Els independentistes volen votar ERC

Una recent enquesta del diari PUBLICO, del grup Mediapro, feia despertar les alarmes dins del partit republicà. Una pèrdua de 10 diputats (de 21 a 11) d’entrada és un dur cop a la nova direcció encapçalada per Joan Puigcercós, però a la vegada és una oportunitat i un avís.

Oportunitat perquè l’enquesta deixa molt clar que els possibles votants d’ERC no hi veuen alternativa, majoritàriament és quedaran a casa o votaran per un vot útil i momentani cap a CiU; no veuen cap opció de futur en les opcions tipus Reagrupament de l’ex-republicà Joan Carretero. Per aquest motiu, l’enquesta és també un avís en el sentit que els votants perduts dels republicans, majoritàriament volen tornar-los a votar però exigeixen més fermesa, més contundència i un full de ruta clar i sense por.

ERC encara hi és a temps. Recuperar l’electorat republicà passa per prendre decisions importants per part de l’actual direcció. Els independentistes volen una ERC forta, sense complexes i un lideratge ferm amb una direcció que no li tremolin les cames a l’hora de prendre decisions.

Dubtar en aquest moment, pot ser mortal pels republicans i una oportunitat per la resta de partits polítics d’abraçar un espai que fins ara semblava intocable. Arenys de Munt no és una anècdota; qui no entengui el que pot representar la celebració d’aquest primer referèndum perdrà una oportunitat històrica de liderar l’independentisme.

col·lectiu 2014

Arenys de Munt diu 'sí' a la independència amb un contundent 96,3% dels vots

Quantitativament, més arenyencs han votat 'sí' a la independència que a l'Estatut de la Moncloa

El sí a la independència de Catalunya ha arrasat aquest diumenge a la consulta popular que s'ha fet a Arenys de Munt i ha guanyat amb un 96,3% dels vots (2.569 vots) davant el 2,2% del no (61 vots), l'1,1% de vots en blanc (29 vots) i el 0,4% de nuls (12 vots). El president del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació (MAPA) i regidor de la CUP, Josep Manel Ximenis, ha anunciat el resultat, aclamat per centenars d'independentistes concentrats davant la sala on s'ha fet la consulta, i, emulant Francesc Macià, ha proclamat Arenys de Munt com el primer municipi que ha votat 'lliure i democràticament la independència de la nació catalana'. Els propis organitzadors confessen que no s'esperaven una majoria tant àmplia pel sí. Quantitativament, els 2.569 arenyencs que han dit sí a la independència de Catalunya han superat els 2.424 que van dir sí a l’Estatut de la Moncloa.

Josep Manel Ximenis, un dels principals impulsors de la consulta, ha destacat que a Arenys de Munt, el referèndum sobre l'Estatut va rebre menys vots que el sí a la independència en la consulta d'aquest diumenge. Concretament, van votar a favor de l'Estatut 2.424 persones, mentre que han votat per la independència 2.569 persones. Això l'ha portat a afirmar que 'l'Estatut ha mort, visca la independència', i ha aixecat la reacció eufòrica dels centenars d'independentistes que esperaven els resultats. Ximenis ha emulat Macià quan ha proclamat: 'Interpretant l'anhel i la voluntat del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo Arenys de Munt com el primer municipi que ha votat lliurement i democràtica la independència de la nació catalana'. Ha agraït la participació i també dels 'demòcrates' que han votat 'no' i blanc, perquè han demostrat que 'no accepten els que no accepten la democràcia'.

Ximenis ha destacat que el que havia de ser una 'pràctica' de participació ciutadana, ha acabat esdevenint el centre del debat entorn a l'Estat propi per Catalunya de dimensions nacionals que s'ha desplaçat la centralitat del catalanisme cap al sobiranisme. Ha carregat contra les actituds d'un estat espanyol 'hereu de la dictadura feixista' que ha intentat impedir la consulta. Pels organitzadors, la consulta ha fet aflorar dos 'blocs': el del respecte democràtic, que ha vinculat directament amb l'independentisme, i el dels que 'no volen consultes', entre els que hi ha situat 'els feixistes', malgrat que no s'ha referit explícitament a cap altre partit. En definitiva, es tracta d'un 'gest simbòlic' que ha esdevingut, per Ximenis, el 'primer pas d'un moviment nacional cap a la independència'.

