dimarts, 22 de febrer del 2011

Josep Terrones número 2 d'ERC a les municipals 2011



Dijous dia 17 de febrer de 2011, l’assemblea local d’ERC ha proclamat per unanimitat com a número 2 a Josep Terrones, que acompanyarà a Josep Anton Moreno a la candidatura a les properes municipals 2011.

Terrones, de 50 anys, és bomber al Parc de bombers de Móra d'Ebre, i una persona força coneguda a la població per la seva vinculació en el món cultural i esportiu. Actualment és President del Club d'Escacs de Móra d'Ebre, secretari de la Junta del Consell Esportiu de la Ribera d'Ebre, President de l'Associació de Bombers de Móra d'Ebre i Arbitre d'Escacs. La passada legislatura va ser President de la federació Territorial d'Escacs de Tarragona.


El president de la SL de Móra d'Ebre, va destacar l'interès i la motivació de Josep Terrones en col·laborar en el projecte d'ERC per a Móra d'Ebre, i en assolir els objectius marcats per aquestes eleccions.

dimarts, 15 de febrer del 2011

El Govern de CiU claudica davant el Govern espanyol i, contradient al Parlament, ara diu que accepta el cementiri nuclear a Catalunya.

En relació a la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó el conseller Recoder declara “...que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”.

Dilluns de la setmana passada el ministre d’Industria Miguel Sebastián en una conferència del Cercle Financer a Barcelona, va instar a la Generalitat de Catalunya a reconsiderar l’oposició al cementiri nuclear, i va afirmar que "...quan alguna (comunitat autònoma) ens garanteixi que no s’oposarà a la instal·lació, l’autoritzarem".

Per altra banda, el mateix dilluns a Madrid el President Mas es va reunir amb el President Zapatero. A partir d’aleshores, CiU, obviant i fent cas omís al posicionament contrari del Parlament de Catalunya, de 150 ajuntaments, 12 consells comarcals i 2 diputacions, sembla que ha engegat la maquinària per permetre que el cementiri nuclear acabi instal·lant-se a Ascó.

Dimecres va ser Duran i Lleida qui va obrir la veda assenyalant que el Govern de la Generalitat de Catalunya podria canviar de criteri sobre el cementiri nuclear. Aquestes declaracions van anar seguides el divendres per les paraules del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, quan en ser preguntat en una entrevista radiofònica sobre la possibilitat d’ubicar el cementiri nuclear a Ascó va declarar “que si l’Estat ho decideix així no hi ha més remei que acceptar-ho”. 

A més, el mateix divendres també es va conèixer que CiU, no només no ha resolt l’expedient obert a l’alcalde d’Ascó, Rafael Vidal, per presentar el municipi com a candidat a albergar el cementiri nuclear, sinó que l’ha ratificat com a cap de llista convergent a les properes eleccions municipals.

Tots aquests fets i declaracions d’alts dirigents de CiU i la ratificació de Rafael Vidal com alcaldable, mostren quines són les intencions de CiU, que es contradiuen amb les declaracions d’Artur Mas, tant durant la campanya electoral com durant els primers dies del seu mandat, en el sentit que el seu govern treballaria per recuperar la credibilitat de les institucions a través de la coherència en la praxis política.

Cal recordar que Convergència i Unió va impulsar, recolzar i votar favorablement dues resolucions del Parlament, al 2008 i al 2010, en contra de la instal·lació del cementiri nuclear a Catalunya, així com la majoria de mocions aprovades en 150 ajuntaments, 12 consells comarcals, i dos diputacions. A més, tant en la campanya electoral a les passades eleccions al Parlament de Catalunya com desprès, dirigents de CiU de les Terres de l’Ebre com els Srs. Bel, Pallarés, Martí, i dirigents nacionals com els Srs. Duran i Lleida, Pelegrí, Felip Puig, Recoder, Homs i el propi Artur Mas, avui President de la Generalitat, es van mostrar ferms i contundents en fer respectar l’acord del Parlament en contra del cementiri nuclear.

Ara, posant per davant altres interessos aliens als del territori i el país, CiU s’oblidaria dels compromisos adquirits i de la coherència política, i a la primera de canvi claudicaria davant el govern espanyol tot acceptant el cementiri nuclear a Catalunya.

