Reunió secció local ERC a Móra d'Ebre

Aquest dijous dia 1 d'octubre a les 22 hores a local d'ERC al carrer Gras num 10, tindrà lloc la reunió informativa de la SL d'ERC de Móra d'Ebre adreçada a militants, simpatitzants i públic en general, amb el següent ordre del dia:

- Presentació moció de suport referendums proper ple

- Línia de beques ajut escolar promogut per ERC

- Pla de treball 2009 - 2010

- Altres activitats a fer a la SL

- Estat de comptes

- Informe dels regidors

- Precs i preguntes

Aquesta reunió és oberta a tothom que hi vulgui assistir, només cal que us presenteu a l'hora indicada a local del carrer Gras

La Federació Catalana de Gent Gran, expulsada de la confederació espanyola per criticar-ne l'anticatalanisme

El president de la CEOMA havia carregat contra la despesa de la Generalitat en política lingüística

Les associacions de gent gran són les darreres víctimes de l'anticatalanisme. L'origen del conflicte es remunta al desembre de 2008 quan el president de la Confederación Española de Organizaciones de Mayores (CEOMA), José Luis Méler, va criticar en un programa de ràdio la despesa del Govern de la Generalitat en política lingüística assegurant que amb aquest pressupost es podria resoldre el finançament de la Llei de la Dependència. La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) van sentir-se ofesos i van demanar que es disculpés. Lluny de rectificar, Méler va deslegitimar la representativitat de la Federació de Catalunya i tot plegat ha acabat amb l'expulsió dels catalans de la Confederació espanyola.

Les declaracions del president a Onda Madrid

En tant que president de la CEOMA, José Luis Méler, compta amb l'espai setmanal 'El Observatorio del Mayor' a Ràdio Onda Madrid on va assegurar que 'El Govern català es va gastar l'any passat (2007) 157 milions d'euros', una xifra que titlla d''enorme' i li permet afirmar que 'amb una quarta part de la despesa de Catalunya en política lingüística es podria finançar la prestació econòmica prevista a la Llei de la Dependència per a tots els Grans Depenents catalans pels quals el Govern català anuncia que no té finançament'. I continuava: 'Els recursos són limitats i és obligació dels governants prioritzar-ne l'ús, i dels ciutadans, exigir'. Per acabar preguntant 'Què volem, més política lingüística o més atenció als necessitats d'una llei com la de la Dependència, que va prometre l'oro i el moro?' Aquestes mateixes declaracions es poden trobar al blog de José Luis Méler.

La Federació Catalana demana una rectificació

La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, que estava integrada dins la CEOMA, va sentir-se ofesa per aquestes declaracions del president i va presentar una queixa formal demanant una rectificació. Davant el silenci de Méler, van procedir a remetre a tots els associats una carta en què expliquen que al seu entendre les declaracions del president van ser 'un menyspreu' per la llengua catalana i que no va respectar 'l'autonomia de les organitzacions integrades a la CEOMA, el pluralisme i la independència respecte l'Administració i els partits polítics' que consten als estatuts i per això acordaven suspendre temporalment la seva participació a la Federació espanyola esperant una rectificació.

La Federació espanyola fa callar les crítiques amb l'expulsió dels catalans

Lluny d'atendre la petició de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya, el president va remetre una carta a la Federació Catalana en què considera que les seves declaracions han causat una 'injusta indignació' i s'hi reafirma assegurant que ja les va fer en un article a La Razón i que l'objecte de les seves paraules és 'la defensa dels interessos de les persones grans, que és l'objectiu principal de la nostra Confederació'. Finalment es convoca una assemblea per al 15 de juliol de 2009 en què per una àmplia majoria de 27 vots a favor, 6 en contra i 6 abstencions s'aprova l'expulsió de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya de la Confederació espanyola per ocasionar 'evident perjudici a les activitats de la CEOMA'.

A què es destinen els 157 MEUR que critica el president?

