QUE TINGUEU UN BON ANY 2010

La Secció Local d'ERC de Móra d'Ebre us desitja un bon any 2010

Espanya no ens vol (1)

Alguns encara no s'han adonat, però si Espanya ens estimés ni que fos una engruna, no faria el que ha fet amb el fons fotogràfic d'Agustí Centelles. Per una simple lleialtat institucional no faria l'estraperlo amb el Govern de la Generalitat de Catalunya. Només es pot entendre l'actuació del ministeri espanyol des de l'òptica que, per ells, Catalunya no és de fiar. Per ells, Catalunya no és Espanya. Som la darrera colònia que els queda.

El Ministeri de Cultura espanyol no ha jugat net. I ho saben i hi han hagut complicitats catalanes en aquest espoli. Ni que sigui per dignitat, l'exeurodiputat de CiU i actual Director General de Cinematografia, Ignasi Guardans no pot restar callat davant d'aquest espoli, i el PSC no s'ho pot mirar cegament.

Mentre encara esperem que ens retornin de l'arxiu de Salamanca el material requisat a milers de ciutadans catalans per la força de les armes, vénen amb deslleialtat institucional i s'emporten un dels arxius fotogràfics més importants del segle XX, un espoli que tornaria a la tomba al mateix Agustí Centelles.

Com va fer amb el patrimoni de Salvador Dalí, el govern espanyol ha aprofitat la força d'un Estat i la seva hisenda per a pressionar als hereus del fotògraf. I ho fan amb molts més casos que no arriben a la llum pública: grans empreses, grans fortunes, hereus d'artistes de renom internacionals poden pagar els seus impostos amb obres d'art, cada any l'Estat rep centenars d'obres d'art per aquesta via. Ben poques -per no dir cap- tornen als seus llocs de vinculació si es tracta de Catalunya. O si venen ho fan en condicions draconianes.

És el cas de la Fundació Dalí, un exemple clar de conquesta i espanyolització d'un geni -i com a tal geni, controvertit, només faltaria. Avui la fundació que porta el nom del geni empordanès és un exemple clar de conquesta moderna dels territoris, una espoliació estil segle XX, que pel que es veu no té aturador.

Si fóssim Estat, això no hagués passat, ni tan sols s'haguessin barallat el Govern de la Generalitat i els hereus d'Agustí Centelles. L'arxiu Centelles seria al nostre país i tots, inclosa la família, seríem molt més feliços. Malauradament com a colònia ens toca seguir patint.

directe.cat

Escamot tió

Tal i com ja és habitual els darrers anys, aquest Nadal una munió de Pares Noels ha envaït els Països Catalans i s'ha enfilat sense demanar permís als balcons de les nostres cases intentant destronar el Tió com a rei dels regals de Nadal.

Davant d'aquesta injustícia diversos municipis han organitzat les seves pròpies rebel·lions. Avui us n'expliquem un parell de casos.

A Binèfar s'ha organitzat l'Escamot Tió que s'ha proposat l''expulsió sense miraments d'un seguit de personatges intrusos a les nostres terres' despenjant aquest personatge panxut dels nostres carrers i recordant que si decidim seguir les tradicions nadalenques a Catalunya qui ve són 'els tres Reis Mags d'Orient' o el tió de Nadal.

L'Escamot, que envia una fotografia dels resultats de l'escaramussa i adverteixen que 'fins que el tió torni a les nostres llars, la revolta continua'.

Per la seva banda, el casal l'Esquerda de Granollers ha aplicat el seu propi xarop de bastó al Pare Noel, que tenen penjat d'una biga amb una bossa de plàstic al cap.

Almenys a Granollers, el tió ha contraatacat a l'amenaça capitalista, i calçat amb una barretina del Balonmano Granollers i una escopeta (de plàstic), es mostra disposat a mantenir a ratlla l'invasor.

ERC Móra al Catalunya - Argentina

El passat 22 de desembre la Secció Local d'ERC de Móra d'Ebre vàrem organitzar un autocar per anar a veure el tradicional partit de Nadal de la selecció catalana. La reivindicació de la oficialitat de la selecció nacional ha sigut una constant al llarg dels anys que l'Estat espanyol ha ignorat i silenciat. Així doncs, des de ERC hem volgut aprofitar l'ocasió per a reivindicar un cop més l'oficialitat de la selecció nacional. Ras i curt: Una nació, una selecció!