La CANC demana serietat i compromís al Govern de CiU elegit fa dos mesos escassos pels ciutadans de Catalunya. Quina dignificació de la política i quina exemplificació fan, si en dos mesos passen de proclamar el respecte per allò que aprova el Parlament, a la submissió i rendició davant el govern espanyol? Quina credibilitat del Govern ofereixen davant la ciutadania, si membres del mateix Govern en dos mesos canvien els seus compromisos i, després de declarar-se contraris al cementiri, ara accepten claudicar davant Madrid i no donar compliment al mandat del Parlament?
Catalunya no acceptarà aquest comportament de CiU, i no s’empassarà aquella frase tan gastada que diu: “que la culpa és de Madrid, i que Catalunya no hi té competències”. El Vice-President Rubalcaba i el Ministre d’Industria Miguel Sebastián ho han deixat ben clar: El cementiri no és posarà sense acord i consens, i anirà allà on sigui acceptat per un Govern autonòmic.

CiU sembla que ja ha donat el primer pas per acceptar-lo i els ciutadans de Catalunya saben que si el cementiri nuclear ve a Catalunya, serà perquè la Generalitat ha donat el seu vist-i-plau a Madrid.

La CANC i els grups de ciutadans que li donen suport demanen al Govern de CiU que siguin conseqüents amb el seu posicionament contrari al cementiri i la seva votació al Parlament de Catalunya, que els obliga a que facin la seva feina i treballin per impedir que el cementiri nuclear vingui a Catalunya no donant el consentiment a Madrid.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

divendres, 11 de febrer del 2011

El Govern del NO a les Terres de l'Ebre

El president de la Federació de l'Ebre d'Esquerra, Gervasi Aspa, juntament amb el candidat del partit a l'alcaldia de Tortosa, Josep Felip Monclús, i amb el membre de la Federació de l'Ebre Jordi Gaseni, han presentat les diferents iniciatives que ha engegat el partit per defensar la construcció del nou Hospital Regional. Monclús ha fet saber que Esquerra ha registrat al Parlament una proposta de resolució en què demana "reconsiderar l'ajornament" del projecte del nou hospital Verge de la Cinta i que "es comenci a redactar el projecte executiu durant l'any 2011, tot concretant les característiques específiques del centre i el calendari d'execució". D'altra banda, Esquerra, "per tal que quedin clares en seu parlamentària les intencions del Conseller", ha registrat tres preguntes per escrit demanant-li si pot confirmar l'ajornament del projecte del nou hospital, quin és el calendari, el termini d'actuacions per portar-lo a terme i si la Generalitat podrà destinar partides pressupostàries per a la redacció del projecte constructiu durant els anys 2012 i 2013. Esquerra ha demanat que, abans d'acabar el 2013, el projecte, que té un cost estimat de 10 milions, estigui acabat per tal que quan revifi l'economia es pugui iniciar l'obra. Segons Gervasi Aspa, aquests 10 milions, repartits en dos anys, no poden ser cap obstacle malgrat la crisi econòmica, i "perquè només depèn de la voluntat política".

Segons Monclús el nou hospital regional és una infraestructura que afecta a totes les Terres de l'Ebre, i per això Esquerra presentarà una moció a tots els ajuntaments i Consells Comarcals en què proposa rebutjar l'ajornament de la construcció del nou hospital, tot mantenint els compromisos adquirits pel Govern de Catalunya i demana al Govern de la Generalitat un calendari amb els terminis d'actuació per portar a terme la construcció i que fins l'any 2013 es destinin les partides pressupostàries necessàries per redactar i acabar abans d'aquesta data el projecte constructiu.

"El govern del NO a les Terres de l'Ebre"

Gervasi Aspa s'ha mostrat preocupat perquè el nou Govern de la Generalitat i el nou delegat "només tinguin el NO per resposta i per tant siguin el Govern del NO a les Terres de l'Ebre. Del no al nou Hospital Regional, no a la vegueria, no a l'inici de les obres del polígon de les Camposines i no al Centre d'interpretació del pas del riu a Móra d'Ebre". Això fa, segons Aspa, que es miri amb "preocupació" com "el delegat sempre es dirigeix cap a les Terres de l'Ebre per dir allò que no es pot fer quan encara no coneixem quines seran les seves prioritats i quines són les seves propostes de futur". Segons Aspa, "no es pot anar sempre justificant allò que ens diuen o manen des de Barcelona".

