Conferència Toni Orensanz

Al voltant de 100 persones van assistir ahir a la conferència de Toni Orensanz " 1936 - Els incontrolats a les Terres de l'Ebre", que es va realitzar a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre dintre dels actes del Correllengua 2009 a càrrec de Toni Orensanz autor del llibre “l’Òmnibus de la mort, parada Falset”, treball d'investigació, sense afany revisionista, sobre l'actuació de l'anomenada Brigada de la muerte de la FAI dirigida per Pasqual Fresquet, qui amb base a Casp fou responsable de l'afusellament de 247 persones a setze municipis de les comarques del Priorat (27 eren de Falset), la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d'Aragó entre juliol i setembre de 1936.

Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències engegat i organitzat per la SL d'ERC de Móra d'Ebre tractant diferents temes, però preferentment memòria històrica, cultura popular i tradicional i història recent. Esquerra a Móra d'Ebre vol participar en els actes culturals fets a la població, fent conferències, xerrades, fòrums, etc., amb això pretenem apropar-nos a la societat civil i organitzar conjuntament aquesta mena d'actes culturals. Aquestes conferències s'aniran repartint durant l'any periodicament.

Aprovada la línia d'ajuts per l'adquisició de llibres de text

En el ple de l'Ajuntament de Móra d'Ebre celebrat ahir dia 29 d'octubre, el grup municipal d'ERC va presentar per la seva aprovació les bases per l'adquisició de llibres escolars, una vella reivindicació que es portava al programa electoral.

Aquesta línia d'ajuts no van encarats sols a famílies en pocs recursos, sino que arribaràn a moltes famílies de Móra de classe mitjana amb nens i nenes escolaritzats a Ed. Infantil, primària i ESO, que fins ara no podien accedir a cap ajut. Estem parlant d'al voltant de 800 nens/nenes.

Som conscients que això suposarà una dificultat en la seva tramitació, però per atorgar aquests ajuts amb justícia, com es mereix la gestió del diner públic, no pot ser d'una altra manera que posant-hi tots els recursos humans que calguin en la seva tramitació.

És la primera vegada que es fa a Móra d'Ebre, per això aquest primer any funcionarà com una prova pilot, una vegada passada la convocatòria es farà balanç general, i es faràn les modificacions i millores pertinents si s'escauen, per tal de millorar la gestió els propers anys.

Properament podreu consultar les bases a la web de l'Ajuntament

Les bases va ser aprovades amb els vots a favor de ERC i PSC i els vots en contra de CiU

Així mateix es vana aprovar per unanimitat 3 mocions més presentades per ERC, la del dret a decidir i en suport al Referendum d'Arenys, en suport de la pagesia i en favor de la candidatura de Tarragona als jocs del Mediterrani

Nebrera: 'Carretero em va oferir d'incorporar-me a Reagrupament'

La jurista i exnúmero dos del Partit Popular de Catalunya, Montserrat Nebrera, ha publicat el llibre En legítima defensa, en què exposa la seva experiència com a militant popular, critica l'estat actual de la política i proposa tot un seguit d'idees per a reformular-la, basades en la regeneració democràtica. En una entrevista amb directe!cat, explica que es va reunir amb l'exconseler de Governació Joan Carretero, que li va proposar que s'incorporés a Reagrupament, tot i que dubta que fos una proposició en ferm. Nebrera ho va desestimar perquè dubta que la independència sigui una fita que Catalunya hagi d'assolir.

Nebrera explica que, quan encara era parlamentària, va esmorzar un dia amb Carretero a la Cerdanya, per tal de copsar-ne de primera mà les opinions sobre la regeneració democràtica que fa temps que propugna Reagrupament. Va ser llavors quan Nebrera reconeix que l'exconseller de Governació li va proposar d'incorporar-se a la seva formació, però suposa que ho va fer 'd'una manera més jocosa que cap altra cosa.' Nebrera ho va desestimar, perquè 'el seu marc geogràfic no és el meu'.