Així mateix també cal destacar el bon ambient durant tot el partit, que va acabar amb la victòria de la selecció catalana per 4 a 2 sobre Argentina. El ressò mundial de l'esdeveniment i les més de 53.000 persones presents durant el partit que malgrat la pluja han clamat per la independència, han arrodonit una jornada més cap al reconeixement de les nostres seleccions.

Bones Festes !!!

La Secció Local d'ERC de Móra us desitja que passeu unes bones festes de Nadal i de Cap d'any.

La fi de l'autonomisme

Primer va ser un editorial conjunt dirigit per 'La Vanguardia' i 'El Periódico', després el Cercle d'Economia, a continuació els Amics del País que presideix Miquel Roca i, en darrera instància, el President Montilla. Tots ells han sortit en defensa de l’Estatut, retallat amb la complicitat o el silenci d’ells mateixos, que ara defensen hipòcritament a favor de l'autonomia.

Tot plegat sembla una sortida a la desesperada per evitar la fi de l'autonomisme que l’Estat espanyol ha volgut liquidar. Defensen el model autonòmic perquè saben que és la manera de no canviar massa coses i així poder continuar amb el negoci de la dependència. Els fa pànic el final d'etapa i de model. Saben que la gent ja no es conforma amb la dependència, que la gent vol arriscar i demana ambició per dirigir aquest país, fent-ho des de la plena llibertat de decidir.

Per sort nostra, Espanya no es creu el seu propi model autonòmic i no escoltarà els autonomistes que desesperadament intenten salvar-se. Malgrat tot, més tard o més d’hora els autonomistes se n'adonaran i no tindran més remei que triar, dependència o independència.

Carles Castro analitzava aquest diumenge els resultats de les consultes sobre la independència del 13-D en un article a 'La Vanguardia' on afirmava que els vots independentistes eren molts més dels que hi van participar. Castro recomanava al govern espanyol que tingués en compte, i molt seriosament, el resultat del 13-D. Augurava que si en una consulta per la independència la participació arribava a la mitjana de les darreres eleccions celebrades al nostre país (63%), el sí podria arribar a més del 40%, una xifra molt semblant al resultat del primer referèndum celebrat al Quebec.

Mai com ara els independentistes han estat tan a prop d'aconseguir ser majoria, són molts més dels que pensem. El que cal és treballar des de la unitat, no ens podem perdre en discussions intranscendents i en lideratges de curta volada. Primer el país, després el model. Qui no ho entengui li està fent un flac favor al país i al seu procés pel dret a decidir. És hora que els dirigents polítics i els seus partits manifestin obertament quins són els seus plantejaments, o insistir en salvar un Estatut ja mort o fer un pas endavant i superar el model actual. La ciutadania vol saber, i té dret a saber, què volen els seus polítics. Davant les properes eleccions nacionals toca parlar clar.

directe.cat

El delegat del Govern demana unitat al territori per aconseguir la vegueria de l'Ebre

Salvadó també denuncia la falta de lleialtat al Govern dels polítics de Tarragona, el delegat Xavier Sabaté i l'alcalde Josep Fèlix Ballesteros

El delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó, va demanar dimarts als polítics i a les institucions del territori tancar files perquè la vegueria de l'Ebre sigui una realitat, en una mostra de "maduresa i sensatesa" conjunta. El delegat recordava que el proper 5 de gener el Govern aprovarà el projecte de Llei de les vegueries, però afirmava també que encara quedarà molt camí per recórrer i amb la divisió interna "no anirem enlloc". Salvadó exigia la implicació del territori tot recordant la transcendència que té la vegueria per a les Terres de l'Ebre després de 300 anys que desaparegués, ens calen eines per gestionar i impulsar el nostre futur. Salvadó afirmava que "fins ara era un projecte del Govern, però a partir del dia 5 serà un projecte del territori i dels partits polítics". És per això que "com a delegat" demanava "la implicació de tots els alcaldes i representants polítics del territori, perquè siguem capaços de prioritzar la construcció de la vegueria deixant de banda debats perifèrics".

