dijous, 29 d’abril del 2010

La irresponsabilitat de socialistes i convergents

Aquests dies es parla, sobretot en determinats mitjans, de la responsabilitat d’Esquerra. La qüestió és que malgrat discrepar, i molt, de la diagnosi política del catalanisme constitucionalista, Esquerra votarà a favor de la resolució del Parlament que demana la renovació del TC. Així doncs, Esquerra és la més responsable.

Que no s’enganyi ningú, socialistes i convergents juguen partidistament, perquè pensar que canviant els membres del TC hi haurà un canvi de sentència de l’Estatut és, com diu obertament Duran i Lleida (secretari general de CiU) un brindis al sol, i això és enganyar els ciutadans. Qui són, doncs els irresponsables?

Entre les frases que Duran i Lleida ha penjat en un article al seu bloc, replicant les crítiques de Mas a Esquerra, hi ha que "la posició dels republicans em sembla coherent amb el fet que ells no van donar suport a l’Estatut" i que “demanar que siguin renovats els magistrats pot ser un brindis al sol perquè ni el PP ni el PSOE hi estan interessats".

El paper que juguen els mitjans de comunicació, com ja ha comentat algun lector del bloc, és també significatiu en aquests dies de tant debat polític. Només cal veure les contradiccions en què entren alguns periodistes i opinadors polítics. N’hi ha algun que fins només un dia abans de la votació al Parlament es lamentava que canviar el TC no serviria de res i que s’havia de fer un pas endavant, i ara, quan ho diu Esquerra, ens criminalitzen.

Esquerra és el nen del conte del rei que va nu, que també recordava al bloc una lectora, és qui assenyala el rei i és capaç de dir-li que va despullat, quan tothom ho veu i no s’atreveix a dir-li.

Josep Huguet

Sense màscara?

No es pot demanar més actes de fe a aquells que en el seu dia van advertir de l’error de l’acceptació de la retallada de l’Estatut a Madrid. A ningú no hauria de sorprendre la decisió d’ERC de no signar l’acord entre PSC i CiU per demanar la renovació del Tribunal Constitucional espanyol. És una actitud coherent d'algú que es reclama independentista. Espanya és el que eś i el mateix José Luis Rodríguez Zapatero a les poques hores ja ha menystingut l’acord de Mas i Montilla per demanar un canvi al Constitucional.

Ara fa uns dies, una dirigent del PSC va demanar recuperar l’esperit del Parlament de Catalunya del 30 de setembre, aquell Estatut originari. Els socialistes catalans farien bé de reconèixer -com a prèvia- que no van obrar amb coherència nacional amb la presentació d’esmenes exprés a les poques hores de néixer aquell esperit unitari al Parlament de Catalunya. I la federació nacionalista també hauria de fer examen de consciència i dir obertament que el gest d'Artur Mas de pactar unilateralment una rebaixa del text amb Zapatero va ser un error monumental.

Fins que el PSC i CiU no es treguin la màscara, mantindran la credibilitat tocada per parlar de la defensa de l'autogovern senzillament perquè quan van tenir l'oportunitat de fer-ho, van trair la voluntat del Parlament, del poble de Catalunya.

Prop de 500.000 ciutadans ja han dit la seva en les consultes sobre la independència. A Catalunya sembla que hi hagi qui vulgui actuar com Espanya i no escoltar la major mobilització sorgida de la base i la societat civil que es coneix en el món occidental.

L'ERC de Puigcercós té pocs mesos per recuperar la credibilitat perduda en una part no menyspreable de l'electorat sobiranista. Ha de fer-ho deixant clar, si cal davant de notari, que no avalarà cap més via que aboni el manteniment d'aquest bloqueig autonomista agònic i sense sentit. Més de 500.000 catalans ja ho han demanat tot i haver tingut dret a vot menys de la meitat de la població.

Maragall, el poeta, ja va certificar que Espanya no escolta. Res de nou. El problema real serà si els dirigents catalans i catalanistes no volen escoltar una part cada cop més significativa del seu poble.

dilluns, 26 d’abril del 2010

La participació a les consultes ja supera en vots a ERC, PP, ICV i Ciutadans

Mig milió de catalans ja han expressat la seva opinió respecte la independència del país. Sumada la participació d'avui (uns 250.000 vots emesos*), la del 28 de febrer (61.232) i la del 13 de desembre de l'any passat (192.460), aquest mig milió de paperetes ja superen les 416.355 que va sumar ERC a les últimes eleccions al Parlament, les 316.222 del PP, les 282.693 d'ICV i les 89.840 de Ciutadans. Però aquesta participació a les consultes es basa només en un 37% de la població catalana que ha tingut dret a vot. La resta (63%), viu en municipis en què encara no s'hi ha celebrat consulta.
El creixement de l'independentisme al Principat no s'atura, i després de les consultes d'aquest diumenge, prop de 500.000 catalans ja han fet explícit el seu a la independència de Catalunya en els diversos referèndums organitzats des de la societat civil.

