Tres anys esperant la sentència de l'Estatut

El dictamen del Constitucional espanyol s'eternitza i manté a l'aire els dubtes sobre el text · Partits polítics i societat civil es preparen per entomar-la al setembre

Avui, divendres 31 de juliol, es compleixen tres anys des que el PP va presentar el recurs al Tribunal Constitucional espanyol (TC) demanant que es pronunciés sobre la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya, aprovat pel Parlament el setembre de 2005, pel Congrés espanyol el març de 2006 i pels catalans en referèndum el 18 de juny de 2006. El PP va presentar un recurs (pdf) qüestionant conceptes fonamentals del text com el de nació, el reconeixement de la llengua catalana, el nou finançament i les relacions bilaterals entre els executius espanyol i català. El Defensor del Pueblo espanyol i diverses comunitats autònomes s'hi van afegir i van presentar sengles recursos que, tres anys i una recusació més tard, continuen sense resoldre's. Els partits catalans es preparen per rebre la sentència al setembre i la societat civil ja organitza reaccions preveient una nova retallada.

El PP acompanya el recurs amb una campanya atiant la catalanofòbia

L'episodi de catalanofòbia que hem viscut amb la negociació del finançament pot recordar, però no superar, el clima anticatalà que es va generar amb la tramitació de l'Estatut. Ja abans de presentar el recurs de d'inconstitucionalitat, el PP va engegar la campanya Todos juntos als mitjans de comunicació i una recollida de signatures al llarg i ample de l'Estat espanyol reclamant el 'dret de decidir' de tots els ciutadans espanyols sobre l'Estatut de Catalunya ja que, al seu entendre, suposava una 'modificació encoberta de la Constitució' espanyola. 'Si ens la volen canviar, tenim dret a tornar a decidir' o 'aquests 27 anys de Constitució han estat en benefici de tots' van ser alguns dels lemes utilitzats en la campanya en què el PP va recollir signatures per demanar un referèndum a l'Estat espanyol sobre la conveniència d'aprovar o no el text aprovat al Parlament. El PPva invertir-hi fins a mig milió d'euros.

Les declaracions i manifestacions polèmiques, però, no s'han limitat al Partit Popular. Convé recordar les actituds de socialistes insignes com Alfonso Guerra que va afirmar haver 'ribotat' l'Estatut quan aquest va arribar al Congrés, moment que va motivar una visita a l'hemeroteca per recordar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero la seva promesa electoral, aquella famosa frase de 'donaré suport a l'Estatut que surti del Parlament de Catalunya', que tantes vegades se li ha repetit.

Una institució d'independència qüestionada

Un dels motius pels quals la sentència del TC s'eternitza és la manca d'acord dels magistrats que el componen. Els dotze magistrats que formen part d'aquest tribunal són proposats dos pel govern espanyol, quatre pel Congrés, quatre pel Senat i dos més pel Consell General del Poder Judicial. D'aquesta manera són evidents els dubtes que planen sobre la politització del TC. En aquest sentit es pronunciava ahir el president d'ERC, Joan Puigcercós, atorgant 'independència zero' al TC i revelant que l'executiu català està pressionant el president espanyol i el PSOE perquè 'condicionin' una sentència que doni 'llum verda' a l'Estatut. L'equilibri de forces entre el sector conservador i el sector progressista del TC ha estat un dels cavalls de batalla en aquest procés. La renovació prevista dels magistrats està aturada fins que es resolgui la sentència de l'Estatut, per temor a tensar encara més aquest equilibri i per la manca d'acord entre els partits per al recanvi'. L'equilibri de sis contra sis es va trencar amb la mort del magistrat Roberto García-Calvo decantant la balança cap al sector progressista però el PP va recusar el magistrat progressista Pablo Pérez Tremps que va ser apartat de la deliberació.

Notícies a cop de filtració

Aquesta imatge d'una institució polititzada i obscurantista s'ha reforçat també amb la forma amb què l'opinió pública ha tingut accés a la informació sobre el curs de la sentència. Els esculls de la negociació han saltat a la llum pública fonamentalment a través de filtracions a la premsa. D'aquesta manera es va explicar que els magistrats havien deliberat sobre el 80% dels punts de l'Estatut a mitjan octubre de 2008 i que la majoria s'oposava a que Catalunya tingués 'símbols nacionals' al febrer de 2009 i que l'òrgan estava deliberant si anul·lava la utilització de l'expressió 'símbols nacionals', declarat contrari a la Constitució, o si buscava una fórmula que permetés utilitzar aquests termes, però amb una clàusula interpretativa molt limitadora, situació que ara sembla que s'ha acabat imposant. Aquestes darreres informacions han provocat un sentiment generalitzat de que el TC espanyol tancarà la major part dels assumptes conflictius a una resolució interpretativa que eviti la declaració d'inconstitucionalitat i l'anul·lació dels preceptes', sensació que ha estat il·lustrada per algun mitjà de comunicació amb la imatge de buidar el contingut i deixar el continent, és a dir, només 'la closca'.