Sobre el seu futur polític, i el de la política catalana en general, considera que 'l’única alternativa és que hi hagi un moviment polític que sigui capaç d’arribar fins al Parlament i que el faci esclatar, el revolucioni des de dins. Que proposi una cosa nova, neta.'

Descarta que aquest moviment sigui Reagrupament per si sol, sinó que creu que 'el mapa polític també hauria de tenir dues grans forces regeneradores que parlessin de dreta i d’esquerra, a més d’una força regeneraradora que parla d’independència.'

Apunta la possibilitat que aquest moviment sigui un lobby extern als partits -'sé que entrar en un parlament és molt difícil', afirma-, però alhora adverteix que també es podria convertir en un partit que es presentés a les eleccions: 'Si som molts, doncs ves a saber. Si no som molts, farem un club d'amics.'

Sobre qui integraria aquest moviment o partit, explica que seria 'la gent que no compta. La gent que no apareix a les tribunes dels diaris, o les tertúlies de les ràdios, però que tenen un criteri i una opinió. I és gent a qui jo faria una crida a incorporar-se a l’acció política.'

directe.cat

Sociovergència és corrupció?

Dilluns Jordi Pujol era entrevistat al programa Àgora de TV3 i afegia més llenya al foc sobre la corrupció a la política i el finançament dels partits. Recomanava sense pudor que, en aquest assumpte, és millor no estirar de la manta. Una reflexió feta en plena disbauxa post-saqueig del Palau de la Música que ha estat aprofitat pel PSC per carregar fortament contra CDC i Artur Mas, en un intent de rebaixar les expectatives electorals guanyadores que dibuixen les enquestes.

Però l’operació Pretòria endegada pel jutge Garzón ha fet saltar pels aires qualsevol estratègia. Diuen que ‘si no vols pols, no vagis a l’era’, i el PSC s’ha trobat al bell mig de l’era. Aquest dimarts ha caigut un veritable feu del PSC, la Santa Coloma de Manuela de Madre, la Santa Coloma de la majoria absoluta i prepotent. Una prova evident del cercle viciós en què es converteix el poder sense fi. La síndrome del cotxe oficial es converteix en corrupció pura i dura, el poder permanent en les mateixes mans converteix la democràcia en una eina de perversió, en una eina de favors i xantatges.

Tan corruptes són els polítics o responsables d’institucions que abusen del seu poder com tots aquells que per omissió o un mala entesa amistat callen davant mostres evidents de corrupció. Permetre que el responsable del Palau cobrés un sou i prebendes desmesurades és el mateix que permetre que una certa classe política cobri el que mai hagués cobrat en la seva vida, sense dedicar-se a la política. Una manera clara de comprar voluntats i lleialtats cap al corrupte de torn.

La permanència en el poder de les mateixes persones i partits any rere any acaba sent pervers per la mateixa democràcia. El cas de Santa Coloma de Gramenet n’és un exemple clar, tothom ho sospitava però ningú deia res. Aquest ha estat també un comentari recurrent al Palau de la Música, on tots vèiem coses estranyes però ningú va donar la cara per denunciar-ho, i ara hem vist les conseqüències.

La sociovergència ens ha distret i ens segueix distraient de les necessitats reals del nostre país. Durant aquests trenta anys de democràcia sensible el PSC i CiU s’han repartit el poder, s’han repartit el país: uns Catalunya Ràdio, els altres la COM, uns la capital, els altres el Govern, uns la Diputació de Barcelona, els altres la resta de Diputacions, uns el Teatre Nacional, els altres el Lliure, tot per tal de perpetuar-se en el poder, despreocupant-se de la nació.