A grans trets, la coordinadora nacional ha quantificat en un 92,16% els vots afirmatius registrats a la votació d'avui. Si es generalitza aquest percentatge al conjunt dels 500.000 vots, es pot convenir que les urnes de les consultes ja acumulen uns 460.800 vots partidaris de la independència.

Sense comptar l'ampliació de votants en majors de 16 anys i immigrants empadronats, fins ara han estat cridats a les urnes 1.963.000 catalans majors de 18 anys, cosa que suposa el 37% de la població catalana al cens. Queden, doncs, pendents de celebrar referèndum més de 3,3 milions de ciutadans.

Extrapolació
Si les consultes es realitzessin a tots els municipis catalans i la proporció de participació continués sent la mateixa, acabaria superant amb escreix el milió i mig de vots, sobrepassant de llarg els vots que van sumar ara fa quatre anys totes les forces parlamentàries catalanes.

De fet, el portaveu de la Coordinadora, Uriel Bertran, ha afirmat: 'Si s'extrapolen els resultats al conjunt del país, el a la independència seria la primera força.' Segons Bertran, la participació en les consultes demostra 'la força social creixent del sí'.

Els resultats oferts al tancament de la jornada -de caràcter provisional amb el 75% del cens escrutat-, situen la participació del 25A en el 20,2%. Els vots per la independència suposen el 92,16%, han votat No el 5,34%. També hi hauria un 2,5% de vots en blanc i només un 0,25% de nuls.

El 20 de juny, més
Els 500.000 vots sobre a la independència de Catalunya s'ampliaran el 20 de juny, quan se celebrarà la quarta onada de consultes independentistes. Entre d'altres poblacions, se celebraran consultes a Cornellà, Sitges, Cerdanyola del Vallès i Sant Boi de Llobregat.

El milió i mig de ciutadans que resideix a Barcelona podrà pronunciar-se sobre la independència del seu país l'abril de l'any vinent.

Les dades de Decidim.cat
La plataforma de càrrecs electes favorables a l'autodeterminació Decidim.cat quantifica en 462.501 el total de vots emesos a totes les consultes celebrades d'Arenys de Munt ençà (432.360 dels quals favorables a la independència, un 93,48%).

directe.cat

diumenge, 25 d’abril del 2010

La participació en les consultes del 25A frega el 20% i aguanta malgrat les grans ciutats

La Coordinadora creu que serveix per 'apuntalar' la consulta a Barcelona

La Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència ha situat la participació en l'onada de consultes del 25A vora el 20% del cens. Les dades, que són encara provisionals ja que només inclouen el 90% dels municipis, han estat valorades molt positivament tenint en compte que en aquesta convocatòria la consulta s'ha celebrat a 33 poblacions de més de 10.000 habitants i capitals de demarcació com Lleida i Girona, on és més difícil aconseguir una xifra de participació elevada. Uriel Bertran ha assegurat que el repte aconseguit a les ciutats 'apuntala' i és el 'pas definitiu' cap a la consulta de Barcelona que ara ja 'no fa cap por'.

Després d'aquesta tercera onada amb més d'un milió de catalans cridats a les urnes ja hi ha més de 500.000 vots emesos en la consulta sobre la independència.

Uriel Bertran ha assegurat que les consultes dibuixen un nou horitzó.

directe.cat

Llorente: ‘Esquerra pressionarà a tots els nivells per evitar la construcció del cementiri nuclear a Ascó’

El portaveu d'Esquerra, Ignasi Llorente, ha assegurat aquest matí que ‘Esquerra continuarà pressionant a tots els nivells perquè la instal·lació del cementiri nucleat no s'ubiqui a Ascó'. Llorente, que ha que ha participat a la concentració Tothom contra el cementiri, diguem prou a les nuclears!, acompanyat pel senador Pere Muñoz, el president de la sectorial de Medi Ambient d'Esquerra, Quim Sangrà, el president de la sectorial de Moviments Socials, Antoni Garcia, i altres membres dels partit, ha considerat que ‘actuacions com la d'avui demostren que hi ha un gran rebuig social' que se suma al rebuig expressat pels consells comarcals, municipis del voltant d'Ascó i per la majoria de forces polítiques catalanes. I en aquest sentit, ha afirmat que ‘se'n demanava que la ubicació generés un cert consens i a Catalunya el genera en contra de la instal·lació'.