Convé destacar, però, que la xifra de 157 milions d'euros citada per Méler no es correspon al pressupost de la secretaria de Política Lingüística de la Generalitat, que és de 30 MEUR, sinó que és resultat de la suma de totes les partides del conjunt de departaments de la Generalitat a efectes relacionats amb la llengua catalana que sí arriben a sumar els 157 MEUR de què parla el president de la CEOMA. En aquest còmput s'hi inclouen 47 MEUR corresponents al departament de Cultura on hi trobem despeses com les subvencions a mitjans de comunicació, el cost de l'Agència Catalana de Notícies, l'adquisició de llibres per a les biblioteques. En aquests 157 milions d'euros que, segons Méler, el Govern podria invertir en la llei de Dependència també hi ha 53 MEUR del departament d'Educació amb què es paga el personal de les aules d'acollida i on també es comptabilitza tots els professors de llengua catalana als Instituts d'Educació Secundària i el professorat de català per a adults.

directe.cat

Les consultes independentistes avancen tot i el 'no' de Lleida i Tarragona

Les poblacions favorables superen àmpliament les que han rebutjat la moció · Entitats i plataformes posen fil a l'agulla

Si divendres va ser el ple de Lleida que va rebutjar la moció per donar suport a una eventual consulta independentista a la ciutat, aquest matí ha estat Tarragona on, de nou, l'aliança entre PP i PSC ha impedit que la moció prosperés. Tot i que el nombre de poblacions on el ple s'hi ha posicionat a favor ésnotablement superior als consistoris que han rebutjar donar suport a una consulta, el sí de ciutats importants com Lleida i Tarragona donaria més força al moviment autodeterminista que s'estén pel país (vegeu mapa). Malgrat tot, les entitats continuen treballant i ja s'han creat comissions organitzadores per reeditar l'experiència d'Arenys de Munt. Paral·lelament, les plataformes sobiranistes comencen a informar els municipis interessats a través del webreferendumindependencia.cat. Al seu torn, els càrrecs electes de Decidim.cat es reuniran dissabte.

Tarragona diu 'no'

L'Ajuntament de Tarragona ha rebutjat aquest dilluns donar suport a les consultes populars sobre la independència. La suma d'ERC i CiU no ha aconseguit superar els vots en contra del PSC i el PP. Tarragona, governada pel PSC i ERC, s'ha convertit així amb la segona capital de demarcació on la proposta no ha prosperat, després que Lleida també la rebutgés divendres passat. El PP ha manifestat que la iniciativa 'perjudicaria la imatge de Tarragona' i el PSC s'ha emparat amb l'Estatut. 'L'opinió dels catalans es va reflectir en la votació de l'Estatut', ha manifestat la portaveu socialista, Begoña Floria, que ha afegit, que la majoria dels catalans 'també se senten espanyols'.

Les consultes continuen avançant malgrat Tarragona i Lleida

Si bé el 'no' de Tarragona i Lleida a les consultes independentistes pot deslluir el suport simbòlic a les consultes, atenent al pes d'aquestes ciutats, es pot comprovar al mapa de les consultes dedirecte!cat que les poblacions que han donat suport a les consultes són una àmplia majoria. Entre la multitud de municipis que estarien interessats en impulsar una consulta com la d'Arenys de Munt n'hi ha que ja han posat fil a l'agulla i han començat a organitzar-se en comissions i entitats per materialitzar la consulta. A la comarca d'Osona, per exemple, s'ha creat Osona Decideix que aglutina els municipis que hi estan interessats que podrien arribar fins als 26. A Argentona, també s'ha constituït una assemblea que aquest dijous ha de ratificar la decisió de la permanent de sumar-se a les consultes que s'organitzin arreu del país, contràriament al quehavia transcendit als mitjans de comunicació on s'apuntava a la celebració de la consulta en aquesta població per separat de la resta. Vilanova i la Geltrú i Llinars del Vallès també han creat comissions organitzadores.

Coordinació

La importància d'una acció coordinada fa que tant els partits polítics com les plataformes sobiranistes preparin accions per aconseguir un procés unitari. Així ja s'està començant a nodrir d'informació el web referendumindependencia.cat on la Comissió Organitzadora i Avaluadora de la Consulta per la independència d'Arenys de Munt, el Moviment Arenyenc per a l'Autodeterminació (MAPA), la PDD, Deumil.cat, Osona Decideix, Sobirania i Progrés, Catalunya Estat Lliure, el Club Fnec, Plataforma per la Sobirania, Sobirania i Justícia i Consell de Cent, volen concentrar la informació sobre les consultes i assessorar les entitats i associacions interessades en impulsar una consulta al seu municipi.

D'altra banda, els càrrecs electes en favor del dret de decidir agrupats a la plataforma Decidim.cat es trobaran aquest dissabte per decidir una estratègia conjunta, tot i que ja s'ha avançat que probablement es decantaran per impulsar consultes en diverses onades i no concentrades en una mateixa data.

directe.cat

Guerra bruta a can Barça

Ha començat la guerra bruta a can Barça. Tot sigui per malmetre i diluir l'etapa Laporta, els interessos dels grans grups mediàtics per tornar a 'l'anormalitat s'han començat a destapar. Tots aquests grups no perdonen el compromís de l'actual president amb el país. Volen que la futura presidència torni a oblidar-se del país i es dediqui al mateix de sempre, convertir l’entitat en un espai per escalfar les cadires i fer negocis per tota aquella casta d'intocables que, per activa o per passiva, han permès el cas Fèlix Millet.

