dilluns, 30 de novembre del 2009

Amb la independència cada família guanyarà 9.000 euros anuals més

El CCN presenta la Nòmina catalana, el que cobraríem sense espoli fiscal

La independència de Catalunya tindrà repercussions profundament positives per les butxaques dels catalans. Quan aconseguim estalviar-nos els 22.000 MEUR anuals que cada any Espanya es queda amb l'espoli fiscal, el salari d'un mileurista al llarg d'un any serà 1.083 euros més elevat, mentre que una família amb un sou base de 4.000 euros bruts mensuals cobrarà 600 euros extres cada mes, fins a augmentar els guanys en 8.802 euros cada any. Són les dades que s'extreuen de la Nòmina catalana, una aplicació desenvolupada pel Cercle Català de Negocis (CCN), la patronal independentista. La voluntat del CCN és que tots els empresaris adherits facin arribar aquesta Nòmina catalana al costat de la real per tal de conscienciar als treballadors dels beneficis d'un Estat propi.


Els càlculs de la Nòmina catalana parteixen de la utilització de part dels milers de milions d'euros que cada any es queda l'Estat per reduir els impostos. Així el CCN proposa reduir l'IRPF en un 48,5%, les quotes a la SS en un 13,2 % i els impostos de societats, especials i altres en un 72,4%.

Aquesta reducció d'impostos, que comportaria un notable increment dels sous dels catalans, només suposaria utilitzar el 36% dels diners que anualment cedim a Espanya amb el dèficit fiscal. El CCN proposa utilitzar la resta dels 22.000 MEUR en noves infraestructures i polítiques socials, així com un increment del 10% de totes les pensions i l'articulació i finançament de les despeses que comportarien les estructures d'un Estat integrat a la UE.

De moment ja seran 10.000 els treballadors catalans que rebran els càlculs de la Nòmina catalana al costat de la real. D'aquesta manera, el Cercle vol que la Nòmina catalana serveixi per transmetre el sentiment nacional als treballadors, fent-los veure el que perden mensualment i anualment pel fet de continuar lligats a l'Estat. 'L'espoli fiscal afecta totes les classes', conclou el president del CCN, Ramon Carner.

directe.cat

dimecres, 25 de novembre del 2009

Alberich reclama al govern espanyol reformes en la Llei integral del 2004 per eradicar la violència masclista


La secretària de la Dona d'Esquerra, Ester Alberich, ha manifestat la seva 'condemna rotunda a totes les formes de violència masclista' i ha subratllat la 'ferma voluntat' d'Esquerra per seguir avançant en la seva eradicació. Alberich, que avui s'ha sumat als actes del Dia Internacional Contra la Violència envers les Dones, ha recordat que en el que portem d'any ja són 27 les dones assassinades a mans de les seves parelles o exparelles als Països Catalans, i ha reclamat al govern espanyol 'reformes en la Llei integral del 2004 per eradicar la violència masclista'.

Tot i que ha reconegut que 'hi ha hagut avenços', com ara que les dones maltractades estan denunciant més perquè se senten més protegides o s'han agreujat les penes contra els agressors, Alberich assegura que 'cal perfeccionar la llei i reforçar-la per donar solucions als problemes i reptes que es presenten i dotar els recursos existents de personal qualificat amb més preparació i especialització, especialment els jutges que treballen en casos de violència masclista'. La secretària de la Dona també ha apuntat que són necessaris més recursos per crear més jutjats específics sobre violència envers les dones i que cal 'una aposta més ferma per l'educació en la igualtat i contra la violència masclista'.

La dirigent independentista ha recordat que la violència masclista és, com ha afirmat l'ONU, el "crim encobert més extens del món" i ha encoratjat les dones que pateixen aquesta situació a denunciar els seus maltractadors. En aquest sentit, ha destacat que la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, aprovada pel Parlament de Catalunya fa poc més d'un any, és un 'gran pas en la lluita contra aquesta violència' ja que hi vol fer front de manera global i aporta noves eines i més instruments per afrontar aquesta problemàtica.

En aquest context, Alberich ha destacat que la llei crea la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral que inclou i coordina tots els recursos i serveis públics i gratuïts d'atenció, assistència, protecció, recuperació i reparació de les dones que han patit o pateixen violència masclista. La secretària de la Dona, a més, ha subratllat que la llei dóna resposta a la situació de desemparament en què es troben les víctimes de violència a través de la reparació dels seus projectes de vida, amb mesures com la creació del Fons de garantia de pensions i prestacions, que servirà per cobrir possibles impagaments en pensions alimentàries i compensatòries, i regulant drets com la facilitat d'accés a l'habitatge, a la formació ocupacional i a la inserció laboral.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Ridao alerta que una sentència adversa del TC serà una 'fàbrica de sobiranistes

Iceta alerta del creixent 'malestar' i 'radicalització' que es percep a Catalunya

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha avisat aquest dilluns que una sentència del Tribunal Constitucional (TC) adversa a l'Estatut serà una 'fàbrica de sobiranistes' que beneficiarà el seu partit, en la mesura que 'les tesis d'ERC no faran més que anar endavant'. Els republicans han avançat que se sumaran a la resposta col·lectiva de partits i societat civil que Artur Mas demanava aquest dilluns, però, a diferència del líder de CiU, Ridao creu que la cimera per acordar la reacció s'ha de celebrar un cop es conegui la sentència. Des del PSC, Miquel Iceta ha defensat les paraules de Montilla defensant una interpretació oberta de la Constitució al TC, i ha alertat d'un creixement del 'malestar' i la 'radicalització' a Catalunya si l'alt tribunal no dóna a conèixer la sentència les properes setmanes.


