diumenge, 31 de gener del 2010

Crisi i incertesa a Reagrupament

Carretero abandona la junta directiva amb dotze membres més per desavinences amb un sector de la formació

Tal com avançava ahir VilaWeb, el debat per a la formació de les llistes elecorals ha originat una crisi dins de Reagrupament que ha fet que Joan Carretero i dotze membres més de la junta directiva hagin decidit abandonar-la. Carretero va prendre la decisió ahir després d'expressar les desavinences amb un grup de quatre membres de la formació: Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc Abad.

L'elecció dels caps de llista de Reagrupament s'ha de fer en una assemblea nacional prevista per al 21 de març vinent a Barcelona. En aquesta assemblea els membres de la formació haurien de votar tots els membres de les llistes, independentment d'on provinguin, de quina sigui la circumscripció que els correspondria. Un sector dins de Reagrupament no veu bé aquest sistema, i prefereix que l'elecció dels candidats es faci mitjançant unes primàries, però separadament segons el territori, és a dir, per circumscripció. Ahir, en una junta extraordinària, es van fer visibles aquesta desavinences i Carretero, la vice-presidenta de Reagrupament, Rut Carandell, i onze membres més de la junta van plegar.

Les discrepàncies internes ja havien causat topades en els òrgans de direcció entre el sector més fidel a Carretero i un altre format per l'exsecretari de Comerç i Turisme de la Generalitat, Emili Valdero; l'expresident de la federació regional del camp de Tarragona i exmembre de la direcció nacional d'ERC Albert Pereira; l'excap de premsa de Reagrupament Francesc Abad –que ja havia estat apartat de les seves funcions a l'àrea de comunicació de la formació-, a més de l'excandidat a la presidència d'ERC Jaume Renyer.

En la reunió extraordinària de la junta directiva ahir a Vic, Carretero va llançar un 'ultimàtum' a tots quatre. O ells plegaven de la direcció en aquella mateixa reunió –en què dos d'ells, Renyer i Valdero, no hi van assistir- o se n'anava ell. Una situació que els membres de la direcció que no han abandonat el càrrec van considerar de 'xantatge', segons l'ACN. Davant la resistència a abandonar el càrrec de Pereira, Renyer, Valdero i Abad –que van demanar primer una setmana per reflexionar-ho i després 72 hores- en considerar que estaven legitimats per l'assemblea nacional que els va triar, Carretero va comunicar la seva dimissió irrevocable, seguida d'altres dotze dimissions. A la junta directiva de Reagrupament per ara només hi queden Pereira, Valdero, Renyer i Abad, a més de dos altres membres -Joseop Anton Nus i Teo Vidal-, que s'han volgut mantenir neutrals en el conflicte.

Moment d'incertesa

Els membres que queden de la junta convocaran els càrrecs territorials demà en una reunió d'urgència a Sant Boi de Llobregat per decidir els passos a seguir, i és probable que s'hagi de celebrar una assemblea nacional extraordinària per decidir el futur de la formació.

A l'assemblea del 21 març, fins ara Carles Móra optava a ser el cap de llista per Barcelona. Joan Carretero no havia confirmat la intenció d'encapçalar cap llista, però recentment va insinuar que ho faria per Girona.

D'altra banda, l'entorn de Reagrupament donava pràcticament per fet que el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, estaria disposat a fer el salt a la política de la mà de Carretero –amb qui ja ha manifestat sintonia-, ja sigui integrat a Reagrupament o mitjançant una coalició amb una eventual plataforma política que pogués impulsar Laporta. La idoneïtat de l'opció de Laporta, però, genera diferències en el si de Reagrupament. La crisi de Reagrupament no només no tanca aquest interrogant sobre la nova candidatura independentista, sinó que n'obre de nous.

vilaweb.cat

divendres, 29 de gener del 2010

El Consell de la Ribera vol saber si està legitimat per impugnar el ple d'Ascó

També ha decidit presentar-se com a ens local per poder fer al·legacions a la ubicació del cementiri nuclear

L'equip de govern del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre ha decidit demanar aquest dijous al Departament de Governació i als serveis jurídics del Servei d'Assistència Municipal (SAM) de la Diputació de Tarragona un informe per saber quin organisme té legitimat per impugnar el ple de l'Ajuntament d'Ascó (Ribera d'Ebre) en què es va aprovar presentar la candidatura del municipi per acollir el cementiri nuclear. Ja des de la vigília del ple el Consell Comarcalva apuntar la possibilitat d'impugnar el ple ja que quatre dels nou regidors asconencs tenen relació directa amb la central nuclear i consideren necessària la 'tutela de la llei' de 'regidors que reben sou d'una empresa vinculada amb el projecte del cementiri'.


El president del Consell, Bernat Pellisa, ha assegurat que, si l'informe reconeix que el Consell Comarcal pot fer-ho i dóna 'suficients garanties', l'ens impugnarà el ple. A més, l'equip de govern també demanarà una valoració jurídica per conèixer si és viable declarar-lo nul. En una reunió feta aquest dimecres al vespre, l'equip de govern del Consell Comarcal també ha decidit presentar-se com a ens local per poder fer al·legacions al procés iniciat ara per determinar quina serà finalment la seu del cementiri nuclear estatal, tràmit en què començarà a treballar aquest dijous.

El posicionament de Móra d'Ebre
Per la seva banda, el vicepresident del Consell Comarcal i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, Josep Solé Arnal, ha volgut deixar clar quin és el posicionament de la capital de la comarca pel que fa a la candidatura d'Ascó. 'Móra d'Ebre va aprovar una moció contrària a la instal·lació del magatzem de residus nuclears a la comarca i per extensió a Catalunya, i l'acord continua vigent i l'hem de fer complir', ha assegurat.

Segons Solé, el cementiri nuclear 'no és el model a seguir' i 'la quota de solidaritat en energia nuclear ja està més que satisfeta a Catalunya'.

dijous, 28 de gener del 2010

Esquerra recorda que una gran majoria de municipis de la Ribera d'Ebre no donen suport a Ascó per acollir el cementiri nuclear

Després que ahir a Madrid l'AMAC va fer mans i mànigues per escenificar que la Ribera d'Ebre vol el cementiri de residus nuclears per boca d'alguns alcaldes (i només eren els de l'AMAC); la Federació Comarcal d'Esquerra de la Ribera d'Ebre vol recordar què:

1. 9 dels 14 Ajuntaments de la Ribera d'Ebre estan posicionats (o ho faran els propers dies) en contra de la instal·lació del cementiri nuclear: Flix, Vinebre, La Torre de l'Espanyol, Móra d'Ebre, Ginestar, Benissanet, Tivissa, Miravet i Rasquera.