D'altra banda, i arran de les declaracions del delegat del Govern a Tarragona, Xavier Sabaté, i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, demanant la retirada del projecte de llei de vegueries, el delegat del Govern a l’Ebre, Lluís Salvadó, demana que “no interfereixin en la creació de la vegueria de les Terres de l’Ebre” i destaca que aquesta és una reivindicació història de les comarques de l'Ebre i que darrere les declaracions d'alguns polítics de Tarragona només s’amaga "una posició centralista i la voluntat de preservar el provincialisme". Segons Salvadó, demostren "la recança de Tarragona a perdre poder polític sobre les Terres de l'Ebre". En aquest sentit, el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, denuncia “la falta de lleialtat d’ambdós polítics a un Govern, al qual donen suport”.

En referència a les declaracions de l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, sobre les minses competències de les vegueries, Salvadó s'ha mostrat "sorprès" perquè la proposta del Govern i el Departament de Governació era fusionar els consells comarcals i les diputacions "per tal d’aprimar l’Administració i fer-la més racional i va ser precisament CiU que va evitar l'aprovació d'aquesta proposta inicial". El delegat del Govern a les Terres de l'Ebre ha afirmat que "les vegueries, avui per avui, disposaran de més competències i el mateix finançament que les diputacions, que no és poc".

El 'mai' d'Uriel Bertran

Després del western d'aquest principi de setmana, aquest dimecres al món de l'independentisme en tocava una de romàntica, i Carles Móra, Uriel Bertran i Alfons López Tena han escenificat les paus en dues localitzacions: a Vic i davant del Parlament de Catalunya. Enrere queden els tristos retrets mutus de dilluns, que van caure com un raig d'aigua freda damunt l'independentisme després de la històrica participació del 13-D.En una d'aquestes encaixades de mans davant la premsa, Uriel Bertran ha somrigut davant Alfons López Tena, assegurant que mai s'havien barallat, i ha explicat que la consulta de Barcelona no es celebrarà el 25 d'abril com originàriament s'havia planificat. A més Uriel ha negat categòricament que inicialment s'hagués volgut consultar la població a l'abril: 'mai no ens hem fixat el 25 d'abril com a data per Barcelona'.

Aquest 'mai' d'Uriel Bertran és exagerat, com a mínim. Quan es va presentar Barcelona Decideix tenien claríssima la data del 25 d'abril. Tant que la presentació davant la Sagrada Família era plena de pancartes i cartells enormes amb la data 25A, com la que us mostrem a continuació:

Bertran explica que va ser un error del dissenyador, atribuïble a les presses amb què es va endegar la iniciativa. Quan el grup promotor ho va veure, li va demanar que ho reformulés, però no s'hi va ser a temps.

A més, des de la consulta sobre la independència del 13 de setembre a Arenys de Munt, l'alcalde d'aquesta localitat, Carles Móra, ha guanyat popularitat i s'ha vist convertit en protagonista d'una multitud d'actes relacionats amb l'independentisme. Móra ha estat nomenat portaveu de la Coordinadora, participa en una gran quantitat d'actes de Reagrupament, presenta llibres i dóna suport a manifestos i plataformes.

En aquest escenari i en el moment àlgid del 13-D, Móra anunciava la presentació d'una ILP per promoure un referèndum nacional sobre la independència el proper 25 d'abril. En les convocatòries de premsa s'explicava que eren 'Carles Móra, Anna Arqué, David Vinyals i Josep Antón Martínez Llorach' qui 'a títol personal' presentarien dilluns la proposta. Tot i això, la proposta d'ILP ha estat presentada realment per Anna Arqué, David Vinyals i Josep Antón Martínez Llorach i la signatura de Carles Móra no apareix per enlloc ja que els càrrecs electes no poden fer-ho. Tot i això l'alcalde ha aparegut de cara al públic com el gran valedor de la proposta. Potser caldria començar a asserenar-se i ser clar en allò que es fa, el que no es fa i el que es pretén.

directe.cat

Els percentatges del 13-D

Després del terratrèmol de diumenge, s'han alçat moltes veus parlant de si un 15%, un 20% o un 30% és poc o molt. Sabeu quin és el percentatge del cens electoral que va obtenir el 2006 el PSC per poder governar a Catalunya? Us imagineu quin percentatge del cens va votar Montilla? Doncs exactament un 15,21%. Sorpresos? És tan senzill com saber que el PSC va treure un 26,8% dels vots emesos sobre una participació total d'un 56,77%. Potser el que sorprèn és que l'endemà d'unes votacions tothom s'atreveixi a opinar subjectivament sobre si un cert nombre de vots és molt o poc, però ningú sigui capaç de donar xifres que corroborin la seva opinió. Quant suma tot el tripartit sencer? Doncs PSC+ERC+ICV van sumar el 2006 ni més ni menys que un 28,54%. Poc o molt?

