van participar. Castro recomanava al govern espanyol que tingués en compte, i molt seriosament, el resultat del 13-D. Augurava que si en una consulta per la independència la participació arribava a la mitjana de les darreres eleccions celebrades al nostre país (63%), el sí podria arribar a més del 40%, una xifra molt semblant al resultat del primer referèndum celebrat al Quebec.
Mai com ara els independentistes han estat tan a prop d'aconseguir ser majoria, són molts més dels que pensem. El que cal és treballar des de la unitat, no ens podem perdre en discussions intranscendents i en lideratges de curta volada. Primer el país, després el model. Qui no ho entengui li està fent un flac favor al país i al seu procés pel dret a decidir. És hora que els dirigents polítics i els seus partits manifestin obertament quins són els seus plantejaments, o insistir en salvar un Estatut ja mort o fer un pas endavant i superar el model actual. La ciutadania vol saber, i té dret a saber, què volen els seus polítics. Davant les properes eleccions nacionals toca parlar clar.
directe.cat