Partits i societat civil es preparen per al setembre

Tot i que estem davant de l'enèssima data per a cloure aquest debat, els primers dies de setembre es preveuen en aquests moments com la data per a conèixer definitivamentn la sentència que s'ha anat posposant per evitar que es produís a les portes d'una campanya electoral. Amb aquesta data a la ment, tant els partits polítics catalans com les diferents entitats i plataformes de la societat civil es preparen per entomar una sentència que es veu poc clara. La proximitat de la sentència amb la resolució de la negociació del finançament que s'ha tancat, aparentment, amb una certa sensació d'optimisme ha fet que en alguns cercles es pronostiqui una sentència d'interpretació restrictiva.

No ho veuen d'aquesta manera els membres del Govern que, en reiterades ocasions, s'han mostrat convençuts no només de la constitucionalitat del text sinó de que el TC així ho avalarà. O com a mínim no expressen els dubtes sobre la sentència que Puigcercós assegura que hi ha entre l'executiu. En aquest context, de nou, es podria estar preparant a la ciutadania per a un tancament amb recels d'una altra gran qüestió de país. Són moltes les declaracions provinents de les files socialistes, fins i tot per veu del president Montilla, cridant a la prudència i a 'no posar la bena abans de la ferida'. De la mateixa manera també ho ha fet el portaveu del PSC, Miquel Iceta, quiha demanat als catalans actuar amb 'seny' si el finançament i el recurs de l'Estatut no es resolen de forma favorable per a Catalunya. Així mateix, Joan Saura ha reiterat en diverses ocasions que, en cas que el Constitucional espanyol retalli l'Estatut, el que cal fer és 'refer el pacte polític' amb el govern espanyol. Una línia que podria anar prenent força amb exemples com la dificultat per encaixar la implantació de les vegueries dins de la Constitució espanyola, assumpte en què el ministre espanyol de Política Territorial, Manuel Chaves, s'ha compromès aquest mateix dimecres a modificar les lleis espanyoles que puguin entorpir-ho.

Aquest no és el sentir de les plataformes i entitats sobiranistes que, lluny de ser optimistes i esperar a que es materialitzi la sentència per organitzar una resposta ja donen per feta una retallada del text i preparen mobilitzacions des de fa mesos. Algunes fins i tot ja han començat amb actes d'èxit relatiu però d'èxit mediàtic com l'enterrament de l'Estatut i la marxa fins al Parlament de Catalunya organitzat per Acte de Sobirania, que agrupa diferents entitats que volen constatar que la via estatutària és morta. Ja s'ha convocat una concentració a la plaça de Sant Jaume de Barcelona per a les vuit del vespre del mateix dia que es faci pública la sentència de l'Estatut que volen repetir fins a l'Onze de Setembre en cas que es conegui abans d'aquesta data.

Un estiu d'incertesa

El curs polític es tanca doncs amb el debat sobre el finançament tancat però amb la incògnita de què passarà amb l'Estatut. Després de tres anys amb la llei bàsica del país en qüestió caldrà veure si finalment el darrer termini esperat es materialitza o si, l'alt tribunal espanyol i l'entramat de poder que el regeix segueix sense pronunciar-se donant peu a més filtracions, dubtes i pors.

directe.cat

Cid demana suport i coordinació governamental per refer la zona afectada per l'incendi dels Ports

La diputada d'Esquerra Marta Cid ha demanat al conseller d'Interior, Joan Saura, 'suport i coordinació governamental per refer la zona afectada per l'incendi dels Ports', especialment el municipi d'Horta de Sant Joan, un dels més emblemàtics i turístics de la zona, 'ja que el suport per dinamitzar de nou la zona és imprescindible, perquè la gent de la Terra Alta també vol mirar endavant'. Cid, que ha fet aquestes declaracions durant la compareixença del conseller Saura en la comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana, ha mostrat de nou el condol d'Esquerra al cos de bombers i a les famílies que s'han vist afectades per aquesta desgràcia.

La diputada independentista també ha volgut expressar la seva 'admiració i agraïment per tots els professionals que hi van estar treballant i que es van passar hores i hores en torns duríssims de feina, el seu deler per acabar amb el foc és molt d'agrair per la població de l'entorn, per la gent de l'Ebre i pel conjunt del país'. A més, ha agraït també al conseller Saura la seva ràpida compareixença per 'posar llum a algunes qüestions que potser havien quedat a l'ombra' sobre els successos d'aquests darrers dies i aportar informació, de caràcter tècnic, sobre els fets ocorreguts.

En aquest context, Cid ha recordat que en la compareixença que Saura va fer en la sessió que la comissió va celebrar el 4 juny per informar dels efectius per a l'extinció d'incendis, 'tothom coincidia a dir que s'havia avançat molt en inversió, en renovació d'equipaments, en recursos humans, però que aquesta és una feina de risc i que el risc sempre pot comportar situacions que no es poden arribar a controlar'. En aquest sentit, la diputada ebrenca ha subratllat que 'no es pot estar al costat dels professionals i després desconfiar dels seus informes' i ha apuntat que 'els informes i opinions dels responsables, que també són bombers, que s'han anat fent públics aquests dies han deixat molt clara la situació que es va generar'.

