dilluns, 31 d’agost del 2009

Impulsen una campanya per inundar el pas de 'La Vuelta' amb estelades

La prova cicilista espanyola recorrerà algunes ciutats dels Països Catalans

Després d'anys sense acostar-se al Principat, l'edició d'enguany de la 'Vuelta a España', la competició ciclista que recorre l'Estat, trepitjarà Catalunya i els Països Catalans. La prova ciclista espanyola, que vol recuperar el prestigi perdut davant el Tour o el Giro amb etapes a Bèlgica, Alemanya i Holanda, aterrarà a Tarragona el 3 de setembre i es passejarà pel país passant per Vinarós, Xàtiva, València o Alacant. Per demostrar que 'La Vuelta' és una prova ciclista imposada, diverses entitats catalanes ja han iniciatuna campanya per tal de rebre els ciclistes amb estelades i aprofitar el ressò internacional de la prova per explicar al món les nostres ànsies de llibertat.


En concret, els independentistes proposen rebre 'La Vuelta' amb estelades arreu dels municipis per on passin els ciclistes, i citen els tarragonins a aplegar-se al carrer Unió a la una del migdia.

Els responsables asseguren que d'aquesta manera demostrarem al món que som una nació que vol la llibertat i l'autodeterminació 'davant les campanyes d'intoxicació que l'estat espanyol i francès', i per això insten, tal com ja va passar durant el pas del Tour de França pel Principat, a rebre els ciclistes amb senyeres i estelades.

directe.cat

C's durà la consulta independentista d'Arenys a la Fiscalia si els governs català o espanyol no l'aturen

Creuen que pot desencadenar una sèrie de referèndums il·legals en cascada, no només a Catalunya sinó a tot l'Estat

Ciutadans (C's) té un inici de curs atrafegat. Després de mobilitzar-se per intentar impedir, sense èxit, el concert de Cesk Freixas al Festival Acústica de Figueres, ara pretenen aturar el referèndum per la independència de Catalunya que se celebrerà el proper 13 de setembre a Arenys de Munt (Maresme). Aquest dilluns el president de C's, Albert Rivera ha presentat una instància al conseller de Governació i a la delegació del govern espanyol a Catalunya perquè impedeixin 'el referèndum il·legal'. I ja ha advertit que, si no actuen ni el govern català ni l'espanyol, presentarà un escrit demanant que actuï la Fiscalia.

C's reitera que creuen que el referèndum és il·legal i asseguren que 'la permissivitat amb què s'està actuant podria desencadenar una sèrie de referèndums il·legals en cascada a diversos ajuntaments d'Espanya, ja no només de Catalunya'.

C's veu amb preocupació que sigui el conseller de Governació, Jordi Ausàs, qui proposa emprar la llei de consultes populars per respondre a una sentència adversa del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut, qui hagi d'actuar per impedir el referèndum independentista d'Arenys i 'intueix que no ho farà'.

divendres, 28 d’agost del 2009

Zapatero adverteix: 'Tothom haurà de respectar la sentència del Constitucional'

S'afegeix a les peticions de 'calma' de Montilla

El president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha evitat aquest divendres pronunciar-se sobre el debat obert davant la futura sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut i, com ja va fer Montilla, ha demanat 'calma' i 'prudència'. 'Esperem a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut, que per suposat respectarem, per a fer les valoracions oportunes i aquest principi ha de regir amb caràcter general', ha assegurat Zapatero després del Consell de Ministres. 'Tothom haurà de respectar la sentència', ha assegurat taxatiu, al temps que ha dit que s'ha de respectar la feina que està fent el TC espanyol.

A preguntes dels periodistes, ha remarcat que 'no farà cap valoració sobre alguna cosa que no s'ha produït'. 'Quan es produeixi valorarem la sentència i les valoracions', ha afirmat. 'Ara no és raonable perquè estaríem en un joc que no condueix a cap lloc', ha apuntat. 'Sobre la reforma de la Constitució a ningú se li ha passat pel cap per tot el què representa i exigeix en quant a majories', ha apuntat.

Tot i les declaracions del president espanyol que ningú s'ha plantejat la reforma de la Constitució, el conseller d'Universitats, Innovació i Empresa, Josep Huguet, va declarar aquest dijous que 'quan hi hagi la sentència i es vegi la magnitud de la tragèdia se sabrà si s'utilitza el tro gros' de la llei de consultes populars o de les reformes constitucionals. De fet, el conseller va indicar que 'si en nom de la Constitució es limita l'autonomia caldrà reformar la Carta Magna'. 'No és un tema fàcil potser impossible, però la Generalitat ho ha d'intentar', va afegir.

'Respectem la feina del Tribunal Constitucional que dictarà sentència i després tothom tindrà dret a pronunciar-se', ha apuntat Zapatero. 'Tothom tindrà l'obligació de respectar aquesta sentència', ha dit. 'No anticipem perquè aquest és un debat que no porta a res i només porta a un desgast inútil', ha remarcat.

directe.cat

dimecres, 26 d’agost del 2009

Espanya no té ni lleis, ni vergonya

Els fets ens porten al titular. L’Estat espanyol no compleix mai les lleis que fa però que no li interessen. Cada dia en tenim exemples: no compleix l'Estatut aprovat, ni permet desplegar-ne les competències; aprova un model de finançament amb un any de retard i impedeix que TV3 es pugui veure als territoris de parla catalana malgrat haver-s’hi compromès. No compleix bona part dels pressupostos que aprova, ni amb la llei de la dependència; envaeix les competències de la Generalitat; ens boicoteja a Europa amb el corredor mediterrani i el tren d'alta velocitat; impedeix que el català sigui llengua d'ús a l’Estat espanyol i a Europa i, en nom d'una falsa solidaritat, es queda bona part dels nostres diners per malbaratar-los de mala manera.

Davant de tots aquests fets, algú encara dubta que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol retallarà altre cop l’Estatut? Ningú que estimi aquest país pot dubtar que l’Estat espanyol tornarà a aprofitar l’ocasió per evitar qualsevol avenç que se’ls hagi escapat en la tramitació estatutària. Què cal fer davant la fi del model autonòmic? Quina és la resposta en clau catalana, possible i realista?

La unitat, fins i tot un govern de coalició, amb personalitats independents de la societat civil, i si cal amb eleccions prèvies. Però cal la unitat de tots aquells partits que acceptin que, amb l’Estat espanyol, s’hi ha de parlar de tu a tu, amb aquells que estiguin d’acord que cal emprendre un camí democràtic i pacífic per ser, en un moment no molt tardà, un nou estat dins d’Europa, i amb bones relacions amb els nostre veïns.

Algú pot dir que és utòpic, que és fer volar coloms, però cada dia veiem que més gent, i no precisament independentista, sap que dins l’Estat espanyol no hi tenim solució. Altres països van en aquest sentit d'una manera clara i diàfana, no podem perdre aquesta oportunitat que ens faria més feliços a tots, catalans, espanyols i francesos.

Un magnífic article del diari AVUI sobre els canvis produïts en poc temps a Montenegro des de la seva declaració democràtica i pacífica d'independència, ens dóna senyals inequívoques del camí a seguir.
L'augment del 84% del PIB, l'increment del sou mitjà en més del doble, la reducció de l'atur del 32% al 10%, demostren que la independència és sinònim de més felicitat. Fins al punt que el cap de l'oposició, representant de la minoria sèrbia, garantia que si governava no faria marxa enrere amb la independència.

