Puigcercós avisa el PSC que es plantejarà sortir del govern o convocar eleccions si hi ha un mal acord

El president d'ERC ha advertit que el seu partit "ha de deixar ben clar que no es baixarà cap centímetre i que no hi haurà rebaixes possibles"

"S'ho plantejaran tot". I tot vol dir des de "sortir del govern" fins a provocar que es convoquin eleccions. Així de taxatiu ha estat el president d'ERC, Joan Puigcercós, en un missatge que adreçava al PSC, si hi ha un mal acord de finançament per a Catalunya .

Així, en una entrevista a Ràdio 4, el líder dels republicans també ha advertit al president de la Generalitat, José Montilla, que amb el finançament es juga la semifinal, dit en termes futbolístics, i que la sentència del Tribunal Constitucional serà la final. "No passarem de semifinals si no se soluciona aquest tema com mai", ha dit.

De fet, Puigcercós ha defensat que el millor ara és estar al govern, però ha afegit que el partit "no ha de fer d'això un dogma de fe".

Aquesta posició contrasta amb la del vicepresident i expresident d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, el qual en una entrevista recent va declarar que ERC "ha de servir per fer governs, no per desfer-los" i adverteix que, si sortís del govern, "passaria com a mínim una generació abans que tornés a fer govern".

El líder republicà ha estat molt contundent quan ha advertit: "Me'n cuidaré prou com a president d'ERC que el govern no accepti qualsevol acord", i ha afegit que aquests dies "hi havia un aire que semblava que això estava fet".

Puigcercós s'ha referit a l'acte de Montilla de diumenge passat, on va assenyalar que l'acord en finançament era pròxim. Montilla "va fer un acte miterrandista, jo sóc Catalunya", ha explicat.

"En aquell acte apareixia el president, amb una bandera catalana darrere, dient que se'n sortirien amb el finançament, i això ja formava part de la litúrgia de l'acte", ha indicat. No obstant això, ha declarat que després de l'acte "les expectatives baixen".

En aquest context, ha advertit que ERC "ha de deixar ben clar que no es baixarà cap centímetre i que no hi haurà rebaixes possibles". "El model que té ara Catalunya és un desastre i necessitem model i recursos", ha dit. En aquest context, ha declarat que la seva formació política "és la garantia que a ningú li tremolaran les cames".

No tanca la porta a estar a l'oposició la pròxima legislatura

Dit tot això, ha destacat que ERC no té un problema, sinó que el tenen els socialistes. "Jo no tinc dos ministres a Madrid, sinó Montilla".

Durant l'entrevista també ha assenyalat que al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no li interessa un govern d'esquerres a Catalunya. "El que li seria més còmode seria un govern amb CiU per fer que Josep Antoni Duran i Lleida pugui jugar tranquil·lament a Madrid", ha sentenciat.

Font:www.avui.cat 

Carretero es dóna de baixa d'Esquerra

Ho anuncia mitjançant un breu comunicat a la web de Reagrupament.cat Dissabte, Jaume Renyer també va fer públic que estripava el carnet

hh

L'exconseller de Governació i líder del corrent crític d'ERC Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha decidit donar-se de baixa del partit 'atès que, segons informacions de la premsa, l'Executiva Nacional d'Esquerra ha aprovat aquest dilluns obrir-li un expedient disciplinari i suspendre'l de militància'. El comunicat que ha emès no dóna cap pista de quines mesures emprendran el conjunt dels militants que li són afins, però fonts de Reagrupament.cat han alertat a directe!cat que 'expedientar Carretero suposa expedientar també unes idees'.

ff

Entre els militants de Reagrupament.cat hi plana la sensació que 'ERC es vol empetitir. Hi ha perplexitat, perquè tothom fa cases grans per anar més enllà de les pròpies estructures, però a Esquerra es fa el camí contrari'.

ff

Avui al matí havia transcendit que l'executiva nacional del partit havia aprovat obrir-li un expedient disciplinari i suspendre'l de militància preventivament. La direcció republicana considera que l'article publicat a l'Avui per Carretero i el posterior seguiment per part dels mitjans de comunicació, 'coincidents en la idea que s'està preparant la gestació d'un nou partit polític al marge d'ERC', ha 'perjudicat greument' la imatge del partit, 'han generat confusió i alarma entre el conjunt de la militància i l'electorat', i 'no afavoreix en absolut' la preparació de la campanya europea del 7 de juny. A més, l'executiva també justifica la seva decisió pel fet que el líder de Reagrupament.cat declinés reunir-se amb el secretari general del partit, Joan Ridao, per donar explicacions sobre la seva proposta.

dd

L'acord que ha aprovat la direcció remarca que l'article 25 del reglament de la comissió de garanties del partit tipifica com a infracció greu 'haver desprestigiat ERC amb la seva actuació pública, tant expressant opinions contràries a la ideologia d'ERC, com censurant explícitament la línia política bàsica adoptada pel Congrés Nacional o realitzant qualsevol acció de la qual resulti el desprestigi d'ERC, garantint tanmateix la llibertat d'expressió i la pluralitat de posicions polítiques'.

gg

A més, també recorden que el codi ètic del partit estableix que 'la lleialtat a les posicions polítiques d'ERC ha de ser permanent. La discrepància ha de manifestar-se des de la lleialtat i s'ha de canalitzar democràticament. Cal saber fer ús de les discrepàncies sense perjudicar l'organització'.

dd

Jaume Renyer també abandona el partit

ff

Qui va ser candidat a la presidència d'ERC pel corrent crític Esquerra Independentista, Jaume Renyer, també va anunciar dissabte que deixava de ser militant d'ERC mitjançant una entrada al seu blog. Assegurava que 'no hi ha marge per al diàleg' i que 'la direcció té ganes de desprendre's de militants molestos', motiu pel qual decidia abandonar el partit: 'Dins a ERC no hi ha res a fer mentre es mantingui la línia marcada pel tàndem Carod-Puigcercós'.

