Referèndum d’autodeterminació condició sine qua nom d’ERC per pactar un futur govern a Catalunya. Una decisió valenta i arriscada, mancada de credibilitat per alguns, però que deixa les coses molt clares. D’una vegada per totes els republicans abandonen la famosa equidistància, ara ja no es posicionen si tripartit o pacte nacional. ERC recupera la iniciativa i posa sobre la taula política el debat per un Estat popi.
Com va dir l’eurodiputat Oriol Junqueras, en la seva intervenció en la presentació dels compromisos d’Esquerra dins la campanya Catalunya decideix: si tenim Estat propi, la resta de propostes són molt més a l’abast i mai com ara l’entorn internacional fa factible aconseguir-ho.
Joan Puigcercós se la juga i ho fa amb les cartes sobre la taula, però li caldrà un esforç suplementari de credibilitat per acabar de convèncer als independentistes que ERC és l’opció més útil per aconseguir un anhel cada cop més present entre la societat civil, la consecució d’un Estat propi.
Amb aquesta decisió els republicans clarifiquen el panorama polític. Per una banda, donen per acabada una repetició del tripartit, és clar que mentre el PSC segueixi sota la cobertura del PSOE és impossible avançar nacionalment amb ells i per un altra, li diuen a CiU que si vol el seu suport deixi de jugar i d’especular amb el País. CiU sap per anticipat el que té que fer si vol el suport republicà, ja no li valen excuses, o pacta amb el PSC o PP, o fa el salt que li reclama bona part de la seva militància.
Un bon senyal per les propostes republicanes, malgrat que sembli el contrari, ha estat la reacció quasi silenciosa d’alguns mitjans de comunicació, sobretot d’aquells que volen i treballen per salvar el model autonomista: ni una ratlla en el diari del grup Godó i poca cosa més a la capçalera del Grupo Zeta, silenci per part de la sociovergència comunicativa, fins i tot TV3 hi ha passat de puntetes. ERC torna a molestar als poders fàctics i això pot ser un bon senyal si el cop de credibilitat te continuïtat.
Quina serà la resposta republicana a l’agenda política? ,a la retallada del TC? , al bloqueig socialista de la llei de vegueries, llei de cinema o llei de consultes?, als incompliments de Madrid?
Per convèncer amb el “sine qua nom” del referèndum, ERC necessita passos endavant, ferms i sense retorn, sense dubtar i, si això vol dir restar a l’oposició, assumir-ho. El escocesos del SNP, ho van assumir amb honestedat i fermesa, preparant-se per governar i fins que no han sigut primer partit del País, no han assumit el Govern (recomanable el mirall escocès de Xavier Solano); avui ells tenen l’autoritat mural i democràtica de fer possible els seus compromisos, la seva consulta per l’autodeterminació.
Col·lectiu 2014