I ja que parlem de sobiranisme, potser una altra bona dada seria saber quin percentatge del cens va votar els partits considerats catalanistes. Doncs si sumem els vots de CIU i els d'ERC a les últimes catalanes el total de vots és d'un 25,82% del cens. Sorpresos un altre cop?

Potser ara que un 30% del cens on s'ha fet la consulta ha votat a favor de la independència ja no ens semblarà tan poca cosa i la gent podrà valorar-ho millor. Arribar a les xifres a què s'ha arribat amb els mitjans amb què s'ha fet és extraordinari. De fet, qualsevol opció política catalana que hagués aconseguit que la votés un 30% del cens hauria assolit una única cosa: la majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Josep Comas i Font

Móra d’Ebre reclama a Educació un calendari de construcció del nou CEIP

L’ajuntament lamenta que ha de fer front a una elevada despesa per a mantenir l’actual escola, una de les més antigues de l’Ebre

La regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Móra d’Ebre reclamarà la propera setmana al departament d’Educació en una reunió que es comprometi a aprovar un calendari de construcció de la nova escola de primària. A la vila hi ha dos centres de primària, un de concertat i el CEIP públic Lluís Viñas, amb prop de 400 alumnes.

L’edifici de l’escola pública data de l’any 1946. En anys posteriors, el centre fou ampliat i reformat però tot i això avui, a l’any 2009, és un dels edificis escolars més antics de les Terres de l’Ebre. La regidora d’Educació, Elisenda Jardí (ERC), recorda al Diari que el consistori ha de fer front a un «gran esforç econòmic» per a mantenir en bon estat l’edifici. «L’any 2008 hi van destinar 30.000 euros, enguany hem actualitzat tot el sistema elèctrica. Cal garantir la màxima seguretat per als alumnes però em dol gastar els diners perquè l’edifici un dia o altre serà substituït».

El primer tinent alcalde morenc i antic regidor de l’àrea, Joan Josep Duran (ERC), reclamà al conseller Maragall l’any 2007 la necessitat de projectar una nova escola. «Ens van assegurar, temps després, que programarien la inversió tot i que depenia de les disponibilitats pressupostàries. Ens van posar com a data el 2010. Sembla però que tot plegat s’ha alentit», lamenta.

La directora dels serveis d’Educació a l’Ebre, Marian Rojas, ha explicat que tot i que el departament manté a la seva planificació el nou centre, avui són prioritaris «els municipis amb necessitats d’escolarització i les inversions per a resoldre problemes de seguretat».

Rojas admet que el 2010 serà «difícil» fer front a la inversió però que serà una realitat durant el proper mandat. La idea inicial, apunta, seria enderrocar l’edifici original i construir en el mateix espai una nova escola. L’edifici dels anys 80 es mantindria.

Diari de Tarragona

Seguiu les votacions en directe

Des de l'Ideal de l'Ebre podreu seguir en directe com van els resultats de les Consultes sobre la Indepèndencia del 13D, i fer-lo arribar al màxim de persones possible i en temps real. Les dades les facilita directament la coordinadora per la consulta sobre la independència.

Anem al partit Catalunya - Argentina

Si voleu vindre a animar a la nostra selecció, la Secció Local de Móra d'Ebre estem organitzant un viatge al Camp Nou per veure el partit Catalunya - Argentina, les localitats són al gol segona graderia.

La sortida i l'arribada seran a Móra d'Ebre i el preu de l'entrada més l'autobús serà de 33 €, si esteu interessats i us voleu apuntar, envieu-nos un correu electrònic a esquerramora@gmail.com i ens deixeu les vostres dades, quantes places voleu i un telèfon fix de contacte, nosaltres ens posarem en contacte amb vosaltres per fer el pagament i donar-vos les entrades.

Tots al Catalunya - Argentina !!!

La SGAE, contra La Marató

El proper 13 de desembre Catalunya viurà dues maratons, la de vots a les més de 161 consultes sobre la independència arreu del Principat i l'habitual Marató de TV3.

