Ara fa uns dies, una dirigent del PSC va demanar recuperar l’esperit del Parlament de Catalunya del 30 de setembre, aquell Estatut originari. Els socialistes catalans farien bé de reconèixer -com a prèvia- que no van obrar amb coherència nacional amb la presentació d’esmenes exprés a les poques hores de néixer aquell esperit unitari al Parlament de Catalunya. I la federació nacionalista també hauria de fer examen de consciència i dir obertament que el gest d'Artur Mas de pactar unilateralment una rebaixa del text amb Zapatero va ser un error monumental.
Fins que el PSC i CiU no es treguin la màscara, mantindran la credibilitat tocada per parlar de la defensa de l'autogovern senzillament perquè quan van tenir l'oportunitat de fer-ho, van trair la voluntat del Parlament, del poble de Catalunya.
Prop de 500.000 ciutadans ja han dit la seva en les consultes sobre la independència. A Catalunya sembla que hi hagi qui vulgui actuar com Espanya i no escoltar la major mobilització sorgida de la base i la societat civil que es coneix en el món occidental.
L'ERC de Puigcercós té pocs mesos per recuperar la credibilitat perduda en una part no menyspreable de l'electorat sobiranista. Ha de fer-ho deixant clar, si cal davant de notari, que no avalarà cap més via que aboni el manteniment d'aquest bloqueig autonomista agònic i sense sentit. Més de 500.000 catalans ja ho han demanat tot i haver tingut dret a vot menys de la meitat de la població.
Maragall, el poeta, ja va certificar que Espanya no escolta. Res de nou. El problema real serà si els dirigents catalans i catalanistes no volen escoltar una part cada cop més significativa del seu poble.
