dimecres, 30 de juny del 2010

Els independentistes flamencs i gal·lesos expressen la seva solidaritat amb Catalunya davant una retallada 'inacceptable'

'Espero que els catalans reaccionin a les eleccions de la tardor i vagin més enllà en el seu camí cap a la independència', ha dit l'eurodiputada Frida Brepoels
ii
El partit independentista flamenc N-VA, que va arrasar a les eleccions belgues de fa dues setmanes, ha mostrat aquest dimarts la seva solidaritat amb el poble català davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut, que ha qualificat 'd'inacceptable'. L'eurodiputada flamenca Frida Brepoels ha posat en dubte 'si el problema està en l'autonomia de Catalunya o en el centralisme espanyol' i ha esperonat les veus que reclamen més autonomia per Catalunya. 'Espero que els catalans reaccionin a les eleccions de la tardor i vagin més enllà en el seu camí cap a la independència', ha afirmat. Des de Gal·les també han expressat la seva solidaritat amb Catalunya després d'una sentència 'preocupant i decebedora'. Els sobiranistes del Plaid han anunciat que s'adheriran a la manifestació contra la retallada.
ii
Frida Brepoels ha mostrat la seva sorpresa davant la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional, que declara inconstitucionals 14 dels 223 articles de la carta catalana i en reinterpreta 27. En concret, Brepoels no entén com és que s'ha rebutjat l'article que defineix el català com a llengua d'ús preferent a l'administració i als mitjans, 'perquè és el que passa en altres països europeus, com Bèlgica i Suïssa', on diferents llengües conviuen en parts diferents d'un mateix estat. 'És molt estrany que creguin que això no està en línia amb la Constitució, i si és així, el que haurien de fer és canviar la Constitució', ha sentenciat la independentista flamenca, que considera 'inacceptable' una 'decisió contrària a la voluntat del poble'.'Com a flamencs també volem més autonomia i sentim el mateix que vosaltres', afirma Brepoels explicant que Flandes s'ha vist en situacions similars en el passat, quan el govern federal belga ha tirat enrere decisions aprovades pel govern de Flandes. 'És molt difícil acceptar una decisió que passa per damunt del que ha decidit democràticament el Parlament de Catalunya i el d'Espanya i que ha estat aprovat pel poble català', afegeix. 'Em puc imaginar la frustració de molta gent, que porta molt temps esperant aquesta decisió i resulta que ara és tan negativa', ha afirmat l'eurodiputada de l'N-VA.Pel partit nacionalista gal·lès la sentència és 'decebedora' i s'unirà a la manifestacióEl partit Plaid de Gal·les també ha valorat com a 'preocupant' i 'decebedora' la sentència de l'Estatut. El diputat del Plaid al parlament britànic, Jonathan Edwards, ha assegurat en declaracions a l'ACN que la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de retallar l'Estatut 'disminueix la sobirania dels catalans' perquè 'gent que no té ni idea de quins són els requeriments i les aspiracions dels catalans estan intentant silenciar la seva veu democràtica'. Edwards ha remarcat que creu que el Regne Unit 'honoraria' qualsevol decisió presa en referèndum a Gal·les, però ha advertit que el cas espanyol crea un 'precedent preocupant' pels grans estats europeus que 'senten la seva hegemonia política amenaçada.
iii
directe.cat

dimarts, 29 de juny del 2010

Declaració d'Esquerra sobre la sentència de l'Estatut

El 30 de setembre de 2005, El Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria el projecte de nou Estatut d’Autonomia. Aquell text, expressió unitària del anhels d’autogovern del nostre poble, va patir severes retallades en el seu tràmit al Congrés de diputats de Madrid, cosa que va provocar que Esquerra demanés el vot contrari en el referèndum posterior. Malgrat les retallades, una majoria de ciutadans va votar sí perquè va entendre que era millor aquell petit avenç que no quedar-nos sense res. Esquerra va acatar el resultat del referèndum i es va comprometre a defensar el desplegament del nou Estatut amb fermesa i ambició, és el que hem fet fins ara.

La sentència que ara el TC acaba de fer pública significa la segona retallada greu de l’estatut i representa un xoc de legitimitats. A un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes per referèndum. A l’altre costat 10 magistrats d’un alt tribunal fortament desprestigiat i convertit en camp de batalla dels interessos inconfessables dels grans partits espanyols.

