dimecres, 28 de juliol del 2010

Catalunya diu Prou! a les curses de braus

El Parlament aprova per majoria absoluta la prohibició de la tortura dels toros a la plaça


Jornada històrica al Parlament de Catalunya. El darrer ple de la cambra ha servit per aprovar finalment la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) presentada per la plataforma Prou! per a l'abolició de les curses de braus al Principat. Després de mesos de tràmit parlamentari i de les pressions dels lobbies taurins, el vot favorable de 68 diputats en front de 55 vots en contra i nou abstencions ha permès que la tortura dels toros a les places ja no estigui permesa a Catalunya. Aquest tipus d'espectacles no es podran celebrar al Principat a partir de l'1 de gener del 2012. D'aquesta manera, la majoria de la cambra s'ha decantat per la prohibició en una votació que era una incògnita per la llibertat de vot que tenien els diputats de CiU i PSC.

El sentit del vot dels diputats

En el debat parlamentari s'han reproduït les posicions ja conegudes entre els diferents grups. En un costat, PPC i C's, en contra de la prohibició, que han coincidit en remarcar que darrere de les intencions de bona part dels diputats que apostaven per la prohibició hi havia més una motivació identitària que animalista. En l'altra, ERC i ICV-EUiA, a favor de la prohibició. I CiU –que ha negat que aquest un debat identitari- i PSC, donant llibertat de vot, amb discursos més ponderats.

L'abolició de les curses de braus s'ha aprovat amb els vots dels 21 diputats d'ERC, els 12 d'ICV-EUiA, i bona part dels diputats de CiU. Tot i que el PSC havia donat llibertat de vot als seus parlamentaris la majoria han optat pel 'no', tret d'algunes abstencions i vots en contra.

Entre les files de CiU han votat en contra de l'abolició de les curses de braus Xavier Crespo, Ramon Espadaler, Antoni Fernández Teixidó, Anna Miranda i Santi Vila. S'han abstingut Núria de Gispert, Meritxell Ruiz, Irene Rigau, Agustí López, Eudald Casadesús i Maria Rosa Fortuny. No han participat en la votació Xavier Sancho, Xavier Pallarès i Josep Maria Pelegrí.

El grup socialista ha votat majoritàriament en contra de l'abolició, malgrat que hi ha hagut les abstencions d'Antoni Castells, Joan Ferran, Rosa Maria Ferrer i el vot favorable del diputat de Ciutadans pel Canvi Antoni Comín.

El diputat de CiU Josep Rull ha negat que aquest sigui un debat identitari, tot deixant clar que aquesta és una 'tradició fonamentada al país' i que 'les curses de braus són tant catalanes com qualsevol altra expressió'. 'No discutim sobre la catalanitat o no', sinó 'sobre si les tradicions canvien o no, si estan fossilitzades o no'. Rull ha recordat que hi ha intel·lectuals espanyols que al llarg de la història s'han mostrat en contra dels toros i que al Regne Unit es va prohibir la caça de la guineu. 'No estem davant d'un debat Catalunya-Espanya, no estem davant d'un debat identitari', ha dit, 'tots els taurins i els antitaurins volem que aquesta sigui una nació millor'.

Rull ha remarcat que dins del grup de CiU hi ha diferents posicions per justificar la llibertat de vot en aquest tema i ha negat que sigui el mateix les corrides de toros que els correbous després que els grups del PPC i C's hagin denunciat que hi ha 'hipocresia' en aquest sentit. 'La mort de l'animal no és una anècdota', ha assegurat.

Per la seva banda, el diputat del PSC David Pérez –un protaurí declarat- ha fet el discurs més contingut de tots, en contrast amb el que va fer en el debat a totalitat, que va provocar incomoditats entre alguns diputats socialistes. Aquest cop, s'ha limitat a fer un discurs amb agraïments als qui han intervingut en el debat aquests últims mesos i constatant que la majoria del seu grup està per en contra de la prohibició, però que la posició 'no és unànime'. 'Estem parlant de sentiments i crec que aquests no es poden limitar o menystenir pel fet de no ser minoritaris'. D'aquesta manera, ha justificat la decisió del seu grup de donar llibertat de vot als seus diputats, perquè votin 'en consciència i plena llibertat'.