Els grups Godó, Zeta i altres prohoms d'aquesta casta volen recuperar el seu estatus i impedir de totes totes un president que doni continuïtat al compromís amb el país. Quina credibilitat pot tenir una premsa esportiva que si no pogués parlar del Barça haurien de tancar els seus diaris? Quina credibilitat pot tenir una premsa que va intentar carregar-se Joan Laporta amb una moció indigna? Quina credibilitat pot tenir una premsa que treu a la llum la vida privada del president del Barça per fer mal a l'entitat? Quina credibilitat pot tenir una premsa que és incapaç de reconèixer el paper del millor Barça de la història? Cap, i per això cal denunciar els atacs interessats d’una premsa groga que vol evitar qualsevol junta que mantingui el seu compromís amb el país.

El millor president del club, que ha dirigit l'equip amb risc però amb resultats enormement positius mereix un respecte i la consideració d’una feina feta. Encara més en un marc com el de l'Estat espanyol on ningú deixa la cadira del poder ni quan ho fan molt malament. Laporta és un exemple de dignitat, limita el seu mandat i se'n va en el millor moment de la història del F.C. Barcelona.

El poder establert no perdona que una persona d’èxit en la seva feina digui el que diu i ho digui sense complexes. Tot plegat dient una gran veritat; que no se sent espanyol i que aquest país necessita dignitat i fermesa, que el nostre futur no és amb l'Estat espanyol sinó a Europa amb estat propi, una veritat que incomoda al poder establert perquè normalitza l’independentisme i el fa créixer.

A les properes eleccions a can Barça hi ha molt en joc. Els grans mitjans i una bona part dels candidats volen jugar la carta de tornar al passat. Volen tornar a un F.C. Barcelona sense lideratge nacional i espanyolitzat. Per això cal denunciar les manipulacions i el joc brut dels de sempre que volen poder recuperar 'la llotja dels negocis' on la catalanitat serà desballestada. És molt important saber què volen els diferents candidats i si mantindran o no el compromís nacional de Joan Laporta.

www.directe.cat

Entitats sobiranistes convoquen una manifestació per denunciar els 350 anys del Tractat dels Pirineus

El 7 de novembre de 1659 Luis de Haro, en representació del rei Felip IV, i el cardenal Mazzarino, que representava el rei Lluís XIV de França, van segellar a la illa dels Faisans -situada al riu Bidasoa- el Tractat dels Pirineus, que va escapçar Catalunya. De cop i volta, el Principat perdia el 20% del seu territori i la que en aquells moments era la segona ciutat del país, Perpinyà. La Comissió 350 anys de la Catalunya Nord ha convocat una manifestació pel proper 7 de novembre a Perpinyà per denunciar el Tractat dels Pirineus i defensar la unitat dels catalans.

La manifestació se celebrarà a Perpinyà i compta amb el suport de col·lectius independentistes com Deumil.cat o Maulets. Pels organitzadors, l'acte "constitueix una fita en la història de la nostra nació, donat que tres segles i mig de l'inici de l'intent genocida per part d'Espanya i França per eliminar-nos, reivindicar obertament la unitat de la nació catalana per damunt de fronteres imposades és un acte de rebel·lia contra la subordinació de la nostra nació i ens obre de bat a bat les portes de la reconstrucció nacional. I aquesta es farà amb els compatriotes del Nord, o no serà". La marxa coincideix amb la darrera parada del Correllengua, que organitza la CAL.

www.eltriangle.eu

El grup Municipal d'ERC presentarà moció de suport a les consultes populars

En el proper ple a celebrar el més d'octubre, el grup municipal d'ERC a l'Ajuntament de Móra d'Ebre presentarà una MOCIÓ EN DEFENSA DEL DRET A DECIDIR I EN DEFENSA DE LA CONSULTA POPULAR PER A LA INDEPENDÈNCIA A ARENYS DE MUNT, amb el contingut següent:

La nació catalana es troba en una cruïlla decisiva de la seva història. Després de més de trenta anys del restabliment de les llibertats democràtiques, les limitacions del marc polític i jurídic vigent pel que fa a l’avenç i el reconeixement de l’autogovern, fins i tot dins els estrets paràmetres establerts pel règim autonòmic, s’han fet cada vegada més evidents a ulls de tothom. Ja ningú no dubta que l’Estat espanyol continua mantenint, malgrat la modernització social i institucional que ha viscut durant aquest llarg període, una voluntat uniformitzadora i absolutament refractària a l’avenç nacional dels Països Catalans.