El TC no només ha alterat l’Estatut sinó que ha modificat els termes d’un pacte polític i ha modificat unilateralment els límits del pacte autonòmic al marge de la voluntat popular i de les instàncies polítiques representatives del poble de Catalunya de manera que ha quedat clar que allò que vol una part significativa de la ciutadania no cap a la Constitució espanyola.

Sempre hem defensat que Catalunya ha d’esdevenir un Estat independent en el marc de la Unió Europea, i entenem que estem davant d’una nova demostració que aquest és l’únic camí realista i viable per assolir la nostra plenitud nacional.

Esquerra continuarà treballant, ara amb més força que mai per convèncer una majoria de ciutadans de la necessitat i l’oportunitat d’assolir un estat propi per a Catalunya. Que ningú no ho dubti que, avui, després de l’estocada mortal a l’Estatut de Catalunya, hi ha més catalans i catalanes convençuts que aquest és l’únic camí.

Són moments de gran transcendència que demanen serenitat però també fermesa. Aquesta sentència és un atac a la dignitat i a la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. Ens cal, doncs, una resposta democràtica, unitària i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.

Estem convençuts que davant d’aquest xoc de legitimitats i, en aquests moments decisius, totes les forces del catalanisme serem capaços de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana.

Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Macià i Companys, es posa avui novament al servei de la causa de la democràcia i de la llibertat de Catalunya.

Joan Puigcercós, president d'Esquerra durant la lectura de la declaració institucional

dissabte, 26 de juny del 2010

Presentació de "La Móra Morisca"


Divendres 25 de juny a les 20.00 h, a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, s'ha presentat el programa de la Móra Morisca 2010. que s'impulsa des de la Regidoria de Turisme de l'Ajuntament.

També s'ha fet la presentació del cartell d’enguany, dissenyat per Ingrid Caba, del grup de facebook que compta amb més de 1.000 amics i de l'actualització del web de la Móra Morisca, http://www.moramorisca.com, que a partir d’ara serà molt més extens i donarà acomplida informació del desenvolupament de la festa.

L'acte ha estant conduit pel membre de la comissió de la Móra Morisca Joan Launes, i ha comptat amb la participació de Ingrid Caba, autora del cartell, Antoni Cutrona administrador del grup Facebook, Jordi Llambrich autor del lloc web i Elisenda Jardí regidora d'Educació, Comerç i Turisme de l'Ajuntament, que ha presentat les novetats d'aquest any i ha agraït molt la implicació i participació dels voluntaris, entitats, comissió i persones anònimes que fan possible la realització de la festa

En acabar, s'ha fet un tast d'una amplia mostra de tes i pastes orientals.

dilluns, 21 de juny del 2010

Candidats al parlament


Divendres al vespre a la seu d'Esquerra de Móra la Nova es va fer un Congrés Comarcal Extraordinari per elegir els dos candidats que ens correspon per participar a les llistes d'ERC a les properes eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor en nom de la Ribera d'Ebre. Han estat elegits Monserrat Perelló Margalef, de Tivissa i Coordinadora Territorial de Joventut a l'Ebre, i Josep Anton Moreno Vidal, cap de llista d'Esquerra a les properes eleccions municipals de Móra d'Ebre. Felicitats i bona feina !!!

dijous, 17 de juny del 2010

Presentació de Josep Anton Moreno



Avui a la llanterna Teatre municipal, s'ha fet la presentació del proper cap de llista per ERC a les eleccions municipals de Móra d'Ebre davant una nodrida representació de morencs i morenques i de càrrecs del partit a les Terres de l'Ebre.

Durant l'acte s'ha fet un repàs a l'obra de govern a l'Ajuntament, a la comarca i en general a les Terres de l'Ebre.

Moreno ha transmés un missatge d'il·lusió, compromís i treball al davant de la candidatura "vaig a totes, i no us defraudaré" ha dit en un moment de la seva intervenció " a partir d'aquest moment estic a la vostra disposició i us demano que hem feu arribar les vostres inquietuts, per tal de ser l'alcalde de tots".


dimarts, 15 de juny del 2010

Construïm les Terres de l'Ebre, construïm Móra d'Ebre


El proper dijous 17 de juny a les 20:30 hores, a la llanterna Teatre Municipal de Móra d'Ebre, tindrà lloc l'acte Construïm les Terres de l'Ebre, amb la intervenció de Lluís salvadó, delegat del Govern i secretari de Política Territorial i Medi ambient d'ERC.