Ridao ha celebrat la posició 'ferma i valenta' de Montilla, la que li 'correspon' en tant que primera autoritat del país. Això sí, ha avisat que ningú pot demanar a ERC que 'acati' la sentència d'un tribunal que veu 'deslegitimat'. Per ell, és una 'obvietat' el que planteja Montilla, en el sentit que 'res tornarà a ser igual' en cas d'una sentència adversa, que serà interpretada per ERC com una 'claríssima superació de l'actual Estat autonòmic'.

Per Ridao, si el TC es 'carrega' el terme nació del preàmbul de l'Estatut, i retoca una quarentena d'articles del text, com apunten les darreres filtracions, el TC estarà 'traçant una ratlla' que deixarà Catalunya 'aïllada de l'altre costat'. Ara bé, Ridao considera que una sentència adversa en cap cas serà un fracàs del catalanisme, sinó dels principals partits espanyols, que 'no han estat capaços de trobar una forma d'encaix més còmoda' de Catalunya a Espanya.

Per ERC una sentència adversa no farà res més que 'accelerar el procés de superació' de l'Estat autonòmic. Malgrat tot, Ridao ja ha avançat que ERC es vincularà i 'propiciarà' la negociació per un acord unitari de partits i societat civil per reaccionar al TC.

Mas i la resposta unitària

Després que el president de CiU, Artur Mas, instés Montilla a convocar ja una cimera de líders per preparar la resposta a una sentència que veu imminent, Ridao ha recordat que Montilla ja ha pres el compromís de fer una cimera de líders polítics, però un cop es conegui la sentència, no abans.

Pel PSC, el PSOE també es veurà 'desautoritzat' si el TC retalla

Per altra banda, el viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha avisat aquest dilluns que tots els qui van votar l'Estatut, inclòs el PSOE, se sentiran 'desautoritzats' i 'esmenats' si el Tribunal Constitucional emet una sentència adversa. Segons el PSC, 'tots els membres del govern espanyol', i 'començant pel seu president', s'ha pronunciat públicament 'com a favorables a la seva visió que l'Estatut és constitucional', ja que 'sinó no l'haurien votat'. Per Iceta, 'tots els que vam votar l'Estatut estàvem plenament convençuts de la seva constitucionalitat' i 'si no fos apreciat així pel tribunal, tots els que hi vam donar suport es veurien afectats, perquè el seu criteri es veuria esmenat per una instància tant important com el TC', un tribunal que Iceta considera 'totalment legitimat'.

Iceta ho ha dit després de la reunió de la Comissió Executiva del PSC, on hi ha hagut 'unanimitat' a l'entorn del discurs del president de la Generalitat, José Montilla, en el qual va demanar al TC que no malmeti de forma 'temerària' l'esperit de la Constitució. Per altra banda, Iceta ha alertat d'un possible augment del 'malestar' i la 'radicalització' a Catalunya si la sentència no es coneix aviat.

diumenge, 22 de novembre del 2009

El TC suprimirà el terme nació, els drets històrics i els símbols nacionals

Les filtracions en la sentència de l'Estatut preveuen fins a 40 ingerències al text

La sentència sobre l'Estatut que ha d'emetre el Tribunal Constitucional espanyol retallarà el terme 'nació', els 'drets històrics' i els 'símbols nacionals de Catalunya', i també retallarà una quarantena d'articles, entre ells l'obligació de conèixer el català que fixa la Llei aprovada pel Parlament de Catalunya i ratificada per les Corts espanyoles i els ciutadans. Segons les filtracions d'aquests dies, el Tribunal estaria dividit en un front progressista en minoria i un front conservador partidari d'escapçar el text en major mesura. El capítol relatiu al Poder Judicial a Catalunya també serà esborrat, ja que la majoria de magistrats creu que la regulació en justícia correspon a la Llei orgànica estatal. Tot i això, fonts del TC defensen que el text resultant serà un 'Estatut de tercera generació', el més avançat competencialment parlant de l'Estat i el model que s'aplicarà a partir d'ara a la resta d'Autonomies que ho desitgin.


Segons explica el diari El País, la voluntat del Constitucional és compensar la retallada en els termes simbòlics -aprovats pel 90% dels diputats de la cambra catalana- a base de mantenir bona part de les competències.

Segons fonts del TC, unes 40 de les 120 esmenes del PP podrien acceptar-se, tot i que la voluntat del bloc conservador del tribunal seria aixecar aquesta xifra fins a les 60, acceptant així la meitat de les impugnacions del PP. Els conservadors podrien admetre la 'bilateralitat' que fixa l'article 3, però s'oposarien als drets històrics i als símbols nacionals perquè podrien interpretar-se com un 'dret a la nacionalitat' dels catalans.

divendres, 20 de novembre del 2009

Ventdelplà Decideix!

Alguna vegada t'has indignat quan has vist que un tema apareixia de sobte, com un bolet, a Ventdelplà i has posat la mà al foc que les aparicions de mossos d'esquadra súper implicats, una adolescent anorèctica que va ens van presentar per tan sols dos capítols o l'explicació al detall de com et pot ajudar el Síndic de Greuges eren pura propaganda?