Pérez s'ha permès, però, demanar als seus diputats que 'retornin aquesta llibertat en la línia del Manifest de la Mercè', que 'en un petit paràgraf deia que prohibir, un verb que tant sovint ens ha vingut de fora, no el reconeixem de grat en la nostra tradició, ni en la nostra cultura, feta de tolerància, de respecte, de pacte, d'intel·ligència, d'enteniment i de seny'.

PPC i C's hi veuen debat identitari

En el bloc protaurí, el diputat del PP Rafael Luna ha afirmat que 'el problema dels toros és que es tracta d'una tradició que compartim amb la resta d'Espanya' i creu que això és el que mou als diputats a votar per la prohibició. 'Aquest és el perquè de tot plegat, tot el que no sigui exclusivitat catalana i que pugui tenir un cert sabor a Espanya molesta als nacionalista', ha dit, 'hi haurà grups que en nom de la defensa dels animals que s'autoanomenen animalistes votaran en contra dels toros i deixaran al marge altres espectacles, com els correbous'. Luna ha preguntat si en aquest últim cas 'els animals no pateixen' i creu que la posició del PPC és 'coherent', tot defensant el fet que els populars hagin presentat la llei per regular els correbous al Consell de Garanties Estatutàries, un fet que en retarda l'aprovació.

Luna ha assegurat que 'les persones són les úniques que tenen drets, i així està recollint en la Declaració Universal dels Drets Humans'. El diputat del PPC també ha remarcat les 'implicacions econòmiques' de la decisió –amb la compensació que caldrà fer als empresaris-, un argument que també ha utilitzat el diputat del grup mixt Albert Rivera, que ha assegurat que la prohibició costarà '40 euros per barba a cada català'.

Rivera també creu que darrere de la motivació d'alguns diputats hi ha una qüestió identitària i creu que els promotors de la ILP han aconseguit trobar una 'escletxa' per prohibir els toros a Catalunya a partir de la 'hipocresia' d'alguns diputats que no volen també prohibir els correbous. 'Molts de vostès no són animalistes, molts de vostès només volen prohibir els toros', ha assegurat, tot afegint que 'no m'agradaria a partir de demà veure alguns diputats que voten per la prohibició que segueixin menjant foie', donada 'la tortura a l'oca' que suposa, o 'veure'ls pescant a l'estiu a la Costa Brava, o caçant'.

ERC 'no caurà en provocacions'

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha remarcat que en el debat sobre les curses de braus es parla 'del patiment de l'animal i de res més'. 'Tinguin clar que l'abolició de la tortura és un objectiu de la majoria de la societat catalana', ha remarcat. Ha destacat que els republicans no cauran en provocacions i ha indicat que 'se'ls ha provocat i s'ha volgut buscar una confrontació que no és tal i a la resta de l'Estat també hi ha abolicionistes'. Puigcercós ha dit que les curses de braus són una tradició catalana, però ha afegit que per això no vol dir que tingui via lliure'. 'Quin valor positiu aporta aquesta tradició per molt catalana que sigui?', ha preguntat.

Finalment, el parlamentari d'ICV-EUiA Francesc Pané ha criticat que el TC i la caverna uniformista 'ens han donat altres places on debatre'. Ha declarat que la llei és una pura qüestió sobre la prevalença de l'ètica humana moderna damunt la tossuda tradició de la crueltat'. En aquest sentit, Pané ha remarcat que 'encarcarats i rancis alguns dirigents polítics de la profunda Espanya han volgut fer-ne un assumpte identitari han comès una immoralitat amb Catalunya, els animalistes i els seus electors'.