Enguany la Marató de TV3, dedicada a més de 7.000 malalties minoritàries, podria tornar a rebre el pal de la SGAE, que no perdona la seva pessigada ni davant d'un esdeveniment solidari com aquest. Tal com recorda el blogaire Xavi Caballé, l'any passat la SGAEva passar rebut a TV3 per les actuacions en directe en l'emissió de la Marató i pels drets del CD, del qual se'n van vendre 150.000 còpies.

La SGAE no va tenir en compte que es tractava d'una cita solidària, i en aquella ocasió van passar factura de 45.000 euros, 45.000 euros aportats pels catalans que, en lloc d'anar dedicats a investigar les malalties mentals greus, van anar a parar a les butxaques de la SGAE. Això sí, perquè no se'ls titllés d'insolidaris, la SGAE va donar el 8% d'aquests diners a la Marató, el que va equivaldre a un descompte de 3.600 euros en els 45.000 exigits.

Enguany podria passar el mateix, i amb l'habitual falta de vergonya que gasten a la societat d'autors i editors, podrien tornar a aprofitar-se de la solidaritat catalana i embutxacar-se un bon pessic de les aportacions.

O ets Espanyol o ets Català

En aquest País tenim la tendència a l’esquizofrènia col·lectiva, sobretot quan alguns teòrics pares de la pàtria espanyola moren. Ens va passar en el covard assassinat per part d’ETA de l’Ernest Lluch i ens ha passat en la mort d’uns dels pares de la Constitució “Espanyola” enSoler Tura. El nostre condol per endavant.

Però cal separar el dolor per la mort de les persones, de la feina feta. No fer-ho és falsejar la realitat. La mort no pot amagar el treball, la feina i el servei al País sigui a Espanya o Catalunya. Però sobretot cal ser fidels a la realitat.

Si Ernest Lluch va ser un dels pares de la famosa LOAPA (llei per dinamitar l’autogovern de Catalunya), Soler Tura va ser un dels pares de la Constitució Espanyola, on va defensar clarament un visió anticatalana d’aquesta constitució. Avui patim aquell greu error de la transició on per ser solidaris amb Espanya alguns van renunciar a Catalunya.

Obrir les portes de la Generalitat per acollir la capella ardent de personalitats de la política espanyola deu ser el políticament correcte, però veure com “grans amics” de Catalunya com el Princep Felip, Jiménez de Parga, el fill d’Adolfo Suarez o la ministra autora de la venjança de l’arxiu de Salamanca fan gala del seu espanyolisme a la seu del govern del nostre País, ens dol.

I pel contrari, els veritables patriotes del País els hi neguem el dret a ser herois a la seva terra, amaguem masses vegades a tots aquells que fins i tot han donat la vida en la defensa de la nostra dignitat.

És, aquesta Constitució Espanyola, la que ens impedeix exercir el dret democràtic i inalienable a decidir; és la que no permet anular el consell de guerra indigne contra el nostre President Lluís Companys i els milers de consells de guerra que van comportar l’assassinat de milers de patriotes catalans, és la que cada dia ens fa més pobres, és la que dia a dia ens vol impedir la nostra llibertat, és la que ens impedeix que guanyem al Palau Sant Jordi la Copa Davis de torn i a la que tenim dret...........

Esquerra demana eliminar els bitllets de 500 euros

Esquerra ha presentat una proposició no de llei al Congrés on se sol·licita reiterar la necessitat d’aplicar les mesures previstes sobre el cens de bitllets i l’obligació de les entitats bancàries de declarar les operacions superiors a 3.000 euros, en referència a empresaris i professionals, una proposta que també vol que s’estengui a empresaris i professionals. Finalment, es busca promoure que en la futura presidència europea es debati i analitzi la supressió dels bitllets de 500 euros.

El portaveu d’Esquerra al Congrés, Joan Ridao, ha explicat que els bitllets de 500 ja van rebre crítiques quan va néixer l’actual sistema monetari perquè podria convertir-se en la ‘divisa del mercat negre’i que han advertit sobre la perillositat d’un bitllets de tan elevada quantitat tant la secció de blanqueig de capitals de la Policia Judicial, com el col·lectiu de tècnics del ministeri d’hisenda (GESTHA). Va ser precisament aquest col·lectiu qui va advertir sobre el‘desmesurat acaparament de bitllet de 500 que s’havia produït en només dos anys, després de la introducció de l’euro’. També l’Oficina Nacional espanyola d’Invesstigació del Frau (ONIF) i estudis de l’Agència Tributària han mostrat els riscos associats a la demanda, tinença i utilització d’aquests bitllets.