Ara, però, quan hi ha 180 ajuntaments que han aprovat mocions a favor de celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya, hi ha qui opina que aquesta polèmica hauria d'arribar també al poble que desembarca cada dilluns i dimarts a les llars catalanes. Així, s'ha creat un grup al Facebook sota el títol de Ventdelplà Decideix! que demana justament això, que es parli d'aquesta qüestió que s'estén per la geografia catalana a la sèrie tal i com s'han tractat molts d'altres temes d'interès general. A Ventdelplà hi hem vist mobilitzacions ciutadanes, campanyes electorals, veiem com s'explica l'actualitat del poble a través de la ràdio municipal i el dia a dia del consistori, no seria tan estrany que hi sortís una comissió organitzadora que vulgués que la Teresa, la Nuri, el Montràs o el Ramiro votin si volen o no una Catalunya independent.

Deixant de banda el caràcter més anecdòtic, la reivindicació de fons no és cap bestiesa. Després de les crítiques rebudes per la cobertura que TV3 va fer de la consulta d'Arenys de Munt i dels primers dies de febrada independentista, l'actualitat sobre les consultes ha anat caient del Telenotícies. Potser no cal que cada dia se'n parli però donada la gran quantitat de municipis que s'han sumat a la iniciativa i el rebombori que està causant amb la intervenció de la fiscalia de l'Estat espanyol, les recomanacions d'Educació sobre què convé fer o no als instituts, i després que aquest mateix dimecres la qüestió hagi arribat també al Congrés espanyol, el tema bé es mereix un debat, que l'abordi un dia l'Àgora, el Banda Ampla, el Divendres o tal i com demana aquest grup al Facebook, que se'n parli a Ventdelplà.

Alguns argumentaran que les consultes no són vinculants ni tenen validesa jurídica, però ningú pot negar que és un debat que genera qualsevol cosa menys indiferència i que s'ha instal·lat en el dia a dia de l'actualitat política. Per què no se'n pot fer ressò la televisió pública del país?

dijous, 19 de novembre del 2009

PaísEls portaveus de les mesquites de Manlleu fan campanya pel SÍ en la consulta del 13-D

Els presidents de les dues mesquites que hi ha a Manlleu han ofert els seus locals per realitzar la consulta sobre la independència que es farà en aquesta localitat d'Osona. Segons diuen, “estarien encantats d'acollir aquesta consulta en les seves àmplies instal·lacions”. Els portaveus islàmics, però, han anat més lluny i han assegurat que estan disposats a fer campanya pel SÍ. Driss Enabruze, el portaveu d'un d'aquests centres, explica que “no pot ser que els catalans depenguem d'Espanya. Tenim la nostra llengua i la nostra història i tot el dret a ser lliures. Algun dia ho aconseguirem”.

Enabruze va arribar fa 36 anys a Catalunya, i és l'actual president de l'Associació per a la Solidaritat i el Desenvolupament dels Immigrants de Manlleu, a més de ser simpatitzant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). L'imam de la mesquita, un marroquí de 37 anys, també afirma “estar a favor de la independència de Catalunya”. Segons explica, “jo visc i menjo a Catalunya i, per tant, estic amb els catalans”. A més, asseguren que aquesta consulta sobre la independència és una oportunitat d'integració per als immigrants de Manlleu. Cal recordar que, en aquestes consultes, els immigrants tenen dret a votar igual que qualsevol altre ciutadà. És per això, que els portaveus de les mesquites “animaran a tota la comunitat islàmica de Manlleu a votar SÍ”.
Més informació :

dimarts, 17 de novembre del 2009

Mil maneres de retallar una foto

Una de les diferències essencials entre la premsa de paper i la digital és que la primera té unes necessitats d'espai molt determinades que fa que, a vegades, s'hagin de fer mil equilibris per composar correctament el titular, el text i la imatge que ho il·lustra. En l'àmbit digital, tots aquests impediments queden diluïts, perquè l'espai digital és pràcticament il·limitat.Això devia ser el que li va passar a El Periódico d'ahir. A la notícia que feia referència a la postura d'ERC sobre la possible aliança PSC-PP hi apareixien uns somrients Joan Puigcercós i Gerard Coca en l'acte de clausura del congrés de les JERC, davant la imponent estelada que van penjar les joventuts republicanes. El diari no va enviar cap fotògraf a la cita, sinó que va optar per publicar una imatge de l'agència l'ACN. Però, ai las!, la fotografia original era vertical, mentre que l'espai que necessitava El Periódico era apaisat.Així, doncs, els maquetadors del diari van adaptar la fotografia vertical a un espai horitzontal, quedant emmarcats tant Puigcercós com Coca en una impactant estanquera que feia feredat. Més d'un lector del diari podria malpensar que la manipulació fotogràfica tenia una doble lectura. Erren el tret. Simplement són coses de la compaginació periodística...

La compaginació d'El Periódico:


La fotografia original de l'ACN:

Directe.cat

diumenge, 15 de novembre del 2009

Un pas endavant, Esquerra respon a la Ribera d'Ebre

Divendres a la tarde-nit, a la Sala de la Democràcia varem fer un acte de proximitat d'Esquerra, sota el títol: Un pas endavant, Esquerra respon.

L'acte el conduïa el Lluís Salvadó, que actualment desenvolupa les funcions de Secretari Nacional de Política Territorial d'Esquerra, per tant, és membre de l'Executiva Nacional d'Esquerra; a més de fer de Delegat del Govern a les Terres de l'Ebre de la Generalitat, i de Secretari d'Organització de la Federació de l'Ebre d'Esquerra.

Amb unes 40 persones assistents, es va reflexionar sobre la importància de que Esquerra estiguem governant a diferents nivells: Ajuntaments, Consells Comarcals, Generalitat de Catalunya, perquè d'aquesta manera, no només marquem el llistó de l'ambició nacional, i estirem als grans partits, per fer avançar el país, sinó que a més el territori compta, i compta molt.



