diumenge, 3 de gener del 2010

La sentència contra l'Estatut establirà que l'única nació és l'espanyola

Segons que filtra avui 'El País' · Els nagistrats no tocarien formalment ni el preàmbul ni l'article referent als 'símbols nacionals', però els buidarien totalment de contingut

L'única nació és l'espanyola. Catalunya no ho és i, per tant, no pot tenir símbols nacionals. La sentència contra l'Estatut de Catalunya anirà en aquesta línia, segons que filtra avui El País (portada en pdf). L'única opció perquè Catalunya tingui símbols nacionals seria vinculant-los a la 'nacionalitat catalana' que reconeix la Constitució espanyola, però no pas al terme 'nació'. Aquest seria el punt d'acord a què haurien arribat els magistrats progressistes i conservadors del Tribunal Constitucional espanyol (TC), situació que desencallaria la publicació de la sentència.

El veredicte intentaria mantenir la literalitat que els 'símbols nacionals' de Catalunya referenciats a l'article 8.1 són la bandera, la festa i l'himne, però deixant ben clar que es tracta de símbols d'una 'nacionalitat', no pas d'una 'nació'.

El text també posaria l'accent en què la frase 'El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a nació d'una manera àmpliament majoritària' no implicar en cap cas l'equiparació de la nació catalana a la nació espanyola, en tant que aquesta segona 'és la titular i dipositària de la sobirania' segons El País.

El diari acaba ressaltant que no s'ha de perdre de vista 'que alguns magistrats del bloc progressista es mostren reticents a l'operació i s'esperen a conèixer el text final per a decantar el seu vot. Tampoc no és gens clara la postura del conservador Jorge Rodríguez Zapata i d'algun altre magistrat, ni que el conjunto d'ells estigui el suficientment 'centrats' com per a abordar la votació'.

La Vanguardia ja va filtrar dilluns que la publicació de la sentència era imminent, perquè els magistrats havien arribat a un mínim comú denominador que permetria que la sentència comptés amb set vots favorables dels deu possibles, perquè es deixaria ben clar que la sobirania rau 'en el conjunt del poble espanyol, de forma rotunda i indivisible, i també en la consideració de que és la Constitució espanyola, i no pas el concepte de drets històrics, la font de la legitimitat de l'autogovern català.'

directe.cat