Davant un fet positiu com aquest, la pregunta és evident. Si Montenegro, en les difícils circumstàncies en què vivia, ha aconseguit aquesta positiva evolució, què no aconseguiria un país més assentant, estable i amb clara capacitat democràtica de decidir com el nostre? Què no tenim els catalans que tenen els montenegrins? Líders?


directe.cat

dimarts, 25 d’agost del 2009

Ernest Maragall proposa que el PSC es deslligui del PSOE per governar l’Estat espanyol 'en coalició'

Només creu oportuna una gran manifestació si la convoca la Generalitat i l'encapçala Montilla

Si bé altres membres il·lustres del PSC, com el conseller d'Economia Antoni Castells, han posat damunt la taula la voluntat de que el PSC tingui un grup propi al Congrés espanyol, acte seguit ha aparegut el secretari d'organització, José Zaragoza, per desestimar la proposta per innecessària. Aquest dimarts s'hi suma un altre conseller, Ernest Maragall qui torna a plantejar la qüestió en un article d'opiniópublicat al diari El País en què demana 'un mapa que inclogui al PSC clarament definit' i 'capaç d'articular aliancas estables i federals amb un partit socialista espanyol' en una relació que 'podria plasmar-se gràficament com un govern de coalició PSOE-PSC'. Quant a la sentència del TC espanyol sobre l'Estatut es mostra partidari d'una gran manifestació només si la convoca la Generalitat i l'encapçala el president i és entesa com un 'gest d'afirmació'.
Maragall es pregunta per què es dóna tanta significació a la sentència del Tribunal Constitucional espanyol si l'Estatut ja està pactat amb l'Estat espanyol i 'confirmat per l'única veu indiscutible i incontestable: la veu dels ciutadans referendant l'acord entre els parlaments'. Afirma que la sentència serà 'l'expressió última d'un reflex de resistència espanyola intentant que Catalunya, protestant o no, accepti una rebaixa substancial del pacte que no van saber impedir o limitar en el seu moment' però sentencia que 'no cal concedir-li major rellevància' perquè 'Catalunya no està interessada a revisar-lo' i per això proposa 'desplegar amb la intensitat i ritme que convingui i sense més límit que el que ens marqui la nostra pròpia ambició' l'Estatut 'amb sentència i sense sentència'.

Sobre la conveniència o no de celebrar una gran manifestació en resposta, o prèvia, a la sentència Ernest Maragall creu que cal contemplar-ne la possibilitat però només 'si és per fer evident la determinació col·lectiva, unitària i continuada de fer-nos respectar' si es tracta d'un gest d'afirmació més que d'una resposta a la sentència, que considera 'innecessària'. És per això que creu que només seria convenient una gran manifestació si és convocada 'per la Generalitat i presidida pel president, comptant amb la presència de totes les forces catalanes i de totes les institucions, entitats i estaments socials que defineixen el país'.

dilluns, 24 d’agost del 2009

Ja tenim sentència: ni nació, ni llengua

Aquest diumenge el diari El País ens avançava per on anirà la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l’Estatut, confirmant el que molts altres ja havien avançat: fins i tot el mateix José Blanco advertia que l’Estatut estava al límit. Si tenim en compte que l’actual text estatutari ja va patir les retallades pactades per PSOE-PSC, ICV i CiU, que va deixar en un no-res l’Estatut del 30 de setembre aprovat per una àmplia majoria del Parlament de Catalunya, podem afirmar que Espanya ni tant sols es creu l’estat de les autonomies, ni tant sols es creu la democràcia.

Un cop ja tenim la sentència, és l’hora dels dirigents polítics del nostre país: què ens proposen? El president Montilla encapçalarà la reacció? Serà el Parlament de Catalunya? Tindrem unitat d’acció dels polítics que van aprovar l’Estatut del 30 de setembre? O un cop més la societat civil s’avançarà i encapçalarà la reacció? Sigui el que sigui, som davant un final d’etapa, i qui no vegi que amb Espanya no és possible cap encaix, és que no estima aquest país.

Si els dirigents polítics no assumeixen la greu situació en que ens trobem perdran una oportunitat de liderar amb il·lusió un nou projecte que ens porti molt més enllà. Si després de 30 anys de suposada democràcia encara hem de lluitar per dir que som una nació i tenim una llengua pròpia, queda clar el fracàs del model de transició democràtica a Espanya.

La societat civil ha començat a prendre decisions: convocatòria de manifestacions, amb suport dels ex-presidents de la Generalitat i del Parlament, una consulta popular per la independència el proper 13 de setembre a Arenys de Munt -que va camí de convertir-se en una fita molt més important del que pugui semblar a certs dirigents polítics- i altres demandes de molta més autoexigència. En definitiva, ens calen dirigents valents que tinguin clar que aquest país necessita llibertat, dret a decidir i un estat propi.

Actituds de llunyania respecte aquestes demandes, o bel·ligerants amb elles, com les presses de la Conselleria de Joan Saura per autoritzar una manifestació desafiant de la Falange, allunyen la ciutadania dels actuals governants, de manera que després ningú s’estranyi si augmenta l’abstenció.

President Montilla, té assumit que el TC trencarà tota opció d’encaix de Catalunya amb Espanya? Té capacitat per liderar una resposta política d’abast davant la pèrdua de drets de Catalunya? Té clar que no té futur mentre el PSC depengui del PSOE?

Responsables de CiU, ERC i ICV, tenen clar que ens cal una resposta el màxim d’unitària davant aquesta infàmia del TC? Tenen clar que cal liderar un acord polític que ens permeti exercir el dret a decidir com a solució als nostres problemes? Si no són capaços d’assumir aquest lideratge, serà la propera generació de nous polítics qui ho durà a terme. Per damunt de tot, ens queda la dignitat.

directe.cat

Esquerra ha apostat fort per Facebook

Amb pocs mesos de diferència, els alcaldes, els regidors i els càrrecs públics d'ERC han desembarcat massivament a Facebook. Esquerra és, tot i les individualitats que destaquen en la resta de partits, la força política que més aposta per una presència activa a Facebook. Tot i així, els republicans hi tenen una participació individual molt desigual. Així, en aquesta xarxa social hi trobem l'espai personal del segon tinent d'alcalde de Tarragona i diputat al Parlament, Sergi de los Ríos, amb més de 550 amics. Menys activa és la segona tinenta d'alcalde de l'Ajuntament de Reus, Empar Pont, encara amb 14 amics. El portaveu d'ERC a Tortosa i segon tinent d'alcalde, Ricard Forés, té un compte obert a Facebook, però encara no té cap amic afegit al seu compte (les dades són de dilluns). Ben al contrari que la portaveu d'Esquerra a Amposta, la diputada Marta Cid, amb una activitat frenètica a Facebook i una borsa d'amics que ja supera les 410 persones. També són força actius el delegat d'Esports, Jesús Auré (331 amics); el president d'ERC a Tortosa, Felip Monclús (177 amics); El president d'ERC a Móra d'Ebre, Antoni Cutrona (210 amics), el secretari de política municipal d'ERC a Tortosa, Emili Nieto (146 amics); el delegat de Governació, Carles Pasqual (373 amics); el delegat de la Generalitat a l'Ebre, Lluís Salvadó (311); el director dels serveis territorials d'Acció Social, Adam Tomàs (263 amics); el regidor d'ERC a l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni (493 amics); el regidor de Miravet i president d'ERC a la Ribera d'Ebre, Josep Maria Sáez (261 amics), i l'alcaldessa de la Fatarella, Carme Pelejà (109 amics). Però un dels republicans ebrencs amb més amics a Facebook és el portaveu d'ERC a la Ràpita, Josep Caparrós (530 amics).

elpunt.cat

dissabte, 22 d’agost del 2009

Per Puigcercós si hi ha retallada només quedarà la independència

Una ingerència del TC posaria fi a l'etapa autonomista

Per al líder d'Esquerra, Joan Puigcercós, una retallada estatutària per part del Tribunal Constitucional segellaria 'la fi de l'etapa autonomista'. La manifestació que la societat civil hauria de fer llavors seria forçosament 'per avançar cap a la independència' del país. Aquest hipotètic escenari donaria 'problemes a la resta de partits autonomistes' però no a Esquerra ja que aquesta formació 'vol una república catalana'. Puigcercós, que ha assegurat que és 'pessimista davant la decisió del Constitucional', ha restat importància al rebuig del conseller Joaquim Nadal a la cimera de polítics proposada per Joan Ridao i ha insistit que aquesta continua sent una opció 'defensada des d'Esquerra'.

El secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha explicat aquesta tarda des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Prada de Conflent, que si finalment cristalitzessin els pronòstics més negatius sobre la sentència del Tribunal Constitucional, seria 'la fi de l'etapa autonomista'.

'El problema' llavors el tindrien els partits que 'encara tenen dubtes'. CiU 'no acaba de decidir' si vol parlar de sobiranisme o vol fer un pas més, Iniciativa també dubta i el PSC 'defensa un sistema federalista'. Una sentència agressiva del TC, que significaria que un Estatut que ja havia estat 'retallat tres vegades anteriorment' tampoc no és prou bo per a l'estat espanyol, demanaria una manifestació de tota la societat civil que inevitablement seria una demostració de força 'per avançar cap a la independència'.

Puigcercós defensa la cimera de líders

El secretari general de la formació independentista ha restat importància al fet que el conseller de Polítiques Territorials, Joaquim Nadal, hagi rebutjat la proposta del diputat Joan Ridao, que demanava al president Montilla que convoqués una cimera de líders per afrontar la sentència del TC. Puigcercós ha explicat que creu que Montilla 'estarà a l'alçada de la situació quan calgui actuar' i ha reiterat que Esquerra continua defensant aquesta trobada de líders.

Montilla no es referia a Carod-Rovira quan parlava d''irresponsabilitat'

Puigcercós, que s'ha llegit 'tres vegades l'entrevista' que aquest divendres ha publicat un diari espanyol, ha assegurat que les paraules del president Montilla, 'és una irresponsabilitat actuar com si l'Estatut fos inconstitucional', anaven dirigides a aquells que 'han presentat un recurs contra l'Estatut, és a dir, el PP'. El líder d'Esquerra ha eludit d'aquesta manera valorar unes declaracions del president on, molts, interpretaven que atacava al seu número dos al Govern, el vicepresident Josep Lluís Carod-Rovira, que insisteix en promoure una manifestació anterior a la sentència del TC.

Cultura del subsidi

Un cop més l’encantador de serps de Rodríguez Zapatero ha tornat a guanyar la partida: va anunciar a bombo i plateret unes ajudes per les persones més necessitades, a l’estil de l’anunci dels famosos 400 euros, una jugada que li ha tornat donar l’agost mediàtic malgrat que després s’ha vist que tot plegat era una mitja estafa, les ajudes han arribat a ben poca gent i toca a la Generalitat i les administracions autonòmiques pagar els costos dels cursos que hauran de fer els suposats beneficiaris.

Un cop més ens ha faltat capacitat de reacció: en lloc de parlar clar i exigir mesures reals, ens hem perdut amb falses declaracions. Aquesta manera de fer d’Espanya, el foment de la cultura del subsidi, és totalment contraria a l’esperit dels catalans, emprenedors, solidaris, esforçats. Espanya ens vol adormits, mentre els problemes reals segueixen estant a sobre dels ciutadans d’aquest País.

Vam patir un macabre procés en el tema del finançament, i si algú fes un llibre recollint les declaracions del polítics durant l’any de retard que ha trigat l'Estat en aplicar el model, seria sens dubte un èxit de vendes que deixaria a molts en ridícul, però que sens dubte tindria un clar guanyador, Espanya i els seus dirigents. Ells no van patir gens, ells no tenien cap pressa i la classe política catalana va tornar patir, amb la unitat trencada, les eternes discussions entre nosaltres. Per acabar-ho d'adobar, després de tantes baralles a data d’avui el model no ens treu de la misèria.

Però es veu que no estem prou escarmentats i novament tornem a caure en el mateix error, en aquest cas sobre la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Espanya ho té clar, ells no tenen pressa, tot consisteix en fer bullir l’olla i provocar la pèrdua dels nervis a la classe política catalana i altre cop ho estant aconseguint. Ho hem vist aquests dies amb declaracions en tots el sentits, contradictòries dins els mateixos partits, sobretot entre els que tenen majoria per avançar nacionalment, dirigents de CiU i ERC contradient-se flagrantment i al contrari, el PP i el PSC tenint-ho clar: les seves contradiccions, que les tenen i són ben greus, es queden a casa.

No ens calen declaracions, algú te dubtes que el TC retallarà l’Estatut? Cal recordar que és un estatut que ja va escapçar el tràmit parlamentari, amb la col·laboració d’alguns partits del país? Espanya no vol solucionar res, Espanya vol continuar igual, ho ha fet amb el finançament i ara ho farà amb l’Estatut. Vist el panorama, ens toca fer un pensament. Espanya és un mal negoci i ja no és cap solució... a què esperem?

directe.cat

dijous, 20 d’agost del 2009

Acumular funcionaris

Regularment ens toca fer punts de mira com el d'avui, que només volen recordar una realitat que ja hem explicat moltes vegades però que la caverna espanyola intenta fer-nos oblidar.

Aquests dies la Patronal de la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC) ha publicat un nou estudi sobre el funcionariat a l'Estat espanyol, que torna a recollir unes dades que ja havíem destacat l'any passat.

Les xifres són clares: Catalunya continua essent el territori de l'Estat amb menys funcionaris per habitant, amb només 38 treballadors de l'administració pública per cada 1.000 habitants. Aquestes dades xoquen al costat de les d'Extremadura, que altre cop són les més escandaloses de l'Estat i enguany dupliquen llargament el nombre de funcionaris catalans. A Extremadura són 82 els funcionaris per cada miler d'habitants.

Entre les comunitats que abusen del nombre de funcionaris hi ha, a més d'Extremadura, Castella i Lleó, Madrid, Aragó, Castella-la Manxa i les Canàries, totes elles per sobre de la mitjana espanyola, que és de 56 funcionaris per cada 1.000 habitants.

directe.cat

Ridao reclama a Montilla una cimera urgent per decidir la resposta al TC

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha demanat al president de la Generalitat, José Montilla que convoqui amb 'urgència' una cimera de líders polítics per decidir l'estratègia política davant una eventual retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional. Segons Ridao, cal posar ordre a la 'desorientació del catalanisme polític' i ha lamentat que els polítics vagin 'a remolc' de la societat civil. En una entrevista a l'ACN Ridao ha desautoritzat el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, que encara aquest dijous es mostrava partidari d'una manifestació preventiva, assegurant que 'la posició oficial i inequívoca' del partit és que la manifestació sigui posterior a la sentència tot i que ha manifestat que 'entén i respecte' la posició de Carod-Rovira.

Ridao ha insistit en varies ocasions durant l'entrevista que Montilla hauria de convocar aquesta cimera perquè els partits valorin la resposta que ha de donar Catalunya a la sentència del TC. El dirigent d'ERC ha avançat que traslladarà a Montilla en aquesta reunió que aquest assumpte s'ha de traslladar al Parlament perquè l'Estatut té el seu origen en la cambra catalana. 'No és una qüestió que afecti exclusivament al Govern', ha indicat. Ha manifestat que aquesta trobada 'té urgència' perquè 'no pot ser que en aquests moments sigui la societat civil en exclusiva qui lideri la resposta al TC'.

