Una mica d'Europa per a l'Ebre

Les Terres de l’Ebre estan acusant la crisi actual segurament més que el promig de Catalunya. La caiguda en picat del sector de la construcció i del sector de l’automòbil ha repercutit en la població directament (com a tot arreu), però també indirectament, de forma important, atès que hi ha (o hi havia) bastantes empreses que, establertes des de fa anys, formaven el teixit industrial de la zona amb productes complementaris d’aquests sectors. Per exemple, les fàbriques de mobles de la Sénia, les de cablejats elèctrics o les de vidres per a cotxes. Les ERO (de les que no se’n parla perquè no són novetat, no són notícia, ja són paisatge) s’estenen més de pressa que la grip A i sembla que, pel moment, no tenim vacuna prou efectiva.

També s’ha aturat en sec la venda i el lloguer de segones residències, situació que afecta, sobretot, els pobles de la costa com La Ràpita, L’Ampolla o L’Ametlla de Mar entre d’altres, que eren (veurem fins quan) destins turístics de primer ordre.

Tots aquests pobles litorals tenen, a més, la pesca com a activitat tradicional; però el sector tampoc està per a gaires alegries: als abusius preus dels carburants (que s’afanyen a pujar però costen molt de baixar) hi hem d’afegir la –fins avui– pèssima gestió del riu Ebre, tant de l’aigua com dels sediments. Si es continua minvant el seu cabal, el mar deixarà de rebre els nutrients i l’aigua dolça necessària per mantenir l’equilibri imprescindible per al desenvolupament de les espècies marines comercials. En canvi, els desequilibris que des de fa temps es produeixen, fan proliferar espècies no comercials com els eixams de meduses urticants, que esdevenen una plaga en els mesos càlids, tot causant greus perjudicis a la pesca i també als nombrosos estiuejants.

Sembla que “unes quantes meduses”, “uns quants silurs”, “uns quants musclos zebra” i “unes quantes mosques negres” no hagin de representar un problema, però reflecteixen que fa anys que el delta de l’Ebre i tota la seva àrea d’influència estan patint múltiples agressions provocades, sobretot, riu amunt. Les noves actuacions descurades o cínicament mal intencionades fan més fonda la ferida, fins al punt que, si no canviem d’actitud, arribarem més aviat del que no ens pensem al punt de no-retorn.

Si se salinitzen més el sòl i les aigües subterrànies a causa de la manca de cabal del riu, l’agricultura també es veurà dràsticament afectada: no es pot regar amb aigua salada, no hi creix res en terra salada. Sovint s’ha dit que el conreu de l’arròs consumeix molta aigua dolça, i és cert, però també ho és que en el fang salobre del Delta no s’hi pot conrear res més. Com també ho és que l’aportació d’aigua dolça per cultivar l’arròs manté l’aigua de mar lluny de la capa freàtica i del sòl. De moment.

És previsible una manca de flux del riu? Bé, hi ha un acord de cabal mínim variable per a l’Ebre sorgit de la Comissió de la Sostenibilitat i acceptat pel Parlament i el Govern de Catalunya que ni el Ministerio de Medioambiente ni la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, per ara, no compleixen. Al contrari, el PSC des del Departament d’Agricultura, sol·licita encara més regadius a les planes de Lleida; el govern d’Aragó continua reivindicant una desmesurada reserva estratègica de 6.500 hm3/any per a ús exclusiu d’Aragó; i el govern valencià continua reclamant els suposats “excedents” de l’Ebre per a futurs transvasaments. Caldrà veure la reacció de la classe política de l’Àrea Metropolitana quan tornem a patir un nou episodi de sequera.

Aquestes són terres castigades, oblidades, sempre que no s’estigui cercant emplaçament per a centrals nuclears o tèrmiques, (Ascó, Vandellòs, ...), cementiris de residus nuclears, indústries altament contaminants (Flix, Tortosa,...), macroabocadors (Tivissa), parcs eòlics massificats (Terra Alta, Baix Ebre,...), o plantes d’emmagatzematge de gas (Montsià), no fos cas que encara quedés un pam de terra intacte.

Vist així, el futur és, si no negre, gris marengo. Si no es pot practicar una pesca i una agricultura sostenibles i productives, si es malmet el sector turístic, si tanquen les petites i mitjanes empreses, què ens queda?

Doncs, potser, almenys en part, ens queda una mica d’Europa. Reclamar als espanyols, francesos i italians que compleixin les mateixes vedes biològiques que els pescadors catalans. Demanar protecció per als nostres petits productors cerealistes i per als pagesos que es dediquen a la fruita dolça i als cítrics. Exigir un cabal ecològic que garanteixi la continuïtat del delta, tal com preveu la Directiva Marc de l’Aigua. I procurar defensar el territori de la febrada constructora, en la línia de l’Informe Auken (impulsat per una diputada danesa del grup Verds-ALE en el qual s’enquadra Esquerra Republicana de Catalunya) que ha condemnat els excessos especulatius al País Valencià. Un informe que, significativament, ha comptat amb els vots contraris dels diputats espanyols del Partit Popular Europeu i l’abstenció dels diputats espanyols del Partit Socialista Europeu; però, que, afortunadament, ha estat aprovat per la majoria del Parlament Europeu.

El 'Yes we CAT' arriba al Vaticà

Arribats des de tots els punts del país ja sigui en cotxe, tren, vaixell o avió, l'onada de seguidors blaugrana ja ha desembarcat a Roma. Als carrers de la capital italiana ja es respira un ambient de catalanitat. A banda de les banderes amb els colors del Barça també s'hi poden veure senyeres, estelades i altres pancartes com per exemple la del Yes we CATque un grup de barcelonistes ha desplegat a la plaça de Sant Pere del Vaticà. Com en d'altres ocasions, aquest esdeveniment esportiu internacional s'aprofitarà per fer difusió de la causa catalana. La Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC) ja ha anunciat que repartirà 2.000 pancartes del 'Catalonia is not Spain' i 2.000 senyeres. Recordeu que podeu enviar-nos les vostres imatges a fotos@directe.cat i participar en la porra online fins dues hores abans del partit.

Retards al Prat

Tres avions programats per l'agència de viatges del RACC que porten aficionats al Barça fins a Roma per a la final de la Champions han sortit de l'aeroport del Prat amb quatre hores de retard, segons un responsable del RACC. El problema ha estat que els tres avions venien de Dusseldorf i han sortit amb retard a causa del mal temps que aquest matí feia en aquesta ciutat alemanya. Els avions havien de sortir del Prat entre dos quarts de sis i les sis del matí i han sortit entre dos quarts de deu i les deu. En total el RACC ha programat 23 avions, que han de transportar 6.400 aficionats, dels quals ja n'han sortit 13. A partir d'un quart d'onze han de sortir cap a Roma els deu avions restants.