Parlem del Palau de la Música i de Santa Coloma de Gramanet, però recordem també el cas Filesa o el cas Casinos. Són proves evidents que la permanència en el càrrec és un mal servei a la ciutadania i una bona aportació per a les butxaques d’alguns. Cal reivindicar la política, la política creïble, la política de servei, no tots els polítics són corruptes, no podem caure en el discurs fàcil que tots són iguals. Si perdem aquesta confiança estem matant la mateixa democràcia, la justícia ha d’actuar amb contundència, però sobretot amb eficàcia. Cal separar el gra de la palla, cal separar els polítics dels corruptes.

directe.cat

No podem esperar

A tots aquells que encara pensen que amb Espanya tot és possible: ho sentim, Espanya ha tingut totes les oportunitats possibles per decidir-se, però sempre les ha acabat aprofitant per seguir instaurant el seu pensament únic, el d'una Espanya sola i forta gràcies als de sempre. Ens volen com a creadors de riquesa econòmica i social, i així continuar vivint de les nostres costelles fins a la fi dels temps.

Cada cop més gent de tota procedència, origen i condició votaria 'sí' sense dubtar-ho a la independència, sobretot si sap el que ens passa, el que ens ha passat i ens continuarà passant. Els arguments en temps de crisi no són poca cosa, al contrari, explicar-nos ara és molt més fàcil, cal tenir totes les eines a l'abast i sobretot creure'ns que tot és possible i ja hi ha molta feina feta.

El que ens cal és pensar d'una vegada per totes en nosaltres mateixos. L'augment de moviments, plataformes i nous partits a l'entorn del independentisme és una mostra evident del que diem, però cal un lideratge i sobretot un lideratge a l'entorn d'un camí cap al dret a decidir. Un cop exercit aquest dret ja discutirem, ja batallarem per si anem més a l'esquerra o més a la dreta.

És una bona notícia en aquest sentit que la reducció de l'Impost de Successions uneixi a CiU i a ERC, en una proposta que beneficia a les classes majoritàries del nostre país, per això les veus sorgides criticant la coincidència són fetes clarament en clau espanyola. Tant Joan Herrera (ICV) com Josep Antoni Duran i Lleida (Unió) o el PSC a través del seu silenci tens no volen un país independent i veuen amb preocupació una majoria nacional que camina sense por cap a la independència.

De la mateixa manera que és una bona noticia l'aposta per la reducció de l'Impost de Successions, aquesta es pot convertir en una nova desafecció si les bones intencions expressades pels dos partits acaben en un nou desacord. Ningú entendria que tenint una majoria política per poder reduir-lo, no ho féssim.

No podem perdre més el temps en discussions de pa sucat amb oli, no podem convertir els nostres errors en una excusa permanent. Ara ens cal pensar en el país, i el millor pel nostre país és obtenir la plena llibertat: tots viuríem millor i seríem molt més feliços.

CiU i ERC tenen una gran responsabilitat: avui és la reducció de l'Impost de Successions, però cada dia més necessitats posaran en comú molts més acords, entre ells com afrontar la retallada assegurada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional espanyol i el que significarà pel futur de tots plegats.

directe.cat

Prop de 700.000 catalans podran pronunciar-se sobre la independència el 13 de desembre

La consulta es realitzarà en poblacions tan populoses com Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Vic i Vilafranca del Penedès, entre d'altres

La consulta sobre la independència que el 13 de desembre se celebrarà a cent poblacions de Catalunya incidirà directament sobre 738.699 catalans. Aquesta és la quantitat d'habitants que resideixen en aquests municipis, segons les dades de l'Institut Català d'Estadística, per bé que només podran votar els majors de 16 anys. Amb el màxim nombre de vots de tot aquest cens, els organitzadorspretenen demostrar 'al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a l'autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l'estat espanyol i l'estat francès.'

Així ho va acordar ahir el consell plenari de les consultes, reunit a Arenys de Munt per a perfilar l'estratègia del 13-D, amb l'assistència de representants de cent comissions organitzadores locals i quaranta entitats comarcals i nacionals.

Els assistents van decidir també que, 'quan es consideri acomplert el primer objectiu, el consell plenari de la coordinadora impulsarà la convocatòria d’un referèndum nacional d’independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics. Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d’aquesta proclamació d’independència. I l’aprofundiment dels mecanismes de democràcia directa, especialment als municipis.'