Així doncs, el fet que Esquerra governi en Ajuntaments, evita que aquells ajuntaments s'ofereixin per albergar cementaris nuclears. Esquerra hi hem estat sempre en contra, aquí i a Barcelona.

Aquesta setmana es van presentar els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a les Terres de l'Ebre: i malgrat la crisi, i tot i ser uns pressupostos austers, a les Terres de l'Ebre, la inversió creix, perquè el govern (amb el lideratge de la delegació del govern) dona resposta en aquestos moments difícils... i per tant, quan CiU va invertir 71M d'euros a l'Ebre, el seu millor any, l'actual govern destina al 2010 més de 220 M d'euros. Més de tres vegades el que van invertir els governs de CiU i Pujol.

Seguirem treballant per fer avançar el país, socialment per integrar i fer nous catalans, que se sentin a casa, amb una Catalunya que acull, i per tant, com a "catalans" (amb drets socials) ens seguiran pel camí de guanyar drets col·lectius com a poble, com a nació, ens seguiran per ser lliure.

Josep Mª Saèz

La Generalitat inverteix més de 226 milions d’euros el 2010 a les Terres de l’Ebre

La Generalitat inverteix més de 226 milions d’euros el 2010 a les Terres de l’Ebre


El delegat del Govern, Lluís Salvadó, destaca "el notable esforç inversor al territori, tot i la situació econòmica global"
S'enceten nous grans projectes com el desdoblament de la C-12 des del port dels Alfacs a Lleida i el nou hospital regional

El delegat del Govern, Lluís Salvadó, va presentar dijous els pressupostos de la Generalitat per al 2010 a les Terres de l’Ebre. Uns pressupostos en què s'invertiran més de 226 milions d'euros, els quals "garanteixen l'esforç inversor que durant els darrers anys la Generalitat ha fet a les nostres comarques, si bé la situació econòmica global ha comportat una disminució del 9% en el pressupost d’inversió al conjunt del país", valorava Salvadó. Pel que fa a les actuacions que es duran a terme durant el proper 2010 a les Terres de l’Ebre, destaquen:

• Finalització de grans projectes:
Carretera T-330, T-333 i N-230b, entre Xerta i Horta de St. Joan
Pont sobre l’Ebre, entre Deltebre i St. Jaume d’Enveja
Carretera T-331, entre Ulldecona i Vinallop (Tortosa)

• Inici de nous grans projectes:
Desdoblament carretera C-12, des del port del Alfacs (Alcanar) fins a Lleida
Nou Hospital regional de les Terres de l’Ebre
Carretera C-43 – variant de Gandesa
Carretera C-44 – de Tivissa a Vandellòs, amb la construcció d’un tercer carril "Uns pressuposts que són el reflex de la feina feta els darrers anys, són la maduresa dels projectes treballats i ja fets realitat però, que alhora ens empenyen a continuar la tasca per accelerar nous projectes que es puguin consolidar en proper pressupostos", destacava el delegat del Govern.

divendres, 13 de novembre del 2009

Esquerra respon a Móra d'Ebre

Avui divendres a les 20 hores a la sala gran de la Democràcia tindrà lloc l'acte "Un pas endavant, l'Esquerra respon" organitzat per la Federació Comarcal de la Ribera d'Ebre d'Esquerra Republicana de Catalunya.

L'acte comptarà amb la presència i els parlaments del Sr. Lluís Salvadó, secretari nacional de Política Territorial i Medi Ambient.

L'acte és obert a tothom i en acabar hi haurà un aperitiu per tothom

dijous, 12 de novembre del 2009

Ni un pas enrere


Dilluns a la tarda, sense ser-ne gaire conscient, vaig protagonitzar un estira-i-arronsa entre els diferents portaveus dels grups parlamentaris a la Comissió de cooperació i solidaritat internacional del Parlament de Catalunya, a propòsit de la meva voluntat d'expressar-me en català a l'hora de donar compte de l'Estratègia de la Cooperació Catalana a Nicaragua, i garantir que un servei de traducció pogués traslladar al castellà les meves paraules perquè les entenguessin els membres d'una delegació de la Costa Carib de Nicaragua, presents a la compareixença.

Cal dir que la petició de compareixença fou dels grups que donen suport al govern, prèvia proposta de la Direcció General de Cooperació al Desenvolupament i Acció Humanitària. I la vam proposar aquest dia perquè coincidia amb la visita d'una delegació de representants de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Nord (RAAN) i de la Regió Autònoma de l’Atlàntic Sud (RAAS) de Nicaragua, junt amb personal del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Una delegació que ha viatjat a Catalunya per conèixer de primera ma el funcionament de les institucions catalanes i el desplegament de les competències del nostre marc autonòmic, especialment les polítiques públiques que apliquem en matèria de fiscalitat, medi ambient, salut, educació i normalització lingüística.

I es que, aquests representants d'uns territoris on conviuen un conjunt de pobles originaris (Mískitu, Sumo-Mayangna, Rama) i afro-descendents (Kriol, Garífuna) amb llengües i institucions socials pròpies reconegudes pels respectius Estatuts d'Autonomia de 1987, havien vist en Catalunya un model a tenir en compte a l'hora d'enfortir les seves institucions i desplegar les seves competències.

Fins aquí tot be. De fet, en acabar la meva intervenció, dos representants de la delegació nicaragüenca van dirigir-se als diputats i diputades tot explicant la situació que es viu als seus territoris mentre valoraven l'actuació de la Cooperació Catalana a l'hora d'enfortir les seves institucions. En acabat, els diputats i diputades van dirigir-se als nicaragüencs en la llengua que van voler i aquells van respondre les seves preguntes. Tot un exercici de rendició de comptes per part dels socis del Sud. Res a dir.