Alerta de Tardà (ERC) al PSC

El diputat d'ERC al congrés i dirigent dels republicans Joan Tardà Arenys de Munt ha donat una 'lliçó' de com s'ha de perdre la por, i ha demostrat que 'tot és més fàcil del que sembla', a més de posar al descobert la 'fragilitat, el gegant de vidre, que és la democràcia espanyola' per intentar impedir la consulta.'Que Espanya s'assabenti que contra la voluntat d'un poble no s'hi pot fer res', ha afirmat. El resultat de la consulta considera que donen a ERC 'més forces per demà mateix continuar la brega'. Ha assegurat que els republicans estan 'activats' per treballar de forma 'transversal' amb tot el catalanisme polític per fer realitat referèndums independentistes arreu del principat. Per cert, que Puigcercós ha hagut de sentir com un grup d'independentistes el titllaven de 'botifler' quan ha visitat el Centre Moral, on s'ha fet la consulta.

Tardà ha alertat al PSC que 'caient del cavall i s'adonarà' que 'cal activat la democràcia participativa', més enllà de la representativa. Opina que el PSC -únic partit de l'Ajuntament d'Arenys de Munt que ha rebutjat la consulta- 'ha optat encara ara' per 'no deixar-se arrossegar', però els ha advertit que si no acaben optant per avalar la democràcia participativa també pel que fa la independència 'la història se'ls endurà per davant'. El cert és que la cúpula dels socialistes d'Arenys de Munt no ha aparegut en cap moment de la jornada. Per contra exregidors del PSC com Martí Colomer han signat el manifest de suport a la consulta i han votat per la independència.

Pel secretari d'immigració de CDC, Àngel Colom, aquest diumenge a Arenys de Munt 'ha guanyat la democràcia'. Ha insistit en dir que CDC acompanyarà totes les consultes d'independència que s'impulsin a 'tots' els municipis catalans. 'No hem de tenir més por i hem de tirar endavant un camí que ens porti fins a la plenitud nacional', ha proclamat Colom, que, en canvi, no ha volgut dir si comparteix que l'Estatut 'ha mort, com ha assegurat Ximenis. Ho veu un debat que 'avui no pertoca'.

El regidor de la CUP de Mataró Xavier Safont-Tria ha celebrat l''èxit rotund' de la consulta i el 'fracàs del boicot espanyolista'. Per la seva banda, el president de les Enteses pel Progrés Municipal (EPM) -vinculades a ICV-EUiA-, alcalde de Sant Pere de Torelló (Osona) i delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Fàbrega, ha agraït a Arenys de Munt que hagi sabut fer 'pedagogia' i explicar que és possible lluitar per la independència del país.

directe.cat

La Diada a Móra d'Ebre

Ahir divendres dia 11 de setembre es va celebrar la Diada Nacional de Catalunya, entre els actes a destacar a Móra d'Ebre hi ha l'acte institucional de l'ofrena floral que ja fa una anys que es ve duen a terme.

Durant l'ofrena l'Alcade en funcions de Móra d'Ebre Joan Josep Duran i Miró ( ERC ) va fer un discurs carregat de reivindicacions, sentiment i patriotisme que van emocionar al públic present.

Joan Launes i Vilagrasa, President de la Associació cultural la Riuada va ser l'encarregat de llegir el manifest de l'11 de setembre.

A continuació les entitats polítiques, esportives i culturals van fer l'entregade les ofrenes florals davant de "l'estela de llibertat", que uns brètols van arrancar la nit abans.

Per acabar el cor "l'Aubadera", ns van fer una magnífica interpretació de la canço "Pirineus" i de l'himne de Catalunya, el cant dels Segadors.

Finalment es va fer el desplegament de dues senyeres gegants des del Pont de les arcades, a càrrec de l'Agupació escursionista "la Picossa"

Convergència Independentista de Catalunya?