En aquest context, ha ressaltat que 'aquestes últimes setmanes la societat civil ha liderat aquest procés en absència dels partits polítics que han hagut d'anar a remolc'. 'No veig cap inconvenient que el president a partir de l'1 de setembre convoqui els líders per analitzar la situació'. De fet, Ridao ha assegurat que això no és incompatible amb esperar la sentència del Constitucional.

Ridao també ha recalcat que 'no és antagònic ni incompatible' que Montilla lideri la resposta a la sentència, com va dir el conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, i aquesta surti del Parlament, com defensa el partit liderat per Artur Mas. 'No crec que el conseller Nadal volgués dir que serà el president Generalitat qui decideixi la resposta i la solució, entre altres coses perquè Montilla ha apel·lat a la unitat en diferents ocasions', ha dit.

'CiU i nosaltres acceptem el patrocini del president, que ja va formular una proposta, acceptada per CiU, de convocar els líders polítics per analitzar la situació que es pugui crear', ha declarat. 'No vol dir només acceptar els designis del president, sinó que el conjunt de forces polítiques que decideixin aquesta resposta', ha dit.

'La manifestació per la sentència del TC ha de ser després'

Ridao també s'ha referit a la proposta feta pel vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, per portar a terme una manfiestació preventiva a la sentència del Tribunal Constitucional. De fet, el dirigent republicà ha desautoritzat Carod-Rovira quan ha recalcat que una 'manifestació de caràcter preventiu no és la solució'. En aquest sentit, ha ressaltat que la posició 'la posició d'ERC oficial i inequívoca és que ha de ser després'.

No obstant això, el dirigent republicà ha indicat que entenia 'qui presenta una manifestació preventiva perquè és una forma d'evidenciar que el xoc de legitimitats' entre la decisió que hagi de prendre el TC i la decisió expressada pel poble català sobre l'Estatut en referèndum. 'És legítim poder llançar un missatge d'aquesta naturalesa, però crec que aquesta manifestació s'haurà de fer després i això ho hauran de decidir els líders polítics quan siguin convocats' per Montilla, ha insistit.

'El debat sobre quan ha de ser la manifestació si abans o després evidencia la desorientació en l'ampli espectre del catalanisme polític', ha dit. 'Si ha de ser abans o després no és el més important perquè no tot es pot exhaurir i esgotar en una manifestació hi ha d'haver una resposta política, civil i amplià molt més contundent que no pas una manifestació', ha declarat. Ridao ha anat més enllà de la manifestació i ha assegurat que 'no es pot limitar a fer un plantejament d'una resposta al carrer, sinó que s'ha de plantejar un programa d'actuacions i definir quin és la instància i l'àmbit que ha de donar aquesta resposta'.

'Tirar pel dret' tot i la retallada del TC

El secretari general d'ERC ha dit que els plantejaments del conseller d'Interior, Joan Saura, 'de refer el pacte o el contracte Catalunya-Espanya generarà encara més fatiga i desafecció i tornar a iniciar un procés de la reforma de l'Estatut i refer els aspectes del 30 de setembre ens posa en un autèntic atzucac'. En aquest punt, ha assenyalat que no hi ha d'haver una obsessió en 'el marc legal'.

Ridao ha apostat així per 'desplegar les potencialitats del marc legal, de l'Estatut i la Constitució, però alhora fer moltes coses de facto que el marc legal no permet'. Ha concretat que això vol dir 'que el Parlament aprovi lleis i el Govern decideixi qüestions que no estiguin ben bé a l'Estatut'. De fet, ha dit que el Govern ja ha anat fent qüestions caigudes de l'Estatut caigut del 30 de setembre i ha posat com exemple 'l'ofensiva diplomàtica en presència a les institucions de la UE a nivell internacional'.

'Hi ha moltes qüestions que es poden fer tirant pel dret i aquesta és la posició que hauríem de mantenir'. No obstant això, ha admès que 'això pot generar més conflictivitat, però no hi ha un altre alternativa'. 'La sentència del TC serà la justa dimensió que Espanya pot acceptar pel que fa l'autogovern i això no pot ser el topall o el límit que ens haguem de fixar i hem de continuar fent', ha afegit.

El dirigent independentista ha ressaltat que 'el PSC anirà evolucionant les pròximes setmanes i no es quedarà alineat amb el PP davant la sentència'. 'El PSC s'hi acabarà sumant', ha ressaltat. Segons Ridao, el PSC 'té un plus de responsabilitat perquè el president s'ha d'expressar amb la màxima cautela i prudència'.

dimecres, 19 d’agost del 2009

Intolerable

'Intolerable' és el qualificatiu que ha utilitzat el vicepresident del Govern espanyol, aquell autèntic “señorito andalús” que és Manuel Chaves, sobre la possibilitat que Catalunya convoqui una manifestació per tal de pressionar al Tribunal Constitucional espanyol. Si Espanya perd els estreps per aquesta qüestió queda clar que Espanya és més a prop d'una quimera que no pas d'una realitat.

Intolerable és que el Govern espanyol sigui del color que sigui, treballi cada dia en contra del nostre País i de les nostres llibertats; intolerable és que incompleixi l'Estatut, que tardi un any en aprovar el finançament i no passi res; intolerable és que no es desplegui l'Estatut al ritme normal i tot siguin pals a les rodes; intolerable és que impedeixi que els ciutadans es puguin expressar, ja sigui exercint la llibertat d'expressió o a les urnes; intolerable és que cada any un mínim del 25% del pressupost se'l quedin; intolerable és que es quedin quasi 20.000 milions d'euros cada any dels nostres impostos i a sobre els malbaratin; intolerable és que no respectin la nostra llengua i cultura; intolerable és haver de pagar una TV i una ràdio pública espanyola que ens ataca sistemàticament; intolerable és haver de patir una mala gestió de les infraestructures que ens afecta socialment i econòmicament; intolerable és aguantar que una colla d'incompetents ens tinguin perdent el temps esperant que es decideixin; intolerable és aguantar declaracions sobre si ens manifestem o no, sobre si obrim noves vies per l'encaix dels Països Catalans a Espanya.

Intolerable també és votar una cosa a Catalunya i una altra a Espanya; intolerable és acceptar que ens robin les nostres Caixes d'Estalvi i no fer res; intolerable és que diputats que donen suport al govern, critiquin a consellers per defensar el dret a manifestar-se; intolerable és mantenir-se en silenci quan tots sabem que la sentència del TC ens acabarà de retallar el poc Estatut que ens quedava; intolerable és que el Govern espanyol ens convidi a dinar i que acabem pagant sempre nosaltres; intolerable és que la nostra classe política decideixi esperar més per pactar un full de ruta cap a la independència, quan cada dia és més clar que som majoria; intolerable és...

Us convidem a dir el que és la intolerància de veritat.

directe.cat

dilluns, 17 d’agost del 2009

Això no és ficció

Uns comensals marxen a mig dinar en un restaurant de la comarca de Girona perquè se senten ofesos per una samarreta que portava un altre client.

De vegades passen coses que hom es veu obligat a esventar, a divulgar, a difondre, per tal que altri s'atalaï i prengui consciència de la realitat. Com a independentista que sóc, sé que som més que mai i que anem pel bon camí, que la gent n'està fins el crostó de les foteses que es disputen entre els polítics i que cada vegada més l'objectiu de la independència està a l'horitzó de molts catalans. Però hi ha coses que també toquen els pebrots a aquella gent que, malgrat no sigui independentista, se sent catalana: és a dir, coses que com a catalans ens indignen.