Però el que mai hauria imaginat és tot el pollastre que s'ha muntat després a causa de la traducció simultània. Una polèmica absurda i inoportuna davant una delegació que valora positivament la normalització del català i el seu us habitual tant al carrer com a les institucions. No vulgueu saber la cara que feia algun dels representants en veure que estàvem a punt de tirar-nos els plats pel cap, justament per haver respectat el dret a parlar en la pròpia llengua a les nostres institucions.

No podien entendre el que estava passant. Especialment aquells que coneixien la llarga lluita que havia protagonitzat el poble català per garantir la plena recuperació i la dignificació de la llengua catalana. I dubto encara més que entenguin arguments populistes, com els que ens volen fer creure que en temps de crisi hem de fer marxa enrere i no defensar els drets lingüístics. En especial perquè la cooperació al desenvolupament passa per defensar, garantir i enfortir els drets econòmics, polítics, socials i culturals de manera integral, i això implica reconèixer en primer lloc els drets lingüístics de les comunitats amb les que treballem al sud. Com podrem fer-ho si a la primera de canvi, davant els seus nassos, hi renunciem a casa nostra? És que ens hem begut l'enteniment?

El que jo mai m'hauria pogut imaginar és l'acomplexament de bona part de la classe política catalana i de tants altres mitjans de comunicació amb seu a Catalunya, quan de l'anècdota en fan categoria fins al punt de qüestionar el fet de parlar català al Parlament i facilitar la traducció al castellà als visitants. Costi mil euros o en costi més. I no pot ser que casos com aquest siguin utilitzats en la dinàmica del desgast electoral. O és que a partir d'ara també mesurarem els drets lingüístics, culturals i nacionals en funció dels costos econòmics que tenen en temps de crisi?

No vull entrar a valorar les línies discursives de certs mitjans de comunicació espanyols amb presència a Catalunya, ja que no aspiro a que entenguin el plurilingüisme després de tants segles de negar la realitat. Però si que vull fer una crida al sentit comú dels catalans i catalanes a no fer més passos enrere amb el català.

Ja fa massa temps que passa, quan assistim a una conferència, a unes jornades o a un seminari -sovint subvencionat per alguna administració pública- i veiem com tants compatriotes renuncien a utilitzar la seva llengua perquè hi ha entre el públic gent que no l'entén, però si que entén el castellà. I quan l'organització d'aquell esdeveniment si que preveu traduccions a l'anglès o al francès en funció dels assistents vinguts de fora. Oi que en aquests casos ningú apel·la als costos excessius?

Com volem aleshores que ens prenguin seriosament? Com voleu que aquesta sigui una capital d'esdeveniments internacionals amb personalitat pròpia si a la mínima renunciem?

Doncs no, en aquest tema no hi pot haver dubtes. Solucions tècniques? Totes les que facin falta. Però no podem renunciar a parlar en català a les nostres institucions.

David Minoves

dimecres, 11 de novembre del 2009

Girona es converteix en la primera capital catalana en donar suport a una consulta sobiranista

Girona s'ha convertit en la primera capital de província que dóna suport a la celebració d'una consulta sobiranista. La moció, proposada per Esquerra, va rebre els vots a favor de CiU, Esquerra i ICV-EUiA, l'abstenció del PSC i l'oposició del PP.

Amb l'aprovació d'aquesta moció, Girona es converteix en la primera capital de província a donar el seu suport a una consulta popular sobre la independència. La consulta la promou la comissió cívica Girona Decideix, que té l'objectiu de convocar i organitzar una consulta sobre "la independència de la nació catalana". Aquesta comissió va iniciar una ronda de contactes per impulsar una xarxa ciutadana de suport a la consulta, amb l'objectiu que aquesta sigui al més representativa i àmplia possible. Girona Decideix havia anunciat que ja havia començat a treballar per realitzar la consulta en cas que la moció sortís aprovada pel ple, el que ha passat aquest dimarts.

Els plens de Lleida i Tarragona ja van tombar amb els vots de PSC i PP les mocions presentades per Esquerra, mentre que a Barcelona no s'ha presentat cap moció en el ple.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Ciutadans emet una campanya on recorda que Catalunya és l'exèrcit o la Guàrdia Civil

Ciutadans-Partit de la Ciutadania ha tornat a mostrar les seves cartes, en aquest cas amb l'inici d'una campanya que porta per nom Catalunya som tots. L'objectiu de la formació és remarcar que Catalunya no és només TV3, La Caixa, Pujol o els Mossos d'Esquadra, sinó que hi ha altres valors com l'exèrcit espanyol o la COPE que també formen part del nostre poble.

El vídeo es divideix en diferents temes. En l'apartat dels mitjans de comunicació, afirmen que Catalunya és TV3 i Catalunya Ràdio però també la COPE, la SER, el Mundo, Intereconomía o Telecinco. En l'aspecte polític, contraposen imatges de Jordi Pujol, José Montilla, Carod-Rovira i Saura amb una manifestació dels treballadors de Nissan. En l'àmbit policial, Ciutadans assegura que no només som els Mossos d'Esquadra, sinó també l'exèrcit espanyol, la Guàrdia Civil o la Policia Nacional espanyola.