Cid també ha considerat encertat que 'amb molt bon criteri', considerant que era un foc molt complicat, no es deixés entrar als civils a la zona de l'incendi. Tot i que també comparteix i entén els 'nervis i la impotència de la gent que érem allí i més encara aquells que tenien els seus béns prop del foc'. En aquest sentit, ha recordat que 'quan es va necessitar ajut per tenir indicacions de com arribar a determinats punts, sí que es va demanar i es va acceptar el suport de la població'.

'Acabat el foc ens hem de situar en la calma i l'anàlisi tècnica, que ha de portar a millorar tot el que sigui millorable, per tal que els professionals puguin contrarestar qualsevol perill d'aquestes característiques en el futur', ha afirmat Cid. En aquest sentit, ha subratllat que 'l'orografia de la zona certament és molt complicada' i s'ha d'estudiar, en coordinació amb els cossos d'elit dels bombers i els altres professionals que cuiden de la nostra natura, de quina manera es poden fer més accessibles aquestes zones.

El Hachmi replica Guardans sobre l'ús del català a la televisió 'amb insults i barbarismes'

Les llengües solen tenir un estàndard que fa de llengua comuna perquè els seus parlants puguin sentir-se aixoplugats', afirma

L'exdirigent de CiU reconvertit ara en director general del cinema espanyol, Ignasi Guardans, criticavadurament ahir els criteris de doblatge audiovisual adoptats fins ara a Catalunya: 'Seria un error que el doblatge al català s'utilitzi com un instrument de normalització lingüística, separat del llenguatge que es parla al carrer, amb els seus barbarismes i insults. Els policies de Nova York, per exemple, no poden parlar com a professors d'Universitat'. La guanyadora del Premi Ramon Llull del 2008, Najat El Hachmi, elreplica avui sense embuts: 'En l'àrab, els parlants de la variant magrebina, tenen ben poc a veure amb el registre formal de les telenovel·les veneçolanes doblades i en canvi són seguides per una part important de l’audiència'.

El Hachmi es pregunta 'Què deu ser això que diuen que és el català de carrer i que sembla que tothom busca o no veu prou reflectit en els mitjans de comunicació?'. Raona que totes les llengües 'tenen diferents registres i variants, i si han estat normativitzades solen tenir un estàndard que fa de llengua comuna per tal que els seus parlants puguin sentir-se aixoplugats sota uns paràmetres generals'. Fins i tot, exposa que aquest estàndard pot ser ben diferent de la llengua d'ús comú, fins al punt que 'no s'entén si no es passa per la domesticació idiomàtica que suposa l'escolarització', i no per això ningú no es planteja de canviar-ho.

Contràriament, alerta que si la pretensió del nét de Cambó s'arribés a dur a terme, desembocaria en una situació d'esguinçament lingüístic: 'La falta d'un estàndard amazic comú ha fet que les variants hagin evolucionat tan aïllades l'una de l'altra que un rifeny difícilment pot mantenir una conversa amb un amazic del Sous'.

També exposa la seva experiència personal quant a llengües: 'A casa vam aprendre les primeres paraules d'una llengua que encara no sabíem diferent de la 'de carrer' a cavall del 'Ets un pendó, Suelen' i el núvol quinton. Mai ens va sonar estrany i, al contrari, la llengua que vam aprendre estava plena de matisos i un llenguatge ric, inclosos els insults. I ara no sabríem veure aquelles sèries d'una altra manera, ni en aquesta variant de carrer que per a molts deu ser d'una Barcelona xava que tendeix al catanyol'.

directe.cat

Montilla s’empassa la remodelació de govern?

Segons han publicat diversos mitjans de comunicació, el President Montilla tenia previst una remodelació de govern desprès de l’acord de finançament, fins i tot tenia alguns noms clars a sobre la taula; les declaracions del President d’ERC, Joan Puigcercòs d’aquest diumenge, li han trastocat els plans.

Montilla no pot assumir que sigui ERC qui li marqui el camí. Ara caldrà saber si la jugada del republicà ha estat agosarada per evitar una remodelació que fins i tot li podria ser incomoda o tot el contrari. El que és clar, és que faci el que faci el President, el guió l’han tornat a escriure els republicans.

Com a mínim, la part final del guió que estava escrit al carrer Nicaragua des de feia mesos , va començar per estirar la corda davant Madrid pel tema finançament, es van plantar les vegades que fes falta i, finalment , es va signar un acord presentat com el millor de tots els signats. El guió volia continuar amb una remodelació de govern que li permetés afrontar amb més força el final de legislatura i una possible retallada de l’estatut pel tribunal constitucional.

Però l’estratègia dissenyada pel secretari d’organització del PSC, l’incombustible Josep Zaragoza, ha xocat amb la del President d’ERC, que ha decidit marcar perfil propi i assegurar-se que el guió és amb ERC o no hi ha guió.