El precedent de les Canàries

Si hi ha prohibició, Catalunya no serà pionera. Ja l'any 1991, les Illes Canàries van prohibir aquest tipus d'espectacles en la seva Llei de protecció dels animals en una decisió que es va prendre per unanimitat i sense confrontació política. En aquell debat, els diputats es van centrar sobretot en les lluites de galls, activitat amb presència a les illes, que van quedar al marge de la prohibició. La iniciativa es va presentar consensuada per tots els grups.

La regulació dels correbous

En paral·lel a la ILP, el Parlament va iniciar la tramitació d'una iniciativa que busca regular els correbous, una activitat que té sobretot presència a les Terres de l'Ebre. Però la decisió del PPC de portar aquesta iniciativa davant del Consell de Garanties Estatutàries ha impedit l'escenari –desitjat per alguns diputats ebrencs- que en el mateix Ple es prohibeixin les corrides al mateix temps que es blinden els correbous, activitat que es podria continuar fent en aquells municipis on és tradicional, segons preveu aquesta llei.

Un partit que aspira a governar no només ha de tenir les mans lliures, també les ha de tenir netes

El diputat d’Esquerra Pere Bosch ha explicat aquesta tarda que l’informe de l’Oficina Antifrau de Catalunya en relació a la Comissió d’Investigació sobre les irregularitats detectades al Palau de la Música va fins i tot més enllà d’algunes de les suposicions que s’han sentit durant les compareixences de la comissió. Bosch també s’ha mostrat satisfet perquè ‘l’informe assumeix alguns dels documents sorgits arran de la investigació que Esquerra ha fet durant els treballs de la comissió i assumeix fets com la impossibilitat que Ferrovial, que va fer donacions de 12 milions d’euros, no portés cap tipus de control de les seves subvencions’.

Per Bosch, ‘és vergonyós que a dia d’avui CiU no hagi donat explicacions sobre com s’ha finançat els darrers mesos. Un partit que aspira a governar no només ha de tenir les mans lliures, sinó que també les ha de tenir netes’ i ha avançat que les conclusions de la comissió d'investigació es lliuraran a la fiscalia. El diputat d’Esquerra ha insistit a la federació que ‘si volen ser rigorosos, han de dir tot el que analitza l’informe. Nosaltres és el que farem, perquè l’informe és contundent en la seva ‘tripa’ en els dubtes sobre les empreses adjudicatàries d’obra pública i els convenis del Palau amb la Fundació Trias Fargas’, avalant la tesi d’Esquerra.

Bosch ha explicat que en les conclusions que han presentat els grups que van sol·licitar la creació de la Comissió d’Investigació reconeixen els errors que s’han produït en el cas de l’hotel i dels mecanismes de control, que és el que CiU destaca de l’informe de l’Oficina Antifrau, però també ‘és fefaent que hi ha finançament irregular de CiU i de la Fundació Trias Fargas, així com la seva vinculació amb empreses que no han justificat cobraments milionaris al Palau de la Música’.

dimecres, 14 de juliol del 2010

dimarts, 13 de juliol del 2010

Esquerra Republicana de Catalunya: Simó: ‘La marxa enrere de CiU i ICV en la IP de referèndum per la independència que n’ha bloquejat el tràmit no té

La portaveu d’Esquerra al Parlament, Anna Simó, ha mostrat aquesta tarda la seva indignació perquè la Mesa de Parament hagi fet marxa enrere en ‘un acord al que es va arribar fa un mes’ en aprovar avui la revocació de la Iniciativa Popular (IP) per convocar un referèndum sobre la independència de Catalunya. Simó ha lamentat que CiU i ICV s’hagin fet enrere ‘perquè no hi ha per Esquerra ni un fonament jurídic’ per aquesta decisió, ‘només pot haver-hi’, ha assegurat, ‘fonaments polítics’. ‘Cal valentia política per mantenir el que vas votar fa un mes’, ha afegit. ‘El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries no és vinculant’, ha recordat, ‘per Esquerra és un frau de llei atorgar als dictàmens no vinculants del Consell de Garanties Estatutàries la capacitat d’aturar o incidir en un la tramitació parlamentària que ja estava iniciada i no preveia cap més tràmit a la Mesa’.