Per altra banda un avió de la companyia Blue Wings que havia de sortir de Barcelona cap a Roma també amb aficionats culers ha estat desviat fins a l'aeroport de Reus des d'on està previst que surti entre dos quarts de dotze i les dotze. En aquest cas l'avió ha estat desviat perquè no ha pogut aterrar a Barcelona. Des de l'eroport del Prat no han especificat els motius. 

Ambient previ

Seguidors, jugadors i directe!cat ja són a Roma. Podeu veure la galeria fotogràfica d'ambient previ al partit. 

Nosaltres Junqueras

Els amics de l'Oriol parlen sobre ell

Junqueras, el nostre candidat

Vídeo en què els familiars d'Oriol Junqueras fan un repàs a la seva biografia

Cruïlla

La ciutadania d'aquest país exigeix respostes a la greu situació a què ens aboca l'Espanya actual. Estem arribant a una cruïlla des d'on no veiem un camí clar cap a la felicitat. En aquest punt, el crèdit del govern espanyol està esgotat, i ni tant sols pot utilitzar les reserves.

L'enquesta del Centnre d'Estudis d'Opinió (CEO) posa sobre la taula unes dades dignes de destacar. Per un costat, l'augment del sentiment independentista que arriba al 20,9% i, si li sumem els partidaris d'un Estat Federal la xifra arribaria a un 56%. A més, el sistema de finançament de Catalunya és el tercer principal problema que perceben els ciutadans catalans, per damunt de temes com la immigració i la inseguretat ciutadana.

Aquestes dades haurien de provocar reflexió, els ciutadans demanem als polítics que escullin el el camí adequat en aquesta cruïlla a la que estem arribant. Sigui quina sigui l'oferta de finançament del govern espanyol, aquesta ja no serà creïble, ni satisfactòria. Ja no ens serveix el cafè per a tots que Madrid ens vol donar i, per tant, caldrà fer front a noves realitats i un nou full de ruta.

I en això, el PSC, com a partit majoritari al Govern té una gran responsabilitat. Ha de decidir què vol fer: acceptar més del mateix i salvar el PSOE alhora que es condemna a si mateix a Catalunya, o fer-se gran i encapçalar un procés realista de més autogovern.

Qui sàpiga liderar aquest nou full de ruta, segurament comptarà amb el suport ampli de la gent d'aquest país. Calen discursos clars, contundents i coherents, i explicar el camí que cal emprendre perquè la gent de casa nostra sigui una mica més feliç.

Espanya comença a no ser creïble per molta més gent que la que podem pensar, comencem a estar tips d'enganys, mentides i falses promeses, i això genera noves oportunitats per el futur lliure d'aquest País.

ACTE CENTRAL A LES TERRES DE L'EBRE

Més de 300 persones hem assistit avui al pavelló firal de Tortosa a l'acte central de la campanya electoral a les eleccions al Parlament Europeu.

Les intervencions de Josep Mª Saez, Marta Cid, Joan Ridao i Oriol Junqueras han estat brilants i plenes d'emoció i il·lusió, denostrant-nos que tenim el millor candidat, i quemolts dels temes del nostre dia a dia es decideixen a Europa, des de la qüestió nuclear, l'energia, passant pel preus dels mòbils, o fins hi tot, les etiquetes dels productes agrícoles de la nostra comarca.

Junqueras a anunciat la creació desd de ERC d'una Agencia Europea de l'Aigua, que estableixi uns criteris comuns en quan a transvassaments, cabal ecològics, etc, i que vetlli per la integritat dels nostres rius.

VOLEM ORIOL JUNQUERAS A EUROPA

El CIS dóna dos eurodiputats a CiU, un a ERC i deixa Raül Romeva lluny de Brussel·les

PSOE i PP empatarien a 23 escons, però el popular Santiago Fisas es disputa el lloc amb la número 2 de Junqueras, Ana Miranda

El Centre d'Investigacions Sociològiques espanyol (CIS) ha fet pública una enquesta preelectoral (pdf) de les europees del 7 de juny en què preveu que la llista encapçalada per Convergència i Unió, la Coalició per Europa, obtindrà dos eurodiputats; la d'Esquerra, Europa dels Pobles-Verds, un, i la d'ICV, La Izquierda, un més. Aquesta projecció de vot es traduiria en què Ramon Tremosa, Izaskun Bilbao (PNB) i Oriol Junqueras obtindrien l'acta d'eurodiputat, però Raül Romeva no la podria revalidar. Al conjunt de la circumscripció estatal, PSOE-PSC i PP empatarien a 23 eurodiputats.

..

L'enquesta dóna als socialistes un 42,8% de la intenció de vot i un 42,2% als populars. Però els capricis de la la llei d'Hondt fan que el 23è. escó dels populars pugui acabar caient del cantó d'ERC. Junqueras obtindria l'escó amb el 3,6% dels vots; per tant, la seva número 2, Ana Miranda (BNG), es quedaria amb l'1,8% dels vots. El 23è. escó popular, el del català Santiago Fisas, tindria un cost de l'1,834% dels vots, una diferència mínima respecte Miranda.

..

El CIS dóna a la Coalició per Europa un 5,1% dels vots i a La Izquierda un 3,1%. L'unionista UPyD, que s'estrena en uns comicis europeus, només sumaria l'1,3% dels vots i quedaria fora del Parlament Europeu, mentre que Libertas-Ciudadanos de España no surt reflectit a l'enquesta

..

http://www.directe.cat/

Acte central de Terres de l'Ebre

Demà divendres, 22 de maig, a les 8 de la tarda, al Pavelló Firal de Tortosa es celebrarà l'acte central de la campanya electoral per les eleccions al Parlament Europeu.

Hi intervindran: Josep Maria Sáez, candidat al parlament europeu, Marta Cid, diputada al parlament de Catalunya, Joan Riado, secretari general d'ERC, i el cap de llista ORIOL JUNQUERAS

Us hi esperem a tots, el nostre futur a Europa està en joc.

Les almoines de Zapatero

Senyor Zapatero, els catalans estem farts que ens regali les orelles amb mesures efectistes per sortir de la crisi que només serveixen per fer més mal a les malmeses arques de la Generalitat de Catalunya. La proposta que el Govern català regali 500 euros als agosarats que vulguin comprar un cotxe, és d’una demagògia extrema. Ja la pot defensar a la tribuna del Congrés dels Diputats i tenir la barra de demanar uns dies després a Catalunya una rectificació perquè no pensa pagar ni un euro. La temeritat del president del govern espanyol és tan aberrant que fins i tot ha defensat que les autonomies es beneficien d'aquesta proposta.