Així mateix es farà la presentació del candidat a l'alcaldia per ERC a les properes eleccions municipals del 2011, Josep Anton Moreno i Vidal, amb el que hi podreu mantenir un diàleg en acabar l'acte.

Us hi esperem tots hi sou convidats !!!!!



dimarts, 8 de juny del 2010

Els Moriscos han arribat a Móra d'Ebre




















Un grup de persones que recreen l'expulsió dels Moriscos ara fa 400 anys, han arribat avui a la població, fan la travessia de Seròs fins la Ràpita, tot seguin la ruta que van fer els seus avantpassats el 1610.

La ruta la fant amb quatre embarcacions típiques del Delta, de quilla plana que els permet navegar per aigues poc profundes, en acabar la ruta el 15 de juny faran una recreació de l'embarcament dels Moriscos al port de la Ràpita.

Aquesta baixada es realitzarà coincidint exactament amb els 400 anys de la expulsió i baixada pel riu de la població realment autòctona de Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa, als quals el 15 de juny de 1610 van embarcar a les galeres reials al Port dels Alfacs, amb l'objectiu d'abandonar-los (els que arribaven) al Nord d'Àfrica.

Aquest primer embarcament està més ben detallat que els posteriors, sembla que desprès de la sortida del primer viatge i per falta de vaixells suficients, es va acumular molta gent a la zona de Sant Carles, al costat del Port dels Alfacs. Al gran drama que significava la expulsió s'hi va afegir una caòtica concentració humana en un lloc despoblat ni sense menjar.

podeu seguir les seves aventures a:

dilluns, 7 de juny del 2010

'Encara és hora que Mas digui que no ha rebut un euro del Palau i expliqui per què en rep de Koplowitz o Florentino'

El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha apuntat avui que'ara que hem commemorat el 50è aniversari dels Fets del Palau, podria ser molt bé que Pujol hi hagués guanyat l'èpica i Artur Mas hi perdés l'ètica'. 'Encara és hora que Mas digui solemnement que no ha rebut un euro del Palau', ha subratllat Ridao, 'ni ha explicat per què rep diners de les Koplowitz o de Florentino Pérez; ningú rep diners, i menys de constructores, a canvi de res, i si tens hipoteques les decisions estan condicionades'. En aquest sentit, el dirigent independentista ha assegurat que la comissió d'investigació sobre el cas Palau 'haurà de fer aflorar la veritat sobre el finançament de CiU'.

Ridao ha apuntat també que Esquerra 'aspira a tenir bones relacions amb tothom'. 'CiU és una força política important i central, però no estem parlant de pactes o aliances, estem instant Artur Mas perquè aclareixi la seva situació i quines hipoteques té', ha assegurat. El secretari general ha criticat que'CiU està posant tota la carn a la graella per veure si el bistec que es crema no és el seu', desviant l'atenció cap al cas Pretòria o l'hotel que s'havia de projectar al costat del Palau i, per aquest motiu, ha reclamat a CiU que 'no amagui l'ou'.

En referència al cas Pretòria, Ridao ha assegurat que 'ha quedat clar que aquest Govern no els dóna res, ni Montilla ni ningú, el Govern ha quedat exonerat' i, en aquest sentit, ha recordat que els imputats en el cas esperaven una alternança de govern. El dirigent independentista ha reclamat a la comissió d'investigació que 'actuï amb la màxima celeritat i diligència' per esclarir els fets i per 'demostrar que tots no som d'eixe món, no podem estendre una ombra de dubte sobre tots els partits'.

Durant la roda de premsa posterior a l'Executiva Nacional, el secretari general també s'ha referit a la vaga de treballadors públics convocada per demà i ha afirmat que 'entenem i comprenem' la seva posició, però ha volgut remarcar el'tractament diferenciat' que han donat Zapatero i la Generalitat al Pla d'ajust i austeritat. 'La Generalitat no ha fet més curt el vestit, afectant la protecció social, sinó que ha optat per aprimar la seva estructura i modificar la fiscalitat', ha apuntat. Per aquest motiu, ha demanat comprensió perquè 'les mesures de la Generalitat no repercuteixen en els sectors més febles', com els jubilats, treballadors públics o persones dependents.