En un moment com el present té una importància fonamental la unitat del poble de Catalunya en la defensa dels seus drets nacionals i democràtics. I, més enllà encara, el compromís actiu i la participació del conjunt de la ciutadania en la definició del futur que més li convé al país. El dret a decidir, doncs, és un element bàsic i irrenunciable que, en democràcia, ningú no pot negar als catalans i les catalanes.

És per tot plegat que cal saludar molt positivament iniciatives com la consulta popular per la independència d’Arenys de Munt. Només des de la por a la llibertat es poden entendre les pressions i les amenaces que s’han exercit sobre aquesta, tant per part de grups de caràcter feixista com, i això és encara més greu, des del mateix govern de l’Estat. Tot plegat és una mostra de la baixa qualitat de la democràcia espanyola quan topa de ple, encara que sigui en un pla merament simbòlic, amb el dret a decidir del poble català.

Atès tots aquests elements exposats anteriorment, el ple de l’Ajuntament de Móra d’Ebre, acorda el següent:

1. Defensar el dret del poble català a decidir lliurement el seu futur sense traves ni limitacions de cap mena, en la línia del pronunciament del Parlament de Catalunya de 1989.

2. Felicitar-mos per la iniciativa de la consulta per la independència d’Arenys de Munt com un saludable exercici de democràcia, obert a la participació de la ciutadania d’aquest municipi.

3. Encoratjar a actuar amb llibertat, i en complicitat amb la societat civil, als ajuntaments d’altres municipis dels Països Catalans que es plantegin la realització de consultes similars.

4. Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per a la independència.

Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya i als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra.

Els herois nazis de 'El Mundo'

Cada diari, que pertany a un grup més gros de comunicació, té al darrera una posició política: un segell inconfusible.

Doncs avui us parlem precisament d'això, dels segells de 'El Mundo'! Hem descobert al blog d'un dels guionistes de l'Andreu Buenafuente i company des de fa molts anys d'en Berto, Rafel Barceló, quina col·lecció regala aquest setembre (com la majoria de diaris en aquest mes) el rotatiu de Pedro J. Ramírez. Les peces que per fascicles adquireixen els compradors de El Mundo són segells de la segona guerra mundial. Fins aquí tot seria correcte però el fet més greu és el tractament que reben els segells. Podem veure com, ja sense cap mena de vergonya, el diari espanyol de dretes es treu la careta:

Aquí observem uns segells nazis que el mateix diari titula com 'Los héroes del Reich':

Ara, en canvi, observem la diferència de to amb els segells soviètics. Si uns eren 'herois del tercer Reich' els altres són simplement uns manipuladors i fan 'propaganda soviètica'. Realment, a El Mundo de dissimular en saben ben poc. Mireu!

Com molt bé diu el nostre company Rafel, pot ser que hagi estat un simple error però fa tuf a naftalina.

directe.cat

La presidenta del Constitucional espanyol insinua ara que la sentència de l'Estatut pot sortir a l'octubre

Després de tres anys d'espera · Els terminis previstos ja s'han incomplert en altres ocasions

Coincidint amb la celebració de la cerimònia d'obertura de l'Any Judicial ha transcendit una nova data per a l'esperada sentència del Tribunal Constitucional espanyol (TC) sobre l'Estatut, que es preveu, ara, per al mes d'octubre. Així ho ha suggerit la presidenta del TC espanyol, María Emilia Casas, que ha explicat que falta poc perquè el tribunal que presideix doni a conèixer la sentència. Durant la cerimònia d'obertura de l'Any Judicial, Casas ha apuntat que abans del Nadal es publicarà la sentència i molt possiblement, ha assegurat en una conversa informal amb periodistes, surti durant el transcurs del mes d'octubre. Després que al llarg dels tres anys d'espera s'hagin incomplert pronòstics anteriors, és necessari rebre aquesta nova data amb, com a mínim, cert escepticisme.

El Tribunal Constitucional espanyol té pendent aquesta sentència des que diverses comunitats autònomes, el PP i el Defensor del Poble la recorreguessin durant el 2006.

'Podria ser'

Casas ha mantingut silenci sempre sobre una possible data per conèixer el sentit de la sentència. Els periodistes li han preguntat si es els magistrats es menjarien el 'raïm' abans de fer pública la sentència en referència a si caldria esperar a després de Nadal i ella ha contestat que no, que la resolució sortiria molt abans. 'Durant l'octubre, doncs?', ha preguntat un periodista i ella ha contestat que 'podria ser'.