Davant la seva actitud 'xulesca', no és agosarat fer-se algunes preguntes. Com s'ho faria vostè, senyor Zapatero, si els set milions de catalans ara volguessin comprar-se un cotxe. Els podria pagar els 1.000 euros per cap que pregona amb tanta seguretat? Com s'entendria que l'Estat espanyol pogués assumir aquestes factures si és incapaç de tancar un acord sobre finançament i acabar amb el sagnant deute fiscal amb Catalunya? El discurs socialista espanyol és molt clar: no hi ha més diners i, si n'hi ha, ens els gastem en altres estupideses que, de ben segur, ens portaran més vots! Ja ho vam dir, 'Espanya és un chorreo'.

Ara, els que ens hem de plantar som els catalans i tallar de socarrel amb la xuleria que prové de la meseta castellana. Quan ZP vingui a buscar vots a casa nostra i a desplegar la seva coneguda estratègia per tornar a apalancar-se a la Moncloa gràcies als catalans, li haurem de dir alguna cosa. Els 25 diputats que els tregui al País Basc, que és on ha pactat amb el PP. Aquí, li hauríem de fer una botifarra de pagès i tornar-li a explicar que a Catalunya, com diu la dita, la pela és la pela.

www.directe.cat

Madí & Iceta, Iceta & Madí

Les alabances mútues dels dos homes claus dels dos partits que s'han repartit el poder a Catalunya en els darrers trenta anys, demostren molt clarament què és el poder. La seva trobada en un acte de la casa gran, va posar en evidencia, que 'la sociovergència' no és cap mite, és una realitat avalada per bona part del veritable poder.

..

'Madí va fer la millor campanya' i 'Iceta és la intel·ligència dins el PSC' són frases que mostren el veritable interès del poder real, per part dels dos grans partits, per seguir sucant-hi. Pels dos responsables polítics, les altres opcions són un problema i pactar el poder amb elles els incomoda sobradament.

..

El problema el tenen amb qui va primer i qui va segon, però malgrat tot faran el possible per tal que la resta de forces polítiques tinguin la menor presència possible, per tots dos els altres partits són molèsties, accidents puntuals que els hi distorsionen el seu assalt al poder.

..

Per això no és d'estranyar que massa vegades els mitjans de comunicació tradicionals silenciïn els errors del dos grans partits i amplifiquin els errors de la resta, certs gestos són perdonats, i els mateixos són massacrats a la resta, tot en ares de que el país no canviï.

..

Com deia aquest dissabte Albert Om a les pagines del diari AVUI, la fotografia de Duran i Lleida amb la samarreta del Barça i les seves postures, ha tingut un tractament simpàtic i en positiu, si el protagonista hagués estat un diputat d'ERC o d'ICV, tindria segurament un semàfor vermell en qualsevol mitjà de comunicació català.

..

Els Madí/Iceta de torn, són personatges nefastos pel país. Són personatges que busquen un fals frontisme perquè tot quedi igual, sense canvis, un país dividit i panxacontent, un repartiment del país i del mateix poder que els ha permès recrear un país anestesiat. Els politòlegs i opinadors al seu servei els nomenen 'Spin doctors', a la Catalunya real els diem 'ninots diabòlics'.

www.directe.cat

Una final sense espanyols

Dimecres, copa, ahir la lliga i qui sap, si champions en un any historic pel Barça, però encara recordo la preciosa la imatge de Mestalla, el camp del València ple de gom a gom de dues aficions entregades, que van viure una jornada festiva digne d'elogi. Desenes de milers de persones —val a dir que els bascos, potser caldria precisar biscaïns, ens guanyaven en nombre a la ciutat i al camp— convivint en perfecta harmonia, en una demostració de civisme que ben poques vegades es pot veure en una final d'aquestes característiques.

Erem les aficions de dos grans clubs de dues nacions, que no ens assemblem pas gaire però que compartim un mateix estat que, i als fets em remeto, no desperta precisament entusiasme. Ni una sola bandera espanyola en tot un camp que no és precisament petit. Tot era tenyit pels colors blanc i vermell de l'Athletic de Bilbao i el verd de la ikurrinya per una banda, i els colors blau i grana i el roig i groc de la senyera per l'altra. Dos equips de futbol, dues pàtries, dues banderes i cap mena de problema. Tant va ser així que en alguns sectors del camps els aficionats del Barça i de l'Athlètic van viure el partit barrejats, amb passió pels seus respectius colors però en un ambient de germanor. Un ambient que es palpava ja als voltants de l'estadi abans del partit. Ho vaig poder comprovar de primera mà quan en companyia d'uns amics, entre d'altres l'Agustí Cerdà que jugava a casa, vàrem endinsar-nos casualment a la carpa de l'Athlètic. Érem els únics catalans entre milers de bascos. No només no hi va haver cap problema sinó que no vaig deixar de rebre abraçades i salutacions, acompanyades de peticions d'autògrafs i de fotografies a les què vaig correspondre agraït.

Amb els companys ens preguntàvem que, si enlloc d’haver estat contra l'Athlètic el Barça hagués jugat la final contra el Madrid, podríem haver-nos passejat igual? Haguéssim rebut el mateix tracte amable i tan proper de l'afició del Madrid? No cal ni donar-hi resposta. I no ho dic pas perquè la massa social del Madrid no sigui bona gent, segur que sí, però no ens miren pas de la mateixa manera. I tampoc no ho dic pas pels energúmens, que d'això n'hi ha a tots els clubs, també al Barça tot i que gràcies al president Laporta cada dia menys.

Les complicitats es palpen, es noten, se senten. I a València malgrat que les dues aficions teníem unes ganes boges de guanyar, tot i ser radicalment partidaris dels nostres respectius equips, vàrem viure una gran festa, del futbol, d'esport i de civisme. No va anar pas així en la darrera final del Barça a València que vàrem jugar contra el Madrid. L'ambient era ben diferent. Aquell dia sí que hi havia centenars de banderes espanyoles, eren les dels que animaven el seu club cridant “España, España, España”. I a l'altra banda, on no n'hi havia cap de bandera espanyola, els que cridaven “Catalunya”.

