Una perla del PP

Mireu quina perla ronda per internet, Miguel Ángel Rodríguez, nacionalista espanyol lligat al PP i la FAES, demana des de les càmeres de Popular TV que Espanya i Catalunya siguin estats independents l'un de l'altre. Ells ho tenen clar. I tu, encara dubtes? Independència!

Les consultes per la independència s'estenen per Europa

Les Comunitats de catalans a l'exterior s'organtizen per celebrar referèndums

Les Comunitats Catalanes a l'Exterior (CCE) no volen desvincular-se dels centenars de consultes per la independència que tindran lloc els propers mesos a Catalunya, i ja han començat a organitzar-se per tal de celebrar referèndums entre els catalans emigrats. Aprofitant la 'reunió de xarxa' de la CCE, 48 representants de casals a Europa es plantegen impulsar consultes entre els catalans de les seves ciutats. De moment treballen amb el 25 d'abril (Dia Internacional de la Catalunya Exterior) per celebrar les consultes, que es podrien estendre als Casals d'Amèrica del Sud. Les consultes a l'exterior tindrien una doble funció: permetre el vot als catalans emigrats i fer pedagogia entre els mitjans autòctons per quan arribi la independència.

Els representants de les Comunitats Catalanes a l'Exterior europees van aprofitar el sopar posterior a la 'reunió en xarxa' d'aquest dissabte a Viena per acordar, des de 'fora' els casals, impulsar dels referèndums i començar a posar fil a l'agulla.

Els assistents a la reunió, actuant a títol individual i desvinculats de les Comunitats -per evitar que es vinculi la Generalitat de la qual depenen amb les consultes que organitzaran- van acordar pactar les properes setmanes un protocol per tirar endavant consultes a Alemanya, Andorra, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Escòcia, Espanya, França, Islàndia, Luxemburg, País Basc, Països Baixos, Portugal i Suïssa. A més, convidaran les comunitats catalanes a l'Amèrica del Sud, ja que als països d'acollida la població està molt més conscienciada sobre l'autodeterminació: de fet alguns Estats llatinoamericans ja van independitzar-se d'Espanya el segle XIX.

Les consultes no es farien als Casals, novament per evitar que es vinculin entitats que depenen de la Generalitat amb l'organització de consultes independentistes, sinó que es farien en associacions amigues de les ciutats en qüestió, i permetrien als catalans emigrats exercir el dret de decidir. A la vegada, s'adaptaria el protocol a la llei electoral de cada país, per tal d'escenificar que el referèndum és l'exercici d'un dret democràtic i legal de tots els ciutadans.

L'altre pilar clau d'aquesta iniciativa és la pedagogia per tal de preparar la opinió pública europea davant una eventual independència. En aquest sentit, incidirien en que Catalunya vol exercir un dret democràtic i l'Estat espanyol ho prohibeix, un dret, el d'autodeterminació, al qual molts països europeus s'han acollit per aconseguir l'estatus actual.

Contràriament al que passa a Catalunya, els assistents de totes les Comunitats Catalanes a l'Exterior reunides a Viena van acordar tirar endavant consultes, i només es deixaran de fer en aquells casals que, per manca de capacitat organitzava, els resulti impossible tirar endavant la infraestructura per fer les votacions.

directe.cat

Només depèn d’ERC

En els darrers dies, diferents articulistes de d’intel•lectualitat progressista han mostrat la seva preocupació pel futur dels republicans, no pas perquè els preocupi el futur del partit sinó mes aviat preocupats que un tercer tripartit no sumi. I en aquest anàlisi interessat mostren la preocupació per l’efecte Carretero en el si d’ERC.

Tant Jordi Sànchez com Enric Marín, tots dos articulistes del Periódico, diari de referència del PSC, alerten del perill que pot representar la candidatura de Reagrupament a les properes eleccions nacionals, apart de ser un anàlisis interessat és un anàlisis mancat de rigor; avui encara la marca d’ERC és la marca de referència del independentisme, són els republicans qui han normalitzat el concepte i són els republicans qui tenen en les seves mans la viabilitat de la independència.

Reagrupament no és cap perill per ERC, de la mateixa manera que IU no és cap perill pel PSOE, ni IC pel PSC, i només si els republicans fan molt malament les coses Joan Carretero pot tenir una oportunitat.