Un gran sector dins de Convergència Democràtica de Catalunya comença a estar tipa i cuita del comportament d’alguns dels seus dirigents. No entenen que sovint no es posicionin clarament a favor de la independència del país que tant estimen o que tant diuen que estimen: Catalunya. També, un altre fet de forta fricció dins de CDC és que el partit nacionalista segueixi mantenint la federació amb Unió Democràtica de Catalunya, que ha demostrat àmpliament i amb escreix que la independència no és pas el seu objectiu.

És per això que, segons algunes veus expliquen, ara mateix es podria estar creant l’embrió d’una possible ‘Convergència Independentista de Catalunya’. Una escissió del partit o un corrent crític intern que apostaria desacomplexadament per la independència i que voldria forçar a CDC a fer una declaració clara sobre les seves intencions.

Al capdavant de l’operació han sonat alguns noms, el més destacat de tots és el de l’Enric Canela, que escriu diàriament al Bloc Gran del Sobiranisme (BGS) i que inicià la marxa dels 10.000 catalans a Brussel·les.

Siguin certs o no aquests rumors, des de directe!cat donem la benvinguda a qualsevol nova proposta independentista, això sí, sempre que neixi amb la voluntat de sumar i fer gran el sentiment sobiranista entre tots els catalans i catalanes i totes les nostres forces polítiques.

directe.cat

Actes de la Diada Nacional de Catalunya a Móra d'Ebre

DIJOUS 10 DE SETEMBRE DE 2009

A les 21 h, a l’avinguda Comarques Catalanes

MÓRA-TAPES 09

Combinat de tapes a 3 euros.

Sopar musical i festa gastronòmica de la Ribera d’Ebre.

Actuació de Xavier Planas i el seu saxo.

Organitza: Associació de Jubilats i Pensionistes

Amb el suport de l’Ajuntament de Móra d’Ebre

A les 23 h, a l’avinguda Comarques Catalanes

CANTADA D’HAVANERES amb el grup Canya Dolça.

Hi haurà rom cremat.

Organitza: Ajuntament de Móra d’Ebre

DIVENDRES 11 DE SETEMBRE DE 2009 - DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

A les 10 h, al passeig del Pont

XIII TROBADA DE PUNTAIRES

A les 12.15 h, lliurament de records a les puntaires.

A les 11 h, a l’Ajuntament de Móra d’Ebre

CONCENTRACIÓ DE LES AUTORITATS I ENTITATS. Tot seguit, desfilada fins al Club Nàutic, amb la presència de les pubilles i els hereus 2009.

A les 11.30 h, a l’Estela per la Llibertat (davant del Club Nàutic)

OFRENA FLORAL i lectura del manifest de l’11 de setembre.

Enguany contarem amb l’actuació del Cor Aubadera. L’Ajuntament agraeix a totes les persones, entitats i col·lectius que participin en l’ofrena floral.

A les 12 h, al Pont de les Arcades

DESPLEGAMENT DE DUES SENYERES GEGANTS

A les 19 h (hora d’arribada prevista aproximada a l’embarcador de Móra d’Ebre)

VIII BAIXADA EN MULETA-PONTONA DE LA RIBERA D’EBRE

A les 17 h, sortida d’Ascó. Entrega de premis i fi de festa al Club Nàutic de Móra d’Ebre

DISSABTE 12 DE SETEMBRE DE 2009

De les 9.30 a les 13 h i de 16 a 20 h, a La Llanterna Teatre Municipal

VII OBERT INTERNACIONAL D’ESCACS RIBERA D’EBRE - CENTRAL NUCLEAR D’ASCÓ

Més informació: www.escacsmora.com

A les 10 h, a l’Aubadera

XXII FIRA DEL CAÇADOR DE MÓRA D’EBRE - CAZAFIR

A les 16 h, al Pavelló Municipal d’Esports

IV BTT DE L’EBRE “Camí de Sirga”

Dos recorreguts, 36 i 31 quilòmetres per camins, senders i trialeres.

DIUMENGE 13 DE SETEMBRE DE 2009

A les 8.30 h, a l’Aubadera

XXII FIRA DEL CAÇADOR DE MÓRA D’EBRE - CAZAFIR

Irreductibles areñienses

La revista d’humor satíric El Jueves que analitza l’actualitat política de l’Estat espanyol i feta des de Barcelona podria ser que després d’haver passat pels jutjats ara s’arronsi una mica més del que podria fer abans.