Tot això ho dic per explicar un fet que ens va succeir aquest divendres passat. Érem deu persones, entre familiars i amics, que vam anar a passar el dia fora cap a la muntanya, aprofitant aquests últims dies de vacances, en un poble que anem cada estiu. Vam estar voltant pel poble en qüestió, ens vam banyar en una piscina, i llavors vam anar a dinar. Vam entrar al restaurant (el qual no vull esmentar però que ens van tractar molt bé), vam prendre els nostres llocs com a comensals, el cambrer ens va portar la carta i, quan ens va venir a prendre nota, aquest li diu a la meva mare molt respectuosament: "Heu ofès al senyor i a la senyora que hi havia aquí asseguts". Es tractava d'una parella d'uns cinquanta anys i escaig, que estaven just al costat de la nostra taula.

Ens vam quedar astorats: nosaltres havíem ofès a algú?? Com??. Segueix el cambrer: "els ha ofès les samarretes que porteu". ?!?!?!?! Com??

El cambrer va marxar un cop havia anotat la comanda i, quan va tornar a venir, ens diu que abans de
marxar el parell d'energúmens havien demanat el llibre de reclamacions (que era la primera vegada que algú els hi demanava, el tenien per estrenar). El pobre noi també es va esparverar. No ho enteníem, portàvem samarretes amb estelades i motius independentistes, cosa ben normal perquè tothom és lliure de portar el que li doni la santíssima gana, i més a casa nostra. Jo no aniria pas a Madrid amb una samarreta així, perquè entenc que això seria provocar el personal, però en canvi sí que molta gent es passeja pels nostres carrers amb samarretes espanyolistes i feixistes, i aquí no passa res. Però aquest és un altre tema.

En fi, la qüestió és que aquella parella es va aixecar a mig menjar el primer plat (que per cert, eren cargols), van deixar mitja ampolla de cava sobre la taula i van fotre el camp (pagant, això sí!. Faltaria més!). Acte seguit, van omplir el full de reclamacions al qual vaig poder tirar-li una foto.

Us poso el text per si no ho enteneu. Hi ha alguna paraula que queda tallada, però us recomano que ho llegiu directament de la imatge, que prou paga la pena.

"Haciendo la reserva en el Rest. Can (nom del restaurant) de (nom del poble) y pasando al comedor en el principio de la comida observo que entra un grupo de personas en el cual uno de ellos lleva una camiseta negra con el anagrama de "Terra Lliure" (org. política ilegalizada) ante lo cual me dirijo al propietario y le indico que creo que es incorrecto que permita la entrada (!!!!!) de cualquier persona al comedor "
reservado" tanto para "Terra Lliure" como para "Viva España" en los restaurantes hay que evitar cualquier tema que lleve a discusiones de cualquier tema para evitar posibles discusiones entre comensales, es un principio que en todo servicio público de hostelería como de cualquier tema, se tendría que observar de manera puntual.
Sin nada mas.".

Què? Visca la democràcia.


dijous, 13 d’agost del 2009

Puig assegura que la declaració davant notari garantint que no pactarien amb el PP 'segueix vigent'

'Han de fer un canvi radical si volen el nostre suport'

El secretari general adjunt de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Felip Puig, ha assegurat aquest dimecres que la declaració davant del notari que el 2006 va signar el president de CiU, Artur Mas, per garantir que no pactaria amb el PP 'segueix vigent'. En declaracions a Ràdio 4, el també diputat de CiU ha dit que el PP està 'a les antípodes' del que representa el projecte polític de la federació nacionalista i que els populars saben que mentre 'no canviïn radicalment la seva actitud amb Catalunya no té res a fer amb CiU'.

'Sense haver d'anar al notari, potser haurem de recordar que la declaració notarial segueix vigent', ha assegurat Puig, tot afegint que el PP ha de fer un canvi radical, de 180 graus, abans d'aconseguir el suport de CiU'.

El número dos de CDC ha denunciat les actituds dels populars amb Catalunya, amb 'el recurs contra l'Estatut, la voluntat de fomentar la catalanofòbia o l'intent permanent d'acabar amb la nostra personalitat col·lectiva'. Per això, ha dit que els populars estan 'a les antípodes' del projecte polític de la federació nacionalista.

Puig ha deixar clar que 'ni el PSOE ni el PP no pot comptar amb el suport de CiU a priori', ja que la federació nacionalista 'no és partit frontissa espanyol', sinó 'un partit nacionalista català' que està disposat a 'pactar amb qui governa a l'estat espanyol'.

El secretari general adjunt convergent també ha avisat, en relació amb la sentència del TC sobre l'Estatut, que 'hi ha alguns partits catalans d'obediència espanyola que estic convençut que els agradarà la sentència'. Puig creu que el Parlament haurà de determinar una resposta per veure 'com responem a l'atac de l'estat espanyol', al mateix temps que creu que hi haurà d'haver 'una reacció social, al carrer, de la societat civil'.

Pel que fa a una possible entesa amb ERC a Catalunya, Puig ha dit que és 'possible', tot i recordar que van ser els republicans els qui van optar per la reedició del tripartit a l'inici de la legislatura. 'Creiem que és clarament contradictori que un partit independentista pacti amb Montilla, amb el PSOE, i sigui còmplice d'aquest intent de dissolució de la nostra personalitat col•lectiva'. Puig creu possible pactar amb ERC, amb el PSC o alguna altra fórmula que 'garanteixi un govern nacionalista'.

directe.cat

dimecres, 12 d’agost del 2009

Manifestar-nos si, però després què?

Òmnium Cultural ha fet públic que promou una manifestació en defensa de l'Estatut davant d'una eventual sentència adversa del Tribunal Constitucional (TC). Així ho ha explicat en Jordi Porta durant una entrevista a Catalunya Radio. Porta espera que puguin comptar amb la presència destacada dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i amb els expresidents del Parlament, Joan Rigol i Heribert Barrera.

Davant d’això ens fem dues preguntes: una manifestació per fer què? I a part dels ex presidents, no hi haurien de ser els actuals, José Montilla i Ernest Benach? La resposta a la segona pregunta seria òbvia: si la manifestació és en defensa del País hi han de ser sense cap dubte, no val cap excusa, renunciar-hi seria ofensiu per tots nosaltres, els ciutadans. En referència a la primera pregunta, podríem estar-hi d’acord, es tracta d’una manifestació per rebutjar la retallada estatutària que sens dubte farà el TC, però el més important de tot... i després què?

La sentència serà ferma i els ciutadans, a part de lamentacions, volen alguna altra cosa, saben que la retallada és la fi de l’encaix de Catalunya dins d’Espanya i volen un nou full de ruta que ens porti a una relació d’iguals amb Espanya. Aquesta és la normalitat que vol una àmplia majoria i, si a sobre s’explica amb claredat aquest ultratge a Catalunya molta més gent, independentment del seu origen, ho entendrà. De fet, seria la normalitat capaç d’enfortir una il·lusió col·lectiva.

I els actuals líders polítics del nostre País no poden donar l’esquena a una demanda d’autoestima col·lectiva. Com a mínim, aquells que afirmen que dirien un ‘sí’ a un referèndum d’autodeterminació, com són l’Artur Mas com en Joan Puigcercós, no poden abaixar els braços. De moment, per tant, una majoria parlamentaria àmplia diu ‘sí’, i encara més si tenim en compte que EUiA/IC no donarien l’esquena a l’exercici del dret democràtic. El problema el té el PSC, li toca triar, si salva Espanya o ajudar a salvar el País.