Pel què fa a la cultura, anteposa els castellers amb la Feria d'Abril, i autors com Isabel-Clara Simó amb d'altres com Eduardo Mendoza o Carlos Ruiz Zafón. Finalment, fa una crítica directa a aquells que asseguren que el Barça representa Catalunya, i posa altres equips com el Nàstic de Tarragona, l'Espanyol, la Penya o fins i tot la selecció espanyola com a exemples de catalanitat. La campanya ha rebut el suport de diverses personalitats com el president del Foro d'Ermua, Mikel Buesa, el catedràtic Francesc de Carreras o el periodista Juan Carlos Girauta. L'acte de presentació es va fer el passat dissabte a la sala Villarroel i va comptar amb l'assistència de més d'un centenar de persones.

dilluns, 9 de novembre del 2009

30 de desembre: la data escollida pel TC per donar a conèixer la sentència contra l'Estatut

Així ho assenyala l'expresident Maragall, perquè és una data 'en què tothom està per altres coses'

L'expresident de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall, ha augurat aquest dilluns que la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'Estatut es donarà a conèixer el pròxim 30 de desembre 'perquè tothom està per altres coses'. En aquest context, Maragall ha ressaltat que el Constitucional tocarà una coma del text estatutari 'perquè quedi clar qui mana'. 'Tocarà una coma segur', ha remarcat l'expresident de la Generalitat com ja havia dit la passada setmana en la presentació del llibre Espíritu federal. Escritos políticos.

En una roda de premsa de Ciutadans pel Canvi sobre la Llei electoral, Maragall ha preguntat als presents que aixequin la mà els que creuen que el nou Estatut està 'definitivament' vigent. Acte seguit, i davant les poques mans aixecades, Maragall ha remarcat que l'Estatut està pendent d'una sentència i, per tant, no està definitivament vigent.

directe.cat

divendres, 6 de novembre del 2009

Benach convoca els líders parlamentaris per treballar plegats per recobrar la confiança dels ciutadans


El president, Ernest Benach, ha convocat els presidents dels sis grups parlamentaris per treballar conjuntament per recuperar la confiança dels ciutadans en la política, els polítics i les institucions. En concret, els ha proposat accelerar el debat parlamentari de la futura llei electoral i els treballs de reforma de la llei de la Sindicatura de Comptes i elaborar un codi de bones pràctiques de tots els càrrecs públics.


Benach ho ha anunciat en la roda de premsa que ha fet amb motiu de l’actual moment polític. Segons ha explicat, ha convocat els líders dels grups parlamentaris 'davant dels esdeveniments viscuts a Catalunya els darrers dies, que han provocat que la percepció que els ciutadans tenen de la política i els polítics, i també de les institucions que representem, hagi caigut en els nivells més baixos de valoració des de la recuperació de la democràcia'. Per aquest motiu els ha proposat 'recuperar la tradició de trobar espais comuns de treball que ens permetin abordar la situació que vivim'.

El president ha reconegut que 'no serà una tasca fàcil i caldrà, durant molt de temps, que hi perseverem'. 'Només la constància, encara que sigui en moments difícils i complicats, acabarà per convèncer els ciutadans que hem fet un canvi de rumb sincer en la manera de fer política, que estem disposats a obrir les institucions a la ciutadania, que volem que la política que es faci a Catalunya sigui, i es percebi, honesta i transparent', ha insistit.

Així mateix, ha argumentat que 'ens trobem en un punt d’inflexió que no permet que ens desentenguem de la situació ni que deixem passar més temps sense actuar'. És per aquest motiu, ha explicat, que ha proposat als presidents dels grups fer la llei electoral. 'No m’agrada sentir dir que aquesta legislatura ja no es pot fer. Si hi ha voluntat política es pot fer, i és incomprensible que després de trenta anys no s’hagi fet, aquesta llei', ha asseverat.

També ha explicat que cal reformar la llei de la Sindicatura de Comptes, i ha avançat que el Govern n’enviarà un avantprojecte al Parlament. La reforma d’aquesta llei, ha raonat, és necessària per aplicar aspectes claus de l’acord de transparència i autolimitació de despeses electorals i de finançament de partits polítics, subscrit pels líders de totes les formacions el 2001. En relació a aquest acord, ha proposat començar a aplicar-ne a partir d’ara, sense esperar que comenci la campanya electoral, el primer punt, referent a la reducció de les despeses electorals.

Davant la importància i gravetat de la situació, ha defensat també la necessitat d’obrir el debat polític a la societat civil amb compareixences al Parlament i amb un intercanvi de reflexions'rigorós i seriós' a les xarxes socials d’Internet.

'La societat no entendria que ara miréssim cap a una altra banda. Ens hi juguem el prestigi de la democràcia i de les institucions. La millora de la qualitat democràtica és un repte de país. Podem oferir transparència i més austeritat. Cal tenir ben present que en aquest moment estem en un punt d’inflexió. Em dol que se’ns posi a tots en el mateix sac, però entenc que el ciutadà estigui cansat i decebut. Jo estic disposat a treballar perquè totes aquestes propostes no quedin en el sac de l’oblit', ha remarcat.

dijous, 5 de novembre del 2009

Carod superstar

La conferència que Josep-Lluís Carod-Rovira va pronunciar ahir al vespre a l'Auditori de La Pedrera a Barcelona havia aixecat molta expectació. S'esperava que Carod donés alguna pista de quin seria el seu futur polític després que Puigcercós l'hagi descartat per a les llistes dels republicans. Finalment, però, el contingut de la conferència no ha satisfet les expectatives dels qui esperaven assistir en directe a una 'anunciació'.

I encara sort! Perquè moltes de les persones que aquest dimarts al vespre esperaven escoltar les paraules de Carod van quedar-se a les portes de La Pedrera, tot i haver acreditat la seva presència prèviament. Tot i les anades i vingudes d'una porta d'accés a l'altra, un centenar de persones -periodistes inclosos- van quedar-se al carrer.