L’alternança és una garantia per la democràcia i, desprès de més de vint anys de govern nacionalista de CiU, tothom pot entendre un canvi de color polític. Una nova majoria fruit d’un resultat totalment democràtic va permetre una alternança necessària, però a les properes eleccions nacionals jo no serà el mateix. Fins i tot encara que les esquerres sumin per fer un nou tripartit, aquest serà difícil que és produeixi, el PSC ja ha demostrat fins on és capaç d’arribar ja que hem vist que no pot anar més enllà de la línia vermella que li marca el PSOE, i això fa quasi impossible un tercer tripartit.

Per això, la seva única oportunitat es basa en una estratègia doble: augmentar i exagerar fins al màxim els errors de CiU i així reduir la seva victòria i sobretot debilitar els republicans en un punt entremig, que sumin però que a la vegada siguin tant dèbils per poder seguir governant sense grans problemes. Però un element els distorsiona, mai com ara els republicans saben que un tercer tripartit és irrepetible si volen seguir sent el referent de l’ independentisme.

Així, el problema per ERC no és Carretero ni les CUP o altres opcions; el problema per ERC és ella mateixa i per tant només depèn dels republicans liderar el projecte independentista. Hauran de recuperar la iniciativa, tenen que deixar molt clar i compromès el seu full de ruta, i si això vol dir que han de ser decisius des de l’oposició hauran de fer un compromís clar en aquest sentit.

El SNP (Partit Nacionalista Escocès) va decidir, en un moment crucial de la seva història, que no tornaria governar fins a ser la primera força del País. La decisió no li ha anat tant malament, ara governa Escòcia, amb una aposta clara pel dret a decidir.

Col·lectiu 2014

Tothom es creu les mentides d’Espanya?

Nosaltres no. Trobem escandalós que el diari rei de la premsa groga espanyola, El Mundo publiqui, una conversa telefònica entre el president de la Junta d’Extremadura i el president del Barça, on explicava entre altres coses que Joan Laporta va dir-li ‘barcelonista de merda’ i deu vegades “imbècil” en resposta a un article del president extremeny al diari Marca on retreia a Laporta el seu posicionament independentista i que això marqui l’agenda del nostre país.

Malauradament, ha estat dit i fet. Sense cap mena de comprovació, bona part de ‘la premsa catalana’ i els tertulians de sempre va començar a carregar contra Laporta. Li retreien tot, fos veritat o fos mentida, en una prova evident de que tots aquests intocables no li perdonen, i sobretot no volen, que el Barça segueixi el camí iniciat per Laporta de ser un referent dels avenços nacionals del nostre país.

Però el més greu de tot plegat és la demostració palpable i patètica de que el p oder central marca l’agenda, encara que sigui via una mentida d’El Mundo o un altre mitjà similar. Avui sabem que fins i tot la Junta d’Extremadura nega que es produís el primer insult i quan pregunten pel segon, ben bé no saben què dir. Si era una conversa privada entre dues persones, com es pot donar credibilitat només a una part? O és que El Mundo fa escoltes i seguiments il·legals? No seria res d’estrany, ja que és habitual en aquest mitjà.

La darrera mentida de l’Estat espanyol fa referència a la sentencia del Tribunal Constitucional. Fonts de la Moncloa asseguren que, malgrat que el TC retalli l’Estatut -confirmen que ja hi han passat el ribot- ells compliran amb l’Estatut. Alguns encara els donen credibilitat, però convé recordar que qui fa aquestes promeses és un Estat incapaç de complir la llei de pressupostos; l’Estatut que va aprovar; el mateix Estat que amenaça de portar la llei d’Educació cavant el TC; el que practica el joc brut amb el reconeixement de les seleccions catalanes, i a sobre encara ens el creiem.

Ja n’hi ha prou d’insults i de mentides, prou d’abaixar el cap quan ens les expliquen, prou de disculpar-nos davant l’Estat espanyol pels nostres suposats errors. Volem uns mitjans de comunicació propis i que mirin el país amb il·lusió i orgull. Volem uns dirigents polítics i econòmics sense complexes -que no extirpin Catalunya del nom d’una Caixa perquè és un impediment pel creixement a l’Estat espanyol- però sobretot no podem callar davant la tergiversació de la realitat.