A Escòcia, treballant amb un full de ruta, abans d’acabar l’any presentaran la llei del referèndum, saben que tindran dificultats, però ells segueixen endavant, aquí ens cal fer el mateix, tenim una majoria teòrica, fem-la efectiva.

Com sempre, la xarxa, la societat civil i la gent van per davant dels polítics i ja demanen, demanem, als dirigents polítics partidaris del ‘sí’ a la independència un full de ruta. El mateix Joan Carretero ja va dir que CiU i ERC tenien que liderar el camí i que si ho feien ell hi donaria suport. Mas, Puigcercós (majoria suficient), i perquè no, Herrera i Montilla tenen una oportunitat de liderar el full de ruta cap a la independència, no fer-ho els hi passarà factura, fins i tot factura històrica.

Com diuen a la xarxa, primer de tot la independència que segur que ens dona més felicitat. Després ja decidirem si som de dretes o d’esquerres. Així, com a mínim ho podrem decidir que, fins ara, ni tant sols això podem fer!

directe.cat

dilluns, 10 d’agost del 2009

La Seda: Qui paga el mort?

565 milions de pèrdues en un any i un deute acumulat de 800 milions més, i no de pessetes sinó d'euros. Si es vol més clar més de 225.000 milions de pessetes de deute. Són xifres d'escàndol, diuen que a la Xina han condemnat a mort a dos especuladors financers per oferir productes a un interès desmesurat.

Evidentment no som partidaris de la pena de mort, ara bé, és necessari, imprescindible i urgent que hi hagi una actuació pública contra qui malversa els diners i el finançament de tots. El conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, no pot seguir mirant a l'altra banda. En un moment en què caixes i bancs tenen problemes cal saber el perquè i casos com el de La Seda ens en donen les claus. Encara no hem vist la dimissió de cap responsable de caixes i bancs que han permès deutes milionaris de grans corporacions.

El deute aprovat per la junta de La Seda és de 1365 milions d'euros. Això vol dir que algú no ha cobrat, que proveïdors, bancs i caixes estan aguantant aquest deute. Vol dir que són diners que no són al mercat. Així, per salvar una molt mala gestió es deixen de finançar, milers i milers de projectes viables de la petita i mitjana empresa, i milers de ciutadans es queden sense poder finançar la compra del seu habitatge o d'altres necessitats.

Exigim claredat, exigim a l'actual president José Luís Morlanes (un veterà dirigent del socialisme del Baix Llobregat, on resideix el veritable poder del PSC) que obri la finestra, que totes les actuacions fosques surtin a la llum i s'assumeixin responsabilitats. La Seda no és tan sols una empresa privada, menys quan demana que l'Institut Català de Finances els concedeixi un nou crèdit de 15 milions d'euros. La quantitat sembla de broma dins la magnitud del deute, però és una xifra que permetria donar viabilitat a molts projectes de la petita i mitjana empresa d’aquest país.

El Govern té l'obligació d'actuar, de vigilar, i si cal d'intervenir amb totes les forces. No podem permetre que quii ha portat a La Seda a un cul de sac, a un deute enorme, no pagui per haver-ho fet, i cal apartar els seus responsables de la gestió actual i futura de la companyia.

directe.cat

dissabte, 8 d’agost del 2009

Spain? From Catalunya!

Joan Laporta ha rebut del dret i del revés per la seva aposta decidida en fer del Barça un referent de Catalunya i del catalanisme arreu del món. La decisió li ha comportat haver de rebre duríssims atacs de l’espanyolisme més intransigent, d’aquí i d’allà. Una de les últimes mostres de l’autocentrament que fa gala Joan Laporta l’hem tingut a la gira que fa el primer equip als Estats Units, com es pot veure en aquest vídeo de TV3, a partir del segon 50.

Poc abans del partit que els de Guardiola van jugar contra Los Angeles Galaxy de David Beckham, Laporta va aprofitar per fer un tomb per Hollywood Boulevard. Allí, dos imitadors de Laurel i Hardy el van aturar i li van preguntar d’on era: ‘Where are you from?', qüestió que Laporta va respondre amb un més que correcte ‘From Barcelona, Catalunya’. L’imitador d’Oliver Hardy, fent-se l’entès, va insistir un parell de vegades en la idea de 'Beautiful Spain!', sense que Laporta s’immutés. És per això que li va tornar a preguntar d’on era i Laporta, un cop més, perquè li quedés ben clar, va repetir: ‘From Catalunya’.


directe.cat

El Partit Aragonès Regionalista (PAR) recull signatures a la Franja en contra de la Llei de Llengües

Creuen que provocarà 'la fallida territorial d'Aragó donant entrada a l'entelèquia dels Països Catalans'


El Partit Aragonès Regionalista (PAR) inicia avui una recollida de signatures a Montsó (Cinca Mitjà) cridant als veïns i veïnes de les comarques del Cinca Mitjà, la Llitera, el Baix Cinca i la Ribagorça a signar en contra de la Llei de Llengües aragonesa. El PAR creu que és una llei 'catalanista' i reitera al PSOE que si es manté el català com a català ' llengua pròpia i històrica' trencaran la coalició amb els socialistes. Convé recordar que la projecte de llei presentada pels socialistes ni tan sols eleva el català i l'aragonès a llengües oficials. De tota manera, els regionalistes, creuen que la llei acabarà amb les 'modalitats aragoneses que es parlen a la zona oriental i provocarà la fallida territorial d'Aragó donant entrada a l'entelèquia dels Països Catalans'.

Les signatures recollides s'enviaran, d'una banda, a l'Executiva del Partit Aragonès i, per altra banda, se sumaran a les de la Plataforma No Hablamos catalan
i es lliuraran al Govern d'Aragó.

El portaveu del PAR, Héctor Castro, creu que aprovar que el català és llengua pròpia i històrica de l'Aragó és 'una fal·làcia i un greu error històric' i assegura que 'els aragonesos orientals no ens identifiquem amb la llengua catalana'. Castro ha reiterat que si el PSOE no retira aquest projecte de llei 'el PAR no pot seguir ni un minut més coaligat amb una formació que no vetlla pels interessos d'Aragó i que no atén les línies del nostre Estatut d'Autonomia'.

directe.cat

dijous, 6 d’agost del 2009

Móra d’Ebre destina 240.000 euros a restaurar l’accés del castell medieval

Part dels camins i escales interiors que permeten visitar tota la fortalesa estan degradats i necessiten una actuació urgent.

Després de la inauguració, el passat mes d’abril, de la restauració de la torre fusellera del castell medieval de Móra d’Ebre, l’Ajuntament de la capital de la Ribera va aprovar ahir al vespre un conveni per tal de programar una nova fase de treballs de restauració a la fortalesa. Es tracta d’un conveni en aplicació de l’ajut de l’1 per cent del Departament de Cultura signat entre el consistori, el mateix Departament de Cultura i l’Institut Català del Sòl (Incasòl).

L’acord preveu destinar 240.000 euros a la restauració dels accessos interiors del castell i a la instal·lació de serveis públics. Els diners seran aportats a parts iguals pel Departament de Cultura i l’Ajuntament morenc. L’Incasòl, per la seva part, finançarà la redacció del projecte de restauració.

El regidor de Cultura, Joan Josep Duran, explicà ahir al Diari que la petició es formulà a la Generalitat durant l’anterior mandat. Posteriorment i durant les converses entre les parts, s’acordà que l’actuació més urgent era la reforma dels accessos interiors del castell, sobretot d’aquells que porten des de l’entrada fins a la torre fusellera. És un trajecte, admet Duran, «força degradat, amb escales estretes que no ofereixen la millor seguretat».