Després resulta que s'escandalitzen quan la massa de les dues aficions fa una xiulada a l'himne espanyol a ple pulmó. Certament, tot el camp era un clam. El que em sorprèn és que a Espanya se'n sorprenguin. Però què es pensen? Creuen que ens podem identificar amb els símbols d'aquells que ens menyspreen cada dia, d’un estat que manté un espoli sense parangó? Creuen que la gent no està tipa de les campanyes sistemàtiques contra el català i el nostre país? Doncs que s'ho comencin a fer mirar, el tracte que ens dispensa Espanya genera rebuig. I si ahir se'n van adonar, a veure si els serveix per començar a canviar. En canvi, puc dir amb tota seguretat, i no m’equivocaré gens ni mica, que si enlloc de fer sonar l'himne espanyol s'haguessin escoltat Els Segadors i el Gora ta gora, la cosa hagués anat molt diferent. 

El més curiós és que tota aquesta polèmica per la immensa xiulada va durar un minut. I és el minut que utilitzen per provar de tapar el bon ambient que es va viure tota la jornada entre les dues aficions, que fins i tot en això van estar d'acord. Siguem seriosos, el que els rebenta a Espanya, el que els emprenya de debò és el civisme i la simpatia mútua expressada per les dues aficions. I després ens toca escoltar els comentaris de la COPE i de la SER dient que què hi fèiem a Mestalla jugant la final de la Copa del Rei, abans del Generalísimo, si després xiulàvem l'himne? Bé, haurien de veure que més aviat que no es pensen acabarem per tenir una Lliga europea. És que fins i tot la gent més sensata de l'espanyolisme també ho vol, almenys això és al que sembla aspirar el mateix Florentino Pérez.

A València es va viure un dia esplèndid, des de bon principi i fins al final. I a sobre vam guanyar! Sense oblidar la demostració de suport al seu equip de l'afició de l'Athletic, estan amb ells, amb el seu equip, tant si van bé com si van mal dades. D'això potser sí que els catalans n'hauríem d'aprendre alguna cosa. 

Joan Puigcercós

El director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, presenta el disseny del primer llagut turístic de les Terres de l'Ebre

Aquest projecte s'emmarca en el Pla Estratègic de Turisme de Terres de l'Ebre que preveu crear una oferta de navegació fluvial en el tram central de l'Ebre, mitjançant la recuperació d'embarcacions tradicionals.

..

El director general de Turisme, Joan Carles Vilalta, acompanyat del director dels serveis territorials del Departament a Terres de l'Ebre, Josep Felip Monclús, i del delegat del govern a Terres de l'Ebre, va presentar el disseny del que serà el primer llagut turístic de les terres de l'Ebre. El director dels Serveis Territorials d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Felip Monclús, explicava les característiques tècniques que tindrà aquest nou producte turístic de navegació fluvial del riu Ebre.

..

El projecte s'emmarca en el Pla Estratègic de Turisme de les Terres de l'Ebre que té per objectiu crear una oferta de navegació fluvial en el tram central de l'Ebre català d'acord amb les possibilitats de navegació que ofereixi el riu, recuperant la seva importància com a eix vertebrador del territori i d'unió de la navegació amb l'oferta turística cultural, esportiva i de natura que disposa al seu voltant.

..

En el marc de la presentació, Josep Felip Monclús va assenyalar que aquesta actuació de crear una oferta de navegació fluvial es farà mitjançant la construcció d'un llagut a motor. Aquesta embarcació tindrà una estètica similar als llaguts que fins fa unes dècades navegaven pel riu, amb l'objectiu que la navegació sigui el fil conductor que permeti explicar la història de la navegació fluvial al riu Ebre, traslladant el turista a l'època en què llaguts i llaguters eren part del paisatge habitual del riu.

..

La construcció de l'embarcació es farà d'acord amb el contingut del projecte d'enginyeria i tindrà les característiques següents:

..

Eslora: 15 metres

Màniga: 3,80 metres

Puntal de construcció: 1,40 metres

Motor: 2 unitats amb una potència contínua per motor de 58,50 kW

Velocitat màxima de servei: 9 nusos

Tripulació total: 2 persones

Passatgers màxims: 40 passatgers i 36 passatgers utilitzant les places adaptades

..

Integrarà sistema de pals i veles com els llaguts tradicionalsDisposarà de sistema de bateries per emergència i generador elèctricMaterials: el casc de l'embarcació es construirà amb fibra de vidre però amb una imatge que reprodueixi fidelment la textura d'acabats en fusta. Els acabats interiors seran amb fusta o materials que la reprodueixin.

..

Els acabats de l'embarcació i tota la seva imatge estan dissenyats per assemblar-se al màxim possible als llaguts tradicionals. Un cop finalitzada la construcció de l'embarcació, es farà l'estudi d'estabilitat, com també tots els procediments necessaris per a la legalització i autorització per a la navegació. Durant el procés constructiu i en paral·lel, l'empresa adjudicatària del projecte de museografia dissenyarà i construirà els elements museogràfics i els implementarà a l'embarcació.

..

Aquest projecte materialitza la iniciativa prevista en el Pla Estratègic de Turisme de les Terres de l'Ebre, en el programa 4.1, de foment de la navegabilitat de l'Ebre. Els objectius d’aquest projecte són la construcció d'una embarcació per a la creació d'un producte turístic de navegació fluvial, la creació d'una oferta de navegació fluvial en el tram central de l'Ebre català d'acord amb les possibilitats de navegació que ofereix el riu i la dinamització i vertebració turística del territori.

Espanya és un 'chorreo'

Tothom sap que el futbol, i l'esport en general, és utilitzat pels mateixos estats per fer abrandament nacional. Sense anar més lluny, en la darrera Eurocopa guanyada per Espanya, ho vam poder comprovar i patir, sobretot aquells que lliurement i democràticament creiem que Espanya no és la nostra pàtria.

.

Tots els que avui s'exclamen davant la xiulada general, sabien que això passaria. N'eren tan perfectes coneixedors que van preparar-ho tot per amagar una realitat, des de posar altaveus a peu de gespa, com tenir advertida la direcció de TVE. El drama de tot plegat va ser pensar que encara som en època franquista, que tot és controlable, el mateix error d'Aznar per intentar amagar l'autoritat de l'atemptat de l'11 de març a Madrid.

.

Han fet el més estrepitós dels ridículs, tothom s'ha assabentat, a l'Estat espanyol i al món, que molts ciutadans d'Euskadi i de Catalunya no se senten identificats ni amb l'himne ni la bandera espanyola. Després de quasi 30 anys de democràcia, els bascos i catalans seguim sense tenir un encaix dins la nació espanyola, més aviat tot el contrari i aquesta realitat fa mal.

.

La vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández De la Vega, diu que la xiulada ha estat un fet aïllat! Es pot dir més gran mentida? A menys que la voluntat segueixi sent, amagar la realitat. Per sort nostra, la xiulada de l'himne va camí de convertir-se en la notícia de portada d'avui i dels propers dies. Gràcies a molta gent, avui les demandes polítiques del nostre país, són molt més conegudes.