El saqueig del Palau de la Música comença a fer-se gran per voler fer el paper de botifler. Fèlix Millet va suplicar ajuda a Espanya, Aznar cobra per partida doble i aquí comença el saqueig a gran escala. No és veritat que la gestió nefasta de Millet sigui un fracàs del catalanisme, tan sols és una mentida més d’Espanya per boca del PP. És el fracàs de voler ser un servidor de l’Estat espanyol, d’acceptar-ne les almoines perquè sempre paga els traïdors a Catalunya. Mai els fidels que, en tot cas, elimina amb guerra bruta.

LA MANIPULACIÓ DE LES DADES

Mireu en aquest vídeo com la cadena de Tv VEO 7, propietat de "EL MUNDO", ens manipula descaradament una informació sobre la crisis posant un reportatge de l'any 2000 i fer-lo passar per actual, no te pèrdua.

De Madrid 2016 a Barcelona 2020

Rio 2016 pot acabar amb la carrera política de dos polítics espanyols amb estrella, per un costat l’alcalde de Madrid Ruiz Gallardón que pot pagar molt car l’error de no haver estat prou llest per esperar a presentar la candidatura al 2020, cosa que si han fet ciutats com París, sabedores que dos jocs olímpics seguits al mateix continent és molt difícil. La difícil situació econòmica de Madrid (7.000 milions d’euros d’endeutament, la ciutat més endeutada de l’Estat) el va portar a un doble salt mortal i s’ha quedat sense xarxa protectora.

La tigressa Aguirre aprofitarà, sens dubte, la derrota i malgrat que Gallardón va aconseguir una victòria pel control de Caja Madrid (el jutge de moment li va donar la raó en el recurs), el cop per la derrota de Copenhaguen i la greu situació econòmica se’l pot emportar per endavant.

Però un segon polític pot també rebre les conseqüències de l’error de Madrid, el President del Govern, Rodríguez Zapatero pot haver entrat en caiguda lliure; es va apuntar a la festa de Madrid sense cap visió estratègica, sense cap directriu clara i, juntament amb Gallardón, va pensar que amb els Jocs s’acabarien els seus problemes; amb els Jocs taparien tots els problemes greus que té l’Estat Espanyol, l’espanyolisme més ranci tornaria a guanyar la batalla de la diversitat, de l’estatut, del finançament i una Espanya, “grande i libre” tancaria el model autonòmic definitivament.

“ A por ellos, a por ellos” cançó bandera de la candidatura de Madrid que és un cant evident en contra de l’esperit de la carta olímpica, “el més important és participar” i sembla que la classe dirigent de Madrid i d’Espanya mai ho han entès, ells volien el jocs per atonyinar al contrari i sobretot a la diferència, incompatible amb l’olimpisme.

Davant de tot plegat ara és l’hora de la dignitat, ara és l’hora de plantejar que Barcelona torni a organitzar uns jocs olímpics, com a capital d’un país independent i amb les seleccions catalanes reconegudes. Cal que Barcelona presenti candidatura i que es comenci a preparar. A la xarxa diferents grups ja ho demanen (Barcelona 2020 i la pagina de fans de Barcelona 2020, capital d’un país independent), els propers candidats a l’alcaldia de Barcelona tenen la paraula. Necessitem tenir referents i objectius, i Barcelona i Catalunya tenen quelcom que no té ni Madrid ni Espanya: modèstia, feina feta i sobretot dret a decidir el seu futur.

The New York Times recupera un article de 1934 sobre la fi de la Catalunya independent

'Leaders Arrested in Catalonia' és l'article que republicava ahir el rotatiu novaiorquès i que feia referència a la proclamació de 'l'estat independent de Catalunya' i la detenció injustificada del seu president Companys per part de les tropes del general Franco.

El diari nord-americà va publicar ahir un seguit d'articles breus sobre les efemèrides més importants de fa 100, 75 i 50 anys enrere. L'escollida per als 75 anys, tracta sobre l'arrest del president català Lluís Companys.