El dirigent independentista ha considerat que la ubicació a Ascó ‘no és la més adequada tant per motius mediambientals com econòmics, tècnics, polítics i socials'. En aquest sentit, ha posat de relleu que ‘hi ha molts països que s'estan replantejant aquest tipus d'instal·lacions per motius ambientals' i pel que fa als motius econòmics ha dit que ‘és evident que les Terres de l'Ebre no es poden convertir en un monocultiu amb determinades instal·lacions i nínxols econòmics que no tenen el futur assegurat' per aquest motiu ha considerat que ‘s'ha de començar a diversificar ja des d'ara mateix'. Finalment, ha recordat que'Esquerra ha presentat un seguit d'al·legacions que desaconsellen la ubicació a Ascó', basant-se en criteris purament tècnics de tipus geogràfic, fluvial i tectònic, entre d'altres.

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi en precampanya

'La cuina d'Esquerra al descobert' o 'Carretero, retrat d'un metge que fa política', els títols més atractius per l'independentisme · Les biografies de Mas i Montilla també esperen bones vendes


La proximitat de la tercera onada de consultes independentistes i el fet que sigui any d'eleccions fan d'aquest Sant Jordi una diada especial. Com cada any, directe!cat us presenta una selecció dels llibres polítics que més es vendran aquesta diada. Entre els títols més atractius pel públic independentista hi trobem dos títols propers a Esquerra, 'La cuina d'Esquerra al descobert' i 'Carpe Diem. En el punt de mira', així com la biografia del líder de Reagrupament 'Carretero, retrat d'un metge que fa política'. També cal comptar-hi les reflexions de Joan Laporta a 'Un somni per als meus fills' i el primer llibre sobre el fenomen dels referèndums independentistes, 'Referènding, l'art de fer i guanyar referèndums'. Pel que fa als partits majoritaris al Parlament destaquen la biografia d'Artur Mas que signa Pilar Rahola i 'Descobrint Montilla. El somni català del president de la Generalitat', de Gabriel Pernau.

Els llibres sobre ERC

La quota d'ERC no la cobreix aquesta vegada Joan Puigcercós, el seu candidat, però sí es poden trobar obres sobre els republicans. ERC ha apostat aquest Sant Jordi per dos títols: el primer 'La cuina d'Esquerra al descobert', un recull dels argumentaris elaborats els darrers dos anys pel portaveu d'ERC, Ignasi Llorente, i el cap de comunicació del partit, Sergi Sol, que han esdevingut el relat dels republicans en aquesta etapa. A 'La cuina d'Esquerra al descobert' –amb pròleg de Joan Puigcercós-, Llorente també hi aporta les seves reflexions personals, a més d'algunes revelacions i interioritats d'ERC en processos com la negociació del finançament.

El mateix Sergi Sol signa també 'Carpe Diem. En el punt de mira', assaig entorn al moment històric de l'independentisme, això sí, des de l'òptica d'ERC, sense eludir els costos que per al partit independentista ha tingut la seva aposta pel tripartit –en defensa l'oportunitat estratègica- en part pels atacs, tant interns com externs, que afirma que ha sofert la formació.

També té llibre propi el president de Reagrupament, Joan Carretero. El guionista Francesc Orteu perfila a 'Carretero, retrat d'un metge que fa política' (A Contravent) la personalitat de l'exconseller d'ERC vist pel seu entorn, que recull algunes anècdotes i fets clau protagonitzades per Joan Carretero durant la seva època d'alcalde de Puigcerdà, conseller i líder d'RCat.

I un altre possible candidat a la Generalitat i lligat a Carretero és el president del FC Barcelona, Joan Laporta. A 'Un somni per als meus fills' (Angle Editorial), Laporta descriu la seva manera de ser, de fer i de pensar i analitza diversos aspectes a l'entorn del Barça i de Catalunya claus en la trajectòria dels últims anys.

Carod, filòleg

Qui segur que no serà candidat serà el vicepresident del Govern i exlíder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, que ha decidit mostrar la seva faceta de filòleg amb el llibre '113 paraules per salvar' (Ara llibres). És el seu llibre número tretze, però el primer que dedica íntegrament a l'estudi de la llengua catalana, mostrant 113 paraules que estan en perill de desaparèixer pel seu poc ús, especialment entre els joves. La quantitat de mots escollida no és casualitat, ja que 113 és la xifra de l'última gran detenció massiva del règim franquista l'any 1973.

Biografies de Mas i Montilla

La biografia autoritzada de Montilla repassa la vida del president però també revela alguns episodis de la seva trajectòria política, ja sigui dins del PSC, com a ministre d'Indústria o com a president de la Generalitat. Potser el que més ha cridat l'atenció és que el llibre desvetlla alguns aspectes de la substitució de Pasqual Maragall com a cap de cartell del PSC.