.

Només cal veure les pagines web d'alguns mitjans de comunicació, des de la Cadena Ser (PRISA), COPE, Libertad Digital i altres que mostren l'indignació davant els xiulets produïts a l'inici del partit. Des d'alguns que diuen, que el partit s'hauria d'haver suspès, fins a molts altres que demanen que es doni la independència a Catalunya i Euskadi i que juguin amb les ciutats de la seva 'Comunitat Autònoma', o simplement comentaris en que insulten directament als ciutadans de tots dos països.

.

Avui més que mai, i malgrat tot, l'Estat espanyol té un problema. Els agradi o no, la realitat certifica que un munt de gent no se sent representada per Espanya. I no només això, voldria democràticament poder exercir un major grau de llibertat. I malgrat que el primer secretari del PSC diu que la xiulada és un error, encara no li em sentit dir el mateix amb els nombrosos incompliments que Rodríguez Zapatero ha fet respecte aquest país. I això si que és greu, molt més greu que un munt de gent, democràticament expressi el que en pensa d'un país que ens maltracta i espolia, dia si, i dia també.

http://www.directe.cat/

Primers efectes interns al PP per l'anunci dels nens emmanillats: l'històric Josep Curto deixa el partit

L'exdiputat i exsecretari general del PP català critica la postura dels populars envers Catalunya

L'històric dirigent del Partit Popular de Catalunya Josep Curto ha anunciat avui que s'ha donat de baixa com a militant, motivat, entre d'altres aspectes, pel polèmic anunci dels nens emmanillats. 'No estic d’acord amb la cúpula del partit, ni amb les decisions que pren respecte Catalunya. I ahir a la tarda vaig decidir que havia arribat l’hora de formalitzar la meva baixa', ha explicat. Qui va ser secretari general del partit durant l'etapa de Vidal-Quadras com a president, ara ha revelat que 'fa 5 anys que no voto el PP, perquè no m’identifico en res amb el meu partit. No hi ha dia que no pensés a donar-me de baixa'.

qq

Curto, a la tertúlia del programa El Dia de COMRàdio, ha criticat durament l'anunci dels nens emmanillats contra la Llei d’Educació (LEC): 'La senyora Alícia Sánchez Camacho té ànima i entranya. No és una persona dolenta, no va a fer mal ni a posar el dit a la nafra. Vés a saber d’on han vingut les instruccions per posar aquest anunci i qui se l’ha inventat'.

qq

També ha deixat clar que no abandona el PP per passar a militar en cap altre. Després de més de 30 anys de militància i encapçalant el partit a escala nacional i a la demarcació de Tarragona en particupar, 'marxo cap a casa. Hi ha altres persones que han marxat d’un partit cap a un altre i han acabat sent ministres. Jo no, jo marxo a casa meva'.

qq

Ha parlat també del debat de política general espanyola que aquests dies s’ha celebrat al Congrés i ha tornat a criticar Mariano Rajoy: 'Vaig veure un Rajoy descol·locat. Va tenir quatre hores per envoltar-se de col·laboradors i preparar una bona resposta a Zapatero. I no ho va fer, no va tenir cap capacitat de reacció. A mi Rajoy em decep des de fa molts anys'.

qq

Un puntal del partit

q

El tortosí Curto ha estat un referent per al PP tarragoní i català des de final del franquisme. Curto va entrar en política de la mà de Coalició Democràtica el 1979, la coalició d'Alianza Popular amb d'altres partits hereus del franquisme. El 1988 ja va encapçalar la llista del PP a la demarcació de Tarragona a les eleccions a la Generalitat i el 1989 va ser el candidat del PP al Senat per Tarragona. Des de llavors i fins el 2003, encapçalaria constantment les llistes del PP a la demarcació de Tarragona.

qq

Des d'un bon principi va compartir les tesis d'Alejo Vidal-Quadras i, el 1991, quan José María Aznar va dissoldre el comitè executiu del PP català per les divisions internes entre vidalquadristes i fernandistes, va accedir a la presidència de la comissió gestora interina. Des d'aquesta talaia, va erigir-se com un crític corrosiu de la política de Jordi Pujol. Ara bé, quan Vidal-Quadras va intensificar el seu discurs contra la llengua, el 1992-93, se'n va desmarcar. Durant la seva etapa com a parlamentari, va ser portaveu i president del Grup Popular, fins que va ser substituït per Dolors Montserrat. Va criticar durament la gestió de Josep Piqué al capdavant del partit i, des de 1996, va anar desapareixent de la primera fila.

TVE destitueix el director d'esports per la censura de la xiulada al rei durant l'himne espanyol

Reyes hauria incomplert les ordres de la direcció

Televisió Espanyola ha destituit el seu director d'esports, Julián Reyes, després de la censura que la cadena va practicar ahir en el moment en què sonava l'himne espanyol coincidint amb l'arribada dels reis d'Espanya a les seves localitats a la llotja de Mestalla. TVE responsabilitza Reyes d'aquesta decisió que contradient les ordres de la direcció. Tal i com ja ha explicat directe!cat, TVE no va emetre l'himne a l'inici del partit, sinó que va fer-ho a la mitja part manipulant el so (vídeo) per tal d'ocultar els xiulets que els aficionats del Barça i l'Athletic de Bilbao. Posteriorment van demanar disculpes en un comunicat i van atribuir-ho a un 'error humà', tot i que en el seu web el vídeo que mostren no es correspon amb el que van emetre a la mitja part.

TVE considera 'inacceptable el que ha succeït' i 'demana disculpes', a més de destituir el màxim responsable d'esports per no emetre l'himne en directe, que qualifica de 'gravíssim error'. El director de Televisió Espanyola, Javier Pons, ha cessat Julián Reyes per considerar-lo el màxim responsable de contradir les indicacions que 'expressament s'havien transmès'.

aa

Així mateix, TVE ha obert una investigació per depurar les responsabilitats que hi pugui haver i informa que el mateix directiu encarregat de la retransmissió d'ahir a la nit ha presentat la seva dimissió 'com a màxim responsable i donada la gravetat dels fets'. La direcció demana disculpes a tots els ciutadans per l'error i afirma 'que en cap moment s'ha donat cap instrucció per ocultar el que va passar al Mestalla'.

qq

Tot el contrari, segons explica en un comunicat, en què TVE defensa que tenint en compte la importància de l'esdeveniment, 'es van donar instruccions precises perquè no fallés res', unes ordres que sí es van dur a terme a RNE, on es va emetre en directe l'himne i el so ambient, amb les xiulades.En comprovar que les instruccions no es van acatar, el director de TVE va ordenar que s'emetessin les imatges en el descans, al final del partit i en les remissions posteriors, segons el comunicat, en què la direcció nega 'categòricament qualsevol tipus de censura'.