L'article original fou publicat el 7 d'octubre de 1934 i portava per títol Leaders Arrested in Catalonia. L'escrivia un corresponsal del diari des de Barcelona. Explica un fragment de la història de Catalunya i mostra com l'opinió pública internacional va tenir notícia dels fets succeïts a Catalunya durant la Guerra Civil, tot i no intervenir en les operacions militars a favor del bàndol americà.

Concretament el text relata com "l'estat independent de Catalunya" va ser derrocat per la intervenció de les "tropes espanyoles" liderades pel General Balet, que “a les sis del matí” van "ocupar els edificis del govern i van detenir alPresident Companys i als altres membres del Govern".

També explica que al mateix molt “el projecte de proclamar Espanya com a república federal amb Manuel Azaña com a President va col·lapsar”. A Azaña també l'havien intentat detenir aquell dia, però s'havia fugat. No obstant, aquella mateixa nit també va ser arrestat, quan intentava embarcar cap a França des d'un port català.

Llegir l'article de The New York Times

Inauguració de l'Avinguda Comarques Catalanes

El proper dissabte 10 d'octubre a les 12 del migdia es realitzarà l'acte d'inauguració de les obres de remodelació de l'Avinguda de les Comarques Catalanes, a càrrec de la Sra. Teresa Pallarès i Piqué, subdelegada del Govern a Tarragona.

L'acte començarà a l'inici de la part renovada, situat a La Creu, i s'anirà baixant per tota l'Avinguda fins arribar al davant de la Llar dels Jubilats, on es faràn els parlaments corresponents.

Les obres de remodelació que es van iniciar a mitjans del mes de maig, i tenien una duració prevista d'uns 6 mesos, on al final han resultat ser menys, han transformat l'Avinguda de les Comarques Catalanes en un carrer modern, amb tots els serveis, i en un referent per a la nostra població, consolidant-lo com el principal carrer comercial de Móra d'Ebre.

Amb les obres, s'han renovat la calçada i les voreres, s'han instal·lat noves canonades per a les aigües de la pluja i per al clavegueram, i s'ha ubicat nou mobiliari urbà i nova jardineria.

Carod confirma que Puigcercós l'exclou de les llistes d'ERC però li desitja els 'millors resultats'

Barcelona (ACN).- El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha confirmat aquest dimecres a l'ACN que el president d'ERC, Joan Puigcercós, va comunicar-li que 'la direcció actual del partit' no compta amb ell per figurar 'en cap lloc de les llistes' de la formació de cara a les eleccions al Parlament del 2010. Malgrat això, ha assegurat que desitja 'al partit del qual sóc militant els millors resultats electorals en el futur'. Puigcercós no ha aclarit, però, si a més d'excloure Carod de les llistes, tampoc compta amb ell per a figurar en un eventual futur Govern amb presència d'ERC. Puigcercós li va comunicar la decisió en un dinar dimecres passat.

directe.cat

Puigcercós deixa Carod fora de la llista i d'un eventual Govern

S'havia parlat d'un 'paper rellevant' després que renunciés a ser candidat

La renúncia de Josep-Lluís Carod-Rovira a encapçalar la candidatura dels republicans a les properes eleccions deixant via lliure a Joan Puigcercós no ha impedit que el president republicà l'aparti definitivament. Puigcercós ha comunicat ja a Caord que no el vol ja no de número dos, sinó en cap posició, i que tampoc compta amb ell per ser al Govern en cas que després de les eleccions ERC hi sigui. La mateixa nit de la renúncia, Carod va advertir que no tenia cap intenció de deixar la política i volia seguir 'a primera línia'. Caldrà veure com entomen la decisió els membres de l'executiva propers al vicepresident, sobretot a les portes del consell nacional del cap de setmana del 17 i 18 d'octubre, a Núria, on s'ha de proclamar oficialment Puigcercós com a candidat.Segons informa l'Avui, la majoria de la direcció -tampoc Joan Ridao- no és partidària de mantenir a Carod en aquesta primera línia que ha reclamat en diverses ocasions ja que consideren que està 'amortitzat'. En ser una de les potes del tripartit poden veure'l ara com un impediment per transmetre la idea de renovació. Puigcercós ho hauria comunicat a Carod en un dinar dimecres passat coincidint amb el ple del debat de política general.En declaracions a Els Matins de TV3, el president republicà s'ha mostrat molest pel fet que la notícia hagi sortit a la llum pública abans que es fes oficial ja que tenia pensat donar-la a conèixer després de ser proclamat oficialment candidat en el consell nacional del partit que se celebrarà el cap de setmana del 17 i 18 d'octubre a Núria. El consell nacional es planteja ara més mogut amb la irritació del sector carodista, el mateix Puigcercós ha confessat que 'per prudència' de cara al consell va preferir no dir-ne res a l'entrevista que dilluns al vespre li va fer Xavier Bosch al programa Àgora.'Jo sóc el candidat i crec que tinc la opció i el dret de decidir qui m'acompanya a les eleccions', ha dit el president d'ERC. Puigcercós ha dit que no li ha agradat el verb 'vetar' i ha assegurat que compta amb Carod. Finalment no ha confirmat ni negat que Carod formi part d'un Govern en què ERC hi participi. 'No sabem si tornarem a governar', ha dit.