En referència a l'estructura, Ridao ha explicat que desapareixeran una setantena d'entitats de dret públic, es retallaran el 5% d'alts càrrecs, hi haurà una reducció de transferències i concerts amb entitats públiques i privades i s'alentiran les inversions sense suprimir-ne cap per retallar un 10% del seu valor pressupostari.

Ridao també ha especificat que 'el capítol de personal és conseqüència del decret llei del govern espanyol' i ha assegurat que 'les taxes de reposició tindran un impacte mínim, perquè seran del 50% en el personal sanitari, docent i de serveis socials', és a dir, que de cada dos empleats se'n reposarà un. En aquest sentit, el dirigent independentista ha explicat que, segons la piràmide d'edat, de juny a desembre de 2010 es jubilaran 120 persones i el 2011 seran 210 els treballadors que faran 65 anys. A més, si són jubilats voluntaris, menors de 65 anys, la reposició serà del 100%.

divendres, 4 de juny del 2010

'Adéu, Espanya?' aconsegueix la millor audiència de l'any a TV3 en una nit de dijous

La independència interessa. Tot i les crítiques de PP i Ciudadanos i alguns mitjans de comunicació en contra del documental, 'Adéu Espanya?' és el programa més vist d'aquest dijous amb una quota de pantalla de fins al 23,8% i va fer que l'audiència de 'la nostra' s'enfilés fins al 18,2%. TV3 ha informat que el documental ha aconseguit la millor audiència en una nit de dijous de l'any. L'hora i mitja de durada de l'anàlisi comparativa sobre la viabilitat d'una Catalunya independent no va impedir que una mitjana de 730.000 espectadors el seguís. El documental ja es pot veure a través d'Internet. Podeu trobar vídeos i informació addicional al web del programa.

Aquest dimecres TV3 aconseguia un 14,3% d'audiència. Al llarg de la setmana, només l'emissió del programa Crackòvia amb un 33% de quota de pantalla i 1.077.000 espectadors ha aconseguit superar l'interès despertat pel documental de Dolors Genovès.

En un comunicat fet públic per TV3, s'afegeix que 'Adéu, Espanya?' va aconseguir la millor nit de dijous de l'any a la televisió catalana, 5,5 punts de quota de pantalla per sobre de la mitjana habitual d'aquest dia.

De les dades d’audiència, destaca que el 35,2% de joves fins a 24 anys que en aquells moments miraven la televisió van triar veure el documental dirigit per Genovès. Per gèneres, el documental va ser vist per un 26,4% d'homes i un 20,1% de dones. També destaca la quota que el documental va obtenir a Barcelona: un 28%.

dimecres, 2 de juny del 2010

Ciutadans vol instal·lar una pantalla gegant a la plaça de Sant Jaume per a seguir 'la Roja'

Perquè els barcelonins puguin seguir la selecció espanyola de futbol a partir de vuitens de final


Ciutadans té previst d'instal·lar una pantalla gegant de 10 metres quadrats a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per tal que tots els barcelonins que ho desitgin puguin 'seguir la Selecció Espanyola de futbol al mundial de Sudàfrica, davant de les peticions que ha rebut per part d'afeccionats catalans i davant la negativa de les institucions públiques catalanes'. La formació unionista té previst d'instal·lar la pantalla a partir de vuitens de final, programats per al diumenge 27 i el dilluns 28. Ciutadans explica que ja ha registrat la petició formal per a instal·lar la pantalla i que ara està pendent que el consistori li dóni el vist-i-plau.

La formació argumenta a directe!cat que 'hi ha molts jugadors catalans que juguen a la selecció espanyola i se'ls ha de donar l'oportunitat de veure els enfrontaments'. Preguntats sobre si és una de les tasques pròpies d'un partit polític el fet d'organitzar pantalles gegants per a veure retransmissions esportives, fonts del partit expliquen: 'Hem decidit prendre aquesta iniciativa perquè hem rebut moltes peticions en aquest sentit.'