2. Flix, Vinebre, la Torre de l'Espanyol, Vinebre i Móra d'Ebre són de l'AMAC i hi estan en contra, com la Fatarella i Corbera d'Ebre a la Terra Alta, que també són de l'AMAC i també hi estan en contra.

3. Aquests 9 pobles representen un 69,5% de la població de la Ribera d'Ebre. Per contra, els 5 pobles restants (que ni han debatut la moció als seus plenaris) suposen només un 30% de la població. Queda clar que hi ha una gran majoria de municipis i població en contra de la instal·lació del cementiri a la Ribera d'Ebre.

4. Què el mateix Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre: en Ple i en Consell d'Alcaldes, es va posicionar en contra de la instal·lació a la comarca. La mostra més clara ha estat el lideratge institucional d'oposició que s'està duent a terme des del Consell, especialment els darrers dies.

dimecres, 27 de gener del 2010

Sebastián a Montilla: 'Què vol dir el principi de solidaritat? Catalunya consumeix més energia que la que genera'

El ministre d'Indústria espanyol nega cap valor al fet que Catalunya generi el 38% de l'energia nuclear que es produeix a tot l'Estat

El ministre d'Indústria espanyol, Miguel Sebastián, ha optat per enfrontar-se frontalment amb el president de la Generalitat, que dilluns s'oposà al cementiri de residus nuclears en una entrevista a Antena 3 amb l'argument que Catalunya ja acull moltes instal·lacions nuclears i que haurien de ser d'altres territoris de l'Estat els que assumissin la seva quota de solidaritat. Sebastián li ha replicat: 'Què significa el principi de solidaritat? Catalunya consumeix més energia de la qual genera'. Les tres plantes que actualment funcionen a Catalunya (Ascó 1, Ascó 2 i Vandellòs 2) generen el 38% de l’energia nuclear que es produeix a Espanya, mentre que la població de Catalunya tan representa el 16% del total de població de l'Estat.


Sebastián ha criticat obertament l'actitud dels dirigents polítics catalans per la seva oposició al cementiri. Creu que les comunitats autònomes han de respectar la voluntat dels ajuntaments que vulguin presentar la seva candidatura a acollir aquesta instal·lació. 'Cal buscar una solució de consens i no aplicar el princpi de solidaritat energètica. Què és això?', s'ha preguntat.

També ha interpel·lat Montilla dient-li que encara espera la carta que ahir va anunciar Carod-Rovira. Amb to burleta, ha declarat: 'Encara estic esperant la carta, tinc molt d'interès per llegir-la.' Carod-Rovira digué que el president de la Generalitat faria arribar al ministeri un 'escrit oficial en nom del Govern per fixar la posició contrària al cementiri nuclear'.

Segons les dades de Red Eléctrica de España (REE), Catalunya va produir 42.364 gigawatts (GW) per hora el 2008, però va consumir-ne 47.421.

directe.cat

dimarts, 26 de gener del 2010

Més raons pel NO al Cementiri Nuclear o MTC (II)

Portem més d'una setmana revoltats des que s'entreveia la possibilitat que Ascó presentés candidatura per a albergar el Cementiri Nuclear, altrament dit Magatzem Temporal Centralitzat (MTC). Assemblees, concentracions, manifestacions... utilitzant tots els fronts possibles (terra, mar i aire), per lluitar contra aquesta nova agressió al nostre territori. Ahir a la tarda ens vam concentrar davant el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre per donar suport als diversos consellers comarcals i altres càrrecs electes comarcals i regionals que havien iniciat el tancament de protesta el dia anterior. Finalment el President Montilla s'ha pronunciat en contra. Artur Mas i CIU també, afegint-se a Esquerra i ICV-EUiA que s'han posicionat en contra des del primer moment. Consells Comarcals, Ajuntaments, el Parlament... tots en contra que Catalunya sigui un lloc per albergar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) o Cementiri Nuclear. Malgrat tot això, el ple de l'Ajuntament d'Ascó ha votat avui majoritàriament a favor (7 sí i 2 no), d'una proposta nefasta pel futur de la comarca i les Terres de l'Ebre...

Les dades ho diuen tot: el PIB de la comarca de la Ribera d'Ebre és dels més alts de Catalunya, és a dir, es crea molta riquesa a partir de les dues Centrals Nuclears, mentre que, per contra, el 17,4 % de les persones viuen sota el llindar de la pobresa, fet que situa la comarca entre les més pobres de Catalunya. Això vol dir, ni més ni menys, que les dues Centrals Nuclears d'Ascó guanyen molts diners, però aquests no reverteixen sobre la població que envolta la central, no creen riquesa i, l'evidència, és que Ascó ha perdut habitants des que té les Centrals a raó d'uns 18 habitants per any de mitjana, i tampoc han vingut empreses a omplir l'immens polígon industrial de la població que només alberga els bombers, pistes poliesportives i un rentador de cotxes...
.
¡Gran indústria per tirar la comarca endavant!No tenim carreteres meravelloses, ni hi ha cua d'empreses que vulguin invertir a la Ribera d'Ebre, ni estem molt més ben comunicats: el trens són els mateixos ara que fa 40 anys. Tot el contrari del que fa més de 30 anys se'ns va dir que passaria amb la implantació de les Centrals Nuclears, les promeses se les va endur el vent. Però això no és la mare dels ous, el fet és que no hi ha consens per cap banda: ni polític, ni social, ni institucional, que faci que Ascó sigui apte per a tenir un dipòsit d'aquestes característiques, com bé diu en Vicent Partal a l'Editorial d'avui.D'altra banda els experts s'expressen de diverses maneres, a favor o en contra, depenent del cas. De fet un Magatzem Temporal Centralitzat té menys risc que una central nuclear. Però el problema no és l'emmagatzematge, que té els seus riscs tot i estar ben controlat, sinó el transport. Catalunya, té el 40% dels residus nuclears de l'Estat, tots concentrats al sud en una àrea d'uns 50 km que abarquen principalment les Terres de l'Ebre. És el trasllat d'aquest residus el que és realment perillós, tal com apuntava un expert avui i explicava un diari fa pocs dies: Un informe cuestiona la resistencia de los contenedores de los residus nucleares. No és tan segur com ens volen fer creure. Tenir un territori petit tan nuclearitzat no és bo ni segur per ningú, sobretot per als què hi estem al costat, però tampoc per a la resta que viuen una mica més enllà.
.
Mònica Amorós

dilluns, 25 de gener del 2010

Quatre dels nou regidors d'Ascó estan vinculats a la central nuclear

El Consell Comarcal estudia impugnar per incompatibilitat a tres regidors de CiU i una independent