Ridao ha recordat que ‘els Estats Units ha deixat d’emetre els bitllets de 500, 1.000, 5.000 i 10.000 dòlars, per la qual cosa actualment el bitllet de 500 euros és el de més valor en circulació’, fet que dificulta el control fiscal. És per tot això que Esquerra ha presentat una Proposició no de Llei per eliminar aquests bitllets.

L'independentisme es dispara a Catalunya

Un estudi de la UOC demostra que estaria en condicions de guanyar sobradament un referèndum · 2 de cada 3 consideren que els principis democràtics han de prevaldre davant la llei en cas de conflicte

Els ciutadans del Principat no només consideren que tenen dret a decidir el seu futur polític en un referèndum d'autodeterminació, sinó que a més a més votarien sense embuts a favor de la independència. Així ho indica un estudi de la UOC al que ha tingut accés Racó Català (i que citen diversos mitjans), on per primera vegada es mostra una majoria independentista a les respostes. A la pregunta directa de "Què faria vostè" en cas d'un referèndum d'autodeterminació, el 50.3% afirma que hi votaria a favor, el 17.8% en contra, un 24.6% s'abstindria, un 5.8% no ho sap i un 1.4% no contesta. Aquestes dades, si ho traslladem a les urnes (i descartem per tant el 24.6% abstencionista) marcarien un enorme66.8% de vots favorables i un 23.6% de vots contraris a la independència, amb 9.5% de vots indeterminats (que corresponen als que no saben o no contesten). Desgranem a continuació l'estudi, amb conclusions molt significatives.

L'estudi, que porta per nom 'Les relacions Catalunya Espanya: percepció des de Catalunya' realitzat per l'Instituto DYM per a la UOC, mostra també respostes a determinades preguntes clau, des de l'opinió dels catalans del dret a l'autodeterminació fins a la seva postura en cas de xoc d'interessos de determinades opcions.

Conflicte entre llei i democràcia

Per exemple a la pregunta de "Què creu vostè que hauria de prevaldre en cas que una decisió democràtica entrés en conflicte amb les lleis vigents", un 67% responen que haurien de prevaldre els principis democràtics, un 22% les lleis vigents, i un 10% no ho sap.

Dret a l'autodeterminació

Sobre el dret a l'autodeterminació, gairebé un 89% opinen que "en termes generals" les nacions tenen dret a decidir el seu futur polític lliurement i democràtica, mentre que un 6.5% assegura que no, i un 3.5% l'aplicaria només en alguns casos.

El "cas català"

En cas d'aplicar el dret a l'autodeterminació concretament al Principat de Catalunya, un 82.6% considera que es pot autodeterminar (sis punts i mig menys que els que estaven a favor del dret d'autodeterminació "en general"), mentre que un 14.4% considera que no (gairebé 8 punts més que els que hi estaven en contra en termes generals), i un 3% no ho sap o no contesta.

L'estudi ofereix també en aquest punt saber la resposta segons si s'està a favor de la independència catalana o no. Els que votarien a favor al referèndum consideren en un 98% que Catalunya té dret a autodeterminar-se, mentre que dels que hi votarien en contra, una majoria del 52.4% creu, igualment, que té dret a votar-ho, i un 42% d'aquests, que no el té. Dels abstencionistes en una consulta, un 72.6% considera que Catalunya es pot autodeterminar, i un 22.4% que no.

Incidint encara en un referèndum a Catalunya, a la pregunta de qui hauria de poder participar-hi, un 40.6% creu que tots els que hi tinguin residència legal, un 32.2% creu que tots els inscrits al cens electoral, un 14.6% tots els catalans nascuts a Catalunya i un 10.3% gent de tot l'Estat espanyol.

Ja hem citat igualment les dades globals d'un eventual referèndum, 50.3% favorable, 17.8 en contra i una abstenció que voreja el 25% amb un 7% i escaig que no ho sap o no respon, que donarien una victòria al sí per gairebé 40 punts de diferència (66.8% contra 23.6%, amb gairebé un 10% de vots indeterminats). Per vegueries, les més independentistes són la de Girona i la de Comarques centrals, seguides de molt a prop per la de les Terres de l'Ebre, a més distància la de Ponent Alt Pirineu i Aran i, finalment, Camp de Tarragona i Àmbit Metropolità serien les que menys ho serien, tot i que l'independentisme guanya sobradament a totes elles (vegeu-ho a la pàgina 11 de l'estudi).