En una nota de premsa feta pública ahir, Albert Rivera va lamentar que 'a Barcelona no s'hagi dut a terme abans aquesta iniciativa com a la resta d'Espanya i que una selecció on hi juguen set catalans sigui menystinguda per la Generalitat i per l'ajuntament, governats pel PSC (...). Mentre Montilla subvenciona amb milions d'euros la plataforma Pro-seleccions Catalanes, renega i pretén amagar el suport que téLa Roja a Catalunya. L'objectiu del tripartit és que els jugadors catalans no juguin amb La Roja el 2014, tal com es va veure el passat cap de setmana quan el Govern va donar suport a un acte perquè Catalunya jugui separada de la resta d'Espanya al mundial del 2014.'

També a Girona
Ciutadans també vol una pantalla gegant a Girona, però en aquest cas demana que sigui el consistori qui la instal·li 'com a mostra de normalitat democràtica de què Catalunya és Espanya i que els catalans i espanyols puguin seguir a la nostra selecció (...). Demanem al nostre ajuntament que al igual que cedeix espais de tots els ciutadans per fer consultes il·legals o subvenciona les entitats independentistes de la ciutat, instal·li una pantalla gegant, com fan altres ciutats, perquè els gironins puguin seguir en normalitat democràtica la seva Selecció nacional.'

Així mateix, la formació també avisa que 'no descarta instal·lar més pantalles en altres ciutats catalanes si aconsegueix prou finançament', motiu pel qual 'properament obrirà un compte bancari per poder recaptar fons mitjançant donacions de particulars'.

Pantalla cremada
L'última vegada que es va instal·lar una pantalla gegant a Catalunya per a seguir els partits de la selecció espanyola de futbol va ser a Terrassa, el 20 de juny de l'any passat, que un grup d’incontrolats va acabar cremant. Van ruixar la part inferior de la tarima amb benzina just després de què sonessin els himnes i posteriorment li van calat foc. Endavant havia convocat a les vuit del vespre la concentració Stop Espanyolisme. Stop Feixisme en què afirmava ‘aturarem l'acte espanyolista'.

directe.cat

dimarts, 1 de juny del 2010

L'independentista Jimmy Jump

El boicot de les televisions convencionals al salt del sabadellenc Jimmy Jump enmig de l'actuació espanyola d'Eurovisió va provocar que no fos fins ahir dilluns que la popularitat del boicotejador professional esclatés a través d'Internet.

Durant el matí de dilluns, els vídeos del salt de Jimmy Jump eren els més vistos de l'Estat espanyol a YouTube, fins al punt que en determinats moments dels 4 últims vídeos visualitzats al cercador de vídeos 3 eren de l'actuació del barretinaire sabadellenc.

A més el fenomen Jimmy Jump no sembla tenir aturador: La seva web oficial ha deixat de funcionar degut a l'allau de visites rebudes les últimes hores, i al Facebook, on recull donacions de 2 € per pagar els 1.880 € de multa que li han imposat les autoritats noruegues, ja compta amb 45.000 fans que li han donat suport.

També circula un vídeo de la televisió Noruega, on han dedicat al sabadellenc un seguiment d'estrella de Hollywood, que permet escoltar Jimmy Jump explicant el perquè del seu salt boicotejant l'actuació del representant espanyol a Eurovisió. 'És un barret vermell català, es diu barretina', explica Jump al periodista noruec, i prossegueix: 'Nosaltres vivim a Barcelona, però ja saps que hi ha problemes entre catalans i espanyols, nosaltres volem ser un país i he saltat enmig de la cançó espanyola per dir 'som aquí, som aquí''. Més enllà de la broma fàcil, les motivacions de Jump són, per tant, clarament independentistes.

El que pocs internautes sabran és que, arran de les desenes de salts que Jump ha protagonitzat arreu del món, uns productors canadencs ja van dedicar-li l'any passat una pel·lícula documental de 52 minuts, titulada 'Jump! The world's greatest streakers', [veure tràiler] on s'expliquen les gestes i les motivacions del saltador de Sabadell i de Mark Roberts, el veritable percussor de l'art d'interrompre i boicotejar esdeveniments.

El documental va estrenar-se l'any passat a Canadà, Austràlia i Nova Zelanda, però malauradament encara no hem tingut ocasió de veure'l al nostre país. Esperem que l'extrema popularitat assolida per Jump arran de l'episodi d'Eurovisió faci recapacitar els programadors de TV3 i l'emetin ben aviat.

jimmy jump