Confio en que el Govern es mantindrà ferm. Però si no fos així, i cal insistir en que per Esquerra no quedarà, del que podem estar segurs és que aquel

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha reiterat un cop més la posició de fermesa del partit davant l'Estat espanyol pel que fa a la negociació del nou model de finançament. Puigcercós considera insuficient la xifra de 8.000 milions d'euros reiterada per la ministra d'Economia, Elena Salgado, i li ha advertit que els republicans no estan disposats a acceptar l''almoina' de l'Estat 'una vegada més'. Puigcercós ha insistit en la importància de la bilateralitat de les negociacions i ha instat els seus socis de Govern a plantar-se davant el Consell de Política Fiscal i Financera si l'Estat no modifica radicalment la seva proposta en xifra i model.

as

Puigcercós ha intervingut davant una representació d'alcaldes i regidors republicans que s'han reunit aquest dissabte a la seu nacional del partit, a Barcelona. El líder d'Esquerra ha centrat el seu discurs al voltant del finançament local per part de l'Estat espanyol, que aporta als ajuntaments una 'misèrrima' quantitat de diners que, segons el líder d'ERC, no són cap regal, sinó una quantitat que Catalunya és cobra 'del que se li deu'. 'Ningú no ens regala res', ha repetit insistentment.

c

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) denuncia que el Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) i la proposta de finançament del govern espanyol són totalment insuficients per eixugar el dèficit fiscal que pateixen els Països Catalans. Així ho han volgut expressar gràficament amb aquesta imatge en què s'atribueixen les inversions del FEIL a l'espoli fiscal català. A més, destaquen que el dèficit fiscal costa a cada català 2.622 euros, mentre que el Pla Obama ha costat a cada americà 2.339 euros. Els republicans afirmen: 'Cada any financem un Pla Obama a canvi de res'.

sd

www.directe .cat

Ens hem de plantar

Quan Esquerra va anunciar que faria campanya en el referèndum de l’Estatut cridant a votar No, en desacord per la retallada subscrita per Mas i Zapatero, el resultat va ser l’expulsió del Govern de la Generalitat. El president Maragall i el PSC cedien així a les pressions del PSOE.

rtrtrt

Però també a les d’un influent sector mediàtic, social i polític que a Catalunya tenia pressa per tancar la reforma de l’Estatut impulsada per Esquerra, condició sine quanon del Pacte del Tinell. La brillant aprovació de l’Estatut, el 30 de setembre al Parlament de Catalunya, havia desencadenat també una virulenta campanya anticatalana a Espanya, amb desqualificacions de tota mena i fins i tot amb crides al boicot contra tot tipus d’interessos econòmics que s’identifiquessin amb Catalunya. Ja durant la llarga tramitació de l’Estatut s’havien sentit tota mena de crítiques viscerals. Però res comparable amb el que havia de venir després. No era fàcil aguantar la pressió i no eren pocs els que a Catalunya urgien a tancar un acord ben apressa. I aquest va arribar, encara que fos en fals i que anés acompanyat d’altres prebendes tal i com no fa gaires dies explicava un portaveu de CiU.

etet

Sobtadament totes les mirades es van girar cap a Esquerra i només cap a Esquerra donat que també ICV i PSC van beneir l’encaixada de mans de Zapatero i Mas, amb profusió de flaixos i somriures que s’esforçaven a ser convincents. A partir d’aquest moment van ser molts els que van concentrar totes les seves energies a aconseguir un consens absolut al voltant de l’Estatut de la Moncloa, que era tant com dir que calia forçar que Esquerra, pel cap baix, digués amén. Si Esquerra no s’afegia a l’acord calia foragitar-la del Govern de la Generalitat, un Govern que val a dir no hauria estat possible sense Esquerra. Després d’un llarg debat, de dubtes i probablement masses vacil·lacions, Esquerra anunciava que faria campanya pel No. I la resposta va ser la fulminant expulsió d’Esquerra del Govern, una decisió de Maragall que va ser ovacionada amb un especial entusiasme per CiU i tot el seu entorn.

wrwr

Ara, novament ens trobem davant una altra cruïlla històrica per al nostre país en l’embat per aconseguir un sistema de finançament més just que redueixi l’aclaparador espoli fiscal que patim els catalans. El Govern de la Generalitat s’ha mantingut ferm i no ha acceptat les propostes del Govern espanyol que incompleixen manifestament les previsions d’un Estatut que va ser apadrinat pel mateix PSOE. El Govern de la Generalitat no ha cedit i segueix exigint un acord que tingui com a base l’Estatut, ni més ni menys. Som a la recta final d’aquesta negociació i la proposta que hi ha sobre la taula, a hores d’ara, és inacceptable. O bé canvien molt les coses o no hi haurà acord. Ho hem dit des del primer moment: més val un no acord a un mal acord. Si el Govern de Zapatero segueix incomplint, el Govern ha de plantar-se al Consell de Política Fiscal i Financera i iniciar el camí de la bilateralitat.

wrwrwe

Però si algú tingués la temptació d’acceptar un acord amb l’excusa d’una petita millora en l’oferta presentada per l’Executiu espanyol, que no comptin amb Esquerra. I vistos els precedents ens podríem trobar que aquells mateixos patriotes que han estat censurant Esquerra sense contemplacions per haver pactat el Govern de Catalunya amb el PSC serien els mateixos que no dubtarien a adreçar novament les seves invectives contra ERC. De ben segur que tornaríem a escoltar arguments paral·lels als que van fer servir aleshores perquè no ens empassàvem l’Estatut, titllant-nos d’immadurs o irresponsables, a partir de judicis interessats en un sobtat atac de pragmatisme i seny. Em permeto citar el que en alguna ocasió he sentit a Josep Maria Terricabras “Tenir seny és el que s’ha de fer quan toca fer-ho”.