La redacció de la sentència de l'Estatut està paralitzada des de finals del mes de juliol perquè la ponent, Elisa Vera, no ha aconseguit la majoria suficient de la sala. Casas ha avançat que la setmana vinent es presentarà la quarta redacció de la ponència que inclou punts clau com la definició de Catalunya com a nació i l'ús del català.

L'Estatut, aprovat a les Corts generals i posteriorment refrendat pel poble de Catalunya, ha provocat fins a set recursos davant del Tribunal Constitucional (TC). El més conegut és el del PP, però també han qüestionat el text català el Defensor del Poble, Enrique Múgica, i cinc comunitats: Aragó, el País Valencià, les Illes Balears, la Rioja i Múrcia. Els recursos dels populars i de Múgica són els més genèrics, afecten a multitud d'articles i qüestionen la columna vertebral del text. Els recursos de les comunitats majoritàriament aborden qüestions específiques que els afecten, com ara els recursos hídrics de l'Ebre i l'Arxiu de la Corona d'Aragó.

directe.cat

ERC confirma una primera onada de consultes a onze municipis catalans

Són municipis amb batlles republicans i majories suficients

Agullana, Almoster, l'Arboç, Montblanc, Tagamanent, Caldes de Montbui, les Borges Blanques, Alella, Seròs, Xerta i Santpedor, aquests són els primers onze municipis on ERC promourà consultes per la independència, que estaran emmarcades en una onada de consultes simultànies abans d'acabar l'any. Les mocions, que s'han d'acabar consensuant amb els electes de Decidim.cat, coincidiran en una mateixa data per tal d'agafar el relleu del plebiscit inicial celebrat diumenge passat a Arenys de Munt.

Puigcercós ho ha anunciat en el marc de la en la convenció de càrrecs electes municipals pel dret a decidir que ha reunit 316 regidors i alcaldes a Santpedor. Els alcaldes d'aquests municipis són d'ERC i la formació assegura que les mocions rebran el suport necessari per prosperar.

directe.cat

Puigcercós: 'Catalunya viu els darrers moments de l'autonomisme'

Creu que és el moment de canviar les relacions amb l'Estat i Europa

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, considera que amb l'acord de finançament aconseguit abans de l'estiu i l'actual crisi econòmica, ha arribat el moment de canviar la relació de Catalunya amb l'Estat i Europa. Puigcercós ha explicat que 'Catalunya viu els darrers moments de l'autonomisme i que s'han de marcar els nous horitzons de llibertat nacional per Catalunya i un nou encaix a la Unió Europea'. Per Puigcercós, el canvi a Catalunya també depèn de controlar la pròpia economia perquè considera que l'economia espanyola dels últims anys s'ha basat en l'especulació i la construcció deixant de banda a la petita i mitjana indústria. Pel que fa a les consultes populars, Puigcercós s'ha mostrat convençut que CiU i ICV s'afegiran a les mocions per celebrar referèndums.

Puigcercós afirma que el Govern ha fet una gran tasca per convèncer a l'estat espanyol, que és l'interlocutor amb la Unió Europea, perquè entengui que el canal Segarra-Garrigues és una obra que canviarà la forma d'entendre l'agricultura a bona part de Catalunya, respectant la normativa europea i la darrera ampliació de les zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA).

Referent a l'Estatut d'Autonomia, Puigcercós ha explicat que el president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero ha entès finalment que el Tribunal Constitucional no pot tombar el que ha decidit el poble de Catalunya en un referèndum. Finalment pel que fa als ajuntaments que s'han afegit a fer consultes populars per la independència, aquesta mateixa tarda el grup municipal d'ERC a Agramunt ha anunciat que presentarà una moció al pròxim ple de l'Ajuntament per fer-ne una.