Simó, que ha recordat que a la manifestació del passat dissabte els ciutadans van demanar dues coses, ‘unitat i valentia’, ha criticat que ‘a la primera de canvi, dos partits facin marxa enrere respecte del que van votar’ i ha subratllat que ‘la llei de consultes està plenament vigent’. ‘CiU i ICV s’estan avançant al que podria fer l’Estat, que encara no ha fet’, ha assegurat, recordant que ‘Esquerra no acata la sentència del TC’.

Per tot això, Simó ha anunciat que Esquerra adreçarà un escrit en el termini de dos dies, com marca l’article 30 del reglament, per traslladar ‘la nostra discrepància i demanar que es reconsideri aquesta decisió’.

La dirigent independentista també ha explicat la negativa d’Esquerra a donar suport a la tramitació de la ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per la independència i en aquest sentit ha dit que ‘no hi hem donat suport perquè si vam fer i aprovar la Llei de consultes és perquè amb les ILP i la llei d’iniciatives legislatives populars del 2006 no es poden fer referèndums’. ‘Ja tenim una llei de consultes vigent, no cal una segona llei de consultes com és la ILP, presentada el 5 de juliol, que és una proposta de llei’, ha aclarit.

Simó també s’ha referit al projecte de llei que es votarà demà al Ple del Parlament sobre el Llibre II del Codi Civil i en aquest sentit ha explicat que ‘després de molts anys de trajectòria i de 500 esmenes finalment s’aprovarà demà aquest llei que servirà per reforçar-ne d’altres com la de la infància’. La portaveu parlamentària també ha posat de relleu que demà s’aprovarà el projecte de llei d’aprovació de l’escala autonòmica de l’impost sobre la renda de les persones físiques i ha explicat que aquesta llei respon a la necessitat de ‘no incidir només en la reducció de la despesa sinó també en l’augment dels ingressos’.

Finalment Simó, s’ha referit al projecte de llei per fixar l’àmbit de planificació territorial del Penedès, ‘un compromís acomplert’, i ha lamentat que demà no es debati la llei de vegueries ‘a causa d’una prorroga d’última hora de CiU’, però ha assegurat que ‘la llei s’aprovarà en el Ple de finals de juliol’. També ha afirmat que es complirà el tràmit d’audiència prèvia per al projecte de llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i ‘es podrà debatre i votar en el mateix Ple de finals de juliol’.

dilluns, 12 de juliol del 2010

Web Programa Electoral Esquerra Republicana de Catalunya


Esquerra a creat una web participativa on podreu participar en la redacció del programa electoral
d'Esquerra a les Eleccions al Parlament 2010, entreu i participeu !!



"La roja" perd a Catalunya

Malgrat que els grans mitjans de comunicació catalans,La Vanguardia i El Periódico, ens volen fer creure que a Catalunya tots anem amb “la Roja”, la realitat diu tot lo contrari. Malgrat tot, poques banderes, poques celebracions i molts dels que es posaran davant la televisió ho fan per veure perdre Espanya. Sí realment els catalans anéssim amb Espanya, la banderes espanyoles i les celebracions serien multitudinàries, com ha passat a Alemanya, Espanya, o Uruguai.

Avui molts han mantingut i han posat senyeres i estelades als balcons, com a signe de que no tots volen que guanyi “la roja”, ni que tota la selecció fos feta per jugadors del Barcelona voldríem que guanyes, i aquesta és una realitat que entenen fins i tots molts espanyols. De la mateixa manera que la majoria d’espanyols van gaudir amb l’eliminació del Barça per part de l’Inter a la Champions, molts catalans gaudiran si avui guanya Holanda. Si a sobre hi afegim que és Espanya que impedeix amb el joc brut la participació de la selecció catalana, com volen que anem amb Espanya?