Aclariment sobre el centre d'interpretació del pas de barca de Móra d'Ebre

Sobre les declaracions del delegat del Govern, en les quals manifestava la no execució del Centre d'interpretació del pas del riu durant la batalla de l'Ebre a Móra d'Ebre per manca de 125.000 €, Aspa ha lamentat aquesta actitud quan no es diu res dels 6.800 milions de la Línia 9 del metro de Barcelona. Josep Monclús, com a responsable d'aquest projecte en l'anterior Govern de Catalunya, ha manifestat que aquest Centre es fonamenta en un Pla de Foment Turístic de tres anys signat entre el COMEBE i el Govern pel qual aquest havia d'aportar cada any 180.000 €. Monclús ha recordat que hi ha partida pressupostària, que durant els dos primers anys es va executar el projecte, i aquest tercer s'havia prorrogat per unes qüestions tècniques requerides per l'ACA que ja s'han solucionat. Segons Monclús "un territori com el nostre, on el PIB que aporta el turisme és gran i encara té una capacitat de creixement important, no pot renunciar a aquest projecte per 125.000 €. I, per tant, la feina del delegat del Govern és la de defensar la partida pressupostària i aconseguir-la, com vam fer d'altres quan teníem responsabilitats, i no pas venir a dir-nos que no es pot fer".

dimecres, 9 de febrer del 2011

Mercadona inicia a Móra d’Ebre els enderrocs previs al nou supermercat

La cadena de supermercats estatal Mercadona ha iniciat aquesta setmana els enderrocs previs a la construcció d’un supermercat a Móra d’Ebre.La previsió de l’empresa és completar l’obra en un termini de sis mesos.

Aquesta setmana, i tal com havia anunciat a l’Ajuntament de Móra d’Ebre, el gegant de la distribució Mercadona ha iniciat els enderrocs previs a la construcció d’una  gran superfície comercial a l’entrada de la capital, concretament en una finca de 5.000 m2 ubicada al costat de la rotonda on conflueixen la N-420 i l’accés de la carretera de Benissanet al nucli urbà.
En aquesta finca hi havia diverses estructures de formigó corresponents a promocions residencials que no es van executar. Així, el primer encàrrec de l’empresa constructora contractada per Mercadona ha estat el seu enderroc. Ahir al matí, una excavadora de grans dimensions realitzà aquesta tasca davant la mirada curiosa dels centenars de vehicles que transiten diàriament per la carretera N-420 al seu pas per Móra d’Ebre.
L’alcalde morenc, Josep Solé Biosca, ha apuntat al Diari que la voluntat de l’empresa és completar l’obra del nou supermercat en un termini de sis mesos, amb l’objectiu que el supermercat obri portes al mes d’agost.
Segons fonts municipals, l’empresa de capital 100  per cent espanyol ha decidit instal·lar-se a la Ribera d’Ebre en el marc del seu procés d’expansió. El supermercat disposaria d’una àrea comercial superior als 1.500 m2 i podria generar entre 40 i 50 llocs de treball directes.

Per permetre la construcció del supermercat, l’Ajuntament morenc i l’empresa han signat un conveni on s’estableix la planificació urbanística de la zona, que inclou una zona d’aparcaments i d’equipaments. El document inclou, a més, la construcció d’un conjunt de contenidors soterrats, valorats en 93.000 euros.


CiU votarà en contra de la independència

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha assegurat que la Mesa del Parlament ha complert amb la llei en admetre a tràmit la proposta de llei presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI) per a que Catalunya sigui un estat independent d'Espanya.

"No hi ha cap raó jurídica per impedir que un grup parlamentari tràmit una iniciativa legislativa", ha subratllat Duran, a més de recordar que "les Meses dels parlaments autonòmics no han d'entrar a valorar continguts".

Duran ha aclarit que, tot i que el Parlament, en què el seu partit té majoria de diputats, "compleix la llei", CiU no està d'acord amb la proposta: "Votarem en contra", ha assegurat.

Preguntat per si votarà en les consultes per l'autodeterminació que se celebraran el proper 10 d'abril, Duran ha comentat que "si sóc aquí m'ho pensaré". El portaveu de CiU al Congrés ha declarat que no està a favor de la independència de Catalunya i que, si vota, escriurà en la papereta que opta per "la confederació a nivell d'Estat". A hores d'ara, CiU ha estat ambigua amb el portaveu del Govern, Francesc Homs, afirmant rotundament que 'res no aturarà la transició nacional de Catalunya', mentre el Jordi Turull s'encarregava d'abocar aigua al vi avançant que la federació nacionalista no aposta per la independència aquesta legislatura.