Dificultats d’accés

De fet, durant la inauguració de la torre fusellera, que acull en el seu interior el primer Centre d’Interpretació sobre les Guerres Carlines de les Terres de l’Ebre, es fa evident les dificultats d’accés. «És cert, en aquella zona es van fer unes excavacions temps enrere, es van retocar l’escales i en van sortir unes d’anteriors però molt degradades. Hi ha persones, sobretot d’edat avançada, que voldrien visitar el centre d’interpretació però hi troben problemes», afirma Duran.

Les obres es licitaran l’any que ve i s’executaran el 2011. El conveni signat entre les parts permetrà realitzar noves fases de restauració a mitjà termini. En aquesta fase, els 120.000 euros que li pertoca finançar a l’Ajuntament provindran dels ajuts dirigits a la rehabilitació del nucli antic de Móra d’Ebre. El castell de Móra d’Ebre esta obert a les visites turístiques aquest estiu fins a l’11 de setembre.

http://diaridetarragona.com/ebre/033147/mora/debre/destina/240000/euros/restaurar/lacces/castell/medieval

Des de l'Ideal de l'Ebre volem destacar que al plè extraordinari, es va aprovar el conveni i l'acceptació de la suvenció per part de l'Ajuntament, amb els vots en contra del grup de CiU. Els 120.000 € que ha d'aportar l'Ajuntament provindran dels ajuts de la Llei de Barris.

Aquents és un nou impuls a la restauració del monument més emblematic del nostre poble i que tindràn una continuitat en els propers anys.

dimarts, 4 d’agost del 2009

Vic tindrà una plaça amb el nom del dissenyador de l'estelada

La capital d'Osona es converteix així en la primera ciutat catalana en incorporar el nom de Vicenç Albert Ballester i Camps al seu nomenclàtor

La proposta d'ERC, amb el suport de la Comissió del Centenari de la Senyera Estelada, de dedicar una plaça a Vicenç Albert Ballester i Camps, polític i defensor de la llibertat de Catalunya, ha estat votada favorablement per l'Ajuntament de Vic, que tirarà endavant el projecte.

La resolució ha estat gràcies al vots d'ERC, CiU, ICV i la CUP i on el PSC i PxC s'hi han abstingut. D'aquesta manera el PSC ha trencat la unitat del consistori, on hi governa juntament amb ERC i CiU.

Els motius de les dues abstencions han estat ben diferents. Per una banda, Josep Burgaya, portaveu del PSC ha dit que els "sorprèn" que Ballester doni nom a un carrer quan altres figures més rellevants no tenen cap nom a la ciutat. S'ha referit per exemple a figures com Valentí Almirall, Antoni Rovira i Virgili i Domènec Martí i Julià.

Josep Anglada, portaveu de PxC i cap de l'oposició, tot i que ha defensat Ballester com a defensor de la llengua, ha dit que l'homenatjat estaria poc content de veure l'estat actual de a llengua catalana que l'ha atribuït a la "invasió" de la immigració "principalment procedent del Marroc".

A Barcelona també hi ha la resolució aprovada
La iniciativa va néixer durant la diada de l'11 de setembre de l'any passat quan la idea d'ERC de Vic de penjar l'estelada no va prosperar al consistori vigatà. Llavors ERC per contrarrestar l'avortament de la proposta va plantejar dedicar un carrer o plaça al dissenyador de l'estelada.

Tot i que en breu la idea es materialitzarà a Vic, convertint-se així en la primera ciutat catalana que dedica un carrer o plaça a Ballester, l'Ajuntament de Barcelona va ser el primer consistori de Catalunya que va aprovar, a l'octubre del 2008, incloure el nom del polític al seu nomenclàtor. Segons la Comissió del Centenari, i citant fonts de l'ajuntament barceloní, la placa encara haurà d'esperar per les característiques urbanístiques de la ciutat.

dilluns, 3 d’agost del 2009

Fermesa i lideratge

En Joan Puigcercós i en Joan Ridao, amb fermesa i lideratge han fet possible l’acord de finançament. Fermesa, perquè s’ha acceptat una proposta després de rebutjar-ne dues. Lideratge, perquè s’ha fixat públicament un llistó que s’ha assolit. Han fet possible que Esquerra Republicana de Catalunya també lideri temes econòmics.

Els catalans i catalanes, diumenge, quan Joan Puigcercós anunciava la xifra aconseguida, per primer cop en molt temps, es van sentir satisfets del camí recorregut. Només cal analitzar la seva reacció d’aquests dies.

El nostre grup malgrat no haver donat suport a l’Estatut retallat i apostant per un sistema proper al concert econòmic, que l’Estatut del 30 de setembre permetia, sempre ha subratllat que calia esprémer totes les potencialitats de l’actual marc estatutari. Només hem acceptat la proposta quan hem valorat positivament el compliment d’allò que estableix el títol VI de l’EAC. El President del partit, Joan Puigcercós, va dir públicament que només acceptaríem un bon acord, i així ho hem complert. I fins i tot, en els darrers dies, va arriscar i va xifrar la nostra línia vermella que condicionava a l’alça l’acord final.

L’Estatut és una llei orgànica aprovada pel Congrés i aprovada pel poble de Catalunya en referèndum, d’obligat compliment. I nosaltres mentre no sigui possible la independència, sempre hem posat el llistó alt, defensant com a mínim el concert econòmic, per tant podem afirmar que som la força política garant de la màxima ambició estatutària. Això és una mesura de la bondat de l’acord.

Hem treballat silenciosament, durament, per aconseguir que es respecti la legalitat vigent i garantir que el sistema de finançament que hem acceptat s’ajusti fidelment els principis i criteris establerts a l'actual Estatut.

I hem treballat per fer possible un acord unànime de la cambra catalana. Hem empès amb multitud de vegades la unitat d’acció de tots els partits polítics i del conjunt de les forces vives del país (patronals, sindicats, entitats) perquè sempre hem cregut que la unitat donaria més força per assolir un bon acord de finançament.

Som conscients que en la negociació qui tenia la força era l’Estat. L’EAC, ho diu molt clar. Alguns, interessadament, han fet una lectura parcial del seu títol VI i caldria recorda’ls, per exemple, el contingut de dos articles, el 206.1 i el 206.3. En el primer es determinen quins seran els ingressos de la Generalitat i diu concretament que seran entre altres els que derivin dels seus ingressos tributaris ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. I en el segon, ras i curt, qui fixa els mecanismes de solidaritat i anivellament és l’Estat Espanyol. Partíem d’una posició desfavorable, però la nostra fermesa i la posició competitiva de Catalunya han fet possible l’èxit.

Ens oblidem molt sovint de la Constitució, i sobre tot de les limitacions imposades a les autonomies de dret comú en relació a les forals, Navarra i País Basc, que gaudeixen de veritable autonomia financera, i per tant autonomia de despesa, i per tant d’autonomia a seques. I no només això. Per la seva pròpia singularitat aquestes autonomíes estan quasi plenament excloses de la solidaritat interterritorial i essent les dues unes autonomies riques o si es vol per sobre la mitja, el pes d’aquesta solidaritat recau en menys territoris i de forma més intensa. Sovint ens neguem a reconèixer-ho i pensem que, amb aquesta constitució, podrem arribar a canviar sensiblement la situació.

La reforma satisfactòria del sistema de finançament és una bona notícia, i una necessitat per tal que el Govern de Catalunya pugui abordar, amb prous recursos, una resposta positiva a la crisi econòmica.