Tal i com va denunciar el President Pujol, la monarquia i el govern espanyol exerceixen una pressió que ratlla el xantatge per impedir declaracions i manifestacions dels jugadors catalans en favor de la sobirania. Han prohibit que Puyol, Piqué i altres fessin una declaració en favor de la manifestació som una nació, de la mateixa manera que amenaçant sense patrocinadors aquells esportistes que gosen manifestar-se a favor de Catalunya, i aquesta és la realitat d’Espanya, tenen por a perdre i actuant amb actituds antidemocràtiques. De totes maneres que guanyi el millor.

dijous, 8 de juliol del 2010

Puigcercós demana unitat i responsabilitat als partits en la manifestació d'aquest dissabte

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha refermat avui el posicionament del partit a favor del lema de la manifestació d'aquest dissabte a Barcelona 'Som una Nació: Nosaltres decidim', 'perquè és un eslògan que diu una cosa molt clara, que decideix Catalunya, i que al lloc dels catalans no poden decidir ni el govern espanyol, ni el Tribunal Constitucional ni cap altre partit espanyol', i ha demanat responsabilitat a la resta de partits catalans, 'els que van a cara descoberta o els que per sota la taula estan intentant una pugna, a cops de colze i hegemonitzant la manifestació', que es posin a disposició d'Òmnium Cultural en comptes de pressionar als organitzadors, com estan fent els uns i els altres, 'jo ja anuncio des d'ara que em poso a la disposició d'Òmnium Cultural, i si els partits politics hem de fer un pas enrere i manifestar-nos entre la gent, com un ciutadà més de la multitud, hi estic disposat i ho faré'.

Puigcercós ha explicat que des d'Esquerra han posat tots els mecanismes possibles per a mobilitzar la gent a manifestar-se dissabte i ha fet una crida a la unitat política, 'perquè és una manifestació per Catalunya i dels catalans, som els catalans els que decidim, ja siguem autonomistes, federalistes, o independentistes, però que quedi clar que al final la decisió és democràtica i el futur de Catalunya l'ha de decidir el poble de Catalunya, per tant, demano responsabilitat, serositat i màxima mobilització'.

Puigcercós ha fet aquestes declaracions aquest matí en una visita al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, a Solsona, acompanyat del diputat d'Esquerra al Parlament Carmel Mòdol.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Puigcercós: ‘El TC i Espanya són el passat, el futur, la independència’

El president d’Esquerra, Joan Puigcercós, ha defensat en els seu discurs al míting central del Republicat que ‘no hi ha res a reformar, no hi ha res a pactar, res a salvar’. Segons Puigcercós, ara cal oblidar-se del Tribunal Constitucional i d’Espanya, que ja són el ‘passat’ i mirar el futur amb optimisme, canalitzant postivament la humiliació i la rancúnia que estan acumulant ara molts catalans.‘Hem estat humiliants i ara hem de canalitzar aquesta humiliació cap a la independència’. En aquest sentit, ha afirmat que ‘alguns es pensen que després de la manifestació del 10 de juliol ja no passarà res, que és el punt final de l’autogovern. Però no, és el punt de partida cap a la llibertat de Catalunya’.

El líder independentista ha assegurat que la millor sortida de la crisi és la independència. ‘Espanya és crisi’, ha reblat Puigcercós que no ha parat de recordar que ja no hi ha res a fer amb l’Estat espanyol. ‘El model espanyol està esgotat per a Catalunya a causa dels que a dia d’avui estan gaudint de la ‘casa de campo’’.