Les dades de vot en un referèndum segons l'origen dels enquestats, mostren que l'independentisme és majoritari en els nats a Catalunya (un 57.1% contra un 14.9% amb un 21.1% d'abstenció), i més baix als nascuts a la resta de l'Estat espanyol, tot i que també majoritari (32.6% favorable, 26.2% en contra i 31.1% abstenció). En canvi els nats a la resta d'Europa són molt més favorables que els espanyols a la independència (44.8% a favor, 25.4% en contra i 24.3% indecís) i els nats a la resta del Món encara més (53.3% a favor, només un 11.8% -menys que els catalans!- en contra i un 30.7%).

Arguments que expliquen el vot

Un punt interessant que inclou l'estudi són els motius que els entrevistats donen per votar a favor o en contra al referèndum (es podien escollir diverses respostes). Dels que hi votarien a favor, un 65.7% ho faria perquè seria una via pacífica i democràtica per aconseguir-ho, un 62.3% per motius econòmics, un 58.6% per sentiment o convicció, un 56.4% per motius lingüístics i culturals, i gairebé un 30% per cansament d'Espanya.

Dels que hi votarien en contra, un clar i majoritari 60.8% diu que ho faria per sentiment o convicció, mentre que tots els altres arguments no arriben ni al 30%. Per un 29.3% seria inviable econòmicament, gairebé un 26% considera que les lleis no ho contemplen, i un 25.7% tindria por d'un conflicte.

Dels que s'abstindrien, un 38.4% diu que ho faria perquè no els pertoca a ells decidir-ho, un 29.2% per sentiment o convicció, un 25.7% per por a un conflicte, un 20.6% perquè la llei no ho contempla i un 18.5% perquè seria inviable econòmicament.

Conseqüències de la independència

En cas del triomf del sí i l'assoliment de la independència plena de Catalunya, un 64.6% creu que la situació de la llengua i cultura catalanes milloraria, mentre que només un 3.8% creu que empitjoraria, i un 29% creu que quedaria igual.

El benestar dels catalans milloraria, segons un 54.7% dels enquestats, mentre que empitjoraria per un 9.7%, i es quedaria igual per un 27.6%.

Percepció de les relacions amb Espanya en cas d'independència

Dels que hi votarien a favor, un 81.3% creu que les relacions serien bones, i menys d'un 17% creu que hi estan majoritàriament en contra. Dels que hi votarien en contra, un 37.8% creu que la relació seria bona, però un 60% creu que no ho seria. Dels abstencionistes un 58.4% creu que ho serien, mentre que un 37.8% no ho creu.

Catalunya independent a la Unió Europea

A la pregunta d' "Estaria a favor que Catalunya formés part de la UE com qualsevol altre estat membre", un 63.6% hi estaria a favor, un 17.6% en contar i un 17.1% hi és indiferent. A més a més un 71.1% creu que una Catalunya independent dins la UE defensaria millor els interessos dels catalans que la situació actual, mentre que només un 20.8% creu que no, amb un 8.1% que no ho sap.

Percepció de la voluntat majoritària d'independència

Un 43.4% dels enquestats creu que l'independentisme és majoritari, mentre que un 34.4% creu que no, i un 13.4% creuen que hi ha un empat entre totes dues opcions. Per sectors, dels que hi votarien a favor un 57.2% creuen que l'independentisme és majoritari i un 22.2% que no, amb un 13.4% d'empat. Dels que hi votarien en contra, un 17% creuen que malgrat això l'independentisme és majoritari, un 63.5% no ho creuen, i un 10.7% creuen que hi ha empat. Dels abstencionistes, un 38.2% creuen que l'independentisme guanya, un 38.7% que no, i un 13% que empaten les dues opcions.

Assoliment i termini de la independència

Un 58.1% creuen que, malgrat tot plegat, Catalunya no serà mai independent, mentre que un 31.1% sí que ho creuen, i un 10.7% no ho saben. En cas que Catalunya fos independent, un 41.9% creuen que arribaria "a llarg termini", un 41.8% que arribaria els propers 20 anys, i un 12.1% en els propers 5 anys.

L'estudi es va fer durant unes setmanes, just després de la consulta d'Arenys de Munt.