Expliquem això perquè corre per la xarxa una vinyeta d’humor que podria haver estat descartada pels directors de El Jueves. No sabem, doncs, si es per una rectificació sobre no fer humor sobre un tema tan delicat (cosa que ens sorprendria) o si és perquè finalment van decidir que altres serien millors per a la revista d’aquesta setmana.

Sigui com sigui, no podem criticar a El Jueves, que sempre ha sabut ficar el dit a la llaga amb el seu àcid humor. Per tant, directe!cat us ofereix aquest dibuix de Francesc Llopis, 'Franchu', perquè el gaudiu. Altre cop, s’aproximen a la diana!

directe.cat

Acte Polític de suport al Referèndum d'Arenys de Munt

Acte Polític de suport al Referèndum d'Arenys de Munt , realitzat el dissabte 5 de setembre a les 19:00. Enregistrat i editat per Xavier Fajarnés.

L'Estat espanyol confia en un falangista per impedir la consulta independentista d'Arenys

Va ser candidat de la Falange Auténtica i de la Falange Española de las JONS · Ha presidit el Fòrum Català de la Família

Ni fet expressament. L'Estat espanyol vol impedir la consulta independentista d'Arenys de Munt per la via judicial i la Falange per la via de la por convocant unamanifestació al municipi. Ara, les dues vies semblen haver-se unit en una de sola després que s'hagi donat a conèixer la notícia que, Jorge Buxadé Villalba, l'advocat que representa l'Estat espanyol en el cas d'Arenys ha estat candidat per Tarragona de la Falange Española de les JONS i de la Falange Española Auténtica durant els anys noranta. A més, ha presidit el Fòrum Català de la Família i ha estat col·laborador de la diputada del PP Montserrat Nebrera.

Paradoxalment, l'advocat que representa l'Ajuntament d'Arenys de Munt, Salvador Milà, exconseller de Medi Ambient i diputat d'ICV que va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Espanya davant Arenys de Munt

La reacció visceral de les institucions de l’Estat contra la celebració d’una consulta popular a Arenys de Munt és molt il·lustrativa de les estretors de la democràcia espanyola. Espanya no és un estat de tradició democràtica. Probablement aquesta és una de les causes que explica la democràcia de baixa qualitat que exhibeixen les seves institucions sense cap mena de pudor.

I així ens trobem amb una situació delirant. L’assetjament per terra, mar i aire (premsa, govern i justícia espanyoles) contra un municipi que ha decidit preguntar als seus veïns sobre la independència de Catalunya. És a dir, els planteja la possibilitat de votar en una consulta que no és vinculant per tal que expressin la seva opinió al respecte. Davant de tan perillosa voluntat, la mateixa vicepresidenta del Govern espanyol ha decidit intervenir personalment per prohibir la consulta. Per contra sembla que no hi ha cap mena de problema per tal que un grup de nostàlgics del franquisme desfilin per Arenys per protestar contra la possibilitat que els veïns votin. La paradoxa és ben xocant: la justícia i el govern espanyols fan mans i mànigues contra un ajuntament escollit pels seus ciutadans i en contra de que els veïns puguin votar. Esperonen també així –amb la benedicció de determinada premsa de la capital- l’arribada d’un grup de persones de rància tradició democràtica determinades a impedir que la gent voti.

Tots els estats del món, o gairebé tots, disposen d’una norma fonamental que té com a principal missió garantir els drets i llibertats. Això és especialment important en un estat com l’espanyol que en això de la democràcia pertany al grup dels nouvinguts. Abans tenien allò dels Principios Generales del Movimiento –que són els que enyoren profundament els falangistes que volen manifestar-se a Arenys per impedir que es voti- i ara disposen de la Constitució Espanyola, que moltes vegades sembla interpretada en clau predemocràtica. Per una demòcrata, una constitució sempre és un punt de partida, no el punt d’arribada, com ens volen fer creure des d’Espanya.