Puigcercós va avançar el sí d'ERC a la iniciativa

dilluns, 7 de febrer del 2011

Arribar o tornar a Moncloa


Cinc anys després...
Finalment Artur Mas torna a visitar la Moncloa aquest dilluns per reunir-se amb el president espanyol, cinc anys després que aquest li prometés la presidència de la Generalitat a canvi d'acceptar un Estatut retallat, un acord que Zapatero va incomplir en permetre que José Montilla esdevingués president.

Artur Mas viatja avui a l’escenari on va intentar pactar una rebaixa de l’Estatut del Parlament a canvi de retornar a la presidència de la Generalitat amb l’ajut de Zapatero. Aquesta pretesa contrapartida, admesa mesos després, va provocar un autèntic terratrèmol les rèpliques del qual encara arriben fins a dia d’avui. De retruc, ha ajudat a visualitzar a ulls d’una majoria creixent de ciutadans -també votants de CiU- que la negociació amb Madrid acostuma a tenir conseqüències nefastes per Catalunya.

Artur Mas va insistir abans d’accedir a la presidència de la Generalitat que hi arribava, que no era un retorn. Amb aquest joc semàntic volia consolidar la percepció que no era un retorn de la CiU de sempre, la Convergència dels governs Pujol.

El primer moviment de peça en el tauler d’escacs de la difícil negociació amb Madrid és establir el llistó per l’horitzó de la reivindicació del concert econòmic. Per fer-ho de manera sincera, el president Mas haurà de consolidar una sòlida majoria a Catalunya disposada a arriscar per aquest objectiu. Ni el PP ni el PSOE ni les seves delegacions a Catalunya no han mostrat mai la seva predisposició a assumir aquesta reivindicació. Resulta difícil imaginar un procés negociador amb Madrid confiant només en el poder d’incidència del resultat de Duran i Lleida en les eleccions estatals de març de 2012.

Mas haurà de demostrar ara si arriba o torna a Moncloa. Errors vells o una nova aposta. 

dimecres, 2 de febrer del 2011

La CANC ha sol·licitat una reunió amb el President de la Generalitat Artur Mas

Amb aquesta acció la CANC inicia les activitats d’aquests primers mesos de 2011, que es centraran en les eleccions municipals del mes de maig. Es demanarà als partits i llistes electorals que incloguin el no al cementiri nuclear en els seus programes electorals.

La Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) ha sol·licitat mitjançant un burofax una reunió formal amb el nou President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, per a conèixer de primera mà quines accions concretes està adoptant el Govern per tal de donar compliment al mandat del Parlament de Catalunya de rebuig al cementiri nuclear, i evitar així la instal·lació d’aquesta infraestructura en territori català.

Amb aquesta acció es dóna el tret de sortida a les activitats que es realitzaran a partir d’ara, i que es centraran en les properes eleccions municipals del mes de maig. En aquest sentit, la CANC, el grup intercomarcal “Veïns d'Ascó” i la resta de plataformes contràries al cementiri nuclear treballaran amb l’escenari que el Govern de l’Estat ajorni la decisió sobre l’emplaçament del cementiri fins després de les eleccions municipals. Així doncs, l’objectiu que es marca ara la CANC és, no tant fomentar la creació de noves llistes electorals anticementiri arreu de les Terres de l’Ebre, sinó treballar per a la incorporació als programes de totes les candidatures que es presentin, d’un rebuig clar al cementiri nuclear a Ascó, tal com ja al 2007 va succeir al municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, on totes les llistes amb representació a l’ajuntament es van presentar a les eleccions amb un rebuig al cementiri nuclear en els seus programes electorals. A més, es sol•licitarà a les llistes municipals la incorporació del compromís d’abandonar l’Associació de Municipis en Àrees amb Centrals nuclears (AMAC), donat que aquesta associació ha actuat a Catalunya amb opacitat i pràctiques poc democràtiques, obeint més a interessos aliens al territori, i en contra de la voluntat de la majoria dels seus municipis membres.