Simó: 'Zapatero o està amb Catalunya, o contra ella'

La portaveu d’Esquerra al Parlament, Anna Simó, ha valorat aquest matí la intervenció del president del govern espanyol en el debat de política general que va començar ahir al Congrés dels Diputats. Simó ha recordat que el portaveu d'Esquerra al Congrés, Joan Ridao, va emplaçar a Zapatero a ser 'reformista a fons' i ha lamentat que Zapatero 'no s'hi ha atrevit' i 'ha estat absolutament conservador en les seves posicions'.

s

Segons la portaveu parlamentària 'cal coratge i actuar ràpid per fer front a la situació econòmica i, en primer lloc, per pal·liar-la, calia reconèixer la crisi i ell no ho va fer al·legant “patriotisme”'. En aquest sentit, la dirigent independentista ha apuntat que 'per ser de veritat “patriota” ahir hauria d'haver demostrat coratge i emprendre les reformes estructurals que fins ara no s'ha atrevit a tirar endavant, perquè un canvi de model econòmic no s'improvisa i el govern espanyol ja va molt tard'. Per aquest motiu, Simó ha qualificat de 'xamanisme' l'actitud de Zapatero i el seu executiu, ja que 'creuen que pel sol fet d'expressar que les coses aniran bé ja aniran bé, i aquí sabem que no n'hi ha prou a dir-ho, sinó que s'ha de treballar molt i a fons'.

aa

El president espanyol,però, no només va ser conservador davant la crisi econòmica, sinó també en el canvi de model d'estat. 'No sap on va', ha assegurat Simó, 'ni tampoc sap on va amb el model de finançament ni amb la carpeta catalana'. En aquest sentit, la portaveu parlamentària ha atribuït aquesta desorientació al fet que 'no sap com posar-s'hi, va donant la volta a l'objecte sense saber per on agafar-lo'.

aa

En referència a la nova data anunciada per Zapatero, el 15 de juliol, Simó ha subratllat que 'd'aquest període de sessions no pot passar, perquè allargar aquesta qüestió agreuja encara més la crisi i la desesperació nostra i de la ciutadania'. En aquest sentit, i parafrasejant una frase 'molt poc afortunada' de Daniel Fernàndez que ahir va dir 'o estàs amb mi o amb el PP', Simó ha emplaçat a Zapatero a posicionar-se: 'o està amb Catalunya o està contra Catalunya, o compleix amb Catalunya o el que fa és perjudicar-la com està fent'. 'No ens acontenten les paraules, volem fets', ha sentenciat.

aa

D'altra banda, la portaveu parlamentària també ha criticat el mètode que ha emprat Zapatero en algunes de les mesures anunciades ahir per fer front a la crisi, com les ajudes directes per incentivar la compra de vehicles o la compra d'ordinadors personals per tots els alumnes de 5è de primària: 'faré tal cosa, que ho sàpiguen, ho paguem a mitges i després ja veurem com ho fem'. Segons Simó, això 'en una situació de confiança, de lleialtat institucional i compliment de compromisos s'hauria pogut parlar', però 'en aquest moment no es pot fer un anunci sense consens previ, és un mètode lamentable perquè ara la pilota està a la teulada del nostre govern' que es troba sense un nou model de finançament autonòmic.

aa

Pacte Nacional d'Infraestructures

aa

En un altre ordre de coses, la portaveu parlamentària d'Esquerra ha celebrat que el govern català donés ahir el vist-i-plau per tirar endavant el Pacte Nacional d'Infraestructures. 'Creiem que és una gran notícia pel país, que necessita un pacte seriós i de fons per tal de desenvolupar les infraestructures que li calen amb el model adequat de desenvolupament', ha apuntat Simó. Per Esquerra és important signar el pacte en les pròximes setmanes, 's'hi afegeixi tothom o no s'hi afegeixi'. A més, Simó ha assegurat que la formació independentista vetllarà perquè 'la concreció del pacte es faci d'acord amb l'esperit amb què s'ha treballat el Pacte Nacional d'Infraestructures'.

El senador Muñoz demana que els diners de la multa a la Central d’Ascó s’inverteixin en reactivar i diversificar l’economia dels municipis del voltant

Muñoz lamenta que la multa no hagi arribat al màxim que permetia la llei 

Una vegada el Ministeri d’Indústria espanyol ha fet públic que sancionarà amb 15,4 milions d'euros la central nuclear d'Ascó per la fuita radioactiva que es va produir a finals de l'any 2007, el senador republicà i alcalde de Flix, Pere Muñoz, ha lamentat que la multa imposada no hagi arribat al màxim que permetia la Llei. "Els fets van ser prou greus per poder imposar una multa encara més alta", ha reconegut Muñoz. 

Pere Muñoz demana que "els 15,4 milions d'euros han de revertir en un òrgan local que ajudi a reactivar i diversificar l'economia local dels municipis de l'entorn de la central nuclear d’Ascó". Muñoz ha recordat que "cal tenir en compte que els incidents nuclears generen un greuge envers la imatge i les activitats econòmiques que es desenvolupen al voltant de la central i, per tant, és de lògica i just per als municipis afectats que les sancions que se'n deriven vagin destinades a revertir aquesta situació". El senador ha afirmat que "una part d'aquests diners també haurien de servir per incrementar els recursos del Pla d'Emergència Nuclear, que està obsolet en alguns aspectes". 

Pere Muñoz ha aprofitat el moment per, una vegada més, demanar a l'Estat que comenci a dissenyar un pla alternatiu d'industrialització, diversificació i desenvolupament econòmic de les zones amb centrals nuclears perquè quan aquestes hagin extingit el seu període de vida útil i hagin de tancar, els municipis afectats tinguin un futur econòmic assegurat.

El Govern no farà cap proposta sobre el CAT a les matrícules perquè Montilla no ho veu prioritari

Ho hauran de tramitar els grups parlamentaris al Congrés

Tot i que el departament d'Interior ja havia fet arribar a Madrid una proposta elaborada pel Servei Català del Trànsit (SCT) per introduir el CAT i la senyera a les matrícules dels vehicles, el Govern ha descartat avui aprovar cap proposta ja que el president Montilla no considera que sigui una qüestió prioritària. Aquest afer ha obert discrepàncies dins del tripartit ja que els socialistes no consideren que la mesura estigui a la seva agenda i els republicans asseguren que se n'han assabentat a través de la premsa. El Govern ha decidit deixar l'assumpte en mans del Congrés, on els diferents grups parlamentaris hauran de tramitar-ho al debat de política general que comença aquest dimarts.