El Govern espanyol sempre ha defensat que en absència de violència es pot parlar de tot, que totes les postures són legítimes. Ha estat la violència que pateix el País Basc la que ha servit com escut per a prohibir candidatures, impedir referèndums i altres expressions del poble basc. És per això que cal preguntar-nos quina és la violència que existeix a Arenys de Munt, que jo sàpiga no n’hi ha cap, més enllà de la que puguin generar les ordes falangistes que volen manifestar-s’hi. El problema no és aquest. El problema és que hi ha un nacionalisme espanyol que és incapaç d’acceptar la diferència.

Però que l’imperi de la llei no equival necessàriament a una democràcia sembla una qüestió que molts a Espanya no han acabat d’entendre. I no deixen de donar-ne proves. Probablement aquest és el motiu que els porta a fer de la Constitució Espanyola un arma llancívola contra l’exercici de drets i contra les llibertats, com la llibertat d’un poble a decidir o el dret d’uns veïns a votar. Aquells que interpreten la Constitució Espanyola com un Codi Penal amb el que poder arremetre contra un ajuntament i els veïns d’un municipi són la demostració fefaent que això de la democràcia a Espanya no s’ha acabat d’entendre. O que bé s’ha entès sense trencar amb una tradició política decimonònica que no respon precisament a les credencials d’una democràcia occidental.

Bernat Pellisa és escollit de nou president de la comarcal de la Ribera d’Ebre d’Esquerra

Dissabte a les 12 h. a la seu del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre a Móra d'Ebre va tindre lloc l'acte institucional on s'escollí a Bernat Pellisa, alcalde de Rasquera, com a nou President del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Elecció concretada ampliament amb els vots a favor d'ERC, el PSC i el conseller de la FIC i els sis vots en blanc de CIU. En el seu discurs ja com a president, l’alcalde de Rasquera, ha agraït la confiança de les persones de l’equip de govern, format per PSC i ERC, al representant del independents de Catalunya i al grup de CiU “ per l’acte de generositat de no presentar candidats i emetre un vot en blanc”.

Després dels agraïments, Pellisa s’ha referit a la situació econòmica actual i els efectes que aquesta està tenint en municipis com Flix o Móra la Nova. “Crec que des del consell comarca”l, ha afegit al respecte, “hem de prendre part i ser partícips dels desenvolupaments industrials projectats a la comarca. Des de la reconversió industrial de Flix fins al polígon del Molló o com el de Móra d’Ebre i d’altres iniciatives industrials que sorgeixin a la Ribera”. El nou president del consell riberenc s’ha referit a la crisi de la pagesia. “ Des de la fruita dolça amb problemes derivats de les plagues fins al desenvolupament d’altres productes agroalimentaris elaborats a la nostra comarca”.

Pel que fa els serveis, Bernat Pellisa, ha fet esment a l’hospital comarcal i i en una menció a l’administració ha apostat “ per una prestació de serveis més propera”. En aquest sentit, Pellisa repassat els diferents departaments del Consell, des dels serveis informàtics, passat per el de dinamització econòmica i acabant pels serveis socials “ estem en un moment en què tenim una població envellida i hem de donar plenament suport i aplicar la llei de la dependència”.

Bernat Pellisa ha acabat la seva intervenció demanant al consellers i conselleres “ la complicitat, voluntat de treball i la imaginació necessària per sortir d’una difícil situació”.

Amb Bernat de president una nova generació de polítics nascuts als anys setanta accedeix a la primera plana de la política comarcal. De fet ahir el nou president va participar en la mesa d'edat com a conseller més jove del consell comarcal. La seua persona, la seua trajectòria política, el seu renovat discurs, són sens dubte una alenada d'aire fresc i optimisme. Desde l'Ideal de l'Ebre li desitgem una legislatura plena d'encerts i bon fer.

CiU no diu ni piu

En teoria, CiU dóna suport a la consulta per la independència de Catalunya convocat a Arenys de Munt el proper 13 de setembre. Els seus regidors van mostrar-s'hi favorables en l'acord del ple, justament és aquest l'acord que ha anul·lat la jutge. A la pràctica, però, no sabem quin és el posicionament de CiU davant d'aquesta qüestió.