directe.cat

ERC i ICV demanen a la Fundació Trias Fargas que torni les donacions de Millet

Mas reclama evitar 'l'escalfament' del clima polític a un any de les eleccions i centrar-se en la crisi

El secretari general d'ERC, Joan Ridao, ha demanat aquest dilluns a CDC i Àngel Colom que retornin lesdonacions rebudes per Fèlix Millet procedents del Palau de la Música. A la roda de premsa posterior a la reunió de la comissió permanent, ha demanat 'explicacions convincents' tant de CDC com de Colom perquè 'no es justifica sota cap concepte que una fundació cultural acabi subvencionant la fundació d'un partit polític'. També s'ha manifestat en aquest sentit la portaveu d'ICV, Laia Ortiz, que Ortiz considera que 'la Trias Fargas hauria de retornar els diners que rebia de l'Orfeó perquè eren per ajudar la cultura catalana i no una determinada ideologia'. El líder de CiU, Artur Mas, ha volgut evitar 'l'escalfament' del clima polític a un any de les eleccions i reclama centrar-se en la crisi.

Tant ERC com ICV han volgut deixar clar que no tothom ha rebut diners. 'Nosaltres aixequem el dit' perquè 'no som d'eixe món' -ha dit Ridao parafrasejant Raimon-, ja que 'com que no tenim costum de rebre donatius anònims, puc donar fe que no hem rebut ni un sol euro del Palau de la Música ni del senyor Millet'. Ortiz ha assegurat que ICV mai ha rebut ni acceptarà donacions anònimes i considera que cal 'arribar a un acord per reformar la Llei de finançament de partits i posar fi d'una vegada per totes a les donacions anònimes'. 'Si CiU no té res a amagar, hi hauria d'estar a favor', ha conclòs.

Mas ha assegurat no voler caure en les 'provocacions' dels socialistes i ha dit que no volen entrar en el 'pim-pam-pum'. 'No volem caure en la provocació permanent, tenim la sensació que se'ns vol enfangar tot el que es pugui la situació', ha assegurat Mas després que el secretari d'Organització del PSC, José Zaragoza, hagi reclamat aquest cap de setmana a Mas que doni explicacions sobre el finançament rebut per part de Millet a la fundació del partit i hagi dit que 'no és normal que el líder convergent vegi de manera raonable que uns diners inicialment destinats al Palau de la Música acabin finançament una campanya política'. Un fet que, per Zaragoza, és 'moralment inacceptable'.

Mas ha dit tenir la sensació que s'està 'escalfant la temperatura electoral' per part del PSC amb l'objectiu que no es vegi que 'CiU va raonablement bé' a les enquestes. 'Tenim la sensació que aquells als que les coses no els van bé, volen que els vagin malament a tothom, procuren que no vagin bé a ningú', ha lamentat. Per contra, ha dit que no cauran en aquests 'provocacions' i que a CiU 'no li interessa que les eleccions girin a l'entorn d'acusacions per aquí i per allà'.

Confiança en Colom

Durant la reunió del Comitè Executiu Nacional de CDC, però, no s'ha parlat sobre la vinculació del dirigent Àngel Colom amb Millet, ja que aquest últim li va donar diners per poder liquidar deute del Partit per la Independència (PI). Mas ha remarcat que no s'ha tractat perquè 'no afecta CDC', sinó que és un tema de Colom i del PI.