Puigcercós, s'ha mostrat convençut que altres poblacions pertanyents a Convergència i Unió (CiU) o Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) s'afegiran a aquesta iniciativa. El president d'ERC ha fet aquestes declaracions durant una visita a Agramunt on ha fet una conferència titulada 'Un pas Endavant' per explicar la situació actual de Catalunya segons el seu partit.

directe.cat

El 94% dels espectadors de Josep Cuní volen consultes populars

Els Matins de TV3 pregunta a l'audiència sobre els referèndums

Sempre atent allà on hi ha polèmica, aquest dijous Josep Cuní pregunta a l'audiència dels Matins de TV3: 'votaríeu, en cas que el vostre municipi impulsés una consulta sobre la independència?'. A les onze del matí els resultats eren aclaparadorament pel 'sí', amb un 94% de suports a favor, mentre que aquells que no votarien un plebiscit municipal com els que impulsaran una seixantena de municipis catalans són tan sols el 6%. En la seva intervenció diària, Pilar Rahola s'ha posicionat a favor de les consultes, però no ha pogut evitar reconèixer que les consultes locals 'no són la manera'. Per la tertuliana de Josep Cuní, a la independència cal arribar-hi després d'un debat social on s'expliquin les 'les bondats del si i del no'. En qualsevol cas, de la pregunta que fa el programa líder dels matins se'n pot extreure que la immensa majoria de la població catalana està d'acord amb les consultes i aniria a votar-les.

Respecte al resultat d'aquestes consultes, al 96% d'arenyencs a favor de la independència cal sumar-hi el 99% dels vots pel 'sí' que va obtenir la Consulta per la Independència a Internet que el directe!cat va impulsar la setmana passada.

Del nostre escrutini, 1474 participants van votar sí, 11 no i quatre en blanc. Així fins a un 99% dels participants en la consulta en línia van votar favorablement a la independència de Catalunya, només un 0.7% va votar-hi en contra i un 0.3% va votar en blanc.

directe.cat

Laporta, entre CDC i ERC

La tempesta desfermada pel fet que el ciutadà, i president del FC Barcelona, Joan Laporta encapçalés la manifestació independentista de l'Onze de setembre ha generat una pugna entre diferents sensibilitats polítiques. Laporta és per a molts el millor president que ha tingut l'entitat blaugrana, però això també comporta que altres perdin els papers en funció de quins plantejaments defensi. Joan Laporta ha normalitzat l'independentisme, diu el que pensa sense complexes aquí i més enllà de els nostres terres i això molesta a una bona part de la classe política, que no hi està acostumada.

Deixant de banda l'anècdota de l'oferta de Reagrupament, fruit del seu acte de l'Onze de setembre, Joan Laporta té molt clar on pot anar a fer política. La seva transversalitat pot ser un element imprescindible en un moment de desafecció de la política i encara més davant una retallada de l'Estatut. Ell sap molt bé on vol estar i on té més possibilitats de tenir un paper adequat. La seva opció es troba entre Mas i Puigcercós on pot ser clau per aplanar el camí cap a la unitat d'acció de totes les forces que volen anar molt més enllà.

Cadascuna de les opcions té els seus pros i contres, només faltaria. Si pel fet d'anar a una manifestació o donar suport a la consulta independentista d'Arenys de Munt li han dit de tot, què no li faran si pren la decisió d'implicar-se del tot políticament?

L'avantatge d'anar amb CDC és que li donà segurament més garanties de poder gestionar des del poder, però per contra hi tindria més problemes per ocupar un espai de suficient protagonisme on estigui còmode. A més, el seu independentisme declarat desborda els plantejaments de bona part de l'actual direcció convergent.

Anar amb Esquerra li obriria la porta a moltes més possibilitats de realitzar-se. Sociològicament, Laporta és molt més proper als simpatitzants republicans que no pas als convergents. El seu declarat independentisme provoca reticències en alguns sectors de CDC i sobretot a UDC. Per contra, anar amb els republicans li reportaria molts més espais de trobada i més simpatia, i segurament podria construir ponts de diàleg amb la resta de forces nacionalistes i independentistes, és a dir, renovar l'esperit d'Arenys Munt.

Caldrà veure finalment, quin serà el desenllaç. Laporta haurà d'escollir entre Mas i Puigcercós, i aquesta disjuntiva ha despertat els recels dels enemics del dret a decidir. Laporta pot tenir un paper en aquest lideratge del món independentista, però per tenir aquest paper haurà de jugar fi i arriscar-se en la seva decisió. Mas? Puigcercós? Ell mateix? Ho veurem aviat.

Com va dir Joan Puigcercós, la gran virtut del President del Barça és que ha normalitzat i ha fet possible un independentisme sense complexos i amb total dignitat. Qui se'l vol deixar perdre?

directe.cat

ERC celebra l'entusiasme independentista de Laporta mentre que Unió li recorda qui representa

Les declaracions del president del Futbol Club Barcelona en l'entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" ja han suscitat les primeres reaccions. Mentre que a Esquerra Republicana aplaudeixen la difusió del discurs independentista de Laporta, i al PSC consideren que té dret a donar la seva opinió i a manifestar-se per la causa que vulgui, des d'Unió li recorden que representa una gran organització amb socis de diferents colors polítics.