Després que l'Estat espanyol hagi decidit recórrer als jutjats per intentar impedir la consulta, el referèndum d'Arenys de Munt ha adquirit una presència mediàtica impensable a molts mitjans que, si no hagués estat per aquest recurs, no n'haguessin parlat. A partir d'aquí, tothom hi ha dit la seva. D'Esquerra n'ha parlat Puigcercós, Ridao, Llorente i les JERC; d'ICV n'ha parlat Herrera; del PP Sánchez Camacho, Jordi Cornet i la delegació de Lleida; del PSC n'han parlat Miquel Iceta i Montserrat Tura; de Ciutadans Albert Rivera i Jordi Cañas, i també n'ha parlat La Falange. N'ha parlat tothom, menys CiU. Ens ha sorprès que un partit nacionalista català que enviarà a Àngel Colom dissabte a l'acte polític unitari d'Arenys de Munt no hagi sortit públicament a dir quina opinió li mereix la reacció de l'Estat espanyol.

Què en deuen pensar els regidors de CiU d'Arenys de Munt? Seran els únics valents entre les files de la federació nacionalista que donaran suport a una consulta independentista? Atendrà cap consistori governat per convergents la crida de l'alcalde de Seròs a estendre les consultes per tot el territori, començant pels petits municipis especialment aquells governats per forces nacionalistes? I el que és més important, quan arribi l'hora de la veritat, quan arribi el dia en què la consulta es pugui fer a nivell nacional i sigui vinculant, podem confiar en aquesta CiU que no es pronuncia?

directe.cat

De la Vega adverteix que la consulta no es farà

Recorda que 'ni l'autodeterminació ni la independència tenen cabuda a la Constitució'

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, ha asssegurat que la consulta no es farà. La vicepresidenta espanyola ha recordat aquest divendres des de La Moncloa als organitzadors del referèndum d'Arenys de Munt que 'ni l'autodeterminació ni la independència no tenen cabuda a la Constitució' i que ja hi ha hagut unaresolució judicial sobre la consulta. La vicepresidenta ha afirmat que el criteri de l'executiu espanyol és el que va expressar l'advocat de l'Estat, que va ser qui va instar la jutge a prohibir-ne la celebració. La jutge, però, només ha prohibit el suport de l'ajuntament a la consulta i la cessió de la sala municipal.

La vicepresidenta ha fet aquestes manifestacions en la roda de premsa posterior al Consell se Ministres després que els organitzadors del referèndum hagin decidit mantenir la consulta convocada per al pròxim 13 de setembre. L'executiu espanyol manté que la consulta no es farà i resta importància al fet que els organitzadors puguin utilitzar una altra sala o llogar alguna dependència municipal.

Quan ha estat preguntada sobre aquesta qüestió, la vicepresidenta ha recordat que 'ja hi ha hagut una declaració sobre aquests referèndums', en referència a la decisió del jutjat del contenciós-administratiu 14 de Barcelona, que va suspendre l'autorització municipal a la consulta. El jutjat va actuar a instàncies a l'Advocat de l'Estat espanyol, que va argumentar que la convocatòria de referèndums és una competència exclusiva de l'Estat espanyol.

'Ja ha intervingut un jutge i hi ha una resolució judicial. No hi cap a la Constitució la autodeterminació i la independència, i la posició de l'Advocacia de l'Estat és molt clara, i no hi ha lloc a dubtes', ha afirmat abans de recordar que l'Advocat de l'Estat ha expressat el criteri del seu executiu.

De fet, De la Vega no ha mostrat interès en abordar aquesta qüestió quan els periodistes li han preguntat sobre la consulta. Més enllà de recordar que la posició del govern és la de l'advocat de l'Estat i que l'autodeterminació no té cabuda a la Constitució, no ha volgut especificar quina serà la postura dels cossos de seguretat de l'Estat si finalment els organitzadors celebren la consulta. Tampoc ha especificat quina serà l'actuació del seu executiu si altres municipis prenen exemple d'Arenys i convoquen referèndums.

directe.cat

Decidim.cat vol promoure les consultes d'autodeterminació als municipis dels PPCC