A poques hores de la polèmica votació a Ascó que decidirà si el municipi presenta o no candidatura per acollir el cementiri nuclear, s'està estudiant la possible incompatibilitat de quatre regidors de l'Ajuntament, entre els quals l'alcalde del municipi Rafael Vidal (CiU), per trobar-se vinculats directa o indirectament amb els negocis vinculats a la central nuclear. Així ho han fet saber membres del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre al delegat del Govern, Lluís Salvadó. Des del Consell Comarcal s'ha revelat que hi ha quatre regidors, tres de CiU i una independent, que treballarien -ells mateixos o familiars directes- a la nuclear. Per això consideren necessària la 'tutela de la llei' i la vigilància de 'regidors que reben sou d'una empresa vinculada amb el projecte del cementiri'.


Els membres del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre han explicat a Salvadó aquesta nova via que podria possibilitar la impugnació de l'acord plenari d'aquest dimarts, en una visita que el delegat del Govern ha fet al Consell Comarcal per donar el suport personal i institucional al consellers que porten tancats des d'ahir diumenge.

El delegat del Govern també ha explicat que el Govern i el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre comparteixen objectius i estratègies i que treballaran conjuntament i de forma coordinada per presentar al·legacions al projecte del cementiri nuclear, si demà el ple d'Ascó tira endavant amb la proposta. 'Treballarem de forma coordinada totes les administracions de Catalunya per fer arribar al govern espanyol l'opinió majoritària contrària a la instal·lació del magatzem', ha afegit.

diumenge, 24 de gener del 2010

Raons per dir NO al Cementiri Nuclear


Internet és un món ampli i divers. Buscant informació sobre el tema he trobat aquesta imatge de la península amb els seus dipòsits radioactius. N'hi ha per tot arreu, cert, però la concentració d'energia nuclear més gran de la península és actualment la zona sud de Catalunya (llevat del CIEMAT a Madrid -un centre d'investigació, clar-), amb tres Centrals Nuclears en funcionament i una en fase de clausura després de tenir el trist honor de provocar l'incident més greu de l'Europa Occidental.

El Ministerio de Indústria va fer públic el projecte per a la "Selección del emplazamiento ATC y centro tecnològico". Aquí en teniu alguns estractes comentats:

"Basado en tecnologías plenamente consolidadas y disponibles desde hace años, la construcción de la instalación ATC es viable en buena parte de la geografía nacional dadas sus características similares a las de instalaciones industriales convencionales. En este sentido, diversos países de nuestro entorno cuentan con centros como el proyectado, en los que han acumulado una importante experiencia sobre tecnologías de almacenamiento de combustible gastado. Tal es el caso de La Hague y Marcoule (Francia), Sellafield (Reino Unido), Paks (Hungría), Fort St. Vrain (Estados Unidos) o Habog (Holanda), cuyas características se aproximan especialmente a las del proyecto español."

Trobo que al dir "nuestro entorno" als Estats Units se'ls hi ha anat una mica la mà. D'altra banda, localitzant cadascun dels punts on hi ha un MTC es veu que són zones poc poblades, on hi ha hagut abans emplaçada -o encara hi és- una central nuclear i, repassant la informació, han tingut algun tipus de problema amb la radioactivitat, principalment fuites, la qual cosa no dóna gaire tranquil·litat.

"La instalación ATC española será una estructura integral de 283 metros de largo, 78 de ancho y 26 de alto, que contará además con unos conductos de salida de aire de 45 metros de altura respecto al nivel del suelo".

"Así, a la exigencia de una disponibilidad de superficie de unas 20 hectáreas (13 ha para el ATC y de 5 a 7 ha para el centro tecnológico), cabe añadir algunos condicionantes geológicos, geográficos, climáticos, demográficos y socioeconómicos que faciliten la viabilidad del proyecto. Prácticamente todo el territorio peninsular cumple con estos requisitos".

Si el projecte té tants beneficis per a la zona escollida (diners i feina), i comptant que tota la geografia de l'Estat pot albergar-lo, no entenc com només s'han postulat Yebra i, tot apunta, Ascó, potser perquè Montilla va prometre a Zapatero que Catalunya acolliria el Cementiri Nuclear i que, en realitat, no té tantes avantatges com volen fer creure.

Un dels arguments, potser el principal, dels que hi estan a favor, són els llocs de treball que generarà, diuen uns 300 durant la contrucció (prevista per 5 anys), i 100 permanents després, però no especifiquen quin tipus de formació hauran de tenir els que hi treballaran un cop s'acabi el projecte, ni tampoc afirmen que la mà d'obra sigui procedent de la comarca (pot passar com a la Terra Alta, que els van prometre que els aero-generadors donarien molta feina i diners i finalment els treballadors van venir de portugal perquè l'empresa era portuguesa i ara, un cop acabat el projecte, només hi ha un lloc de treball per a fer el manteniment).

D'altra banda, el lloc que genera més residus és prop de Madrid, per què no posen allà l'MTC? ah, perdó, Madrid és la capital, i hi viu molta gent. Si el projecte fos tan innocu com ens volen fer creure podria estar albergat prop de Madrid, a la meseta, en una de les planes immenses que tenen, o en una zona industrial amb volum important de població. Per fer aquest magatzem crec que no es necessita aigua, almenys no ho diu enlloc: sostenibilitat i gestió dels residus radioactius, i mà d'obra ara n'hi ha a tot arreu.