De successions parla també 'La màscara del rei Artur', doncs bona part del llibre tracta precisament sobre la renovació al capdavant de CiU, de les mans de Jordi Pujol a les de Mas. En aquest punt es poden llegir declaracions prou dures de l'altre aspirant a liderar la federació, el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, i també les dels integrants del 'pinyol' que van fer mans i mànigues per aconseguir que Mas liderés CiU. També polèmiques són algunes revelacions sobre la relació entre Mas i l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol. Però sobretot, el llibre serveix per mostrar com és realment Mas darrera de la imatge que s'ha creat sobre ell.

Altres llibres de política catalana

D'altres llibres sobre política en general n'hi ha molts també. En destaca 'El retorn dels catalans', de Patricia Gabancho, on la periodista i escriptora descriu la decepció que ha provocat entre els catalans el fracàs de la via estatutària. Amb 'La identitat de les nacions' (Dèria Editors), la politòloga Montserrat Guibernau analitza els tres factors que afecten les nacions: l'acceleració de les migracions, les reivindicacions de les minories nacionals i la presència d'institucions polítiques supranacionals com la Unió Europea. És una traducció de l'assaig 'The identity of nations' ampliat amb l'anàlisi del cas català. El sociòleg Salvador Cardús ha escrit 'El camí de la independència' (La Campana), on desplega els arguments i les raons per les quals creu que Catalunya ha de tenir Estat propi.

directe.cat

dimarts, 20 d’abril del 2010

La participació en les consultes supera bona part d'altres votacions que també promou la societat civil

Les eleccions d'altres entitats registren percentatges menors d'implicació · Consultes promogudes per ajuntaments aconsegueixen una participació ínfima · Ningú no en qüestiona la legitimitat

L'alta o baixa participació que registren les consultes populars sobre la independència que se celebren arreu del país tot sovint és criticada pels contraris a la llibertat de Catalunya. Les ridiculitzen titllant-les d'exercicis gimnàstics que res tenen a veure amb la democràcia, sense considerar en cap moment que són processos organitzats per la societat civil del país i sense el suport de cap administració. Afirmen, vehements, que no tenen cap validesa perquè no superen el 50% de participació, però una ràpida ullada a d'altres processos més o menys similars ressalta que la participació a les consultes independentistes és millor, en molts casos, que la que registren els processos electorals recents en respectables institucions de la societat civil.

Els mateixos que l'endemà del 13D van sortir a proclamar que els resultats no tenien cap credibilitat perquè 'només' havia votat el 27,41% del cens amb dret a sufragi, en cap cas s'atreveixen a qüestionar la legitimitat de Josep Maria Martí al capdavant del Col·legi de Periodistes de Catalunya o de Miquel Vilardell al capdavant del Col·legi de Metges de Barcelona.

Però els dos casos segurament més clamorosos que viuen les entitats de la societat civil catalana es donen a la Cambra de Comerç de Barcelona i Òmnium Cultural. Els presidents d'ambdues respectables institucions van ser escollits després de sengles processos electorals en què tan sols hi va participar el 2,07% i el 3,2% dels respectius possibles votants.

Menció especial també mereixen les consultes municipals impulsades pels consistoris de Torrent i Sant Adrià del Besòs. El primer ajuntament va organitzar una consulta l'any passat per decidir si canviava el nom de l'avinguda del País Valencià que només va registrar una participació del 3,5%, mentre que el segon va organitzar-ne una per indultar les tres xemeneies de Fecsa en què només hi va participar el 9,1% del cens.

Els processos electorals que viuen les universitats del país tampoc és un model de participació ciutadana. Si bé el professorat hi participa molt majoritàriament, el personal d'administració i serveis i l'alumnat n'està força desvinculat, fent que el còmput de participació total sigui generalment força baix. A tall d'exemple, les eleccions a la Universitat de Barcelona de fa dos anys, i a la Politècnica de Catalunya i a la de València d'enguany, s'han saldat amb participacions del 10,8%, 15,5% i 16,6%, respectivament.

Les úniques eleccions d'una entitat detectades perdirecte!cat que superen el llindar del 50% de la població són les celebrades al FC Barcelona l'any 2003, quan Laporta fou escollit president.


Llegenda del gràfic:
  • Cambra de Comerç de Barcelona 2006: 2,07% (6.979 votants de 335.717 electors)
  • Òmnium Cultural 2010: 3,2% (674 vots de 21.000 possibles)
  • Avinguda 'País Valencià' de Torrent 2009: 3,5% (2.568 vots de 83.457 habitants)
  • Xemeneies Sant Adrià del Besòs 2008: 9,1% (2.597 vots de 28.000 possibles)
  • Eleccions rectorat UB 2008: 10,8% (7.026 vots de 65.055 possibles)
  • Eleccions rectorat UPC 2010: 15,5% (5.167 vots de 33.339 possibles)
  • Eleccions rectorat UV 2010: 16,6% (9.619 vots de 57.890 possibles)
  • Consultes 28F: 21.1% (61.232 vots d'un cens de 289.225)
  • Consultes 13D: 27,41% (192.460 d'un cens de 702.072)
  • Col·legi de Periodistes de Catalunya 2010: 28,32% (1.804 vots)
  • Col·legi de Metges de Barcelona 2010: 28,9% (8.527 vots de 29.470 col·legiats)
  • Consulta Arenys de Munt: 41% (2.659 vots de 6.517 ciutadans al cens)
  • FC Barcelona 2003: 53,79% (50.745 dels 94.339 socis amb dret a vot
directe.cat

diumenge, 18 d’abril del 2010

Puigcercós repta la resta de partits catalans a fer una reforma del TC o optar per la via independentista ja que “PSOE i PP estan aliats per retallar