Mas, que ha remarcat que no hi ha cap 'desautorització' cap a Colom, ha assegurat que aquest 'va donar explicacions i confiem que siguin vàlides'. Sobre si hauria de tornar els diners, Mas ha dit que no és 'ningú' per 'opinar el que va fer un altre que va viure unes condicions personals'. 'Li puc opinar sobre les coses que afecten a CDC, però això no és un tema de CDC', ha afegit. Mas, de fet, creu que Colom ha donat 'explicacions molt transparents' i que 'no s'ha amagat'.

directe.cat

Una derrota espanyola

Així com la candidatura de la Barcelona olímpica va ser el triomf d'una ciutat ahir vam assistir a una derrota d'Espanya. Barcelona va ser un projecte ciutadà -i d'alcalde socialista, cal admetre-ho-, però que tenia a veure amb l'expressió d'un esperit molt concret, aquell esperit amb què Maragall il·luminà la Barcelona dels 90. El projecte Madrid 2016 ha estat un deliri més d'aquesta Espanya absurda que autoritza manifestacions feixistes i prohibeix urnes. Ja Madrid el 2012 tingué la pedanteria de voler competir amb Londres i amb Nova York i ahir va tornar a ensopegar amb la mateixa pedra de la seva pròpia limitació. S'hi posin com s'hi posin, de veritat només n'hi ha una i és que el Madrid actual no té força ni ànima ni és una capital gens exportable. Viure d'atracar i d'insultar els catalans pot generar simpaties a Espanya, però com a projecte internacional és lamentable. A fi de comptes ja no som tan rics i cada cop ens van pitjor els negocis. El món sap que Espanya és una bomba de rellotgeria al límit de la bancarrota. El 2016, amb Catalunya que espero que ja sigui lliure, més que uns Jocs Olímpics, hauran d'organitzar-se unes jornades benèfiques. Té una gràcia especial que la ciutat elegida hagi estat Rio de Janeiro, perquè representa tot el contrari del que Espanya és: emergència contra decadència, idees noves contra la caspa. Ells tenien unacorazonada, i jo una lavativa preparada. Hola, Espanya: pam! T'imagines que hagués sortit Madrid? A qui et penses que li hauria tocat pagar-ho? Ahir perdé Espanya com va perdre l'armada invencible, com el 0 a 5 de Cruyff, el 2 a 6 de Guardiola i aquesta terrorífica aliança amb Rússia i Sèrbia per no reconèixer la independència de Kosovo. No va perdre només Madrid: tot Espanya hi estava implicada i tot Espanya va ser derrotada. De fet, a la nodrida delegació d'espanyols a Copenhaguen només hi faltava la cabra de la Legió, Manolo el del Bombo i una manifestació (autoritzada) de la Falange. Espanya s'enfonsa envoltada d'endarreriment i de fantasmes.

Salvador Sostres

http://paper.avui.cat/article/cultura/175933/una/derrota/espanyola.html

Laporta fa l'ullet a Puigcercós

Avui els dos mandataris coincidiran a la trobada de la penya blaugrana de Santa Maria d'Oló · El president del Barça també participarà en un míting d'ERC

La petita localitat de Santa Maria d'Oló, a la comarca del Bages, avui al vespre celebra una gran trobada blaugrana degut a la presència del president del Barça, Joan Laporta. La trobada té especial interès mediàtic perquè és conegut que Santa Maria d'Oló és un feu d’Esquerra Republicana, on governa amb majoria de 7 regidors per sobre del dos que té CiU. Diferents fonts parlen sobre la bona relació entre Laporta i Puigcercós a nivell personal, que existeix de fa temps, i que avui es posarà de manifest a aquesta petita població. Des de la penya blaugrana de Santa Maria d’Oló es desvincula la visita de Laporta a un motiu polític sinó purament esportiu.

Dues personalitats: Joan Laporta, president del Barça i Joan Puigcercós, president d’Esquerra Republicana de Catalunya. Avui, els dos es poden trobar a Santa Maria d’Oló ja que el màxim mandatari blaugrana ha acceptat la invitació d'assistir a la presentació de la ressuscitada Penya Blaugrana d'Oló.