Mònica Amorós

dijous, 21 de gener del 2010

DIUMENGE, MANIFESTACIÓ A ASCÓ

En l'assemblea que va tenir lloc ahir a Móra d'Ebre contra la instal·lació del cementiri de residus nuclears a Ascó, AMB L'ASSISTÈNCIA DE MÉS DE 500 PERSONES es va decidir convocar una MANIFESTACIÓ per a aquest diumenge, 24 de gener, a les 11.00 h i a ASCÓ (davant del casal municipal). Cal que hi assistim, perquè és una qüestió de defensa del territori davant una nova agressió a les Terres de l'Ebre.
AAA
US HI ESPEREM !!!
AA

dimecres, 20 de gener del 2010

La Catalunya Nuclear

La Catalunya Nuclear és el títol d'un llibre que Xavier Garcia [web] va publicar el 1989. Seria el primer d'una sèrie de llibres dedicats a la Ribera d'Ebre i per extensió a les terres del sud. El darrer que ha publicat, si no ho tinc mal entès, és La primera dècada de lluita antinuclear a Catalunya (1970-1980). Aquests dos títols són imprescindibles per entendre el perquè de tot plegat.

D'aquest darrer llibre en faig tres extractes del primer capítol a tall de mostra:
En una ocasió, l'any 1981, el professor Ramon Margalef (1919-2004), el pare del qual era de Capçanes, al Priorat, em va dir, al seu despatx de la Universitat de Barcelona, una setència d'aquelles que no té pèrdua: "Critico les nuclears, perquè és com donar un tanc a un que s'ha estat tota la vida pelant cocos". Amb la substancial diferència que a Ascó (Ribera d'Ebre) no s'han pelat mai cocos, que jo sàpiga, la metàfora de l'il·lustre ecòleg és extensiva a les ocupacions habituals d'aquesta comarca rural, fonamentada llavors, sobretot en la vinya, l'ametlla i l'oliva, i amb els mitjans de tracció propis d'una agricultura pràcticament de subsistència.

(...)

Justament era tanta l'eufòria que desvetllava la nova possibilitat de creixement en tots els ordres entre aquest sector capdavanter que, a mitjans dels anys seixanta, en el moment de decidir la ubicació de la primera central nuclear a Catalunya (la que, finalment, aniria a Vandellòs), el mateix Josep Pla es pronuncià "contra la burgesia turística de la Costa Brava" i en favor d'aquell primer centre d'energia atòmica es construís a la platja de Pals, com si es tractés d'un atractiu turístic més.

El cas va ser, però, que la Costa Brava continuava quedant reservada al desenvolupament turístic i que la producció energètica quedaria fixada vora l'Ebre...

(...)

Les sis centrals previstes en els últims anys del franquisme, totes al voltant d'un radi d'uns trenta quilòmetres a la rodona, tenien en comú el fet de pertànyer a una àrea territorial agrícola, devastada pel model industrial franquista, flagel·lada per l'emigració agraria i amb poc poder demogràfic i econòmic per a fer front a la decisió barcelonina i estatal que es preveia; una decisió en benefici de les grans àrees urbanes-industrials, però situada al costat de la massa d'aigua indispensable per a refrigerar els reactors nuclears, amb tot el que ha suposat d'increments tèrmics sobre el riu i el mar.


L'alcalde de Flix actual, també va ser alcalde en aquella època convulsa d'inicis democràtics. Pere Muñoz és ara senador a Madrid per Esquerra i recorda al seu bloc aquells moviments incipients.

La lluita antinuclear va anar lligada estretament a la lluita antifranquista. La comarca es dividí entre els que la volien i els que hi lluitaven en contra. Ahir a la tarda es va fer una concentració davant l'Ajuntament d'Ascó amb una pancarta per rebutjar la ubicació d'un cementiri nuclear al nostre territori mentre hi entraven els alcaldes de l'AMAC. Alguns veïns del poble han escridassat fortament als manifestants. Què trist, com bé diu La Piga, és molt pobre l'argument de donar 500 llocs de treball per a 5 anys, en castellà diuen allò de "pan para hoy, hambre para mañana".

De tota manera intueixo que ara la lluita pot ser diferent. Als anys setanta els mitjans de comunicació eren prou parcials, les notícies podien ser esbiaixades i les comunicacions eren escasses. Tampoc no cal anar gaire lluny, fa set anys, en entrar Esquerra al Govern de la Generalitat, es va abolir el Plan Hidrológico Nacional, que va portar anys de lluita; la gent del territori s'organitzà al voltant d'un web creat per la Plataforma en Defensa de l'Ebre, i de la Ribera d'Ebre i les manifestacions i protestes es succeïren. Internet començava el seu camí de lluita.

Han estat set anys de tranquil·litat, ara torna la lluita; estem en l'època de la informació, de les notícies, des les xarxes socials...

S'han creat un grup al Facebook: No al cementiri nuclear. Necessitem el vostre suport.

Gràcies.

Mònica Amorós

dimarts, 19 de gener del 2010

ERC crida a la unitat per demanar a l'alcalde d'Ascó que no presenti candidatura pel cementiri nuclear

Una vintena de càrrecs electes d'ERC a les Terres de l'Ebre han escenificat el rebuig 'frontal' de la formació a la possibilitat que Ascó (Ribera d'Ebre) pugui acollir el cementiri de residus nuclear.
Davant els pocs dies que queden per conèixer si Ascó serà finalment una de les candidatures que presentarà l'Associació de Municipis en Àrees de Centrals Nuclears (AMAC), ERC ha decidit elaborar un manifest d'oposició a la instal·lació que farà arribar a la resta de forces polítiques perquè s'hi adhereixen.

El manifest demana a l'alcalde d'Ascó que rebutgi la possibilitat de presentar la candidatura del seu municipi a albergar el cementiri, i a l'AMAC que no avali cap candidatura en territori català.