qeqeq

Confio en que el Govern es mantindrà ferm. Però si no fos així, i cal insistir en que per Esquerra no quedarà, del que podem estar segurs és que aquells mateixos que no han deixat de blasmar durant aquest anys Esquerra, per no haver donat el Govern a CiU, tornarien a repicar velles cròniques. Tan de bo no ho haguem de tornar a viure. I no tant perquè el Govern quedaria en un atzucac sinó perquè significaria que hauríem renunciat a allò que ens correspon amb la llei a la mà.

eqwqe

Joan Puigcercós

Aquest dijous arriba als cinemes catalans la pel·lícula 'Cataluña-Espanya'

El dia de Sant Jordi, el 23 d'abril, ha estat l'escollit per a l'estrena de Cataluña – Espanya, una pel·lícula documental dirigida per Isona Passola. La pel·lícula tracta sobre el diàleg en la relació entre Catalunya i Espanya, des de punts de vista tant diferents com l’econòmic, el filosòfic, l’històric o el ‘no’ polític. Compta amb una sèrie d’entrevistes dirigides a 36 personalitats que tenen opinions ben diferents i que reflexionen sobre el tema, entre les que destaquen Elisenda Paluzie, Albert Boadella, Àlfons López Tena o Iñaki Gabilondo.

El que es pretén és posar sobre la taula les disputes entre les dues nacions i les seves respectives formes d’expressió política, el catalanisme i l’espanyolisme, tal i com va fer en el seu moment la pel·lícula dirigida per Julio Médem La pelota vasca.

El film produït per Massa d’Or Produccions i Televisió de Catalunya, es projectarà a partir d’aquest dijous 23 d’abril a cinemes de Barcelona, Girona, Tarragona, Lleida, Sabadell, Manresa, Vic, Mataró, Granollers i Olot. És molt important que l'anem a veure els primers dies de projecció ja que si la recaptació és alta, la mantindràn més dies en cartell.

BONA DIADA DE SANT JORDI

La unitat fa la força

Antecedents

Esquerra és l’única formació política que escull el seu president i el secretari general en un sufragi universal de tots els seus militants. Aquest és un exemple democràtic que sovint s’obvia, sobretot per part d’aquells compromesos amb partits que no escullen els seus màxims càrrecs orgànics sinó que els designen a dit.

El juny de 2008, Esquerra va celebrar un procés congressual que va determinar l’elecció d’un

President i un secretari general i que va culminar amb la celebració d’un Congrés Nacional en que va

ser aprovada una ponència i votada una nova Executiva Nacional del partit.

Posteriorment, es van celebrar congressos regionals a totes les federacions d’Esquerra en que també

es van escollir per sufragi, en assemblea, tots els presidents regionals.

Cap altra formació política exhibeix un procés democràtic i participatiu com aquest. Cap. Els lideratges a Esquerra i la mateixa Executiva Nacional són escollits en un procés obert i transparent, són el resultat de la decisió sobirana de la militància.

Context actual

Però hi ha qui no accepta els resultats ni l’opinió majoritària de la militància. Qui pretendria mantenir indefinidament el procés congressual, invertint la major del temps i les energies en debats portes endins, enrocats en disputes i discussions.

La irresponsabilitat manifesta d’aquesta actitud ha estat esperonada amb especial èmfasi des de l’òrbita de CiU, interferint en el seu moment en el procés congressual en que van mostrar obertament el seu suport a un dels candidats mentre desacreditaven sense contemplacions els altres. Les arengues d’alguns dels opinadors orgànics de CiU es van deixar sentir amb força aleshores i no han dubtat a tornar a intervenir per sucar-hi pa.

Val a dir, no obstant, que l’únic interès manifest aquests suports oportunistes eren desgastar Esquerra, desactivar l’esquerra independentista atiant un enfrontament intern. Però en cap cas aquests suports eren compromís, per la senzilla raó que la major part d’aquests opinadors orgànics són lleials a la formació política a la que reten tribut.

El gest de Carod-Rovira

Les ferides obertes en el procés congressual requerien temps per poder cicatritzar i la necessària maduració. Dijous, a l’Auditori de Barcelona, Josep-Lluís Carod-Rovira va anunciar una decisió determinant que havia estat madurant durant mesos. En un gest que l’honora, va fer un pas endavant segellant el seu compromís amb Esquerra i prioritzant la unitat i la cohesió del partit per sobre de

qualsevol altre consideració.

Les paraules de Carod van ser prou explícites, avalant el lideratge de Puigcercós i recolzant-lo públicament com a cap de cartell a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, una afirmació que va ser rebuda amb il·lusió per tota la militància present a l’Auditori.

Qui ha estat el cap de cartell d’Esquerra en les tres darreres convocatòries al Parlament de Catalunya i a les eleccions espanyoles de 2004, cridava a sumar esforços i a concentrar totes les energies en afrontar els reptes del país. Una crida a la unitat i a la cohesió que són la garantia d’un projecte ambiciós i la visualització que Esquerra és un sol partit.

Sumar per avançar

Només sumant Esquerra podrà esdevenir l’opció majoritària de l’esquerra catalana. Un partit sense cohesió, sense disciplina, que malbarata les seves energies i potencialitat portes endins, que es dessagna en litigis interns, no podrà mai donar resposta a les necessitats de la societat catalana.

Esquerra ha d’integrar totes les sensibilitats que s’identifiquen amb una opció de progrés, amb els valors d’esquerra, republicans i sobiranistes que indiquen les seves sigles, i que tinguin voluntat de sumar, de treballar en equip, respectant la democràcia interna i l’opinió de la majoria representada per la direcció política.