El servei de premsa de Carod s'exclamava que havien pactat amb la Pedrera que podria haver-hi públic dempeus a la sala, però els guardes van negar-s'hi en rodó, adduint les limitacions de l'aforament.

El lloctinent de Carod, Rafel Niubò, s'exclamava públicament que la majoria dels allí presents s'havia esperat a última hora per confirmar que assistiria a la conferència -dilluns o dimarts, la majoria- i que molts d'altres no havien ni reservat plaça per correu electrònic, tal com es demanava des de la web personal de Carod.

Sigui d'una manera o d'altra, la manca de cintura a l'hora de canviar l'emplaçament de la conferència per una altra amb major capacitat va fer que un bon grapat de la bona gent a què tant sovint havia apel·lat Carod durant la seva trajectòria política hagués de veure com ahir els guardes de seguretat li tancaven la porta als morros i no podia accedir al recinte.

Entre aquesta bona gent, s'hi comptaven tant l'exdirigent d'Eusko Alkartasuna Gorka Knörr com l'escriptor Alfred Bosch, membres de l'estructura organitzativa d'Òmnium Cultural, multitud de quadres intermitjos d'ERC, militants de comarques, algun o altre militant de CDC, periodistes i fotògrafs.

'Anem-nos-en a veure el Barça', era la reflexió que feia la majoria. Desafecció política induïda, en podríem dir.

Sigui com sigui i problemes d'organització al marge, s'ha de reconèixer la capacitat de Carod de convocar -entre dins i fora de l'edifici- unes cinc-centes persones vingudes de dins i de fora de Barcelona per escoltar-lo.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Esquerra aconsegueix els 10 MEUR per a la reindustrialització de les Terres de l’Ebre, tal com es va comprometre Puigcercós

També ha aconseguit partides als pressupostos pel revitalitzar el sector del moble de la Sénia, l’Observatori de l’Ebre, l’estació de tren de l’Aldea

Esquerra ha pactat un total de 35 esmenes als Pressupostos generals de l’Estat (PGE) i, pel que fa a les Terres de l’Ebre, ha donat prioritat a les que afecten a la reindustrialització, l’economia productiva, la recerca i les infraestructures. Esquerra, amb la negociació aconsegueix que s’arribi fins als 10 MEUR per destinar al projecte de reindustrialització, diversificació i revitalització econòmica de les Terres de l’Ebre, per tal de poder paliar la situació que es pot derivar d’un possible tancament de Lear, i també, per diversificar l’economia dels municipis del nord de la Ribera d’Ebre. Recordem que el passat 24 d’octubre, durant la seva visita a Roquetes, el president d’Esquerra, Joan Puigcercós, es va comprometre a aconseguir 10 MEUR per a la reindustrialització, i en la sessió de control del Parlament li va demanar al president de la Generalitat que donés suport a l’esmena d’Esquerra.

Esquerra havia presentat una esmena pròpia als PGE de 10 MEUR per reindustrialitzar les Terres de l’Ebre, i després que ahir el PSC i IU transaccionessin una esmena general per assolir 8 MEUR per aquest concepte, avui Esquerra ha sumat 2 MEUR més, tot assolint els 10 MEUR que havia demanat, defensat i compromès en solitari des del primer moment.

El president de la Federació de l’Ebre, Gervasi Aspa, ha felicitat el grup parlamentari d’Esquerra a Madrid per la feina feta. “Vam dir que calien 10 MEUR per impulsar la reindustrialització de les Terres de l’Ebre, i una vegada aconseguits ara cal que es facin servir al més aviat possible per atraure noves inversions i localitzacions industrials”. Aspa ha volgut destacar que Esquerra també ha aconseguit una partida per a la revitalització i diversificació econòmica del sector del moble de la Sénia, amb 1’1MEUR, un sector molt afectat per la crisi. Un altra de les prioritats d’Esquerra estava lligada a la recerca, i en concret a l’Observatori de l’Ebre de Roquetes, tot aconseguint que li fos acceptada la seva esmena per un valor de 500.000 €. Pel que fa a les infraestructures estratègiques per a les Terres de l’Ebre, una de les principals del territori, Esquerra ha aconseguit 500.000 € per a la millora de l’estació de tren l’Aldea – Amposta - Tortosa.

L’alcalde republicà de Roquetes, Paco Gas, ha manifestat que “agraeix a Esquerra que l’Observatori de l’Ebre pugui continuar fent recerca de primer nivell i tingui futur, i que hagin aconseguit els 10 MEUR a què es van comprometre per a la reindusrialització “.

En total, Esquerra aconsegueix 12,1 milions d’euros dels PGE per a les Terres de l’Ebre, ‘la part del territori que sortia més mal parada després d’anys d’oblit i postergació per part del Govern espanyol’, tal com recordava Joan Ridao.

Ho diré al bisbe

Aquest dimarts denunciàvem una carta del bisbe de Girona, Francesc Pardo, a tots els rectors de la diòcesi on se'ls insta a no cedir sales ni dependències parroquials als organitzadors de les consultes sobre la independència. També explicàvem que aquesta insòlita encíclica anticonsultes tenia el seu origen a Canet de Mar, després de la cessió de les dependències parroquials per la presentació de la Plataforma Canet Decideix!.

La presentació de Canet Decideix! a l'església del poble no va agradar a Martín Garcia, el cap de llista del PP a les municipals. Després de veure com desenes de canetencs donaven suport a l'organització del referèndum, el dirigent del PP va posar-se a treballar, i ja que no podia aturar la consulta, va intentar que almenys no se celebrés a les dependències de l'església.