Portabella: ’el projecte sociovergent ha fracassat’

El president del grup Municipal d’Esquerra a l’ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, ha recordat que ha instàncies dels republicans l’ajuntament de Barcelona va convocar un plenari extraordinari condemnant la sentència del TC. I que el Ple va aprovar, només amb l’oposició del PP, una declaració institucional animant als barcelonins i barcelonines ha assistir a la manifestació del 10 de juliol sota el lema ‘Som una nació. Nosaltres decidim’.

Portabella ha dit taxativament, que ‘el projecte sociovergent ha fracassat’ i que ‘l’autonomisme i el federalisme tenen els dies comptats’. El dirigent independentista ha assegurat que convergents i socialistes s’han posat a la boca del llop i que ara l’únic camí és el dret ‘irrenunciable’ de decidir.


Amorós: ‘Ni acatem ni acceptem’

‘Ni acatem ni acceptem’, ha començat el seu discurs el president de la Federació d’Esquerra a Barcelona. Segons Amorós, ‘ha fracassat l’estrategia del peix al cove i del ‘gobierno amigo’’ i que ‘hem arribat a la paret i Esquerra sap com es salta’. Segons el secretari d’Immigració de la Generalitat, a ‘Catalunya som majoria els que diem que sí’.

dijous, 1 de juliol del 2010

Adéu Espanya

Ja n' estem farts que decideixin en nom nostre. Catalunya és una nació, digui lo que digui una sentència jurídica absurda, com es pot valorar juridicament el sentiments de pàtria o nació?. Catalunya ha de ser lo que la gent vulgui.

No podem renunciar al respecte a la nostra dignitat com a poble, el respecte a la nostra llengua, el català, tampoc podem renunciar a l'Estat Propi. Tenim tot el dret a decidir lo que volem ser en un futur, ja que per lo que dictamina aquesta sentència, la ciutadania catalana no tenim cabuda dins la Constitució espanyola ni dintre Espanya.

Sols queda un camí, la INDEPENDÈNCIA

dimecres, 30 de juny del 2010

Els independentistes flamencs i gal·lesos expressen la seva solidaritat amb Catalunya davant una retallada 'inacceptable'

'Espero que els catalans reaccionin a les eleccions de la tardor i vagin més enllà en el seu camí cap a la independència', ha dit l'eurodiputada Frida Brepoels
ii
El partit independentista flamenc N-VA, que va arrasar a les eleccions belgues de fa dues setmanes, ha mostrat aquest dimarts la seva solidaritat amb el poble català davant la sentència del Tribunal Constitucional que retalla l'Estatut, que ha qualificat 'd'inacceptable'. L'eurodiputada flamenca Frida Brepoels ha posat en dubte 'si el problema està en l'autonomia de Catalunya o en el centralisme espanyol' i ha esperonat les veus que reclamen més autonomia per Catalunya. 'Espero que els catalans reaccionin a les eleccions de la tardor i vagin més enllà en el seu camí cap a la independència', ha afirmat. Des de Gal·les també han expressat la seva solidaritat amb Catalunya després d'una sentència 'preocupant i decebedora'. Els sobiranistes del Plaid han anunciat que s'adheriran a la manifestació contra la retallada.
ii
Frida Brepoels ha mostrat la seva sorpresa davant la retallada de l'Estatut per part del Tribunal Constitucional, que declara inconstitucionals 14 dels 223 articles de la carta catalana i en reinterpreta 27. En concret, Brepoels no entén com és que s'ha rebutjat l'article que defineix el català com a llengua d'ús preferent a l'administració i als mitjans, 'perquè és el que passa en altres països europeus, com Bèlgica i Suïssa', on diferents llengües conviuen en parts diferents d'un mateix estat. 'És molt estrany que creguin que això no està en línia amb la Constitució, i si és així, el que haurien de fer és canviar la Constitució', ha sentenciat la independentista flamenca, que considera 'inacceptable' una 'decisió contrària a la voluntat del poble'.'Com a flamencs també volem més autonomia i sentim el mateix que vosaltres', afirma Brepoels explicant que Flandes s'ha vist en situacions similars en el passat, quan el govern federal belga ha tirat enrere decisions aprovades pel govern de Flandes. 'És molt difícil acceptar una decisió que passa per damunt del que ha decidit democràticament el Parlament de Catalunya i el d'Espanya i que ha estat aprovat pel poble català', afegeix. 'Em puc imaginar la frustració de molta gent, que porta molt temps esperant aquesta decisió i resulta que ara és tan negativa', ha afirmat l'eurodiputada de l'N-VA.Pel partit nacionalista gal·lès la sentència és 'decebedora' i s'unirà a la manifestacióEl partit Plaid de Gal·les també ha valorat com a 'preocupant' i 'decebedora' la sentència de l'Estatut. El diputat del Plaid al parlament britànic, Jonathan Edwards, ha assegurat en declaracions a l'ACN que la decisió del Tribunal Constitucional espanyol de retallar l'Estatut 'disminueix la sobirania dels catalans' perquè 'gent que no té ni idea de quins són els requeriments i les aspiracions dels catalans estan intentant silenciar la seva veu democràtica'. Edwards ha remarcat que creu que el Regne Unit 'honoraria' qualsevol decisió presa en referèndum a Gal·les, però ha advertit que el cas espanyol crea un 'precedent preocupant' pels grans estats europeus que 'senten la seva hegemonia política amenaçada.
iii
directe.cat

