dissabte, 22 d’agost del 2009

Cultura del subsidi

Un cop més l’encantador de serps de Rodríguez Zapatero ha tornat a guanyar la partida: va anunciar a bombo i plateret unes ajudes per les persones més necessitades, a l’estil de l’anunci dels famosos 400 euros, una jugada que li ha tornat donar l’agost mediàtic malgrat que després s’ha vist que tot plegat era una mitja estafa, les ajudes han arribat a ben poca gent i toca a la Generalitat i les administracions autonòmiques pagar els costos dels cursos que hauran de fer els suposats beneficiaris.

Un cop més ens ha faltat capacitat de reacció: en lloc de parlar clar i exigir mesures reals, ens hem perdut amb falses declaracions. Aquesta manera de fer d’Espanya, el foment de la cultura del subsidi, és totalment contraria a l’esperit dels catalans, emprenedors, solidaris, esforçats. Espanya ens vol adormits, mentre els problemes reals segueixen estant a sobre dels ciutadans d’aquest País.

Vam patir un macabre procés en el tema del finançament, i si algú fes un llibre recollint les declaracions del polítics durant l’any de retard que ha trigat l'Estat en aplicar el model, seria sens dubte un èxit de vendes que deixaria a molts en ridícul, però que sens dubte tindria un clar guanyador, Espanya i els seus dirigents. Ells no van patir gens, ells no tenien cap pressa i la classe política catalana va tornar patir, amb la unitat trencada, les eternes discussions entre nosaltres. Per acabar-ho d'adobar, després de tantes baralles a data d’avui el model no ens treu de la misèria.

Però es veu que no estem prou escarmentats i novament tornem a caure en el mateix error, en aquest cas sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Espanya ho té clar, ells no tenen pressa, tot consisteix en fer bullir l’olla i provocar la pèrdua dels nervis a la classe política catalana i altre cop ho estant aconseguint. Ho hem vist aquests dies amb declaracions en tots el sentits, contradictòries dins els mateixos partits, sobretot entre els que tenen majoria per avançar nacionalment, dirigents de CiU i ERC contradient-se flagrantment i al contrari, el PP i el PSC tenint-ho clar: les seves contradiccions, que les tenen i són ben greus, es queden a casa.

No ens calen declaracions, algú te dubtes que el TC retallarà l’Estatut? Cal recordar que és un estatut que ja va escapçar el tràmit parlamentari, amb la col·laboració d’alguns partits del país? Espanya no vol solucionar res, Espanya vol continuar igual, ho ha fet amb el finançament i ara ho farà amb l’Estatut. Vist el panorama, ens toca fer un pensament. Espanya és un mal negoci i ja no és cap solució... a què esperem?

directe.cat