Laporta ha refusat sovint per problemes d’agenda la trobada de moltes altres penyes situades també a petits pobles distribuïts arreu dels Països Catalans. És per això que sorpèn que el president Laporta es traslladi a Santa Maria d'Oló.

I és que sembla ser que les crítiques constructives de Laporta a Puigercós sobre els pactes d’Esquerra no han fet minvar la bona relació entre el republicà i el blaugrana, mantenint així una bona sintonia que fa temps que existeix, com llegim en aquest blog.

A més, aquest podria ser un pas important perquè Laporta s’acosti més als republicans. Puigcercós deu saber que Laporta va cotitzat al mercat polític sobiranista.

Laporta repeteix

Un exemple més d’aquest ‘bon rotllo’ Laporta-Puigcercós el trobem al web d’Esquerra. Aquípodeu veure que el pròxim 15 d'octubre Laporta participarà en un acte dels republicans en homenatge a Lluís Companys, en el 69 aniversari de la seva mort. L'homenatge consistirà en una marxa de torxes al Glacis de Santa Helena (Castell de Montjuïc) a les 6 del matí. Hi haurà també els parlaments del president d'Esquerra, Joan Puigcercós, del portaveu d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona Jordi Portabella, i del president d’Esquerra-Barcelona, Oriol Amorós. Posteriorment, a les 9 del matí, hi haurà una ofrena floral a la Tomba de Lluís Companys, en el Fossar de la Pedrera (Cementiri de Montjuïc).

directe.cat

Garrotades Cuní-Fuentes per Colom

Ahir dijous Catalunya va llevar-se amb els quioscos plens dels 150.000 euros que Fèlix Millet va 'regalar' a Àngel Colom quan aquest ja militava a CDC per tal de cobrir les despeses de l'aventura que va suposar el PI. Tot i així, l'exclusiva que aixecava El Periódico ja se sabia des d'hores abans, i les primeres espases del periodisme matinal, Manel Fuentes i Josep Cuní, s'havien estat posicionant tot el vespre de dimecres per tal d'obtenir el testimoni de Colom un cop esclatés la notícia.

Tal com va revel·lar el mateix Fuentes durant la seva entrevista telefònica amb Colom, el president de la sectorial d'Immigració de CDC s'havia compromès amb ell a desplaçar-se fins la Diagonal per tal de realitzar una entrevista des de l'estudi d'El Matí de Catalunya Ràdio, però finalment Colom va deixar plantat Fuentes i aquest es va haver de conformar amb una entrevista per telèfon.

Cal dir que l'entrevista de Fuentes, que s'ha erigit com l'assot radiofònic del Cas Millet, va ser d'una duresa poc habitual, posant a Colom contra les cordes i demanant-li noms, els noms d'aquells que li van recomanar que anés a trucar la porta de Millet. Durant la tensa entrevista, Colom va intentar relacionar els fons de Colom amb el Palau, però l'actual dirigent de CDC va donar-li llargues, repetint que els diners eren de Millet i no del Palau i intentant retratar-se com a màrtir d'una persecució política. L'entrevista va acabar d'una manera insòlita, amb Àngel Colom penjant el telèfon a Manel Fuentes.

Minuts més tard, un Àngel Colom visiblement afectat, suós i tremolenc s'asseia a la taula de Josep Cuní, el vencedor de la batalla TV3-Catalunya Ràdio per tenir Àngel Colom en directe. Aquells qui havien escoltat l'entrevista de Colom amb Fuentes minuts abans s'esperaven un Cuní que continués estirant el fil i acabés la feina feta per Fuentes traient-li els noms d'aquells qui ja coneixien les suculentes 'subvencions' de Millet, però contràriament al que s'esperava, Cuní va realitzar una entrevista-massatge a Àngel Colom. Durant aquell massatge televisiu, que entre els cercles periodístics s'assegura que podria haver estat pactat per tal que Colom renunciés a l'entrevista a la seu de Catalunya Ràdio, Josep Cuní no va posar contra les cordes Colom en cap moment, i va deixar que el polític de CDC s'anés envalentonant, fins que al final Colom es va atrevir a atacar els socialistes enlloc de respondre per les seves responsabilitats.