Ningú no en queda exclòs, fora d’aquells que se n’autoexcloguin, perquè no comparteixen l’ideari del partit o bé perquè no respecten les opinions de la majoria i actuen en contra de la línia estratègica del partit.

L’Esquerra que decideix

La fundació d’Esquerra el 1931 es va produir responent a una crida feta en la Conferència de les Esquerres Catalanes. I aquest és el propòsit d’Esquerra, recuperar l’espai central i hegemònic per a una esquerra catalana no sucursalista que sigui el pal de paller d’un catalanisme desacomplexat que té a Europa la seva estació de destí.

Un partit sense cohesió, sense disciplina, que malbarata les seves energies i potencialitat portes endins, que es distreu en litigis interns, no podrà mai donar resposta a les necessitats de la societat catalana. Sense aquestes premisses, Esquerra no podria ser una força creïble. 

Esquerra és l’espai de treball de totes les sensibilitats que s’identifiquen amb una opció de progrés i independentista. Esquerra és una formació sobirana que pren les seves pròpies decisions, és l’Esquerra que decideix, és l’Esquerra que no renuncia a res i l’única formació política de l’arc parlamentari que aspira a constituir un estat català en el si de la Unió Europea.

Això, ben distrets

Curiositats de la vida. Mentre els opinadors d’aquí i d’allà ens diuen que Catalunya viu un moment històric, amb l’esgotament de l’autonomisme i la desafecció creixent cap a Espanya, l’independentisme no resisteix la pulsió als enfrontaments interns i a les lluites caïnites. En un moment en què la sensació de la presa de pèl del govern espanyol s’estén entre capes de la ciutadania que no han format part històricament del catalanisme, en comptes d’anar-los a buscar, explicar les efectes i els culpables del dèficit fiscal, mostrar-nos oberts però acollidors, i entendre el significat de la primera plantada d’un govern de la Generalitat a una proposta de finançament en tota la història de la institució, ens dediquem al megacumcony permanent, molt digne i ferm però absolutament estèril.

I ens anem distraient. I ens dediquem a barallar-nos entre nosaltres per veure qui porta el pal de la bandera, i ens trobarem que algú altre ens l’haurà presa per tornar-la a guardar al calaix. I juguem a les insinuacions i a les ambigüitats que ens permeten un gran debat però ens allunyen del combat. I frivolitzem amb la fractura. I ensenyem la poteta però després diem que ni sí ni no, sinó tot el contrari. Apa, vinga, ben distrets, i mentre, els altres van fent.

Pere Aragonés

REFLEXIONS

Esclata la notícia, minuts abans de començar la conferència de Joan Puigcercós 'L'Esquerra que decideix' a la Sala Tete Montoliu de l'Auditori, un teletip anuncia que Josep-Lluís Carod-Rovira no es presentarà a les primàries per encapçalar la llista republicana a les properes eleccions al Parlament de Catalunya.

Una notícia inesperada, desitjada per alguns, maleïda per altres i que permet a ERC fer un relleu tranquil, un relleu que reforça el partit més maltractat pel poders fàctics. És el mateix partit, però, que sempre ha mantingut amb claredat els seus principis, que ha posat dins la normalitat política la independència d'aquest país i, massa vegades, s'ha sacrificat per anteposar el país al partit.

Com ha dit Puigcercós, és hora de sumar. Els diferents sectors republicans saben que fora del partit, ni avui ni en els propers anys, no hi ha espai per a noves aventures. Com molt bé ha dit el líder d’Esquerra Independentista, Uriel Bertran, la millor opció pels republicans és continuar treballant per la independència del país des de dins del partit.

Fins i tot el mateix Joan Carretero n'és conscient. Llegint el seu article tranquil·lament, i no llegint alguns titulars de premsa, es veu perfectament que fora d'ERC no és possible un nou espai polític. Carretero parla de moviment ampli. Fins i tot ell mateix és conscient que ha estat víctima de l'afany de certa premsa, que sempre vol tirar galledes d'aigua freda a les files republicanes.

Tant si l'article del noi de Puigcerdà és escrit abans com després del 16 d’abril, és evident que està fora del context i que és utilitzat pels mateixos de sempre (només cal veure l'opinió de la majoria dels lliure pensadors habituals) per dificultar l'ascens de l'únic partit parlamentari que té clar el seu objectiu, la proclamació d'un Estat independent per la via democràtica. I, sense cap mena de dubte, un objectiu com aquest molesta i preocupa més del que ens podem imaginar.

Joan Puigcercós va guanyar el congrés dels republicans i és el primer a prendre consciència de la seva responsabilitat; sempre ha parlat de suma, ara ha estat Carod qui ho ha fet. Puigcercós ha anunciat més diàleg. Tant Uriel Bertran com fins i tot Joan Carretero hi tenen lloc. El primer diu que vol treballar des de dins i el segon segueix en la indefinició. Tots volen la independència d'aquest país i tots; Puigcercós, Carod, Carretero i Uriel saben que amb una ERC debilitada no serà possible la República catalana que desitgen ells i molts més, tant a dins com a fora d'ERC. I els poders fàctics també ho saben, només cal veure què fan i desitgen. No els doneu aquestes alegries !!!.

Dinar de la República

Aquest diumenge ERC a les Terres de l'Ebre hem celebrat el 78 aniversari de la proclamació de la República, l'acte a començat a les 12 de matí a Arnes al cinema del casal, on hem assistit a la conferència del nostre candidat a les Eleccions Europees Oriol Jonqueras.

Acte seguit ens hem desplaçat a Bot, on a la sala de ball del Club esportiu hem fet el dinar de germanor. Acte seguit els dirigents del territori han proclamat l'independentisme intrinsec del partit i la importancia de traballar tots a una per Catalunya. Després s'han fet el homenatges a la fraternitat republicana on el morenc Domènec Llaberia i Loran ha rebut la seva ben merescuda placa i el reconeixement de tots els assistents. 