"Jo tinc un respecte molt alt per a Joan Laporta", ha assegurat el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, que fins i tot ha obert les portes del partit al president blaugrana. El republicà ha assegurat que Laporta "és un home d'una catalanitat indiscutible" i "sense complexos".

Per Puigcercós, a més, el president blaugrana, que en una entrevista al programa de Manel Fuentes s'ha mostrat pròxim a l'ideari de Joan Carretero, ha fet "un gran favor al catalanisme".

Per la seva banda, el Partit dels Socialistes de Catalunya ha defensat el dret del president del Barça de posicionar-se políticament. El vicesecretari primer del partit, Miquel Iceta, ha recordat que el senyor Laporta "era independentista i ho segueix sent i té tot el dret de ser-ho", ha assegurat, com també "d'anar a les manifestacions que vulgui".

Des d'Unió Democràtica de Catalunya, el seu secretari general, Josep Maria Pelegrí, lluny de l'opinió dels republicans i dels socialistes catalans, ha criticat el discurs independentista que fa el president del Barça. Pelegrí troba "correctíssim declarar-se independentista", però ha afegit que Lapota "ha de ser conscient que com a president del Barça representa un col·lectiu de persones que n'hi ha que poden ser independentistes i n'hi ha que poden no ser-ho".

Feliciteu l'alcade d'Arenys

Clicant en aquest enllaç podreu felicitar de forma oberta i sincera l'actuació de l'alcalde d'Arenys de Munt, els seus regidors i els ciutadans de la població per l'exemple democràtic i de fermesa de compromís nacional i per l'excel·lent organització de referendum per la Independència de Catalunya, és una iniciativa de e-criteri.cat

http://www.e-criteri.cat/index.cfm?plana=participa.cfm?ID=26

Puigcercós diu que el PSOE es queda sense arguments quan l'independentisme no va acompanyat de violència

També replica a Iceta que ERC ha d'estar 'molesta' després que Chacón 'comparés' la Falange amb l'independentisme

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha replicat aquest dilluns al portaveu del PSC, Miquel Iceta, que qui hauria d'estar 'molesta' és la formació independentista després que la ministra de Defensa, Carme Chacón, 'comparés' l'independentisme amb la Falange. Iceta havia manifestat aquest matí que Puigcercós havia estat desafortunat al dir que per PSOE i PP és 'més fàcil' fer discursos contra l'independentisme quan hi ha l'argument de la violència. Tot i aquest xoc de rèpliques i contrarèpliques entre socialistes i republicans amb el teló de fons de la consulta independentista d'Arenys Munt, Puigcercós ha volgut 'refredar una mica la cosa'.

'No he dit mai que algú del PSOE o del govern espanyol s'alegrés de que hi hagi violència. No ho he dit mai', ha assegurat. 'Dic que el discurs contra actes democràtics com el d'Arenys de Munt és més còmode fer-lo a la contra amb violència que sense violència', ha remarcat. Iceta havia mostrat la seva disconformitat amb les paraules de Puigcercós sobre aquest assumpte.

En qualsevol cas, Puigcercós ha recalcat que 'més ofesos haurien d'estar' des d'ERC amb Chacón. 'Ens ha comparat amb la Falange quan ha dit que hi ha dos extrems: la Falange i l'independentisme', ha manifestat. El líder republicà ha manifestat que l'independentisme 'és una opció democràtica i es va demostrar amb les urnes i sense violència' aquest passat diumenge a Arenys de Munt. 'Comparar-nos amb la Falange és la última cosa que esperaria i no ha estat precisament afortunada Chacón'. 'Si Iceta està molest tindrà motius per treure's la molèstia de sobre i estar en millor condicions', ha manifestat, al temps que ha insistit en què 'Chacón ha comparat gent que ha anat a votar pacíficament amb el que tots sabem del què ha representat la Falange a Catalunya'.

'Tothom sap que som un partit independentista i que hi ha diferències i que el PSC forma part d'una federació amb el PSOE', ha dit restant importància amb les divergències sobre la consulta d'Arenys de Munt. 'Forma part del què sabem que és un país plural i les coalicions són plurals, ni CiU es posa d'acord', ha ressaltat. 'Duran i Lleida condemna l'independentisme i Mas més aviat hi dóna suport', ha afegit. 'El que s'ha d'entendre i s'ha d'assumir és que al final que quan la gent vota democràticament això s'ha de saber entendre', ha manifestat.