dimarts, 29 de juny del 2010

Declaració d'Esquerra sobre la sentència de l'Estatut

El 30 de setembre de 2005, El Parlament de Catalunya va aprovar, per amplíssima majoria el projecte de nou Estatut d’Autonomia. Aquell text, expressió unitària del anhels d’autogovern del nostre poble, va patir severes retallades en el seu tràmit al Congrés de diputats de Madrid, cosa que va provocar que Esquerra demanés el vot contrari en el referèndum posterior. Malgrat les retallades, una majoria de ciutadans va votar sí perquè va entendre que era millor aquell petit avenç que no quedar-nos sense res. Esquerra va acatar el resultat del referèndum i es va comprometre a defensar el desplegament del nou Estatut amb fermesa i ambició, és el que hem fet fins ara.

La sentència que ara el TC acaba de fer pública significa la segona retallada greu de l’estatut i representa un xoc de legitimitats. A un costat, la legitimitat del poble de Catalunya ja expressada a les urnes per referèndum. A l’altre costat 10 magistrats d’un alt tribunal fortament desprestigiat i convertit en camp de batalla dels interessos inconfessables dels grans partits espanyols.

El TC no només ha alterat l’Estatut sinó que ha modificat els termes d’un pacte polític i ha modificat unilateralment els límits del pacte autonòmic al marge de la voluntat popular i de les instàncies polítiques representatives del poble de Catalunya de manera que ha quedat clar que allò que vol una part significativa de la ciutadania no cap a la Constitució espanyola.

Sempre hem defensat que Catalunya ha d’esdevenir un Estat independent en el marc de la Unió Europea, i entenem que estem davant d’una nova demostració que aquest és l’únic camí realista i viable per assolir la nostra plenitud nacional.

Esquerra continuarà treballant, ara amb més força que mai per convèncer una majoria de ciutadans de la necessitat i l’oportunitat d’assolir un estat propi per a Catalunya. Que ningú no ho dubti que, avui, després de l’estocada mortal a l’Estatut de Catalunya, hi ha més catalans i catalanes convençuts que aquest és l’únic camí.

Són moments de gran transcendència que demanen serenitat però també fermesa. Aquesta sentència és un atac a la dignitat i a la llibertat de tots i cadascun dels ciutadans de Catalunya, vinguin d’on vinguin i parlin la llengua que parlin. Ens cal, doncs, una resposta democràtica, unitària i coherent amb els valors que ens han mantingut vius com a país al llarg de la història.