Carod: 'avalo Joan Puigcercós com a pròxim candidat d'Esquerra a les eleccions al Parlament de Catalunya'

El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha anunciat avui que dóna suport al president d'Esquerra per encapçalar les llistes a les properes eleccions catalanes: 'avalo Joan Puigcercós com a pròxim candidat d'ERC a les eleccions al Parlament de Catalunya'.

Carod ha reivindicat Esquerra com un 'sòlid partit de govern', lluny d'una formació immadura, adolescent, poc seriosa, inestable, sense cultura de govern i amb permanents dissensions internes. 'Els que  volem una Esquerra amb futur, unida i renovada, no volem baralles, ni conflictes, ni desacords, volem tot el contrari', ha dit. Carod ha assegurat que 'les eleccions a guanyar no són les de dintre, són les de fora' .  

'No podem gastar més energies combatent-nos entre nosaltres', ha apuntat, perquè 'provoca la fatiga de tothom'. Segons Carod, el partit 'no es pot permetre una nova batalla interna, una nova divisió, una nova ruptura traumàtica ni per decidir qui és el candidat ni per sancionar cada pas que hagi de fer el Govern'.

El vicepresident ha assegurat ser conscient que 'tocava fer un gest de responsabilitat i de patriotisme'. 'De responsabilitat personal meva, i patriotisme de país i de partit', ha afegit. Carod creu que l'acord 'és el que cal per generar un clima de tranquil·litat, confiança, seriositat, per poder treballar'.

Ara, segons ha dit, cal 'un partit més madur, més ordenat, més disciplinat, més fort, més estable, més modern, més ben organitzat, amb més expansió i arrelament territorial', i ha afegit que és Puigcercós qui 'millor pot fer aquesta tasca'. En aquest sentit Carod ha assegurat que 'continua el tàndem' per 'pedalar en una mateixa direcció'. 'Tu i jo, Joan, hem fet moltes coses junts fins ara, i en farem moltes més en el futur', ha assegurat.

Font: esquerra.cat

Festa de la Fraternitat Republicana

Esquerra celebrarà diumenge els actes de commemoració de la proclamació de la República a Arnes i Bot

La Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana de Catalunya, com ja és tradicional, organitza diferents actes pel 78è aniversari de la proclamació de la II República. Per primera vegada, aquests actes se celebraran a la Terra Alta. Així, el proper diumenge, 19 d’abril, a les 12.00 h i al Casal Municipal d’Arnes, a la Sala de Cinema, l’historiador i candidat d’Esquerra a les properes eleccions europees, Oriol Junqueras, oferirà una conferència sobre el període de la República. Després d’un aperitiu, es farà un dinar homenatge a la Fraternitat Republicana al Club Esportiu de Bot, durant el qual es lliuraran dels guardons a la Fraternitat Republicana.

Els guardons Fraternitat Republicana tenen com a objectiu homenatjar la trajectòria d’aquelles persones que han portat una vida basada en la defensa dels valors republicans. Cada comarcal del partit escull una persona que la Federació de l’Ebre d’Esquerra homenatja, com ja sabeu aquest any l'homenatjat de la Ribera d'Ebre és el morenc Domènec Llaberia

Es presenta la campanya Oficialitat.cat

Es presenta la campanya Oficialitat.cat Divendres a les 11 del matí a Barcelona.

Com a continuació del projecte "El català, la següent llengua oficial a la UE" aquest divendres 17 d'abril a les 11 hores a la Sala d'Actes de la Facultat d'Informàtica de Barcelona (UPC, edifici B6) es farà la presentació de la "Campanya Oficialitat.cat".

L'acte serà presentat per en Jaume Borbon, President de la Institució Cultural de la Franja de Ponent i comptarà amb les intervencions d'en Miquel Català i Coït, impulsor del projecte "El català, la següent llengua oficial a la UE", en Jordi Porta i Ribalta, president d'Òmnium Cultural, en Ramon Tremosa i Balcells, candidat al Parlament Europeu per CiU, en Raül Romeva i Rueda, diputat al Parlament Europeu per ICV, n'Oriol Junqueras i Vies, candidat al Parlament Europeu per ERC i n'Anjo Valení i Moll, coordinador de l'Oficina Parlamentària Europea del PSC.

Aviat començarà la campanya i us en mantindrem informats!

EL CONSELLER HUGUET VISITA MÓRA

El conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet, presidirà el pròxim divendres 17 d'abril a les 13.15 hores l'acte d'inauguració de la Torre Fusellera del Castell de Móra d'Ebre. L'acte és obert a tothom i hi haurà un aperitiu. Posteriorment es reunirà amb l'executiva local d'ERC per tractar temes diversos.

Simó afirma que ‘ara per ara, no hi ha cap altra resposta possible’ que ‘una plantada’ al Consell de Política Fiscal

La portaveu d’Esquerra al Parlament, Anna Simó, s’ha referit a la sessió de control del Parlament a l’actualització del pacte de govern per part dels tres grups que hi donen suport, una actualització que es va fer ‘posant els interessos del país i de la gent per sobre dels interessos de partit’, que és el que ‘tots els partits haurien de tenir ben clar’. Simó ha insistit que l’actualització es va fer ‘per una responsabilitat respecte els deures que tenim cap a la nostra gent, que és qui pateix les conseqüències de la crisi, i respecte aquesta resistència i aquest enrocament del govern de Rodríguez Zapatero, una responsabilitat que entenem que no té el govern de l’Estat’.