El President Montilla podrà remodelar el Govern o no, segurament ho acabarà fent, d’una altre manera i en un altre moment, perquè necessitar substituir alguns noms per diferents motius, per cansament i per nous objectius, però el guió ja no estarà escrit només pel carrer Nicaragua. I si finalment no ho fa, demostrarà un nou signe de debilitat, aleshores s'empassaria la remodelació.

directe.cat

Puigcercós torna a l'equidistància situant el dret a decidir com a condició per a futurs pactes

Assegura que ERC no és l''apèndix' ni del PSC ni de CiU

El president d'Esquerra Republicana, Joan Puigcercós, ha reivindicat l''equidistància' del seu partit respecte PSC i CiU amb vista a la pròxima legislatura. Un cop assolit el nou model de finançament i amb la vista posada en les eleccions del 2010, Puigcercós ha deixat la porta oberta a possibles futurs pactes amb CiU, i també amb els actuals socis del tripartit. La condició, ha dit, passa per posar sobre la taula el dret a decidir. 'Ens trobarem amb qui vulgui fer aquest camí amb nosaltres', ha assegurat.

Puigcercós, ha marcat també una altra condició a socialistes i convergents, una 'unitat d'acció clara entre el que es decideix a Catalunya i a Madrid'. 'No sé què passarà la pròxima legislatura', ha dit, 'però sí tinc clar el programa d'Esquerra'. Un programa que passa per posar damunt la taula la reivindicació del dret a decidir, 'sobre els impostos, sobre l'aeroport de Barcelona, i sobre Rodalies', a través de la Llei de consultes populars que prepara el Parlament de Catalunya. Aquesta és una de les condicions que posarà Esquerra per tal d'arribar a possibles pactes postelectorals amb vista al 2010.

En aquest sentit Puigcercós ha volgut deixar clar que ERC no és 'l'apèndix' ni del PSC ni de CiU, i ha assegurat que la seva condició de partit independentista d'esquerres li obre les portes a possibles pactes amb els actuals socis del tripartit i també amb CiU.

Ni l'apèndix del PSC...

En una entrevista a Catalunya Informació, Puigcercós ha considerat que els dos governs tripartits han tingut elements positius però també negatius, que caldrà valorar al final de la legislatura. Entre els positius Puigcercós ha destacat haver aconseguit 'soldar el país', eliminant el risc que Catalunya es fracturés en dues comunitats, ha dit. Per altra banda, el líder republicà s'ha mostrat molt descontent amb l'estratègia de vot perpetrada pels 25 diputats del PSC al Congrés de Diputats, a qui ha retret la manca de coherència entre allò que defensaven a Catalunya i a Madrid.

... ni el de CiU

Una manca de coherència que també ha fet extensiva a la federació nacionalista, a qui ha retret un cop més haver-se abstingut en la votació del sostre de despesa dels pressupostos generals per al 2010. En aquest sentit Puigcercós ha posat damunt la taula una altra condició amb vista a possibles pactes postelecotrals, i que passa pel compromís d'una 'unitat d'acció clara' entre allò que es decideix a Catalunya i el que es decideix a Madrid.

Puigcercós recorda a CiU que el finançament surt de l'Estatut pactat d'esquena al Parlament

Durant la visita a l'Acampada Jove · Demana una reflexió 'serena' a la federació nacionalista

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha retret a CiU que s'oposin al nou finançament quan l'acord és producte d'un Estatut 'retallat' i pactat' a esquenes del Parlament. És per això que ha demanat una reflexió 'serena' a la federació nacionalista. Una setmana després de dir sí al nou finançament, Puigcercós creu que el país ha sabut aguantar a 'amenaces' i 'pressions' de fora de Catalunya donant exemple de 'coratge' i 'seriositat'. El republicà creu que 'la tempesta està a punt d'acabar' i ha afirmat que s'ha aconseguit fer una 'pica' que té l'origen en la publicació de les balances fiscals.

En declaracions després de visitar l'Acampada Jove de les joventuts d'ERC, la JERC, a Montblanc (Tarragona), ha considerat lícit que la federació, en el seu paper de principal partit de l'oposició, tingui una posició crítica vers el model i que, per aquest motiu, no s'hagi sumat a l'acord. Tot i això ha criticat als convergents perquè mentre el finançament es podrà canviar i millorar l'Estatut no variarà.

Puigcercós: ‘La catalanofòbia acabarà quan Catalunya sigui independent’

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha assegurat avui que ‘la catalanofòbia acabarà quan Catalunya sigui independent’ i ha apel·lat els catalans a 'no deixar-se intimidar' per aquest tipus d’actituds. Segons Puigcercós, pel PP i per alguns sectors del PSOE, anar contra Catalunya 'dóna resultats' i, per això, ha reclamat 'fermesa' sense caure en la provocació.

‘Hem de parlar molt clar, Catalunya ha estat maltractada a nivell fiscal i encara ho està', ha subratllat. Per aquest motiu, ha instat els catalans a no deixar-se 'arrugar', i ha defensar Catalunya i la nostra llengua, el català, cosa que Esquerra no deixarà de fer amb ‘fermesa, tenacitat i tranquil·litat’.

Puigcercós, que ha fet aquestes declaracions després d'una reunió de la Permanent Nacional ampliada a consellers, consellera i secretaris generals del govern a Sitges, per analitzar l’acció de govern després de l’acord de finançament, s'ha mostrat satisfet d'haver aconseguit un finançament que situa Catalunya 'per sobre de la mitjana', una circumstància que semblava 'una immoralitat' per aquells que atien la catalanofòbia.