El president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Joan Puigcercós, ha reptat els partits catalans que van donar suport a l’Estatut retallat de Catalunya a que presentin una proposta de reforma del Tribuna Constitucional davant la “situació humiliant” i la“provisionalitat” que es viu amb l’Alt Tribunal respecte a la sentència sobre l’Estatut. Puigcercós ha dit a Reus que cal que“tothom ensenyi les seves cartes, el PSC, CiU i ICV i també el PSOE i el PP”. D’aquests dos darrers no n’espera res, ha afegit, ja que “el PSOE i el PP estan aliats per retallar l’Estatut i fer mal a Catalunya, es passen la pilota l’un a l’altre però, que ningú s’enganyi, al final retallaran i amputaran l’Estatut”.

Puigcercós assegura que la nova pròrroga del Tribunal Constitucional per dictar sentència és “una situació humiliant per el país, el Govern de Catalunya i els partits”, ja que “crea una provisionalitat en totes les lleis i les mesures econòmiques que el Govern i el Parlament impulsen per fer front a la crisi”.

Joan Puigcercós anima els partits que encara creuen en Espanya a presentar una proposta de reforma del Tribunal Constitucional, però “per a fer això caldrà reformar la llei del constitucional i tothom sap que ara per ara no és possible”. El nou ponent que s’encarregarà de l’Estatut és “de l’ala més anticatalana del Tribunal”, i sense cap dubte la sentència retallarà el text estatutari. “El país viu al corredor de la mort a l’espera que s’executi la sentència”, ha comparat el president republicà.

Puigcercós demana al PSOE i PP que “siguin valents i dictin una sentència ja”. Esquerra manté la seva aposta per una “resposta unitària dels partits catalans, encara que la por del PSC i el tacticisme de CiU ho faran difícil”, ha avisat el líder independentista. Davant d’això, Puigcercós assegura que“Esquerra continuarà treballant per fer front a la crisi i per defensar els interessos nacionals de Catalunya”. I afegeix que creu que “molts catalans pensen, com Esquerra, que cal fer un pas endavant”.

Jornada a Reus
Aquestes afirmacions les ha fet en una jornada de reunions a Reus, que ha començat amb un esmorzar amb representants del món agroalimentari del Camp de Tarragona, per avaluar les resolucions del debat de politica agrària. Puigcercós s'ha compromès a estudiar la renegociacio dels crèdits que molts pagesos tenen avui formalitzats i el suport de les administracions per a tal fi. Després s’ha entrevistat amb el gremi de forners de Reus en el Forn Batet. Finalment, ha presidit el Dinar de la República que ha organitzat la Federació d’Esquerra del Baix Camp i la Secció Local de Reus.

divendres, 16 d’abril del 2010

El Tribunal Constitucional espanyol allarga l'agonia de l'Estatut

Els magistrats voten 'no' a la resolució presentada


Després de tres dies d'expectativa, finalment no hi haurà sentència. El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha tornat a ser incapaç d'emetre una sentència sobre l'Estatut català. Els magistrats han votat 'no', amb quatre vots favorables i sis en contra, al dictamen de la ponent Elisa Pérez Vera. Algunes informacions apunten a que els esculls de la negociació són la definició de Catalunya com a nació al preàmbul i els símbols nacionals. Així, l'alt tribunal espanyol torna a posposar la decisió sobre la constitucionalitat de la màxima norma catalana. Ara per ara, no s'espera que la sentència es faci pública fins després de la tardor, quan està previst que hi hagi eleccions al Parlament de Catalunya. Tot i això, la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, els ha instat a continuar el debat sense esperar a les eleccions

La proposta d'Elisa Pérez Vera, optava per anul·lar una quinzena d'articles i interpretar una vintena, i tot i això sis magistrats l'han rebutjat. Aquesta és la cinquena vegada que el tribunal vota sense èxit una resolució. Ara la mateixa ponent podria decidir apartar-se d'aquesta tasca, en veure que no s'ha avançat res en les seves cinc ponències o sinó el més probable és que la presidenta, Maria Emilia Casas, designi un nou ponent. Això engega novament tot el procés de deliberacions.