‘El nostre govern ha mogut fitxa, el nostre govern ha estat a l’alçada’, ha afirmat, però ‘el de l’Estat no’. Simó ha recordat que fa mesos que des del govern de l’Estat es va repetint que l’acord de finançament és imminent però ‘han estat incapaços de fer una proposta alternativa a la que va ser resposta i rebutjada pel Govern de la Generalitat’. I s’ha preguntat: ‘Què esperen trobar-se si convoquen ara, com han anunciat, el Consejo de Política Fiscal y Financiera? Doncs ara per ara, cap altra cosa que no sigui la plantada. Si això és així no hi ha cap altre resposta possible’, ha afirmat.

En aquest sentit, la portaveu parlamentària d’Esquerra ha lamentat que mentrestant a Catalunya hi ha un increment de mitjana del 30% de la demanda de serveis socials, més de 100.000 famílies que no tenen cap ingrés d’entrada i un dèficit fiscal que no remet, mentre que‘sí que remeten les transferències econòmiques de l’Estat per prestar serveis que són competència nostra’. Amb la qual cosa, l’escenari a Catalunya és de ‘més esforç fiscal de les famílies’, amb ‘menys recursos disponibles que la mitjana de l’Estat’. Per això ha assegurat que ‘és absolutament irresponsable mantenir aquestes desigualtats’. I ha afegit: ‘El govern de l’Estat ha d’assumir el compliment dels compromisos i de la llei i assumir amb responsabilitat i coratge el presumible soroll que li pugui produir a l’Estat complir els mínims que fixa l’Estatut’.

L'agenda oculta del pacte Mas-Zapatero

Roda de premsa d'Anna Simó, portaveu parlamentària d'Esquerra (14/04/08)

Escolteu que val molt la penna !!

Reveladores confessions

Avui CiU, per boca de Felip Puig, ha confessat el que molts intuïen i d’altres en teníem l’absoluta convicció. Però també l’aspecte clau d’una negociació que molts altres es negaven a admetre per por d’haver d’empassar-se la major i certificar que en la negociació bilateral Mas-Zapatero a la Moncloa , amb l’Estatut del 30 de setembre com a moneda de canvi, es van posar més coses sobre la taula que un acord pragmàtic sobre el futur nou Estatut. Avui CiU ha reconegut obertament que va tancar un acord amb Zapatero que no responia exactament a un exercici de possibilisme, patriotisme i responsabilitat sinó més aviat a una via poc confessable per assegurar-se el Govern de la Generalitat. CiU esmenava a Zapatero la plana i li permetia un aterratge suau per sortir airós de la promesa d’acceptar l’Estatut del Parlament. A canvi, CiU acceptava la retallada dels aspectes més ambiciosos de l’Estatut del 30 de setembre, en sacrificava la columna vertebral. A més, Mas i Zapatero blindaven els seus governs en minoria, en atenció al que deien les enquestes, i es comprometien a un acord d’estabilitat mutu amb suports parlamentaris recíprocs. En resum, les regnes de la Generalitat a canvi de renunciar a un salt qualitatiu en l’autogovern.

No descobreixo res si dic que CiU, per diversos motius, mai no va intentar reformar l’Estatut. Tampoc revelo res que no se sàpiga si afirmo que va ser Esquerra, i només Esquerra, qui va forçar un procés de reforma de l’Estatut. I dic que va forçar perquè aquest va ser un aspecte essencial del Pacte del Tinell, una condició sine quanon introduïda per Esquerra en el procés negociador. CiU es va sumar al procés perquè no hi va tenir més remei, més per necessitat que no pas per convicció. Per això tampoc no els va tremolar la mà, no van tenir cap contemplació per liquidar la potencialitat d’un acord històric com el d’aquell 30 de setembre que havia generat entusiasme a la societat catalana. Res a veure amb la jornada freda que va caracteritzar el referèndum de l’Estatut.

Efectivament, Zapatero es va cobrar aquell dia una peça. I no hi va guanyar Catalunya. Tampoc CiU com després es va veure. Perquè Zapatero va comprometre la clau d’un Govern que no tenia. Perquè a l’hora de la veritat va resultar que el PSC no era exactament la minyona submisa que creia Zapatero. El PSC va resultar no ser tan obedient com la sucursal navarresa del PSOE. Ni tan clarament espanyolista com la delegació del PSOE a Euskadi. I aquest és un valor de la societat catalana que sembla que molesti a un determinat catalanisme. Ens haurien d’explicar per què o potser aquesta seria una segona confessió excessiva en tan poc temps.

El que ja resulta més difícil d’entendre, des d’aquest punt de vista, és l’emprenyada monumental del món de CiU cap a Esquerra. De fet, qui els hi va prendre el pèl va ser Zapatero, qui els va fallar de manera dramàtica per als seus interessos va ser el President espanyol. No pas Esquerra amb qui no tenien cap acord. Més aviat tot el contrari. Perquè en l’acord subscrit amb Zapatero hi era implícit relegar Esquerra a l’oposició, una intenció que ja es va visualitzar amb l’enorme satisfacció amb que CiU va saludar l’expulsió d’Esquerra del Govern presidit per Maragall. I així fins el dia d’avui, qüestionant totes i cadascuna de les iniciatives del Govern (Llei del Cinema, Llei de Consultes, política exterior o blindatge de la immersió a través de la LEC) recorrent a un discurs que sembla fet a imatge i semblança dels pretextos i disfresses de l’espanyolisme.

L’abassegadora quantitat de desqualificacions que l’òrbita de CiU ha vessat contra Esquerra és directament proporcional al grau de frustració acumulat en una estratègia partidista que no els ha proporcionat allò que anhelaven per sobre de tot: tornar a ser els inquilins més cofois de la plaça de Sant Jaume.

Joan Puigcercós

http://blocs.esquerra.cat/puigcercos/bloc/reveladores-confessions

Madí qüestionat a CDC

La tàctica dissenyada per l’home fort de CDC, David Madí, ha començat a ser qüestionada per alguns dirigents i militants de la formació nacionalista. L’obsessió de David Madí cap a ERC ,amb el discurs de “ni aigua als republicans,” comença a tenir efecte bumerang.