La plataforma dóna suport a Arenys de Munt

La plataforma Decidim.cat ha expressat en uncomunicat el seu suport a la consulta independentista d'Arenys de Munt, tot i l'anul·lació aquest dijous de l'acord del ple municipal del passat 4 de juny que donava suport a la consulta organitzada pel col·lectiu MAPA (Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació). Decidim.cat, col·lectiu format per càrrecs electes en favor del dret de decidir, també ha defensat 'el dret a donar suport per part de l’ajuntament a una expressió essencialment democràtica com és la de donar la veu al poble' i ha reivindicat l'àmbit municipal com el més proper a la ciutadania i 'el que pot accedir millor a un procés participatiu on els tots els ciutadans expressin lliurement la seva opinió'.

La plataforma sobiranista ha explicat que obrirà un procés de reflexió i debat al si del municipalisme català 'per tal de promoure una estratègia d’acció unitària per fer una consulta popular en els nostres ajuntaments que faci avançar el poble català cap a l'autodeterminació de forma unitària, participativa i de radicalitat democràtica'.

Decidim.cat és un moviment que aglutina a més de 1.200 càrrecs electes d’arreu dels Països Catalans, entre els que hi ha més de 170 alcaldes i 450 municipis.

directe.cat

La Falange manté la convocatòria de manifestació el dia de la consulta a Arenys de Munt

Recorreran la decisió d'Interior d'ajornar-la i no la desconvocaran fins que es resolgui aquest recurs o es prohibeixi la consulta

Tot i que el Departament d'Interior ha anunciat que La Falange no es podrà manifestar el dia de la consulta a Arenys de Munt, es manté la convocatòria. Així ho ha explicat a directe!cat el cap territorial de la Falange Española y de las JONS a Catalunya, Antonio Sánchez, que ha anunciat que presentaran un recurs en contra de la resolució d'Interior que, assegura, els ha estat notificada aquest matí. La convocatòria continua sentben visible al seu web i ho continuarà sent perquè Sánchez assegura que La Falange mantindrà la convocatòria per al 13 de setembre fins que tinguin resposta a aquest recurs o bé fins que es prohibeixi la consulta d'Arenys de Munt que consideren 'il·legal'. En aquest context, no està fora de lloc la prudència de l'alcalde d'Arenys, que agraeix l'ajornament de la manifestació però mantindrà el disposititu de seguretat.

Arenys de Munt manté el dispositiu de seguretat

L'alcalde d'Arenys de Munt, Carles Móra, (AM2000) ha agraït al departament d'Interior que ajorni fins el dia 20 de setembre la concentració falangista que havia de coincidir amb el referèndum independentista del dia 13. En declaracions a l'ACN, Móra ha assegurat però que es mantindrà el mateix dispositiu de seguretat per si hi ha 'brots de petits grups radicals' que vulguin impedir la consulta. Encara que la falange vulgui recórrer la decisió d'Interior l'alcalde arenyenc considera que 'el temps juga al seu favor'. Aquest dimecres, Interior ha decidit ajornar la manifestació falangista després d'analitzar l'informe de l'ajuntament que demanava un canvi de data 'per possibles aldarulls'.

directe.cat

Puigcercós: 'Dono suport a tots els alcaldes que vulguin exercir el dret a què la gent opini'

El president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Puigcercós, ha expressat públicament el seu suport 'a tots els alcaldes de Catalunya i dels Països Catalans que vulguin exercir i permetin exercir democràticament el dret a què la gent opini', en referència a la consulta per la independència de Catalunya que s'ha de celebrar el 13 de setembre a Arenys de Munt. En aquest sentit, ha donat explícitament tot el seu suport a l'alcalde republicà de Seròs (el Segrià) que, tal i com va avançar directe!cat, també vol convocar una consulta similar. A Puigcercós li sembla 'grotesc' el que està fent el govern espanyol i l'Advocacia de l'Estat presentant un recurs per impedir el referèndum.

En una entrevista a COMRàdio, Joan Puigcercós ha raonat queal País Basc 's'il·legalitzen partits i s'alteren eleccions perquè hi ha violència' però s'ha preguntat 'quina violència hi ha a Catalunya?'

directe.cat