Quatre hores de reunió dimecres, unes altres quatre hores dijous i dues hores aquest divendres no han estat suficients per apropar posicions quan tot semblava en mans d'un o dos magistrats que s'haurien d'haver sumat a les tesis de la ponència d'una de les magistrades Elisa Pérez Vera. Pérez Vera ha tornat a fracassar. Aquest nou fracàs fa evident que la ponent no seguirà presentant ponències sinó que la presidenta, María Emilia Casas, designarà un nou ponent.

El passat mes de novembre en un ple ja es va evidenciar que existia divisió entre els magistrats, que en alguns punts només podria trencar-se si María Emilia Casas, la presidenta de l'òrgan, es decidia a fer servir el seu vot de qualitat, que val per dos. Fins el moment la magistrada no era partidària de fer servir aquest dret.

Entre els favorables a la ponència de Vera hi hauria la presidenta, Eugenio Gay, Pascual Sala i la pròpia ponent. En contra Vicente Conde, Jorge Rodríguez Zapata i Javer Delgado. La clau resideix en els magistrats que formen el tercer grup, que podrien fer de 'frontissa' per assolir l'acord definitiu. Es tracta del vicepresident, Guillermo Jiménez, Ramón Rodríguez Arribas i Manuel Aragón.

directe.cat

dijous, 15 d’abril del 2010

Esquerra força el Govern espanyol a sol·licitar fons europeus per a la neteja de l'embassament de Flix

Després d’una pregunta parlamentària de l’eurodiputat d’Esquerra, Oriol Junqueras, el Govern espanyol ha sol·licitat 118 milions d’euros de fons de cohesió per a la neteja de l’embassament de Flix. Junqueras va advertir al febrer que l’Estat espanyol portava un retard molt important en les obres d’extracció dels residus tòxics i radioactius de Flix, i que perillaven els ajuts comunitaris.

‘De vegades tinc la sensació que hem de perseguir l’Estat espanyol perquè s’ocupi de temes bàsics per als catalans’, ha afirmat Junqueras. ‘És sorprenent que haguem d’anar constantment darrere del Govern espanyol perquè faci la seva feina a Catalunya’, ha reblat l’eurodiputat republicà.

‘Ara, però, cal que el Govern espanyol faci la pressió que pertoca perquè la Comissió Europea atorgui l’ajut comunitari al projecte. Quan li interessa, bé que ho fa’, ha puntualitzat, Junqueras.

dimarts, 13 d’abril del 2010

Un partidari del magatzem nuclear denuncia que van negar-li l'atenció mèdica

Un dels portaveus del Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre, Josep Maria Alcalde, ha denunciat que un metge del CAP de Móra d'Ebre li va negar el seu dret bàsic a rebre assistència mèdica. Els fets haurien ocorregut el dijous sant al matí, quan aquest veí de Móra d'Ebre, partidari de la candidatura d'Ascó al magatzem temporal centralitzat (MTC) de residus nuclears, va voler visitar-se al CAP de Móra d'Ebre. Segons ha denunciat el col·lectiu a través d'una nota, el metge que l'havia de visitar va començar a «agredir-lo verbalment a crits». En aquesta línia, Alcalde li va preguntar si tenia intenció de visitar-lo, i el metge li hauria respost clarament que no volia fer-ho.

Així, l'afectat va presentar una denúncia formal al mateix CAP de Móra d'Ebre. A més, el Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre ha afirmat que presentarà una queixa al Col·legi Oficial de Metges de Catalunya i que farà un seguiment del tema perquè el Departament de Salut apliqui «les mesures sancionadores que corresponguin». L'entitat ha lamentat que la «crispació» dels contraris a l'MTC haja arribat fins a aquest extrem. «El Grup Veïnal de la Ribera d'Ebre lamenta el to generalitzat de crispació que habitualment fa servir el moviment contrari a l'MTC», ha assenyalat el col·lectiu veïnal a través d'un comunicat, tot reclamant als seus «adversaris ideològics» més «diàleg», «serenor» i «respecte».


El Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 13-04-2010 Pàgina 9

diumenge, 11 d’abril del 2010

La Coordinadora Nacional demana al Parlament un referèndum vinculant per a la independència

La coordinadora nacional per la consulta sobre la independència acompanyada de les comissions organitzadores locals ha aprovat per unanimitat presentar una iniciativa popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum vinculant. Els impulsors de les consultes sobiranistes es basen en un dictamen jurídic que demostra que Catalunya disposa del marc legal necessari per celebrar un referèndum oficial a partir de la llei de consultes aprovada pel Parlament el passat 10 de març, i recollint 220.000 signatures, però sempre amb l'autorització prèvia de l'Estat. El responsable de la coordinadora, Uriel Bertran, explica que 'ara ja tenim una estratègia a seguir després de les consultes populars'.