Pel dirigent independetista, el nou finançament permetrà reactivar una part important de les polítiques que amb la crisi es creia que el Govern 'no podria fer'. Així, per exemple, ha apuntat la millora del transport escolar, l'increment de les beques menjador o millorar la liquiditat de les petites i mitjanes empreses catalanes o els autònoms. D'aquesta manera, Puigcercós preveu que el Govern podrà complir amb el que havia establert per aquest curs. 'Catalunya ha estat maltractada i els ciutadans han de notar que hi ha un canvi qualitatiu', ha afegit.

Completant la 'socialistació'

Tot i la caiguda en picat de l'audiència que ha patit Catalunya Ràdio aquests darrers anys -dels 600.000 oients de 2004 als 427.000 de l'última onada de l'EGM- no sembla que la maquinària socialista que domina la Corporació tingui cap intenció de redreçar la deriva que pateix la Ràdio Nacional de Catalunya.

La tasca per destruir la credibilitat de l'emissora líder a Catalunya els darrers 14 anys no cessa, i la propera temporada la 'socialistació' intensiva de l'emissora sembla que continuarà a tota vela. Per tal de justificar el daltabaix d'oients, s'ha cessat aquest final de temporada a dos caps de turc: el director Oleguer Sarsanedas i la directora del matinal que substituïa Bassas després de 14 anys de lideratge, la nefasta -a l'audiència ens remetem- Neus Bonet.

Dos colls que han rodat per tal d'escenificar un canvi de cara a la galeria i de cara a la comissió de control de la CCMA al Parlament de Catalunya, però que en el fons no suposaran cap canvi de rumb en l'emissora, que continuarà patinant cap als postulats del PSC i acostant-se a les xifres d'audiència dels mitjans controlats pels socialistes (caure fins els tristos 42.000 oients de COM Radio sembla ser la meta a acomplir).

Així el substitut de Sarsanedas, Ramon Mateu, proper a Antena 3 i Onda Cero, ja s'ha encarregat de continuar la neteja de professionals solvents iniciada per Montserrat Minobis, i de cara a la propera temporada prepara una nova graella plena de noms de l'òrbita comunicativa socialista. A Neus Bonet, que en tan sols nou mesos ha perdut tota credibilitat professional, la substituirà Manel Fuentes, un professional polivalent que intentarà consolidar l'humor dels 'Problemes domèstics' al capdavant de 'El Matí'.

La tria de Fuentes no és casual, ja que el comunicador és possiblement el professional de l'òrbita socialista més respectat al país. Entre els 'grans moments' de Fuentes hi ha les picabaralles antològiques amb Duran i Lleida, quan el periodista gaudia com un nen buscant les pessigolles al líder d'Unió arran de la seva dèria per tal de ser ministre.

A Fuentes als matins i Joan Barril a la vesprada els acompanyarà una altra socialista amb pedigrí, Sílvia Coppulo, que s'encarregarà de netejar l'emissora de 'crosta nacionalista' des del magazine de les tardes. Coppulo és una vella coneguda de l'esfera radiofònica socialista, ja que fins el 2006 i durant 10 anys va realitzar el 'Catalunya plural', un dels programes 'estrella' -si se'n pot dir així tenint només uns quants milers d'oients- a la COM.

Com la temporada anterior, els donarem a tots plegats el benefici del dubte, però ja ens atrevim a pronosticar que a finals de curs les xifres d'audiència continuaran en caiguda lliure i la reputació de l'emissora pública catalana no aconseguirà redreçar-se.

directe.cat

NO-DO: Jo vull ser català!

NO-DO: Noticiari d'Ofenses.

De l’odi a l’enveja. Així es podrien definir els comportaments que s’estan succeint a les diferents Comunitats Autònomes de l’Estat espanyol després que finalment hi hagi acord sobre el nou finançament.

En primer lloc, hem de destacar l’actitud de dos governs, evidentment, sota la mà del PP: el de la Comunidad de Madrid i del País Valencià.

Com directe!cat ja va explicar ahir, qui primer va pixar fora de test fou la presidenta Esperanza Aguirre argumentant que 'la comunitat de Madrid també és bilingüe: espanyol-anglès. Ens costa molts diners enviar als professors dels 246 col·legis públics a Irlanda, Canadà, els Estats Units i el Regne Unit' i que per tant necessitava un fons addicional com Catalunya, País Valencià o Balears.

Doncs encara han anat més enllà i ara fan versets: ‘Per què un català val més del doble que un madrileny? Això es pregunta el conseller madrileny d'Hisenda que s'ha inventat un verset per a resumir el seu argument: ‘Votarás a Zapatero y tendrás más dinero’. Antonio Beteta s'ha preguntat per que Catalunya podria rebre amb el nou sistema de finançament autonòmic 3.800 milions d'euros i la Comundad de Madrid 1.700 milions.

Com dèiem, el Govern d’en Camps tampoc no acaba d’estar content. En ple procés judicial contra el president valencià, el secretari general del PPCV, Ricardo Costa, ha manifestar que, d'acord amb la proposta de reforma del model de finançament presentada pel govern, per Zapatero un català ‘val un 55 per cent més’ que un valencià en termes de finançament per càpita. Segons Costa, el nou model suposa un ‘tripijoc polític’ i una ‘autèntic nyap que no respon als interessos generals dels espanyols ni dels valencians’ i que, a més, ‘condemna’ al País valencià ‘a anar en el furgó de la cua’ mentre per a altres autonomies s'ha fet ‘a la carta’.

Tots els governs del PP en contra!

En segon lloc, el Govern espanyol tirarà endavant el nou model de finançament que serà ratificat a la reunió d'aquest dimecres del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), malgrat l'oposició mostrada per les totes les Comunitats Autònomes governades pel PP, però amb l’aprovació del 50 per cent dels vots del CPFF.

directe.cat

Les xifres de l'acord

A les eleccions al Congrés de març de 2008, Esquerra es va fixar com a objectiu la reducció d’una tercera part del dèficit fiscal. El dèficit fiscal català calculat per l’Estat espanyol el 2005 varia entre el 8,7% i el 6,4% del PIB de Catalunya, de manera que oscil·laria entre els 17.759 i els 13.064 milions d’euros, quedant en una xifra mitjana de 15.411 milions.

Si es calcula sobre aquests 15.411 milions d’euros, un terç del dèficit fiscal correspon a 5.137 milions.

La setmana passada, Joan Puigcercós va donar a conèixer la xifra de 3.800 milions d’euros com el mínim que caldria assolir en el nou model de finançament. A aquests 3.800 milions —que són els que han d’arribar via transferència de l’Estat— cal sumar allò que preveu la Disposició Addicional tercera de l’Estatut per al 2009, en concepte de pacte de les infraestructures. Això ha de representar 1.200 milions d’euros anuals. Per tant, la suma d’aquestes dues xifres resulta en els 5.000 milions d’euros fixats.

El compromís d’Esquerra era reduir aquesta legislatura 1/3 del dèficit fiscal. Aquesta ha estat la línia d’actuació d’Esquerra, sense focs d’artifici, ni xifres interessades o oscil·lants en funció de la conjuntura política i interessos més o menys inconfessables.

La millor Móra Morisca

La Móra Morisca, organitzada des de la Regidoria de Comerç i Turisme de l'Ajuntament de Móra d'Ebre, ha arribat a la seva 12 ena. edició, anem a fer balanç:

La Móra Morisca aquest any 2009 ha superat totes les previssions ( encara que als de sempre els hi sàpiga greu ) l'esforç fet en difussió ha portat més visitants que mai, també hem tingut més paradistes que mai prop de 130, més netja que mai, uns pregoners de luxe, ....., i un fi de festa espectacular.

A part de la festa, hi ha hagut una vessant cultural i pedagògica previa a la Móra Morisca amb xerrades i activitats per apropar el coneixement de les tres cultures que vivien a Móra. Aquesta pedagogia ha fet que alguns immigrans s'hagin afegit a la festa aportant els seus coneixements artesanals i gastronòmics.

La Móra Morisca no és sols una festa de recreació, és una Fira d'artesans, és actes culturals i de coneixement de la història local, és promoció turística de primer ordre pel municipi , és implicació d'un gran nombre d'entitats, veins i voluntaris del poble, és promoció de Móra d'Ebre i de la Ribera d'Ebre, és ....

Hem de sentir-nos orgullosos de la feina ben feta, som capaços d'organitzar un dels esdeveniments més importants de l'any a la Ribera, i ho fem bé, però això és feina de tots, de totes les entitats (sols cal que mireu els col·laboradors al programa de mà), des d'Els Almogàvers fins als veïns de la Plaça de l'Estrella i dels residents de la Residencia Natzaret fins a la Riuada, l'èxit de la festa està en aquesta implicació, col·laboració i l'esforç fet en cohesionar-ho i coordinar-ho tot, aquesta és la màgia de la Móra Morisca i la clau del seu èxit.

Gràcies a tots per haver fet la Móra Morisca un referent a les TTEE

Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 mil. d'eros i arribar al 105 del rànquing

‘Després de llargues negociacions, Esquerra ha aconseguit superar els dos objectius que es va marcar: 3.800 milions d’euros i arribar al 105 del rànquing per càpita.

Vam dir 3.800 milions d’euros més la disposició addicional tercera que sumen 5.000 euros que és la reducció de la tercera part del dèficit. Hem arribat doncs, per primera vegada a la història als 3.855 milions d’euros i al 105.6 en l’any de consolidació del rànquing per càpita. I també hem aconseguit que tots els tributs cedits quedin íntegres a Catalunya. Aquesta és una decisió presa no pensant en el Govern, ni tampoc en el partit, sinó en el país.

Avui doncs l’Executiva Nacional d’Esquerra ha decidit avalar l’acord definitiu que aquest matí el Govern Català ha arribat amb l’espanyol. La fermesa i l’empenta d’Esquerra ha fet possible l’acord, Esquerra, un partit de 10.000 militants, un partit independentista, ha estat capaç d’aguantar i resistir l’embat. Era conscient com a president del partit que estava arriscant, he arriscat i he guanyat.

És evident que els 3.400 que ens oferien tenien més valor que els 3.800 que reclamava la Cambra de Comerç fa 2 anys. La crisi i la caiguda dels ingressos els hi donen més valor, però nosaltres hem aconseguit superar 3.800 milions d’euros, que amb la situació actual encara tenen més valor.

Un acord que s’ha produït després de dues negatives consecutives per part del Govern de Catalunya a les propostes del Govern Espanyol per insuficients. No en tinguin cap dubte que la nostra actitud, la d’Esquerra, va ser crucial per no acceptar dues propostes que eren clarament insuficients.

Aquest fet ha dilatat extraordinàriament el temps de negociació i entenc que per a molts ha estat extenuant i estic convençut que el govern espanyol ha jugat també amb aquesta extenuació dels catalans i catalanes, per arribar a un acord, cansar-nos i fer-nos baixar l’expectativa.

Algú podrà retreure’ns que no s’assoleix en els 3 anys previstos, és veritat , però, no és menys veritat que partíem d’un Estatut ple de paranys, ambigüitats i contradiccions. No és aquest Estatut el nostre, com bé saben. Vam ser nosaltres qui varem impulsar, el 30 de setembre de l’any 2005, un Estatut molt més ambiciós en l’àmbit del finançament. Va quedar un Estatut retallat i Esquerra va dir que no. I ens va costar l’expulsió del Govern. Varem ser coherent perquè aquell Estatut no ens reportaria un salt qualitatiu que ens pogués situar a l’alçada de les comunitats autònomes amb règim foral, amb concert econòmic. Varem acceptar la decisió del poble de Catalunya en referèndum i vam dir que defensaríem aquest Estatut retallat amb ungles i dents. És el que hem fet durant un any. Esquerra porta un any treballant i pressionant, al Govern de Catalunya, al Congrés de diputats, al Senat per arribar a aquests acord.

Som conscients que el bon acord al qual avui donarem suport no és la solució definitiva al dèficit final que pateix Catalunya. Només el dia que esdevinguem un Estat, és a dir, que tinguem una majoria per proclamar la independència o declarar que els impostos que paguen famílies i empreses catalanes romanen a Catalunya, podrem afirmar que s’acabarà aquest problema. Tanmateix és un bon acord pel país per què aconseguim retallar una tercera part del dèficit fiscal, sumant aquest acord i els resultats de la Disposició Addicional Tercera.

És un acord just perquè del totals dels nous recursos addicionals Catalunya se n’endurà un 27,7%, molt per sobre del 16% que s’aplica en el sistema de finançament ja consolidat. És un bon acord exigent perquè hem assolit un anivellament parcial del 75/25, això implica que en l’any de consolidació, amb el fons de competitivitat, el rendiment íntegre de tots els impostos cedits i la cistella.

Avui, doncs, és un dia històric, hem aconseguit una cosa molt important, hem assolit una molt bon acord de finançament i avui marca un punt d’inflexió en la vida política. La gent avui pot veure que si es treballa, s’és constant i s’arrisca la política és útil. Hem plantat cara a l’Estat i hem guanyat. I això és bo, però el nostre horitzó és el Concert Econòmic i la independència i això ens obre portes a la Catalunya ambiciosa, deixem enrere la Catalunya que no confia en sí mateixa.

Caldrà també esperar el text definitiu de l’acord i de la LOFCA, l’acord estarà doncs condicionat a l’articulació d’aquest text. I no oblidin que amb 4 senadors i 3 diputats Esquerra és decisiva.

Aquest és el límit al que podríem arribar amb l’Estat. Ens caldrà sumar a més gent per anar més enllà. Comencem una etapa nova. Hem tancat el capítol del finançament, però no hem superat la constitució espanyola ni hem superat un estatut retallat. Hem aconseguit un acord ambiciós en matèria de finançament’.

La fermesa i l'empenta d'Esquerra ha fet possible l'acord

Esquerra anima la gent a treure l’estelada als carrers pel Tour

Els dies 8, 9, 10 i 11 de juliol el Tour de França celebrarà diverses etapes que transcorreran pels Països Catalans i sota el lema Pel Tour, treu l’estelada!, Esquerra ha iniciat una campanya per animar la gent a treure l’estelada als carrers quan el Tour passi pel seu poble o ciutat.

El diputat d’Esquerra i membre de l’Executiva Pere Aragonès, impulsor d’aquesta iniciativa mitjançant un esdeveniment al Facebook, ha animat tothom a participar-hi, perquè segons ha dit, ‘cal aprofitar aquest esdeveniment per mostrar al món la voluntat de Catalunya de tenir un Estat propi’ i ha assegurat que ‘és la millor resposta a les campanyes d’intoxicació mediàtica que el nacionalisme espanyol dur a terme als mitjans internacionals sobre els Països Catalans’. Aragonès ha explicat també que aquest esdeveniment és una prova més que ‘Esquerra es mobilitza també des del carrer per demostrar el suport social de les polítiques independentistes que estem duent a terme’.

El Tour de França passarà per Perpinyà el 8 de juliol, el dia 9 per Girona, el 9 i 10 per Barcelona, a Andorra-Arcalís arribarà el dia 10 i l’11 a Andorra-la Vella.

A l’enllaç http://www.esquerra.cat/targetons/20090708/index.htm

l

podreu trobar-hi més informació.

Nodo: Els toros... a Espanya!

Nodo: Noticiari d'Ofenses.