Segons ha informat el 3cat24.cat, els socialistes catalans han admès que les referències territorials a les matrícules no encapçalen la seva l'agenda, però ha defensat que s'obri un debat sobre la qüestió assegurant que el fet que la lluita contra la crisi sigui la prioritat no vol dir que no es pugui parlar de res més. ERC s'ha sentit molesta perquè Interior els va comunicar aquesta iniciativa divendres al vespre a través d'un correu electrònic que no van tenir temps de llegir i que, per tant, s'en van assabentar per la premsa. 

El consens de tots els grups

ICV ha explicat que buscaran el consens dels grups al debat de política general que comença demà al Congrés. Unió Democràtica de Catalunya (UDC) ha considerat que plantejar aquest debat en un moment de greu crisi econòmica és una frivolitat, ja que hi ha temes molt més urgents al país com és el cas del finançament. Per la seva part, el líder de Convergència i Unió, Artur Mas, ha expressat el suport de la federació nacionalista a la proposta del Departament d'Interior d'introduir el CAT a la matrícula dels vehicles. Mas, ha expressat la seva desconfiança respecte l'èxit de la iniciativa i ha augurat que no comptarà amb el suport del PSC ni del PP. 

www.directe.cat

La nuclear d'Ascó rep la sanció més gran de la història per les fuites del 2008

El Ministeri d'Indústria espanyol ha multat amb 15,4 MEUR la central nuclear d'Ascó per les fuites de la central nuclear l'abril del 2008. La xifra surt de sumar les sancions per quatre infraccions greus notificades l'abril del 2008. La d'aquest dilluns és sanció és la més alta de la història en una central nuclear. El Ministeri sanciona amb 7,5 MEUR per una emissió radioactiva per sobre del límit; amb 3 MEUR per no establir controls al personal una vegada descoberta la contaminació i no delimitar les zones de lliure accés; per no haver notificat la presència de partícules des del 14 de març al 4 d'abril del 2008, també amb 3 MEUR; i per no deixar constància de la presència de les partícules en zones de lliure accés, amb 1,8 MEUR. La sanció és lleugerament inferior a la proposada pel Consell de Seguretat Nuclear, que podia arribar als 22 MEUR. 

ee

A més, el Ministeri també sanciona la central per dues infraccions lleus en rlació al mateix incident: 15.000 euros, per no informar com a succés notificable notificable davant la demanda d'actuació dels monitors de l'edifici de combustible de la central nuclear el 26 de novembre del 2007, quan es va portar a terme la maniobra d'abocament del contingut de l'aspiradora en la piscina de combustible; i 75.000 euros per no adoptar les mesures necessàries per a minimitzar la probabilitat d'exposicions potencials, al permetre la sortida d'un camió de ferralla que contenia partícules radioactives.

El passat mes d'agost, el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, va anunciar que el govern espanyol actuaria amb 'contundència' després de conèixer el contingut de l'expedient del Consell de Seguretat Nuclear. Sebastián va dir que les centrals nuclears 'han de ser segures i això comporta que no hi hagi manipulacions i ocultacions'.

La fuita de les partícules radioactives, que va tenir lloc al novembre del 2007 però no va ser notificada fins a l'abril del 2008, va coincidir en el temps amb la visita d'un grup d'escolars dels Maristes de Girona, qui dies després, el 22 d'abril, es van haver de sotmetre a diverses proves per descartar qualsevol tipus d'afectació. També van visitar la central uns 200 alumnes d'altres escoles, entre elles d'Hospitalet de l'Infant o Torroella de Montgrí, que també van haver de passar les proves.

L'expedient que ha acabat amb la multa multimilionària, la més alta de la història, per als gestors de la central nuclear d'Ascó es va iniciar el passat 12 de setembre a proposta del Consell de Seguretat Nuclear. El Ministeri ha dividit la quantia a pagar en sis faltes, de les quatre són greus. La més greu, de 7,5 MEUR, ha estat per la superació del límit anual de dosi per membres del públic a l'interior de la central. La central haurà de pagar 3 MEUR més per no establir el control de contaminació externa del personal un cop descoberta la contaminació i no 'classificar, senyalitzar i delimitar radiològicament' les zones de lliures accés a la central. Per la mateixa quantitat, el govern espanyol sanciona Ascó per l'incompliment de la Instrucció IS-10, per no haver notificat la presència de partícules des del 14 de març al 4 d'abril, data en què es va notificar el succés, i de la Instrucció IS-14, per no haver facilitat tota la informació i la proporcionada considerada com a 'no veraç' en una inspecció.

L'última sanció considerada greu, penada amb 1,8 MEUR, és per l'incompliment del Manual de Protecció Radiològica, en no deixar constància en els registres de vigilància de la contaminació en zones de lliure accés.

Dues sancions lleus

Així mateix, s'ha sancionat amb 15.000 euros com a falta lleu els gestors d'Ascó per no haver emès el corresponent informe de succés notificable davant la demanda d'actuació dels monitors de l'edifici de combustible de la central nuclear el 26 de novembre del 2007, quan es va portar a terme la maniobra d'abocament del contingut de l'aspiradora en la piscina de combustible.

Per últim, també s'ha sancionat la central per no adoptar les mesures necessàries per a minimitzar la probabilitat d'exposicions potencials, al permetre la sortida d'un camió de ferralla que contenia partícules radioactives, que es considera infracció lleu, en grau mig.

ww

www.directe.cat

ZP, no tens dret a anar a Roma

Mentre milers de catalans i catalanes, socis i sòcies del Barça intenten aconseguir una entrada, previ pagament, per anar a Roma a la final de la Champions, el responsable màxim del govern espanyol, de l'incompliment de l’estatut, i de deixar-nos sense diners, ha decidit que anirà sense cap mena d’escrúpols a la final.

I a sobre li tindrem que oferir entrada de preferent i dret a fer-se la foto amb la copa si guanyar el Barça, i a contemplar com es passeja com si fos el responsable de l’èxit, i l’èxit del Barça, és el treball, l’ambició i tenir clar a qui representa.

El President del Govern Espanyol no es sincer quan diu que és del Barça, per ser del Barça s’ha d’estimar el País, i no es pot estimar aquest País, si se’l té a racionament, si se’l espolia econòmicament.

Sr. Zapatero, no cal que vingui a Roma, no és benvingut, vostè és moros i encara ens deu el preu de l’entrada de la final de Paris, primer compleixi les seves promeses, treballi i escolti i permeti que aquest poble gaudeixi del seu destí.