Diari de Tarragona

dilluns, 18 de gener del 2010

Una trentena de càrrecs electes del Camp i l'Ebre demanen consens per rebutjar l'MTC

Destaca l'absència d'Ascó, el poble que l'associació de municipis en àrees nuclears podria presentar com a candidat

Unitat i consens per rebutjar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) de residus nuclears. Sota aquesta consigna, una trentena de càrrecs electes de les Terres de l'Ebre i del Camp de Tarragona es van reunir ahir a la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa per escenificar el rebuig del territori a l'MTC. Segons l'entitat organitzadora de l'acte, la Coordinadora Anticementeri Nuclear de Catalunya (CANC), tant la unitat mostrada ahir entre els diversos alcaldes i regidors de diferents colors polítics, com les 62 mocions en contra de l'MTC aprovades en els consistoris de la demarcació demostren que el territori és contrari a aquesta instal·lació ja que asseguren que no només afecta el municipi on se situï, sinó que és una hipoteca per a tot el país.


Una trentena d'alcaldes i regidors de Tarragona, des de Deltebre fins a Reus i independentment del seu color polític, es van unir ahir per posar en evidència que el territori és contrari a l'MTC. Va haver-hi, però, una absència destacada, l'alcalde o algun representant polític d'Ascó, el municipi riberenc que ahir era en el punt de mira ja que, tot i no haver-se fet públic oficialment, podria ser el candidat de l'associació de municipis en àrees nuclears (AMAC) per acollir el cementiri de residus nuclears. El problema que van plantejar ahir tots els representants polítics, però, és que una instal·lació com aquesta no repercuteix només en el municipi que l'acull, sinó que els seus efectes van més enllà de l'àmbit local. «És pa per avui i fam per demà», va afirmar Joan Pere Gómez (CiU), tinent d'alcalde de l'Ametlla de Mar, que malgrat que va reconèixer que el municipi que acollís l'MTC podria treure algun benefici a curt termini, a mitjà o llarg termini seria un perjudici per a tot el territori. Per això, Gómez va advertir que tot el país «ha de dir que no, és una hipoteca per a tots». Marta Cid (ERC), regidora de l'Ajuntament d'Amposta, també es va afegir a aquesta afirmació, i per aquest motiu va proposar mobilitzar el màxim de gent possible: «Hi ha d'haver una militància de país, i hem de fer una pressió ràpida i contundent a totes les instàncies.»


La principal reivindicació en què van incidir ahir els representants polítics és que una decisió d'aquestes característiques es pugui prendre en un ple municipal per majoria simple. «Ens han canviat les regles del joc, al 2007 es parlava de consens i ara la decisió recau en un sol municipi», va denunciar Cid. «Si l'abast no és local les decisions tampoc ho haurien de ser», hi afegia Josep Maria Sáez (ERC), tinent d'alcalde de Miravet. És per això que ara l'objectiu de la CANC i de tots els càrrecs electes que ahir li van donar el seu suport és que el consistori d'Ascó no aprovi la seua candidatura. «Hem de saber públicament el posicionament d'Ascó, perquè si no compren el número de loteria no la guanyaran, i això és el que hem d'aconseguir», va manifestar Cid. En aquest sentit, ahir es va acordar constituir una comissió de treball unitària amb representants de tots els territoris i nivells administratius per treballar en aquesta direcció. «Hem de fer prevaler el posicionament del Parlament, que ja va aprovar una moció contrària al cementiri, i de la majoria del territori», van insistir des de la CANC.


En la compareixença d'ahir, molts dels representants polítics van recordar els perjudicis que pot comportar la instal·lació de l'MTC al territori. Segons el tinent d'alcalde de Miravet, el cementiri nuclear hipotecarà el futur del territori: «Ningú voldrà posar indústria ni comprar productes provinents de la zona de l'MTC.» Lluís Melich (PSC), regidor de Pinell de Brai, va destacar la preocupació que hi ha entre els pagesos de la Terra Alta perquè la instal·lació de l'MTC podria perjudicar el paisatge i els productes. I per Xavier Samarra (ERC), regidor de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, «l'MTC és un llegat vergonyós per als nostres fills i les generacions futures».


Assemblea informativa a Móra d'Ebre


Una altra de les accions que es va decidir ahir entre tots els càrrecs electes va ser la celebració d'una assemblea informativa, aquest dimecres a Móra d'Ebre. L'objectiu d'aquest acte, obert a tothom, és trobar-se amb tots els sectors amenaçats, així com amb la ciutadania en general, per exposar els motius pels quals el territori rebutja l'MTC i incitar els municipis que encara no s'han pronunciat sobre aquest tema que ho facin abans que acabi el mes. La CANC va anunciar que el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, també està convidat a l'assemblea «perquè vingui a defensar el territori». D'altra banda, les entitats Ecologistes en Acció de Catalunya i Tanquem les Nuclears han organitzat, per divendres, una reunió per redactar un manifest conjunt de la zona nuclear de Vandellòs d'oposició a l'MTC, a la qual hi han convocat des de partits polítics fins a sindicats, representants d'entitats socials, grups ecologistes i la ciutadania en general.
diari el punt

divendres, 15 de gener del 2010

Assemblea cementeri nuclear a Ascó

Com segurament ja haureu vist als mitjans de comunicació aquests dies, -per si no ha estat així, a la web www.esquerra.cat/riberaebre trobareu més informació- tot sembla apuntar que finalment l’ajuntament d’Ascó demanarà el cementeri de residus nuclears, i serà un dels dos municipis candidats –l’altre és Yebra, prop de Zorita (Guadalajara)- que presentarà l’Associació de Municipis de les Àrees amb Centrals Nuclears (l’AMAC).

Esquerra Republicana al llarg dels darrers anys ens hem oposat al cementeri nuclear per diverses raons i, especialment, perquè aquest no és el model de creixement i desenvolupament que volem per a la nostra comarca. En els darrers vint anys, la zona d’influència d’Ascó és l’única que ha perdut població en totes les Terres de l’Ebre, fruit segurament de model nuclear.

Com bé sabeu, hem estat la gent d’Esquerra els que hem liderat l’oposició política i institucional contra el cementeri nuclear, de manera que el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre s’hi va posicionar en contra clarament, com també ho van fer pràcticament tots els municipis on tenim presència. A més, conjuntament amb IC-V vam entrar al Parlament de Catalunya una proposta de resolució que es va aprovar amb el suport de CiU, en la qual el Parlament mostrava el seu rebuig a la possible instal•lació del cementeri nuclear a la Ribera d’Ebre i a qualsevol lloc del territori de Catalunya. Malgrat aquest suport, són els alcaldes de CiU a la Ribera els qui demanen i defensen que el cementeri nuclear s’instal•li a Ascó.