El fracàs estrepitós per repetir Galeuscat a les properes eleccions europees , sobretot el fet que el BNG hagi decidit anar amb als republicans, ha despertat les alarmes en la formació nacionalista; dirigents sobiranistes del partit demanen un gir clar i nacional per preparar un acord amb els republicans i exigeixen un relació cordial i pràctica amb Joan Puigcercòs i la seva gent. “Sense els republicans no podrem tornar a governar”, afirmen els sectors mes nacionalistes i bona part de la JNC.

Fins i tot les darreres declaracions de Felip Puig reconeixent que Mas va pactar el retorn al poder a Catalunya en lloc de negociar un bon estatut, han estat una bufetada a l’estratègia Madi, ideòleg de la trobada Mas/Zapatero.

Davant de les magres expectatives que venen pel finançament i el desplegament de l’estatut, caldrà buscar noves fórmules que donin resposta als incompliments del govern espanyol. El recent nomenament de Manuel Chaves , com a responsable de la negociació del finançament, fa preveure negres expectatives per un bon acord, tal i com avançà el diariExpansión.

Cada cop més, veus que dins de CDC defensen un acord amb els republicans com l’única manera d’aconseguir garantir el retorn al govern; consideren que els darrers fets, la coalició d’ERC amb BNG, ARALAR i EA i la fermesa en la negociació del finançament, reforcen els republicans i al mateix Joan Puigcercòs. 

Font: in.directe.cat

1000 visites

Aquest dijous Sant el nostre blog ha arribat a les 1.000 lectures, aquesta és una fita que ens consolida a la xarxa amb un seguiment diari de 30 entrades, cal esmentar que el nostre comptador de visites sols comptabilitza una vegada diària per cada ordinador.

1.000 lectures on la gent ha pugut contrastar notícies i informacions referides a la tasca del partit, tant a Móra com a Terres de l'Ebre com a Catalunya, una informació sempre respectuosa i contrastada, tal hi com en varem plantejar amb el naixement del nou Ideal de l'Ebre el dia 28 de febrer de 2009.

La Secció Local d'ERC de Móra d'Ebre us vol agraïr la vostra confiança amb aquestes 1.000 lectures, i dir-vos que continuarem amb la mateixa línia de rigor, seriositat i respecte. 

Un estudi britànic dóna tres eurodiputats a ERC i un a CiU i ICV

Un estudi de les prestigioses London School of Economics i Trinity College de Dublin preveu que ERC obtingui tres eurodiputats en les eleccions europees i que CiU i ICV es quedin amb un. El PP guanyaria els comicis tot i baixar tres eurodiputats i el PSOE perdria sis escons: els populars tindrien 21 membres a Estrasburg i els socialistes 18. El nombre d'eurodiputats que obtindrien el PSC i el PPC dependria de l'ordre que ocupin en la llista del PSOE i del PP, que encara no s'ha fet públic. La UPiD de Rosa Díez i el BNG aconseguirien entrar a l'Eurocambra, amb dos escons i un, segons els investigadors, que es basen en un nou model estadístic que combina diverses enquestes d'opinió.

Els dos politòlegs professors de la London School of Economics i el del Trinity College de Dublin que signen l'estudi encarregat per la consultora Burson-Marsteller calculen que el PSOE caurà 6,3 punts i passarà dels 24 eurodiputats actuals a 18. 'Són unes eleccions intermèdies en plena crisi econòmica, així que preveiem que el partit del govern perdrà alguns escons, però no esperem que l'oposició en guanyi', defensen els investigadors. El PP també perdria 1,3 punts i tres escons, passant dels 24 actuals a 21. Caldrà esperar a que el PSC i el PPC facin públic quins números de la llista del PSOE i del PP ocuparan per saber quants eurodiputats aconseguirien el 7 de juny.

L'estudi presenta conjuntament els resultats de Galeuscat, tot i que CiU, PNB i BNG no repetiran la coalició del 2004. Nacionalistes catalans, bascos i gallecs s'endurien el 5,2% dels vots, com fa cinc anys, i tot tres obtindrien un representant: Convergència Democràtica enviaria només a Ramon Tremosa a Estrasburg, mentre que Unió Democràtica no aconseguiria escó per a Salvador Sedó. Izquierda Unida i ICV millorarien el seu resultat guanyant 1,7 punts, tot i quedar-se amb els mateixos eurodiputats: Willy Meyer i Raül Romeva.

El republicà Oriol Junqueras doblaria el percentatge de vots de la candidatura que encapçala ERC, passant del 2,5% de fa cinc anys al 6,1%, i obtindria fins a tres eurodiputats. El BNG, que en aquests comicis compartirà llista amb els republicans, n'obtindria un quart segons l'estudi, que no esmenta Aralar ni EA, socis d'Esquerra aquest 7 de juny. Els Verds, que el 2004 es van presentar en la candidatura del PSOE però que en aquestes eleccions se sumaran a ERC, aconseguirien mantenir el seu representant a l'Eurocambra, segons la London School of Economics i el Trinity College de Dublin.

L'estudi de Simon Hix, Michael Marsh i Nick Vivyan es basa en una combinació d'un sondeig recent amb els resultats de les eleccions estatals arreu dels 27 que incorpora variables que tenen en compte si un partit governa o està a l'oposició, si fa més o menys d'un any que ha guanyat uns comicis i si és euroescèptic o no. Marsh és el degà de la facultat d'Art, Humanitats i Ciències Socials del Trinity College de Dublin i elabora estudis de Parlament Europeu des del 1991. Hix és professor de Ciències Polítiques Europees i Comparades a la London School of Economics. I Vivyan és membre del grup de recerca de Ciències Polítiques i Econòmiques de la London School of Economics i investigador doctorand del departament de Govern d'aquesta universitat.