La coordinadora espera poder celebrar aquesta consulta nacional a l'abril o al maig de l'any vinent, segons que va explicar un dels seus portaveus, Josep Manel Ximenis.

Població empadronada als municipis on es farà la consulta el 13-D:

	Municipi	Habitants
1	Agramunt	5.577
2	Alcarràs	7.281
3	Almoster	1.339
4	Alpens	312
5	Arbeca	2.472
6	Arboç	5.377
7	Arbúcies	6.526
8	Arenys de Mar	14.449
9	Argelaguer	430
10	Argentona	11.544
11	Banyoles	17.917
12	Bellpuig	4.798
13	Berga	17.072
14	Besalú	2.290
15	Borges Blanques, les	5.942
16	Brull, el	246
17	Caldes de Malavella	6.459
18	Callús	1.675
19	Camós	696
20	Canet de Mar	13.381
21	Cardedeu	16.102
22	Cassà de la Selva	9.256
23	Castellbell i el Vilar	3.617
24	Castellbisbal	11.795
25	Castellserà	1.123
26	Celrà	4.329
27	Clariana de Cardener	147
28	Constantí	6.401
29	Corbins	1.370
30	Cornellà de Terri	2.189
31	Crespià	257
32	Esponellà	451
33	Esquirol, l'	2.289
34	Fontcoberta	1.200
35	Franqueses del Vallès, les	16.978
36	Fulleda	119
37	Gallifa	213
38	Ivars d'Urgell	1.747
39	Jafre	402
40	Jonquera, la	3.107
41	Juneda	3.342
42	Linyola	2.781
43	Llinars del Vallès	8.839
44	Lluçà	255
45	Maià de Montcal	407
46	Manlleu	20.505
47	Masnou, el	22.066
48	Monistrol de Montserrat	2.983
49	Montbrió del Camp	2.061
50	Montesquiu	880
51	Navàs	6.133
52	Olost	1.199
53	Palau d'Anglesola, el	2.050
54	Palau Santa Eulàlia	105
55	Palol de Revardit	478
56	Perafita	407
57	Piles, les	220
58	Ponts	2.749
59	Porqueres	4.332
60	Prats de Lluçanès	2.719
61	Premià de Mar	27.545
62	Puig-reig	4.326
63	Ridaura
64	Roda de Ter	5.863
65	Roses	19.463
66	Sallent	7.061
67	Sant Antoni de Vilamajor	5.332
68	Sant Celoni	16.586
69	Sant Cugat del Vallès	76.274
70	Sant Esteve de Palautordera	2.364
71	Sant Miquel de Campmajor	243
72	Sant Pere de Torelló	2.322
73	Sant Pere de Vilamajor	3.891
74	Sant Pol de Mar	4.970
75	Sant Quirze de Besora	2.215
76	Sant Sadurní d'Anoia	11.909
77	Sant Vicenç de Torelló	1.977
78	Santa Coloma de Farners	11.412
79	Santa Eugènia de Berga	2.235
80	Santa Eulàlia de Riuprimer	1.004
81	Santa Eulàlia de Ronçana	6.669
82	Santa Maria de Besora	169
83	Santa Maria de Palautordera	8.614
84	Sentmenat	7.633
85	Serinyà	1.101
86	Sils	4.850
87	Solsona	9.166
88	Sora	174
89	Tagamanent	303
90	Taradell	5.929
91	Tàrrega	16.149
92	Tiana	7.505
93	Tona	7.805
94	Torroella de Montgrí	11.441
95	Vic	38.964
96	Vidrà	178
97	Vilademuls	781
98	Vilafranca del Penedès	37.364
99	Vilanova i la Geltrú	64.905
100	Vilassar de Dalt	8.621
	TOTAL:	738.699

Nota: directe!cat va informar ahir a la tarda que els municipis que realitzarien la consulta el 13-D serien un total de 88, en base al document que es va facilitar als assistents al plenari. Més tard, el servei de premsa de la coordinadora va fer públic l'actual llistat, d'on n'ha desaparegut Torelló i s'hi han sumat tretze poblacions més. Així mateix, el document facilitat tampoc no coincideix amb el llistat de la web oficial de la coordinadora.