Així, des d’Esquerra hem engegat un seguit d’accions a diferents nivells, per fer la màxima pressió possible i evitar que finalment el cementeri nuclear vagi a la nostra comarca.

L’acte més important de tots serà la propera Assemblea Informativa oberta a tothom que hem convocat per al proper dimecres, 20 de gener, a les 20 hores. És important, per tant, que emplenem el teatre de La Llanterna de Móra d’Ebre per demostrar, una vegada més, que un altre futur és possible i que no ens poden prendre més el pèl i reivindicar d’una forma clara i contundent que a la Ribera d’Ebre no volem el cementeri nuclear.

Us demanem, doncs, que feu córrer la veu i vingueu a l’assemblea amb tantes persones del vostre entorn com sigui possible.

Sapigueu que per qualsevol qüestió us podeu adreçar a la vostra secció local o a la federació comarcal d'Esquerra.

Salutacions,


Josep Maria Sáez
Esquerra - Ribera d'Ebre

dimecres, 13 de gener del 2010

ESQUERRA DEMANA A L’ALCALDE D’ASCÓ QUE CLARIFIQUI SI PRESENTARÀ CANDIDATURA PEL CEMENTIRI NUCLEAR

Esquerra demana coherència a CiU i crida a la mobilització per evitar la instal·lació del cementiri de residus nuclears a les Terres de l’Ebre

El president de la federació comarcal d’Esquerra de la Ribera d’Ebre, Josep Maria Sáez, ha fet saber en roda de premsa que l’Associació de Municipis en àrees amb centrals nuclears (AMAC), el passat dilluns, en el seu consell executiu va decidir presentar candidatura de dos municipis per acollir el cementiri de residus nuclears, i el proper 27 de gener l’Assemblea General haurà d’aprovar.


Sáez ha denunciat que seran Ascó i Yebra, però que “la candidatura de Yebra és una cortina de fum per distreure, ja que no té possibilitats. El candidat prioritari de l’AMAC és Ascó”. El president d’Esquerra de la Ribera d’Ebre li ha recordat a l’alcalde d’Ascó que si vol presentar aquesta candidatura a acollir el cementiri de residus nuclears tingui clar que els efectes no són només locals sinó, com a mínim, comarcals i, evidentment, també de país; d’aquí que els ajuntaments, els consells comarcals i el Parlament de Catalunya s’hagin manifestat contraris a acollir-lo. Segons Sáez “això demostra que no hi ha el consens territorial amb què es van comprometre des del Ministeri d’Indústria, sinó que hi ha una oposició clara dels representants de la ciutadania de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona”.

Sáez ha manifestat que l’acolliment del cementiri nuclear no és el model de desenvolupament econòmica que vol Esquerra ni les Terres de l’Ebre per al seu futur. “aquest model de dependència econòmica i monocultiu energètic no justifica ni assegura el nostre futur, com ja s’ha demostrat els darrers anys”. Per a Sáez, aquesta instal·lació “condemnaria i castigaria el creixement futur de la comarca en els sectors agroalimentari, de serveis o turístic, a canvi d’uns pocs llocs de treball temporals en la construcció del cementiri”. Sáez ha afegit que “ja sabem el que és el model nuclears, i que no repercuteix suficientment en el territori, en proporció a la mala imatge que dóna, i més quan es repeteixen els incidents”. Segons Sáez, “el cementiri nuclear suposa continuar amb aquest model, que fa que a la comarca cada vegada hi hagi menys gent i menys oportunitats pel monocultiu econòmic que suposa el model nuclear".

Demanen a CiU coherència i respecte institucional, Sáez ha afirmat que són els alcaldes de CiU a la Ribera d’Ebre, i en concret el d’Ascó, que defensen l’acolliment del magatzem de residus nuclears; per això “demanem a CiU respecte per les decisions del conjunt de les institucions del territori i del Parlament de Catalunya”. La diputada d’Esquerra del Parlament, Marta Cid, que va defensar la resolució en nom d’Esquerra, que el Parlament va aprovar amb els vots d’IC-V i CIU, oposant-se a acollir el magatzem de residus nuclears en territori català, ha demanat que “l’alcalde d’Ascó i el seu ajuntament clarifiqui si presentarà candidatura”. Cid ha fet saber que hi ha una carta del conseller d’Economia de la Generalitat en la qual comunica al Govern espanyol que declina la instal·lació del magatzem d’acord amb la resolució aprovada pel Parlament. Cid ha denunciat l’actitud de CiU, “contradictòria i contraproduent amb el territori”. Per a la diputada, “CiU només té una visió de com invertir a les Terres de l’Ebre; ja sigui massificant de molinets la Terra Alta, instal·lant una granja de micos a Camarles, intentant pendre l’aigua amb el PP, o bé ara acollint un cementiri de residus nuclears”. És per això que Esquerra demana a CiU que “abandoni la política de l’espoliació i el model d’economia colonial per a les Terres de l’Ebre i s’oposi a la instal·lació del magatzem nuclear per, així, permetre que es puguin continuar creant oportunitats de futur per al nostre territori”.

Demà, reunió de càrrecs d’Esquerra amb Joan Puigcercós

Esquerra, que ha liderat l’oposició institucional al magatzem nuclear amb mocions als ajuntaments, als consells comarcals i al Parlament de Catalunya, ha anunciat per a demà a la nit una reunió dels seus càrrecs amb el president del partit, Joan Puigcercós, al Perelló. També ha donat tot el seu suport a la Coordinadora Anticementiri, i ha fet una crida a la mobilització social per aturar que el cementiri nuclear s’implanti a Ascó.

ERC recupera el lideratge polític?

Referèndum d’autodeterminació condició sine qua nom d’ERC per pactar un futur govern a Catalunya. Una decisió valenta i arriscada, mancada de credibilitat per alguns, però que deixa les coses molt clares. D’una vegada per totes els republicans abandonen la famosa equidistància, ara ja no es posicionen si tripartit o pacte nacional. ERC recupera la iniciativa i posa sobre la taula política el debat per un Estat popi.