La coordinadora nacional per la consulta sobre la independència acompanyada de les comissions organitzadores locals ha aprovat per unanimitat presentar una iniciativa popular perquè el Parlament de Catalunya convoqui un referèndum vinculant. Així s'ha decidit en el consell plenari que s'ha celebrat aquest diumenge a la ciutat de Girona.

Els impulsors de les consultes sobiranistes es basen en un dictamen jurídic, que van presentar fa un mes, que demostra que Catalunya disposa del marc legal necessari per celebrar un referèndum oficial a partir de la llei de consultes populars aprovada pel Parlament el passat 10 de març, i recollint 220.000 signatures. El responsable de campanya de la coordinadora nacional, Uriel Bertran, s'ha mostrat optimista ja que segons diu 'ara ja tenim una estratègia després de les consultes populars'. Bertran ha explicat que la ciutadana preguntava 'i després de les consultes què?', i per això ha destacat que després de les consultes 'hi ha més vida', com és el cas d'aquesta iniciativa popular que presentaran properament al Parlament de Catalunya.

Bertran ha explicat que 'ara toca que les institucions catalanes donin una resposta' a tot aquest moviment que ha construït la consulta sobre la independència. I per això Bertran demana que el Parlament de Catalunya 'sigui conscient de la responsabilitat que tindrà' i ha afegit que espera que 'les formacions polítiques no posin cap tipus d'obstacle perquè els tràmits es desenvolupin amb normalitat per acceptar aquesta iniciativa popular'.

Les més de 300 comissions organitzadores locals que han participat en el consell plenari començaran la recollida de signatures a partir de la tercera onada del proper 25 d'abril. El responsable de campanya de la coordinadora s'ha mostrat optimista i creu que 'superaran la xifra de 220.000 signatures' que necessiten per presentar-les al Parlament.

A més, ha destacat que les sensacions per les propers onades de consultes (la del 25 d'abril i la del 20 de juny), són 'molt bones' ja que segons ha dit 's'està trencant aquell esquema que les consultes només es feien en pobles petits'. Bertran ha remarcat que 'estem demostrant que és un fenomen democràtic i també un fenomen de participació ciutadana', i que ningú pot dir que 'no hi ha suport suficient', per això ha demanat que els partits polítics 'assumeixen la responsabilitat de donar veu al conjunt de la ciutadania catalana'.

1.200.000 catalans cridats a votar
El president de Sobirania i Progrés, Joel Joan, ha destacat en el transcurs de l'acte celebrat al Palau de Congressos de Girona l'elevat nombre de persones cridades a votar en el procés que tindrà lloc el proper 25 d'abril amb més de1.200.000 catalans cridats a la participació. Per Joan aquesta xifra permetrà assolir després del 20 de juny més de 700.000 adhesions a favor de la independència, 'això representa una majoria absoluta al Parlament de Catalunya i això és el que acabarà passat, que acabarem declarant la independència des del Parlament', ha dit el president de Sobirania i Progrés.

En aquest sentit, Joan ha destacat la importància de les consultes i ha apuntat que són una iniciativa pionera, 'cap poble d'Europa des de la base civil havia posat urnes al carrer, som pioners gràcies a Eiximenis en una cosa que a Europa ni enlloc del món havia passat mai', ha dit.

Crida a la participació
L'escriptor i periodista, Alfred Bosch, ha remarcat al llarg de la seva intervenció la importància que els ciutadans participin de les consultes que tindran lloc el proper 25 d'abril als municipis convocats. 'El proper referèndum no va d'independència, no va sobre política, ni tampoc d'ideologia ni partits. Lo important sou vosaltres, per primera vegada la gent mana i ja era hora, això és democràcia', ha asseverat Bosch. En aquest sentit, també ha fet una crida a tots els ciutadans residents a Catalunya i empadronats en els municipis que participaran de la propera consulta perquè facin el gest d'anar a votar el proper dia 25. 'Intentem que tothom vaig a votar. Tota la gent gran i petita, avis, nets, homes, dones, gais, lesbianes, els de pell fosca, de pell clara', ha esberlat Bosch.