A continuació podeu llegir el correu de Garcia que va despertar la polèmica, on el militant del PP deixa ben clar que no té gaire clar el concepte de laïcitat, ja que es declara laic i feligrès a la vegada:

––-Missatge original––-
De: Martín Garcia
Enviat el: martes, 20 de octubre de 2009 11:43
Per: Bisbat de Girona
Afer: Assemblea al Centre Parroquial de Canet de Mar x Canetdecideix !

Benvolguts Senyors:

Perdonen la molestia que les causo al escribirles, pero como laico y feligres de la Parroquia de Sant Peré i Sant Pau de Canet de Mar, de habla materna castellana, creo que reflejo el sentir de muchas otras personas en mí situació, que hemos conocido que en los locales del Centro Parroquial, se realizara el proximo día 24 una Asamblea para organizar la celebración de una consulta sobre la independencia de Catalunya.

El Ayuntamiento no cede ningun local, ni por ley puede prestar colaboración alguna a este tipo de actos, y es una dependencia de la Iglesia la que cede sus instalaciones para ello. Creo que se pueden herir sensibilidades de creyentes, que no comparten estas iniciativas y poder identificarse que la Iglesia da apoyo y soporte a las mismas.

Les ruego evaluen esta situación y consideren todos los aspectos de la misma para la comunidad de canet de Mar.

Dandoles las gracias, les reitero mis disculpas por perturbar su atención.

Atentamente,

Martín Garcia
_____________


Sigui com sigui, la patinada en aquest cas no ha estat del militant popular, que ha actuat com li dictava la consciència, sinó del Bisbat de Girona, que ha contradit la conducta històrica de l'església catalana a favor de la democràcia i les llibertats i s'ha apuntat a les prohibicions i el fanatisme espanyolista que promou la Conferència Episcopal espanyola i les seves emissores.

directe.cat


dimarts, 3 de novembre del 2009

Un excàrrec de CiU a Política Territorial va cobrar una comissió en la trama Pretòria

Ja ha presentat la renúncia al càrrec que ocupava a l'Ajuntament de Valls
L'excap de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat entre els anys 1996 i 2004, Genís Carbó, hauria cobrat una de les comissions de l''operació Niesma' que investiga l'Audiència Nacional espanyola a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme) en el marc del cas Pretòria, segons revela la interlocutòria del jutge Baltasar Garzón. Niesma Corporació, l'empresa d'assessorament urbanístic de Luís Garcia 'Luigi' hauria pagat a Carbó l'any 2005 244.011 euros. Després de deixar el càrrec a la Generalitat, Carbó va incorporar-se com a càrrec de confiança del govern municipal de CiU i PP. Actualment treballava a l'Ajuntament de Valls, on aquest mateix dilluns ha presentat la renúncia 'amb la voluntat de no perjudicar la imatge de l'Ajuntament'.

GCB Assessorament Urbanístic i Projectes va ser una de les empreses que va cobrar comissions de Niesma Corporació després de la requalificació dels terrenys de Can Riviere, a Sant Andreu de Llavaneres, que investiga el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón. En concret van ser 244.011 euros i, segons la interlocutòria de Garzón, el nom que es vincula a aquesta empresa és el de Genís Carbó.

Carbó va ocupar un càrrec de responsabilitat a la Generalitat de Catalunya durant els últims anys dels governs de CiU, quan va ser cap de Planificació Territorial del DPTOP, amb Felip Puig al capdavant de la conselleria. Genís Carbó va encarregar-se, en aquella època, de la coordinació del Pla Territorial General de Catalunya.

El 1995 Carbó va passar a ocupar una de les cadires de l'oposició al plenari de l'Ajuntament de Mataró, del qual va ser regidor per CiU fis al 2003. Quan va deixar l'activitat política i, de nou com a professional de l'urbanisme, Carbó va ser cap de Planejament d'Arenys de Mar (Maresme) en l'últim mandat de Miquel Rubirola (CiU). Era un dels càrrecs de confiança d'aquell govern municipal de CiU i PP.

Precedents

Durant la seva estada a Arenys de Mar, Carbó ser protagonista d'un altre suposat escàndol urbanístic. El regidor d'Urbanisme d'aquella època, Lluís Blanchar, va abandonar voluntàriament el govern municipal per desavinences amb l'alcalde Rubirola. Segons Blanchar, Rubirola i Carbó actuaven a les seves esquenes i facilitaven informació privilegiada a alguns promotors.

El gener del 2005 Blanchar va abandonar el govern municipal però va mantenir l'acta de regidor a l'oposició, deixant en minoria CiU i el PP. El regidor va portar el cas als jutjats l'any 2006, però el 2007 una sentència va determinar que 'no existeixen indicis d'ús d'informació privilegiada' durant la redacció del Pla General d'Arenys de Mar, entre els anys 2003 i 2004, tal com havia denunciat.

Algunes fonts també apunten que Genís Carbó, veí de Sant Andreu de Llavaneres, va assessorar CiU durant la redacció del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) durant l'anterior mandat, coincidint amb el cobrament de les comissions de l'operació Niesma. L'actual alcalde de CiU, Bernat Graupera, ho ha desmentit: 'No va treballar mai per l'Ajuntament ni pel partit'.

Presenta la dimissió

Precisament aquest dilluns Genís Carbó ha presentat la renúncia al seu càrrec de l'Ajuntament de Valls, que ha estat acceptada pel consistori, amb la voluntat de 'no perjudicar la imatge de l'Ajuntament de Valls'.

directe.cat