El Partit Popular Europeu mantindria la seva majoria a Estrasburg, amb 249 dels 736 escons totals, però caient del 37% de fa cinc anys fins al 34%. I el Partit Socialista Europeu aconseguiria augmentar lleugerament la seva quota d'eurodiputats, del 27% al 28%, arribant als 209 escons. El grup lliberal, del qual forma part CiU, seria el tercer grup de l'Eurocambra, amb 87 eurodiputats, i un nou grup conservador liderat pels britànics arribaria a 56 representants. L'estudi preveu que el nombre d'eurodiputats euroescèptics i d'extrema dreta es mantingui al voltant del mig centenar actual i adverteix que tot i que l'exprimer ministre portugués José Manuel Durao Barroso té moltes possibilitats de ser reelegit president de la Comissió Europea, una majoria alternativa formada per socialistes, liberals, ecologistes i excomunistes podria bloquejar el seu nomenament. 

Font: www.directe.cat

El Departament d’Acció Social i Ciutadania crearà aquest any 5.105 noves places per atendre persones amb dependència

El Departament d’Acció Social i Ciutadania crearà i millorarà al llarg d’aquest any 5.105 places per atendre persones amb dependència. Així ho recull el conveni signat aquest matí entre la consellera Carme Capdevila i la secretària d’Estat de Serveis Socials, Famílies i Discapacitat, Amparo Valcarce. Tot plegat suposarà una inversió de gairebé 62 milions d’euros amb la qual, a més, es crearan més de 5.300 llocs de treball. Aquest conjunt d’actuacions forma part del Fons Especial de l’Estat per a la dinamització de l’economia i l’ocupació aprovat recentment pel Govern espanyol i destinat a actuacions vinculades amb l’atenció a la dependència. Dels 400 milions que el Fons destina a totes les Comunitats, Catalunya rebrà 61.965.893 euros. A les Terres de l'Ebre, aquest conveni comportarà millores a les residències de gent gran d'Alcanar i Deltebre (176 places, 116 llocs de treball); als PRAS de l'Ampolla, Horta de Sant Joan i la Torre de l'Espanyol (40 places, 9 llocs de treball); a l'equipament centre de dia de la gent gran de la Fatarella (10 places, 2 llocs de treball), i a la llar residència de discapacitats APASA d'Amposta (10 places, 4 llocs de treball).

Ecomana el català

Ens comuniquen que es necessiten voluntaris i voluntàries per fer parelles lingüístiques a les Terres de l'Ebre a l'alumnat dels cursos de català per a no catalanoparlants, que quan acaben, tenen uns coneixements com per començar a parlar en la nostra llengua, però necessiten practicar el català fora de l'aula en contextos informals, per aprendre'n més i agafar més seguretat. El programa Voluntariat per la Llengua, que impulsa el Centre de Normalització Lingüística Terres de l'Ebre al nostre territori, és un projecte molt senzill, però que ja ha donat més de 200 parelles lingüístiques a les quatre comarques. Si tens una hora a la setmana per poder parlar en català amb aprenents de la llengua, ets la persona que busquem. L'hora i el lloc els proposes tu. Podeu xerrar, prendre alguna cosa, passejar, etc. T'hi pots inscriure al telèfon 012 o bé al web www.vxl.cat. També et pots adreçar directament al CNL, és una bona iniciativa que recolzem plenament.

Domènec Llaberia i Loran homenatjat a la festa de la Fraternitat Republicana

El morenc Domènec Llaberia i Loran serà l'homenatjat d'aquest any a la Festa de la Fraternitat Republicana del proper 19 d'abril a Arnes.

Domènec Llaberia i Loran, fill de ferroviari neix a Móra la Nova el dia 11 de juny de 1932.

L’any 1938 i davant la proximitat de les tropes franquistes, es tralladen amb la seva família a Vilanova i la Geltrú, on passen la resta de la guerra. Moltes famílies de la zona també fan cap a Vilanova, i donat el tarannà

del seu pare persona molt coneguda i solidaria, són acollides a casa seva, conta Domènec que va haver temporades en que a casa seva hi vivien 13 famílies, vivien en una casa gran i ho compartien tot, fins hi tot el seu germà va estar empresonat 6 anys pel règim franquista per ajudar a famílies d’esquerres que ho necessitaven.

En acabar la Guerra poden tornar a Móra la Nova on el seu pare hi tenia la feina, i ell comença a treballar en una impremta de Móra d’Ebre durant 30 anys, als 4 anys de néixer la seva filla es traslladen a viure a Móra d’Ebre, on el seu esperit treballador el porta a comprar una petita bodega als quatre cantons de Móra ( la bodega del Portal ) l’any 1974, que va regentar amb la seva esposa fins la seva jubilació l’any 1999.

De ben petit va viure l’ideari republicà en el seu pare, que va ser durant 22 anys el secretari de l’Ateneu Republicà Federatiu de Móra la Nova, i que ha mantingut durant tota la vida fins que l’any 1979 s’afilia a Esquerra Republicana de Catalunya a la Secció Local de Móra la Nova, va viure tots els moments convulsos que van portar a la desaparició del partit a Móra la Nova, ell malgrat tot es va mantenir ferm en els seus ideals, i van poder recuperar la Secció Local de Móra d’Ebre on hi milita des d’aleshores. A format part de les dos darreres candidatures a les eleccions municipals per l’Ajuntament de Móra d’Ebre.

A ERC a Móra d’Ebre, Domènec és una persona estimada, una persona treballadora, solidària, voluntariosa, animant sempre, amb empenta i sobre tot pel seu tarannà dialogant i de consens que sempre ens ha demostrat.