La victòria per aconseguir tenir Colom en directe va tenir aquest preu, i enlloc del Cuní lleó habitual l'entrevista la va dur a terme un Cuní ratolí, que amb bata de massatgista va deixar que Colom xerrés i ataqués a tothom, amb sentències com 'qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra' que provinents d'un possible acusat de malversació provoquen vergonya aliena. Cuní ni li va preguntar pels diners no declarats ni per les persones que li havien recomanat Millet. De la mateixa manera, tampoc li va preguntar si a CDC coneixien aquest finançament irregular.

Senyor Cuní, posats a no preguntar-li res, ja li podia haver-li preparat un faristol amb micròfon a Colom i deixar-li 20 minuts perquè fes un míting tot sol...

directe.cat

Millet va desviar 150.000 euros per liquidar els deutes del PI d'Àngel Colom

El dirigent de CDC va signar un rebut per 25 milions de pessetes però diu haver-ne rebut 12

Segons informa El Periódico, Fèlix Millet va sufragar les despeses de la creació del Partit per la Independència (PI), quan Àngel Colom ja militava a CDC, anys després que deixés el lideratge d'ERC i muntés el PI amb Pilar Rahola. Colom ha reconegut que va demanar ajuda econòmica a Millet l'estiu del 2000, després que molta gent li recomanés parlar amb ell, i aquest li va fer arribar 12 milions de pessetes, tot i que la firma de Colom apareix en un rebut de 25 milions de pessetes. De moment Colom només reconeix haver rebut la meitat d'aquests diners. La signatura de l'actual president de la sectorial d'immigració de CDC figura en dos pagaments a la Fundació Espai Cultura, el suposat lobby independentista que havien de muntar després del fracàs del PI i que mai va arribar a veure la llum.

Segons ha assegurat Colom a El Matí de Catalunya Ràdio, en aquell moment ell creia que els diners procedien de les arques de Millet i no del pressupost del Palau. 'No m'he ficat mai un duro a la butxaca', ha reblat Àngel Colom que ha mantingut una tensa conversa telefònica amb Manel Fuentes i que, de fet, ha acabat penjant en directe.

Colom planta Fuentes per anar a TV3 amb Cuní

Segons ha explicat Manel Fuentes, el secretari d’Immigració de CDC es va comprometre ahir al vespre a ser present aquest matí als estudis de Catalunya Ràdio i Colom no ha complert aquest compromís. De tota manera, Àngel Colom sí que ha anat al plató d'Els Matins esperant ser entrevistat per Josep Cuní. Cal tenir en compte que Pilar Rahola, cofundadora del PI, és col·laboradora diària del programa.

‘Qui em vulgui matar políticament, que es posi a la cua’

‘Alguns partits algunes forces els molesta profundament que el catalanisme altre cop torna a anar endavant’ ha afirmat Colom apuntant a la mà del PSC al darrere d’aquestes acusacions. ‘Tots els que pensen que em poden matar políticament no ho aconseguiran’, ha sentenciat Colom que ha afirmat que ‘una part dels partits de l’espanyolisme’ està actuant ‘desacomplexadament’ contra el catalanisme i que ‘no s’atura davant de res’ amb la intenció de situar el cas en el marc de la lluita política. En una entrevista en què s'ha parlat més de política que de les acusacions a Colom, el secretari d'Immigració de CDC ha desafiat: ‘Qui em vulgui matar políticament, que es posi a la cua’ ha desafiat al mateix temps que ha assegurat que continuarà treballant per Catalunya des de les files de Convergència.

De tota manera, Colom ha volgut deixar clar que pràctiques com la que s’ha descobert avui, de buscar finançament en personalitats de la burgesia catalana són habituals, i ha sentenciat que ‘qui estigui lliure de pecat, tiri la primera pedra’.

Per iniciativa pròpia o per recomanació 'd'algú'

Àngel Colom ha entrat en contradicció aquest matí amb algunes de les declaracions que publica El Periódico. Colom ha assegurat a Catalunya Ràdio que va dirigir-se a per iniciativa pròpia a Fèlix Millet per demanar-li ajuda econòmica mentre en declaracions al diari del Grupo Zeta va deixar clar que va trucar ‘diverses portes i algunes d’aquestes persones em van suggerir que parlés amb Millet, que llavors estava considerat un mecenes’ tot i que no ha precisat qui li va proposar que contactés amb el president de la fundació del Palau de la Música.