Com va dir l’eurodiputat Oriol Junqueras, en la seva intervenció en la presentació dels compromisos d’Esquerra dins la campanya Catalunya decideix: si tenim Estat propi, la resta de propostes són molt més a l’abast i mai com ara l’entorn internacional fa factible aconseguir-ho.

Joan Puigcercós se la juga i ho fa amb les cartes sobre la taula, però li caldrà un esforç suplementari de credibilitat per acabar de convèncer als independentistes que ERC és l’opció més útil per aconseguir un anhel cada cop més present entre la societat civil, la consecució d’un Estat propi.

Amb aquesta decisió els republicans clarifiquen el panorama polític. Per una banda, donen per acabada una repetició del tripartit, és clar que mentre el PSC segueixi sota la cobertura del PSOE és impossible avançar nacionalment amb ells i per un altra, li diuen a CiU que si vol el seu suport deixi de jugar i d’especular amb el País. CiU sap per anticipat el que té que fer si vol el suport republicà, ja no li valen excuses, o pacta amb el PSC o PP, o fa el salt que li reclama bona part de la seva militància.

Un bon senyal per les propostes republicanes, malgrat que sembli el contrari, ha estat la reacció quasi silenciosa d’alguns mitjans de comunicació, sobretot d’aquells que volen i treballen per salvar el model autonomista: ni una ratlla en el diari del grup Godó i poca cosa més a la capçalera del Grupo Zeta, silenci per part de la sociovergència comunicativa, fins i tot TV3 hi ha passat de puntetes. ERC torna a molestar als poders fàctics i això pot ser un bon senyal si el cop de credibilitat te continuïtat.

Quina serà la resposta republicana a l’agenda política? ,a la retallada del TC? , al bloqueig socialista de la llei de vegueries, llei de cinema o llei de consultes?, als incompliments de Madrid?

Per convèncer amb el “sine qua nom” del referèndum, ERC necessita passos endavant, ferms i sense retorn, sense dubtar i, si això vol dir restar a l’oposició, assumir-ho. El escocesos del SNP, ho van assumir amb honestedat i fermesa, preparant-se per governar i fins que no han sigut primer partit del País, no han assumit el Govern (recomanable el mirall escocès de Xavier Solano); avui ells tenen l’autoritat mural i democràtica de fer possible els seus compromisos, la seva consulta per l’autodeterminació.

Col·lectiu 2014

dilluns, 11 de gener del 2010

Ridao reclama a Mas que 'es deixi d'evasives i digui si està d'acord o no a convocar una consulta la pròxima legislatura'

El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha reclamat avui a Artur Mas que 'es deixi d'evasives i digui exactament si està d'acord o no que a la pròxima legislatura hi pugui haver una consulta, que Mas i CiU diguin si estan disposats o no a donar la veu al poble de Catalunya perquè decideixi el seu futur en pau i llibertat'. El dirigent independentista ha respost així al líder de CiU, que aquest cap de setmana ha afirmat que no dóna crèdit a la proposta d'Esquerra d'impulsar en la pròxima legislatura una consulta vinculant sobre el futur de Catalunya.

'De la mateixa manera que el 2003 Esquerra va ser prou forta per determinar un govern de Catalunya i exigir posar sobre la taula l'impuls d'una reforma estatutària i també la consecució d'un nou model de finançament', ha afirmat Ridao, 'en la pròxima etapa volem un objectiu final més important: la convocatòria d'una consulta sobre el futur de Catalunya'. En aquest sentit, el secretari general d'Esquerra ha apuntat que 'Mas deu ser un home de poca fe, potser perquè, com diem en català, "qui mal fa, mal pensa", potser perquè ell no hi té cap interès pensa que Esquerra no ho farà'.

D'altra banda, Ridao també ha assegurat, en referència a les declaracions d'Alfonso Guerra en què qualificava d'estratosfèrics els polítics catalans, que 'no sé si som estratosfèrics, però sí que sé que vivim en móns i planetes diferents, perquè cada dia que passa el planeta Espanya i el planeta Catalunya s'entenen menys i estan més distanciats'. En aquest sentit, el secretari general ha apuntat que la 'demostració palmària' d'aquest distanciament és que fins i tot una iniciativa com una editorial publicada per alguns mitjans de comunicació, que 'constitueix en la nostra opinió, legítimament, però un autèntic front de salvació autonomista i un front d'ordre davant l'eventual deriva sobiranista que viu Catalunya, des de Madrid ha estat vista com un autèntic front sobrianista i un desafiament davant l'Estat'.

dissabte, 9 de gener del 2010

Referèndum d'autodeterminació, condició sine qua non per pactar amb Esquerra

Puigcercós promou una macroconsulta a 140.000 persones per establir les condicions dels acords postelectorals
Esquerra ha engegat aquest divendres la precampanya 'Puigcercós 2010, Catalunya decideix' (pdf) que consultarà de forma directa 140.000 persones, a través d'una macroconsulta, quines han de ser les condicions indispensables a l'hora de negociar futurs acords de govern o governabilitat. En l'acte inicial, que ha tingut lloc a la sala Luz de Gas de Barcelona, s'ha lliurat als 700 quadres territorials del partit que actuaran com a compromissaris del presidenciable d'Esquerra, Joan Puigcercós, la documentació de la campanya, on estan recollides les propostes que es sotmeten a consulta.

Aquests 700 quadres territorials seran els encarregats d'interactuar amb militants, simpatitzants i votants. Així, cadascun d'ells contactarà amb deu militants fent arribar d'aquesta manera les preguntes a 7.000 persones, que alhora, cadascuna d'elles, contactaran amb 20 persones més, estenent així la consulta a un total de 140.000, que podran opinar sobre 21 propostes dividides en cinc blocs i tres àmbits.

Consulta d'independència

El primer àmbit fa referència al dret a decidir i inclou una sola pregunta: Estàs d'acord que la celebració d'una consulta sobre el futur de Catalunya sigui el primer compromís d'Esquerra a la propera legislatura? D'aquesta manera Puigcercós posa com a reivindicació principal de la seva campanya al Parlament de Catalunya la necessitat de celebrar un referèndum d'autodeterminació a nivell nacional, tal com va expressar en la seva proclamació com a candidat a Núria, on va condicionar qualsevol pacte de Govern al suport a una consulta oficial per tal que els catalans pugui exercir el dret a decidir el seu futur.