Estem convençuts que davant d’aquest xoc de legitimitats i, en aquests moments decisius, totes les forces del catalanisme serem capaços de donar una resposta unitària, serena i contundent d’acord amb el que el poble de Catalunya demana.

Esquerra Republicana de Catalunya, el partit de Macià i Companys, es posa avui novament al servei de la causa de la democràcia i de la llibertat de Catalunya.

Joan Puigcercós, president d'Esquerra durant la lectura de la declaració institucional

dissabte, 26 de juny del 2010

Presentació de "La Móra Morisca"


Divendres 25 de juny a les 20.00 h, a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre, s'ha presentat el programa de la Móra Morisca 2010. que s'impulsa des de la Regidoria de Turisme de l'Ajuntament.

També s'ha fet la presentació del cartell d’enguany, dissenyat per Ingrid Caba, del grup de facebook que compta amb més de 1.000 amics i de l'actualització del web de la Móra Morisca, http://www.moramorisca.com, que a partir d’ara serà molt més extens i donarà acomplida informació del desenvolupament de la festa.

L'acte ha estant conduit pel membre de la comissió de la Móra Morisca Joan Launes, i ha comptat amb la participació de Ingrid Caba, autora del cartell, Antoni Cutrona administrador del grup Facebook, Jordi Llambrich autor del lloc web i Elisenda Jardí regidora d'Educació, Comerç i Turisme de l'Ajuntament, que ha presentat les novetats d'aquest any i ha agraït molt la implicació i participació dels voluntaris, entitats, comissió i persones anònimes que fan possible la realització de la festa

En acabar, s'ha fet un tast d'una amplia mostra de tes i pastes orientals.

dilluns, 21 de juny del 2010

Candidats al parlament


Divendres al vespre a la seu d'Esquerra de Móra la Nova es va fer un Congrés Comarcal Extraordinari per elegir els dos candidats que ens correspon per participar a les llistes d'ERC a les properes eleccions al Parlament de Catalunya de la tardor en nom de la Ribera d'Ebre. Han estat elegits Monserrat Perelló Margalef, de Tivissa i Coordinadora Territorial de Joventut a l'Ebre, i Josep Anton Moreno Vidal, cap de llista d'Esquerra a les properes eleccions municipals de Móra d'Ebre. Felicitats i bona feina !!!

dijous, 17 de juny del 2010

Presentació de Josep Anton Moreno



Avui a la llanterna Teatre municipal, s'ha fet la presentació del proper cap de llista per ERC a les eleccions municipals de Móra d'Ebre davant una nodrida representació de morencs i morenques i de càrrecs del partit a les Terres de l'Ebre.

Durant l'acte s'ha fet un repàs a l'obra de govern a l'Ajuntament, a la comarca i en general a les Terres de l'Ebre.

Moreno ha transmés un missatge d'il·lusió, compromís i treball al davant de la candidatura "vaig a totes, i no us defraudaré" ha dit en un moment de la seva intervenció " a partir d'aquest moment estic a la vostra disposició i us demano que hem feu arribar les vostres inquietuts, per tal de ser l'alcalde de tots".


dimarts, 15 de juny del 2010

Construïm les Terres de l'Ebre, construïm Móra d'Ebre


El proper dijous 17 de juny a les 20:30 hores, a la llanterna Teatre Municipal de Móra d'Ebre, tindrà lloc l'acte Construïm les Terres de l'Ebre, amb la intervenció de Lluís salvadó, delegat del Govern i secretari de Política Territorial i Medi ambient d'ERC.

Així mateix es farà la presentació del candidat a l'alcaldia per ERC a les properes eleccions municipals del 2011, Josep Anton Moreno i Vidal, amb el que hi podreu mantenir un diàleg en acabar l'acte.

Us hi esperem tots hi sou convidats !!!!!