El 27 de maig farà quasi 300 dies d’incompliment de l’estatut en matèria de finançament, quasi com els 300 anys d’ocupació que patim els catalans i és l’hora de no malmetre més esforços en negociar amb una Espanya que ni ens entenc, ni ens vol.

Ja ni tant sols ens serveix les sobres, que un dia d’aquets anunciaran des de Madrid, i que alguns voldran acceptar, amb allò tant típic dels botiflers, val més “pajaro en mano, que ciento volando.” 

L’actual Barça ens ensenya el camí a seguir, l’ambició, l’inconformisme, l’audàcia i una gran fermesa, res els hi fa por i tot lo contrari, les dificultats els encoratjant camí de la seva llibertat.

De totes maneres, Sr. Zapatero com que segurament no te vergonya i segur que vol anar a Roma, li desitjo que el F.C. Barcelona no perdi, no sigui que pugui sentir-se culpable, i el que és segur, per sort nostre, és que vostè no tindrà res a veure amb el resultat final del partit, per sort pels veritables seguidors culers. 

col·lectiu 1714

Junqueras en defensa de la cultura popular catalana del foc

Huguet: ‘Catalunya sortirà abans que la resta de l'Estat espanyol de la crisi perquè té una economia sòlida’

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha pronosticat aquest matí que Catalunya sortirà de la crisi econòmica abans que la resta de l'Estat espanyol, perquè té una economia ‘sòlida’ basada en la indústria i els serveis, i no ‘gasosa’ com l'espanyola. Huguet ha realitzat aquesta valoració en la seva intervenció en un col·loqui organitzat per la Fundació Josep Irla, en referència a les previsions anunciades aquesta setmana per la Comissió Europea (CE) que l'economia espanyola seria l'última a sortir de la crisi. En aquest sentit, el conseller ha assegurat ‘no estranyar-li’ la previsió de la CE, a causa ‘de l'efecte diferencial de la mà d'obra barata i d'un creixement econòmic -espanyol- basat en la construcció’.

El col·loqui, sota el títol Les oportunitats d’Europa per a les pime, ha comptat també amb la participació de Modest Guinjoan, de Pimec; Montserrat Rivero, directora general científica del Grupo Ordesa; Ramon Ollé, president executiu de la Business Enineering School; i Oriol Junqueras, candidat d’Esquerra a les eleccions europees

Precisament, davant de les imminents eleccions europees, el conseller ha indicat que ‘Catalunya no se sent representada per Espanya’ a Europa, pel que ha advocat per reforçar el lobby català a Brussel·les. Huguet ha puntualitzat que també ‘hem de saber en quin joc juguem perquè posem en risc sectors sencers de la nostra economia. Qui ens defensa com a estat? Els cultius mediterranis, per exemple, mai s’han defensat bé a Europa (quotes lleteres, avellana,...) per no parlar del tema tèxtil’. ‘En tot això, ens han pres el pèl’, ha recordat.

Durant l’acte, s’ha parlat de com convertir Catalunya en un autèntic motor econòmic d’Europa i punt d’atracció de talent de la Mediterrània. ‘Tenim el repte i l’oportunitat per endreçar la innovació i la recerca de cara a Europa’, ha dit el conseller d’Esquerra. Huguet ha insistit que ‘la recerca que no respongui a les necessitats de la societat no té sentit. No es pot fer el joc elitista i classista. Amb la investigació pagada per tothom, amb diners públics, si se’n acaben beneficiant d’altres països, això és un autèntic robatori. La investigació orientada hauria de ser un principi ètic de la universitat’.

Huguet també ha recordat que el Govern ha tirat endavant tres pactes nacionals en dues legislatures, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, liderat pel departament d’Innovació, Universitats i Empresa; el de la immigració i el d’Educació. Pel que fa al PNRI; ha dit, ‘ens planteja fer un exercici d’autocrítica per saber on som bons i on no. I ens alineem amb Europa, cosa que no ha fet Espanya. Fins i tot hem alineat els plans de recerca, que duraven 4 anys, amb Europa no responent a calendaris electoral’. Huguet també s’ha referit a la Unió pel Mediterrani –Barcelona és la seu de la secretari- com una ‘oportunitat’ per les pimes, que considera que han d’aprofitar la crisi per cooperar: pimes entre pimes, pimes amb administració, pimes amb universitat.... seccionant projectes d’investigació. ‘El més important és com els resultats arriben al mercat. Cal saltar la barrera de l’individualisme’, ha conclòs Huguet.

Societat de l'autocomplaença

El món està canviant. El teu també. I probablement tens la temptació - nosaltres també la tenim - de culpar bancs, empresaris i governants del moment de neguit que estem vivint.

Però, i tu? no n'ets també responsable?  Reconeguem-ho: La complaença ens envolta a totes hores. Vivim en una societat adormida, conformista, plena de drets i amb ben pocs deures. Exigim al pare Estat i als nostres governants el que no ens exigim a nosaltres mateixos. 

El món d'abundància al que ens havíem acostumat s'ha acabat o al menys s'ha acabat per una bona temporada. I quina és l'actitud que hem d'adoptar? Culpar als altres no ens portarà enlloc. Mirar al passat menys. I d'aquesta no ens en sortirem si no posem tots de la nostra part. Tampoc si no mirem endavant.

I el primer que hem d'eliminar és aquesta maleïda complaença que ens porta a no donar el millor de nosaltres mateixos com a treballadors,  ciutadans o persones. La felicitat difícilment ens vindrà per l'estabilitat, el confort o tenir més diners. Vindrà per la satisfacció d'haver estat partícips d'un canvi radical en les nostres empreses, la nostra administració pública, el nostre país, en resum la nostra societat.

No és un tema de treballar més hores. No és un tema d'estar encara més ocupat.

És un tema de deixar de ser passiu i reactiu a ser protagonista i actor. Hem d'aprofitar aquesta crisi per reinventar-nos i això només ho aconseguirem si ens envaeix una verdadera sensació d'urgència que en porti a entendre quins són les prioritats del país que formem part, tenir una actitud clarament proactiva i positiva que elimini obstacles i plantegi propostes concretes i activables que ens facin sentir que cada dia compta.

Ens ha d'envair a tots el sentiment d'actuar. Avui mateix. Ara.

Tot comença en tu. Tot comença ara.

Contagiem-nos uns als altres de positivisme, energia i ganes de lluitar aquest partit fins al final. Tenim l'oportunitat  d'aconseguir-ho - enterrant aquesta perniciosa complaença - i integrant en el nostre ADN el dinamisme, la vitalitat i la urgència que els temps d'avui exigeixen. El nostre futur empresarial, institucional i de país està plenament garantit si no desaprofitem aquest moment vital.