Amb tot, l'escriptor també ha volgut remarcar que és important portar a terme una consulta rigorosa, ja que 'el que estem fent no és cap ximpleria, estem a punt de canviar el procés de la història d'aquest país', ha dit.

directe.cat

divendres, 9 d’abril del 2010

Esquerra sempre torna

A la sociovergència de govern no li agrada ERC i a l'independentisme d'oposició, tampoc

Segons s'anuncia, després d'una onada de creixement de l'independentisme polític català que, de la mà d'ERC, ha situat aquesta ideologia en l'etapa amb més poder i més llarga des de l'actual democràcia, ara s'aproxima la caiguda. Les enquestes publicades profetitzen una gran patacada d'ERC i, per a les altres grans formacions, sort diversa dintre d'uns límits incerts, que ni èxits del tot ni fracassats del tot per a ningú. Aquesta tendència demoscòpica al naufragi d'ERC (independentment que la correspondència amb la realitat sigui autèntica o falsa) em sembla un símptoma de crueltat gratuïta. Amb les misèries públiques i privades que s'han esdevingut en els últims tres o quatre anys, algú creu de veritat que la condemna ha de recaure tan exclusivament en ERC? I, amb els avenços (que n'hi ha hagut) tant administratius com polítics, algú creu de veritat que ERC no se'n pot apuntar electoralment la part de mèrit que li correspon (que no hauria de ser poca d'acord amb la quota de presència al govern)? No cal fer victimisme, simplement s'està produint una paradoxa previsible (la interminable anomalia nacional dels catalans ens aboca, entre d'altres comportaments i maneres de ser propis, a la paradoxa permanent): els sectors no independentistes li tenen ganes a ERC perquè ha situat el llistó de la dignitat a una alçada incòmoda, i els sectors independentistes li tenen ganes a ERC perquè ha faltat èpica (encara que sigui èpica virtual). En altres paraules: a la sociovergència de govern no li agrada ERC i a l'independentisme d'oposició, tampoc. Enmig d'aquest panorama, a ERC només li queda esperar les eleccions al Parlament amb coherència amb si mateixa i amb plena confiança en la feina feta (i la que queda per fer en els pròxims mesos). Més enllà de les maquinàries dels dos (o tres, comptant el PP) grans (econòmicament parlant) partits, i de les estupideses a les xarxes socials (per part de, relativament, tanta gent que deu tenir poca feina, que no vol dir gent sense lloc de treball), l'estratègia de fer entrar l'independentisme polític a les institucions de govern, tard o d'hora, donarà fruit. Amb més traça que força s'han creat estructures d'estat i per això ERC ara es troba en la situació delicada que es troba: els uns no poden permetre que ens hàgim situat a un pas de superar la cotilla autonòmica i de saltar la paret constitucional, i els altres no poden entendre que no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. Entre el seny i la rauxa, tanmateix, ERC sempre torna.

JOSEP M. PASQUALEl Punt Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre 05-04-2010 Pàgina 13

dijous, 8 d’abril del 2010

Deumil.cat portarà els resultats de les consultes davant l'ONU per demanar l'autodeterminació de Catalunya

Després de la manifestació a Brussel·les l'any passat, aquest 8 de maig l'independentisme recorrerà els carrers de Ginebra

Després de portar les reivindicacions de l'independentisme català davant del Parlament europeu, el març de l'any passat a Brussel·les, Deumil.cat prepara per enguany una nova manifestació, aquesta vegada a Ginebra on hi ha la seu de les Nacions Unides. El portaveu de Deumil.cat, Enric Canela, ha explicat que es presentarà un manifest a l'ONU on també es faran arribar els resultats de les consultes sobre la independència que s'estenen pel Principat per demanar 'que ens deixin votar' aprofitant que és justament l'ONU la institució que 'reconeix el dret d'autodeterminació dels pobles'. Tal i com ja va fer en la manifestació de Brussel·les, el cantant Gerard Sesé ha compost un himne expressament per a l'ocasió.

A la iniciativa s'hi ha adherit la majoria del teixit sobiranista català, com les entitats Sobirania i Progrés, Plataforma pel Dret de Decidir, Sobirania i Justícia, Decidim.cat, Consulta Nacional sobre la Independència, Acte de Sobirania, Plataforma per la Sobirania i Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, entre moltes altres.

Deumil.cat presentarà el manifest i el resultat de les consultes uns dies abans a la seu de Nacions Unides de Ginebra i el dia 8 de maig està previst que hi hagi una manifestació pel dret a l'autodeterminació. Pels organitzadors 'cal mantenir l’esperit de lluita' i 'donar a conèixer amb força la nostra problemàtica a les Nacions Unides'.

Sota el lema 'Ahir a Brussel·les, avui Ginebra, demà la nostra independència!' han intervingut a l'acte diferents portaveus de les plataformes sobiranistes catalanes, que han destacat que la iniciativa donarà 'una imatge d'unió dels catalans' i servirà per transmetre 'el desig català a decidir sense imposicions des de França i l'estat espanyol'. En l'acte de presentació s'ha fet una crida a tots els catalans i catalanes voluntaris anònims a unir-se a la iniciativa i a participar a la manifestació de Ginebra.

Hi han intervingut representants de la política catalana i del món de la cultura, com Joan Tardà (ERC), l'actor de Teatre de Guerrrila, Quim Masferrer, el cantant Cesc Freixas o l'actriu i cantant Núria Feliu.

directe.cat