En un moment de crisi la davallada dels ingressos provinents de la recaptació de tributs, és especialment greu, perquè també augmenten les necessitats de despesa: tant en política social (les necessitats per desplegar el Pacte per la Immigració i la Llei per la Dependència al 2009) com en el foment de l’economia productiva per sortir del creixement d’un model que no depengui tant del ‘totxo’ (el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació calcula que es necessiten uns 1.400 milions d’euros d’inversió en R+D suplementària per aproximar-nos als estàndards europeus).

Els països catalans, viuen a més en un marc de crisi financera i econòmica global, l’impacte d’un canvi demogràfic important, són territoris que suporten una forta immigració, una creació de treball massiva els darrers anys, tot i que en condicions de precarietat, en el sector serveis i construcció principalment, temporalitat elevada, i per tant limita la durada dels compromisos comunitaris, un important problema d’accés a l’habitatge que segmenta joves i nouvinguts dels ja residents, i l’accentuació de la dicotomia en benestar de poblacions joves i més envellides. Les polítiques públiques autonòmiques de suport, són una part important per resoldre aquests problemes de la millor manera possible i si no és això es perjudicarà segur l’economia i la competitivitat futura i fins i tot erosionar el capital social entès com el compromís comunitari de tots els seus ciutadans, autòctons i nouvinguts.

El finançament autonòmic és una eina fonamental per redreçar la situació actual. El model de finançament és l’instrument per fer polítiques socials que vertebren el veritable estat català del benestar. Fan falta recursos per dur a terme polítiques socioeconòmiques pròpies. El finançament pactat, és una necessitat per millorar la productivitat i així la competitivitat econòmica i en conseqüència el benestar social. Són necessàries polítiques públiques que permetin integrar millor la immigració, formar millor el nostre jovent i fer un ús racional dels recursos naturals.

El finançament de la despesa pública en suport del capital humà, públic i social no pot estar desvinculat del creixement econòmic propi, i més quan aquesta despesa té una relació directa amb el propi creixement. És necessari trobar un equilibri entre el finançament redistributiu cap altres territoris i la despesa productiva pròpia necessària per un territori.En Joan Puigcercós i en Joan Ridao, amb fermesa i lideratge han fet possible l’acord de finançament. Fermesa, perquè s’ha acceptat una proposta després de rebutjar-ne dues. Lideratge, perquè s’ha fixat públicament un llistó que s’ha assolit. Han fet possible que Esquerra Republicana de Catalunya també lideri temes econòmics.

Els catalans i catalanes, diumenge, quan Joan Puigcercós anunciava la xifra aconseguida, per primer cop en molt temps, es van sentir satisfets del camí recorregut. Només cal analitzar la seva reacció d’aquests dies.

El nostre grup malgrat no haver donat suport a l’Estatut retallat i apostant per un sistema proper al concert econòmic, que l’Estatut del 30 de setembre permetia, sempre ha subratllat que calia esprémer totes les potencialitats de l’actual marc estatutari. Només hem acceptat la proposta quan hem valorat positivament el compliment d’allò que estableix el títol VI de l’EAC. El President del partit, Joan Puigcercós, va dir públicament que només acceptaríem un bon acord, i així ho hem complert. I fins i tot, en els darrers dies, va arriscar i va xifrar la nostra línia vermella que condicionava a l’alça l’acord final.

L’Estatut és una llei orgànica aprovada pel Congrés i aprovada pel poble de Catalunya en referèndum, d’obligat compliment. I nosaltres mentre no sigui possible la independència, sempre hem posat el llistó alt, defensant com a mínim el concert econòmic, per tant podem afirmar que som la força política garant de la màxima ambició estatutària. Això és una mesura de la bondat de l’acord.

Hem treballat silenciosament, durament, per aconseguir que es respecti la legalitat vigent i garantir que el sistema de finançament que hem acceptat s’ajusti fidelment els principis i criteris establerts a l'actual Estatut.

I hem treballat per fer possible un acord unànime de la cambra catalana. Hem empès amb multitud de vegades la unitat d’acció de tots els partits polítics i del conjunt de les forces vives del país (patronals, sindicats, entitats) perquè sempre hem cregut que la unitat donaria més força per assolir un bon acord de finançament.

Som conscients que en la negociació qui tenia la força era l’Estat. L’EAC, ho diu molt clar. Alguns, interessadament, han fet una lectura parcial del seu títol VI i caldria recorda’ls, per exemple, el contingut de dos articles, el 206.1 i el 206.3. En el primer es determinen quins seran els ingressos de la Generalitat i diu concretament que seran entre altres els que derivin dels seus ingressos tributaris ajustats a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament i de solidaritat. I en el segon, ras i curt, qui fixa els mecanismes de solidaritat i anivellament és l’Estat Espanyol. Partíem d’una posició desfavorable, però la nostra fermesa i la posició competitiva de Catalunya han fet possible l’èxit.

Ens oblidem molt sovint de la Constitució, i sobre tot de les limitacions imposades a les autonomies de dret comú en relació a les forals, Navarra i País Basc, que gaudeixen de veritable autonomia financera, i per tant autonomia de despesa, i per tant d’autonomia a seques. I no només això. Per la seva pròpia singularitat aquestes autonomíes estan quasi plenament excloses de la solidaritat interterritorial i essent les dues unes autonomies riques o si es vol per sobre la mitja, el pes d’aquesta solidaritat recau en menys territoris i de forma més intensa. Sovint ens neguem a reconèixer-ho i pensem que, amb aquesta constitució, podrem arribar a canviar sensiblement la situació.

La reforma satisfactòria del sistema de finançament és una bona notícia, i una necessitat per tal que el Govern de Catalunya pugui abordar, amb prous recursos, una resposta positiva a la crisi econòmica.

En un moment de crisi la davallada dels ingressos provinents de la recaptació de tributs, és especialment greu, perquè també augmenten les necessitats de despesa: tant en política social (les necessitats per desplegar el Pacte per la Immigració i la Llei per la Dependència al 2009) com en el foment de l’economia productiva per sortir del creixement d’un model que no depengui tant del ‘totxo’ (el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació calcula que es necessiten uns 1.400 milions d’euros d’inversió en R+D suplementària per aproximar-nos als estàndards europeus).

Els països catalans, viuen a més en un marc de crisi financera i econòmica global, l’impacte d’un canvi demogràfic important, són territoris que suporten una forta immigració, una creació de treball massiva els darrers anys, tot i que en condicions de precarietat, en el sector serveis i construcció principalment, temporalitat elevada, i per tant limita la durada dels compromisos comunitaris, un important problema d’accés a l’habitatge que segmenta joves i nouvinguts dels ja residents, i l’accentuació de la dicotomia en benestar de poblacions joves i més envellides. Les polítiques públiques autonòmiques de suport, són una part important per resoldre aquests problemes de la millor manera possible i si no és això es perjudicarà segur l’economia i la competitivitat futura i fins i tot erosionar el capital social entès com el compromís comunitari de tots els seus ciutadans, autòctons i nouvinguts.

El finançament autonòmic és una eina fonamental per redreçar la situació actual. El model de finançament és l’instrument per fer polítiques socials que vertebren el veritable estat català del benestar. Fan falta recursos per dur a terme polítiques socioeconòmiques pròpies. El finançament pactat, és una necessitat per millorar la productivitat i així la competitivitat econòmica i en conseqüència el benestar social. Són necessàries polítiques públiques que permetin integrar millor la immigració, formar millor el nostre jovent i fer un ús racional dels recursos naturals.

El finançament de la despesa pública en suport del capital humà, públic i social no pot estar desvinculat del creixement econòmic propi, i més quan aquesta despesa té una relació directa amb el propi creixement. És necessari trobar un equilibri entre el finançament redistributiu cap altres territoris i la despesa productiva pròpia necessària per un territori.