Nodo, aquesta és la nova secció que a directe!cat us oferirem a partir d’ara. L’objectiu serà bàsicament intentar denunciar com des dels mitjans espanyols (o de catalans dominats per mans provinents del país veí) se’ns intenta anul·lar com a nació, com a poble i com a país a través d'un lent i feixuc constant de missatges, titulars, fotos, editorials i tot el que estigui a les seves mans des d'Espanya a Cataluya.

Així doncs, intentarem denunciar tots els atacs que Espanya emet cap als Països Catalans. Tot i això, però, ho farem des d’un punt de vista desacomplexat: si ells ataquen, nosaltres responem!

Ja n'hi ha prou del victimisme català! Moltes vegades, nosaltres mateixos, caiem als seus paranys i donem per bons arguments que són purs torpedes elaborats pels mass mediaespanyols. Només cal recordar el recent cas sobre el funeral a l’Índia de Vicente Ferrer.

Amb aquesta secció, Nodo, veurem com la majoria de mitjans espanyols tenen encara una visió cap als Països Catalans pròpia del règim franquista, d'idees absolutistes, centralistes, dictatorials i que anul·len la diferència i el pluralisme cultural, especialment el català...

Avui, el primer dia, començarem per treure la pols que tenim sota la catifa: us parlarem de La Vanguardia i El Periódico.

Aquests dos diaris que semblen tan oposats troben un punt d’unió que ens recorda al front espanyolista fet al País Basc entre la dreta i l’esquerra no autòctones. Ahir en vam tenir un bon exemple: a les portades dels dos diaris hi trobàvem una grandiosa i central foto: la d’en José Tomàs donant una tombarella sobre un toro després d’una mala corrida.

Aquest és un clar intent d’espanyolitzar-nos, de fer important una tradició espanyola, de fora. Es fa palesa aquesta intenció quan a la plaça de toros ni hi havia una xifra de persones representativa respecte la població catalana. És evident que, amb portades com aquestes,s’està fent una clara apologia dels toros i al mateix temps s’obvia a el que directe!cat si va noticiar sobre la manifestació en contra d’aquests tipus de celebracions.

Però encara anirem més enllà, aquí us mostrem una foto que ha aparegut a un blog precisament d’un fotògraf de l’agència de notícies EFE. Ell mateix explica que la foto que us mostrem a continuació ha estat censurada a l’agència que no l’ha passat a cap mitjà. Com podeu comprovar, la foto mostra una cara una mica més desagradable sobre el que és una corrida de toros...

directe.cat

Problemes econòmics al Grupo Godó

Això si que és una realitat palpable i no d'altres titulars semblants que el diari La Vanguardiapublica, fruit del serveis al poder a què es veu obligat per agrair els favors rebuts en format de subvencions milionàries.

Dotze milions d'euros de pèrdues del grup, regulació dràstica de llocs de treball a La Vanguardia i al mateix diari Avui, i nervis, molts nervis, a la direcció del Grupo Godó davant les dificultats amb què es troben, fet que comporta actituds poc periodístiques per part de la direcció. És l'única manera d'entendre la baixa qualitat d'algunes notícies o la manipulació d'algunes d'aquestes.

A tall d'exemple, un titular d'ahir a la portada de l'insigne diari del grup deia: 'ERC prepara el sí al finançament'. Hom llegeix la crònica del periodista i no hi troba res a veure amb el titular; a la pàgina 2, 'Carod y sus aires cubanos', una crònica despectiva del vicepresident d'aquest país, una crítica plena d'incoherències com molt bé ha testimoniat en Francesc Escribano en l'article 'La raresa del silenci', que segurament se'ls ha colat al diari Avui d'ahir diumenge. Una crònica com aquesta dedicada a Carod, mai l'escriuran dels veritables excessos i costos de la Casa Reial, per exemple, dels seus negocis, dels costos de mantenir les seves famílies i d'altres vergonyes.

Algun lector d'aquesta editorial la pot trobar d'extrema duresa. En època de greu crisi en la premsa escrita, La Vanguardia ha caigut en un model periodístic on els diners escriuen la crònica, model que amb molt d'èxit va implantar el Pedro J. Ramírez i el seu diari, des que va comprovar el poder que tenia quan la seva denuncia dels GAL i la guerra bruta del govern de Felipe González va comportar la fi del govern socialista. A partir d'aquell moment, la publicació o no de certes noticies depèn de la publicitat rebuda.

És per aquest motiu que es pot entendre la quantitat de temps dedicat a un informe de la Sindicatura de Comptes sobre Cooperació depenent d'un conselleria d'ERC, per unes incidències lleus i corregides, i pel contrari el silenci d'un altre informe de la mateixa Sindicatura de Comptes sobres la Xarxa Audiovisual Local (XAL) que directe!cat va denunciar i que són de gravetat extrema. Hom se'n pot imaginar algun motiu? Només cal saber la publicitat contractada per uns i pels altres.

direct.cat

Una darrera mostra de cinisme: mentre La Vanguardia aprova un suposat 'no' de CiU al model de finançament, per un altre costat carrega contra els republicans per mostrar-se ferms en exigir un model de finançament que compleixi l'Estatut. Deu ser allò de voler estar bé amb els uns, CiU, i els altres, PSC; uns ja van donar subvencions en la seva etapa al govern i els altres, els les donen ara.