Així doncs, durant les properes setmanes, la CANC durà a terme una ronda de contactes amb els principals partits que es presentin a les eleccions municipals a les comarques de Tarragona i Lleida, per a demanar-los que siguin conseqüents amb la resolució de rebuig al cementiri aprovada al Parlament de Catalunya, i incloguin en els programes electorals dels municipis on es presentin el No al cementiri nuclear a Ascó de forma clara i inequívoca. Així mateix, aquesta petició també es farà extensiva als partits polítics dels 147 ajuntaments que han aprovat mocions de rebuig al cementiri als seus respectius plenaris municipals per tal que ho tinguin present i ho incloguin als programes electorals.

Igualment, la CANC realitzarà durant els mesos de març i abril un cicle de xerrades pels municipis de le Terres de l’Ebre per tal de sensibilitzar als ciutadans sobre la transcendència del seu vot en aquestes eleccions, que pot ser decisiu per a evitar que el cementiri nuclear faci cap a Ascó.


COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)
Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, 2 de febrer de 2011
Més informació: Sergi Saladié, Tel. 657.84.31.72

dimarts, 1 de febrer del 2011

Carretero hauria demanat a Puigcercós retornar a ERC

El líder de Reagrupament planteja un retorn esglaonat dels dirigents de RCat. El republicà l'hauria emplaçat a treballar per les municipals per generar un marc de confiança


El sorprenent acostament del president de Reagrupament, Joan Carretero, a ERC després d'escindir-se'n, sumat a la materialització d'acords entre republicans i reagrupats per concórrer de bracet a les eleccions municipals a poblacions tant significatives com PuigcerdàSant Cugat i fins i tot Barcelona, podria ser l'inici del retorn dels dirigents de Reagrupament a ERC, que ara Carretero considera que ha de ser 'el pal de paller de l'independentisme'. Carretero i Joan Puigcercós ja haurien celebrat fins a tres reunions en aquests darrers mesos, segons que ha pogut saber de fonts republicanes. En aquest mateix sentit, el periodista Jaume Clotet desvela en un article d'opinió que en una d'aquestes trobades, el metge de Puigcerdà hauria plantejat un retorn esglaonat de dirigents de RCat a ERC, i Puigcercós l'hauria emplaçat a treballar per les municipals per generar un marc de confiança abans d'anar més enllà.
Des de Reagrupament s'acaba de fer públic un comunicat que nega qualsevol possibilitat d'un retorn de Carretero a ERC. Tot amb tot, l'article en qüestió també exposa que Carretero hauria proposat a Puigcercós un retorn esglaonat de dirigents d'RCat a la formació de la qual es van escindir, punt que RCat no desmenteix. Entre aquests dirigents, s'hi podrien trobar persones de la màxima confiança del líder de Reagrupament com Rut Carandell o Roger Granados, que aquest mateix cap de setmana es fotografiaven donant la mà al candidat d'ERC per Barcelona, Jordi Portabella, i el seu equip després de segellar el pacte per concórrer plegats a les eleccions municipals a la capital del país.


La resposta de Puigcercós a aquest retorn de reagrupats hauria estat contrària -com a mínim d'entrada- a rebre amb els braços oberts aquells que van deixar el partit donant un cop de porta. El líder republicà, que ha de fer front en els propers mesos a la renovació del partit, hauria emplaçat Joan Carretero a donar mostra de la seva bona voluntat treballant conjuntament amb Esquerra per als comicis municipals del 22 de maig per així generar un clima de confiança que, eventualment, pugui desembocar en una futura col·laboració estable.


Joan Carretero: sumar però no fusionar


El president de Reagrupament ja havia obert la porta a que Reagrupament pugui acabar sumant-se al projecte d'ERC. Joan Carretero es manifestava dies enrere a favor de 'sumar' però no 'fusionar' RCat a ERC. Tot i admetre que ERC té una dimensió molt superior a RCat apostava perquè es poguessin respectar les 'peculiaritats' de Reagrupament en un marc de col·laboració. Aquesta possibilitat, segons Carretero, només seria viable si ERC decideix convertir-se en el pal de paller de l'independentisme i s'allunya de la referència de l'eix esquerra-dreta. I advertia que si els republicans opten per aquesta segona possibilitat, l'acord serà 'pràcticament impossible'. Tot i això, a l'espera d'acabar de conèixer els detalls d'alguns dels pactes municipals, la suma a Puigcerdà, Sant Cugat i Barcelona suposa la inclusió de reagrupats en les llistes d'ERC ja que els vots que es destinin a aquestes candidatures se sumaran al còmput de vots d'ERC a l'hora de formar els consells comarcals i les diputacions. 



directe.cat