L'Anna Simó a la Fira de Móra la Nova

Aquest dissabte, 24 de novembre hi ha una conferència de l'Adam Tomàs, director territorial d'Acció Social i Ciutadania, que pronunciarà una conferència sobre el “Sistema català de Serveis Socials i Llei de la Dependència a les Terres de l’Ebre”, al Casal de Móra la Nova (s'entra per la Plaça de l'Església)

Posteriorment a les 12'45 sortirem de davant de la Plaça de l'Església de Móra la Nova per fer una volta per la Fira amb l'Anna Simó, portaveu d'Esquerra al Parlament de Catalunya, També ens hi acompanyarà Marta Cid diputada al parlament, directors territorials i diferents autoritats

A continuació hi haurà un dinar tots plegats a la Fonda Barcelona.

Esperem que ens acompanyeu en aquest dia de Fira per compartir una estona i tindre un contacte de primera mà amb els nostres dirigents

Osona Decideix demana assistència electoral i observadors internacionals en la consulta

L'objectiu: donar a conèixer l'experiència i que vetllin pel seu correcte desenvolupament

El director executiu d'Osona Decideix, Alfons López Tena, ha demanat a la Comissió Europea (CE) que la consulta independentista que l'entitat organitzarà a tota la comarca el 13 de desembre compti amb el suport d'observadors internacionals. A més, es demana que se supervisin les normes aprovades per regular el referèndum per garantir la netedat i veracitat del procés. López Tena ho ha transmès a través d'una carta que ha entregat en mà aquest matí al director de la Representació de la CE a Barcelona, Manel Camós. A banda de la CE, també s'ha enviat la missiva a diferents organismes internacionals amb potestat d'observació en aquest tipus de processos com l'OSCE, el Centre Carter, les Nacions Unides i el PNUD.

L'entitat privada Osona Decideix diu a la carta que ha aprovat les normes reguladores del referèndum basades en la normativa electoral vigent i en els criteris de Nacions Unides i la Unió Europea. Apunta que l'entitat actua com a Òrgan de Gestió Electoral perquè 'la Constitució espanyola prohibeix que el Govern i el Parlament de Catalunya i els ajuntaments puguin convocar referèndums lliurement'. Destaca que les entitats privades estan 'legalment facultades per lliurement convocar i organitzar referèndums'. Osona Decideix l'organitzarà malgrat 'el govern espanyol ha manifestat reiteradament la seva negativa a autoritzar la convocatòria d'un referèndum sobre la independència de Catalunya'.

Suport municipal

En la carta es recorda que el referèndum a Osona sobre la independència de Catalunya ha rebut el suport dels plenaris dels Ajuntaments de Vic, Manlleu, Taradell, Prats de Lluçanès, Sant Pere de Torelló, entre molts altres, que representen -segons l'entitat- més de 100.000 persones. López Tena també apunta a la carta que altres referèndums sobre la independència de Catalunya en preparació a altres municipis han rebut el suport dels plenaris dels Ajuntaments de Sant Cugat, Manresa, Berga, Blanes, Cerdanyola del Vallès i Martorell, entre d'altres i que això representa prop de 1500.000 persones.

Altres organismes internacionals

A més de a la CE, Osona Decideix també ha enviat la carta a diversos organismes internacionals 'per què siguin coneixedors de l'experiència catalana i vetllin per al seu correcte desenvolupament en tractar-se d'un exercici de participació democràtica organitzat per la societat civil amb plena cobertura legal'. Els organismes als quals Osona Decideix ha enviat la carta són L'Oficina per a les Institucions i els Drets Humans (OSCE); la Comissió Europea; el Centre Carter; la divisió de suport electoral del Secretariat de Nacions Unides i el grup de suport electoral conjunt de la CE i el Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD).