Aquest diumenge el diari El País ens avançava per on anirà la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut, confirmant el que molts altres ja havien avançat: fins i tot el mateix José Blanco advertia que l’Estatut estava al límit. Si tenim en compte que l’actual text estatutari ja va patir les retallades pactades per PSOE-PSC, ICV i CiU, que va deixar en un no-res l’Estatut del 30 de setembre aprovat per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, podem afirmar que Espanya ni tant sols es creu l’estat de les autonomies, ni tant sols es creu la democràcia.
Un cop ja tenim la sentència, és l’hora dels dirigents polítics del nostre país: què ens proposen? El president Montilla encapçalarà la reacció? Serà el Parlament de Catalunya? Tindrem unitat d’acció dels polítics que van aprovar l’Estatut del 30 de setembre? O un cop més la societat civil s’avançarà i encapçalarà la reacció? Sigui el que sigui, som davant un final d’etapa, i qui no vegi que amb Espanya no és possible cap encaix, és que no estima aquest país.
Si els dirigents polítics no assumeixen la greu situació en que ens trobem perdran una oportunitat de liderar amb il·lusió un nou projecte que ens porti molt més enllà. Si després de 30 anys de suposada democràcia encara hem de lluitar per dir que som una nació i tenim una llengua pròpia, queda clar el fracàs del model de transició democràtica a Espanya.
La societat civil ha començat a prendre decisions: convocatòria de manifestacions, amb suport dels ex-presidents de la Generalitat i del Parlament, una consulta popular per la independència el proper 13 de setembre a Arenys de Munt -que va camí de convertir-se en una fita molt més important del que pugui semblar a certs dirigents polítics- i altres demandes de molta més autoexigència. En definitiva, ens calen dirigents valents que tinguin clar que aquest país necessita llibertat, dret a decidir i un estat propi.
Actituds de llunyania respecte aquestes demandes, o bel·ligerants amb elles, com les presses de la Conselleria de Joan Saura per autoritzar una manifestació desafiant de la Falange, allunyen la ciutadania dels actuals governants, de manera que després ningú s’estranyi si augmenta l’abstenció.
President Montilla, té assumit que el TC trencarà tota opció d’encaix de Catalunya amb Espanya? Té capacitat per liderar una resposta política d’abast davant la pèrdua de drets de Catalunya? Té clar que no té futur mentre el PSC depengui del PSOE?
Responsables de CiU, ERC i ICV, tenen clar que ens cal una resposta el màxim d’unitària davant aquesta infàmia del TC? Tenen clar que cal liderar un acord polític que ens permeti exercir el dret a decidir com a solució als nostres problemes? Si no són capaços d’assumir aquest lideratge, serà la propera generació de nous polítics qui ho durà a terme. Per damunt de tot, ens queda la dignitat.
directe.cat