CiU, 'desbordada'

Puigcercós ha negat que el seu partit estigui desbordat amb el tema d'Arenys de Munt. 'ERC no està desbordada, qui està desbordat és un altre partit que ha jugat amb aquest tema i ara no sap com sortir-se'n', ha dit fent referència a CiU.

Per la seva part, Álvarez ha dit que és compatible 'que una associació convoqui una consulta, que no un referèndum, i qui vulgui participar ho faci i a la vegada debatre els temes socials'. 'No s'ha d'anteposar una qüestió a l'altre', ha dit. Segons Álvarez, 'això té poc sentit igual que per una consulta així es visqui amb el sidral que s'està vivint'.

directe.cat

L'independentisme de Laporta espanta la classe política

PPC, PSC i Unió ataquen el posicionament sobiranista del president del barça

Joan Laporta sempre ha estat independentista, però el pas endavant que ha fet aquestes darreres setmanes preocupa als sectors més espanyolistes, que veuen com la possible irrupció política del president blaugrana podria desestabilitzar l'status quo actual. A les crítiques de Laporta, que va advertirque 'som més a prop d'una Diputació general que d'un Estat amb futur', cal afegir-hi el posicionament inequívocament independentista d'aquesta darrera setmana, quan va encapçalar la marxa per l'Estat propi per la Diada i va reconèixer que votaria 'sí' a la Consulta d'Arenys si estigués empadronat al municipi. La gota que ha fet vessar el got ha estat el flirteig de Laporta amb Joan Carretero, que l'ha convidat a sumar-se al seu projecte polític de Reagrupament. Per tal d'enfrenar l'embranzida del president del triplet, des de PPC, PSC i Unió Democràtica ja s'han afanyat a recordar Laporta que treballi pel club i 'es deixi de qüestions polítiques'.

Sánchez-Camacho: 'Zapatero a tus zapatos'

Des del PP català, la presidenta Alícia Sánchez-Camacho ha recomanat al president del FC Barcelona que només treballi pel bé del club, i que es deixi estar de qüestions que tenen a veure amb la política. D'aquesta manera ha valorat la participació de Laporta en la manifestació independentista del passat divendres, i l'oferiment que Joan Carretero li ha fet per formar part del corrent polític Reagrupament. Sánchez-Camacho ha demanat al president de Barça que estigui centrat en la seva feina fins a l'últim dia del seu mandat, i ho ha exemplificat amb la frase 'zapatero a tus zapatos'.

Pelegrí: 'Representa un col·lectiu de persones on n'hi ha d'independentistes i n'hi ha que no'

Des d'Unió Democràtica, Josep Maria Pelegrí, ha recordat a Joan Laporta que, com a president del Barça, 'representa un col·lectiu de persones on n'hi ha que són independentistes i n'hi ha que no ho són'. 'Ell sabrà quin efecte pot tenir a això en la seva organització', ha afegit.

Pelegrí ha celebrat que amb el seu posicionament inequívoc Laporta ha fet un 'exercici de responsabilitat política' ja que no intenta fer veure 'som dels uns i després dels altres'. Tot i això, ha volgut deixar ben clar que 'cadascú ha de ser conscient quin lloc ocupa en la societat'. 'Hi ha gent que pot tenir responsabilitats d'entitats i organitzacions i poden tenir dins de la seva organització pluralitat de persones i de sentiments', ha manifestat.

Iceta: 'Laporta ha estat independentista sempre'

Des del PSC el portaveu, Miquel Iceta, ha recordat aquest dilluns que el president del FC Barcelona 'ha estat independentista sempre', i no s'ha mostrat sorprès sobre la participació del president blaugrana en la manifestació independentista del dia de la Diada, ni que hagi afirmat que participa de la 'forma de pensar' del líder de Reagrupament, Joan Carretero.

Tot i això, les cautes declaracions d'Iceta contrasten amb les del diputat socialista Joan Ferran, que la setmana passada ironitzava que Laporta podria prendre-li el lloc a Xavier Trias com a candidat de CiU a les eleccions municipals de Barcelona. Una possibilitat que, de concretar-se, faria tremolar al PSC de Jordi Hereu, en les hores més baixes pel que fa a popularitat i intenció de vot d'ençà de l'adveniment de la democràcia.

Per altra banda, Iceta ha aprofitat l'huracà de declaracions provocat per Laporta per atacar CiU, en destacar que 'l'únic canvi polític' que s'ha produït és que la federació nacionalista, que 'era una força autonomista que volia ampliar l'autogovern dins de l'estat espanyol, de cop i volt s'ha tornat independentista'.

directe.cat