Propostes polítiques

El segon àmbit de la macroconsulta de Puigcercós tracta les mesures que haurà d'aplicar el Govern de la Generalitat i demana als participants que prioritzin sobre un total de 16 propostes agrupades en quatre blocs, quins han de ser els compromisos d'Esquerra per a la propera legislatura:

- Bloc 1. Un país modern i competitiu: respostes a la crisi. Amb mesures com la creació d'un sistema financer públic català per suplir les dificultats de crèdit a empreses, autònoms i famílies.
- Bloc 2. El debat de les esquerres: polítiques socials. Aquest bloc inclou propostes com garantir l'acollida de la immigració basada en el coneixement del país, la llengua, la cultura i l'accés digne al treball.
- Bloc 3. un país connectat en xarxa: territori i infraestructures. Amb mesures com la revolució verda: reducció del consum energètic, augment de la producció d'energies renovables fins que siguin un 25% del total de la producció energètica l'any 2015 i democratització de la producció d'energia.
- Bloc 4. Identitat i republicanisme. Amb preguntes com la reforma de l'estructura del govern per reduir els alts càrrecs i reforma a fons de la funció pública per avaluar el treball dels funcionaris.

Concert econòmic i d'altres reivindicacions a l'Estat

El tercer àmbit fa referència a les reivindicacions davant el govern de l'Estat i inclou mesures com reclamar el Concert Econòmic quan s'acabi el model de finançament vigent; la coherència de vot a Madrid, exigir als partits catalans que defensin al Congrés el mateix que voten al Parlament; i el control català dels aeroports catalans, traspàs de la xarxa de trens regionals, connexió Barcelona-Alacant en tren d'alta velocitat i aprovació al Congrés del Fons de Rescat de Peatges per finançar-ne la progressiva desaparició.

Durant la seva intervenció en l'acte d'inici de la precampanya, Joan Puigcercós ha assegurat que 'en la propera legislatura tenim una cita amb la democràcia. Catalunya ha de ser consultada sobre quin vol que sigui el seu futur. Sense apriorismes per cap banda; sense renúncies per part de ningú; sense prohibicions antidemocràtiques'.

'Tothom té dret a defensar el seu projecte: autonomistes, federalistes... però també els independentistes', ha subratllat, 'qui avisa no és traïdor. Aquesta volem que sigui una condició sine qua non. Qui vulgui alguna cosa d’Esquerra, ja sap el que vol Esquerra'.

Cal assumir la plenitud nacional

El president d'Esquerra ha apuntat que 'és el nostre deure empènyer el nostre país cap endavant', 'superada l’etapa autonomista, Catalunya ha d’assolir la seva plenitud nacional'. 'Toca traçar una via de sortida a l’atzucac autonòmic', ha afirmat, 'independentment de sentències del Tribunal Constitucional. 'L’anhel de nous horitzons nacionals és majoritari a casa nostra', ha assegurat. En aquest sentit, el candidat independentista ha afirmat que 'a la independència hem d’arribar-hi, però hem d’arribar-hi tots, com un sol poble' i ha afegit que 'després de sis anys de govern amb el PSC, i justament per això, hi estem més a prop'.

divendres, 8 de gener del 2010

Ridao: 'Esquerra arrossegarà CiU i PSC cap al dret a decidir'

El secretari general d'Esquerra, Joan Ridao, ha anunciat aquest matí que una de les prioritats d'Esquerra pel nou curs polítics passa per 'acumular forces per condicionar l'escenari polític' i 'arrossegar CiU i PSC cap a les nostres aigües, cap a l'exercici democràtic del dret a decidir'. 'A 10 mesos de les eleccions no toca parlar de pactes electorals', ha apuntat, 'la paraula la tenen els electors, no els partits'. 'I ara', ha apuntat, 'entre el català emprenyat i el català optimista, hi ha molta gent que diu prou, que ha decidit passar a l'acció i posar el dret a decidir a l'agenda política'.

En aquest sentit, Ridao ha apuntat que tot i que el 2010 vindrà marcat pel mateix signe polític que el 2009, a l'espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, 'hi ha una consciència de fi d'etapa', de 'renovació de la vocació unitària dels partits catalans', així com signes de 'superació mental d'aquest probable escenari polític a què ens porta el TC'. Així, el secretari general ha considerat que s'ha 'recuperat la confiança col·lectiva', s'ha superat 'la perplexitat i el derrotisme' i hi ha un 'rebrot de mobilització', com demostren les consultes populars, que suposa un 'canvi en la cultura política del país'.

El dirigent independentista, que ha ofert aquest matí una roda de premsa per fer balanç del 2009 i explicar els reptes del partit per al proper curs polític, ha assegurat que tot i que en el 2010 sortirem de la recessió, 'continuarem immersos en la crisi' i 'no generarem ocupació, per molt que ho digui Zapatero. Continuarem essent la fàbrica d'aturats d'Europa'. Davant d'aquest escenari, Ridao ha assegurat que el govern espanyol continua instal·lat en 'un escenari fictici', sense aportar reformes estructurals ni cercar pactes d'Estat. Però per a Ridao, hi ha una alternativa a l'immobilisme de Zapatero i les propostes del PP d'apujar els impostos i abaratir l'acomiadament, que passa per 'un programa econòmic integral, coherent i modernitzador'.

En aquest context, Ridao ha anunciat que els reptes d'Esquerra per al 2010 són portar al Parlament de Catalunya la Llei de vegueries, garantir el traspàs de l'aeroport amb una majoria de la part catalana i amb una posició determinant. Pel que fa a infraestructures, assegurar que entra en vigor l'aplicació la disposició addicional tercera, que representa una inversió de 35.000 milions d'euros a Catalunya, i en rodalies garantir la inversió de 4.000 milions d'euros que no apareixen en els Pressupostos Generals de l'Estat.

Finalment, Ridao ha anunciat que de cara a aquest curs polític, Esquerra inicia una campanya, que sota el títol 'Catalunya decideix' té l'objectiu de donar lloc a un procés participatiu en què, a partir del programa electoral d'Esquerra, la gent pugui donar a conèixer les seves preferències. Aquesta és una eina potent de comunicació que es veurà complementada per una campanya a la xarxa, que ajudarà el partit a fixar prioritats de cara al futur.