Tu em discrimines, jo et discrimino

El diputat d'ERC a l'Eurocambra, Oriol Junqueras, ho ha tornat a fer.

Una de les reivindicacions històriques dels eurodiputats catalans a l'Eurocambra és l'ús oficial del català en totes els àmbits de la UE. Legislatura rere legislatura, les autoritats europees responen que la iniciativa l'ha de prendre l'Estat espanyol permetent primer l'ús del català al Congrés dels Diputats. La solució, doncs, passa per aconseguir que l'Estat reconegui el català a les Corts de Madrid -ciència ficció- o bé per tenir un Estat propi, la llengua del qual es reconeixeria automàticament dins la Unió.

Per tal de denunciar la impossibilitat d'expressar-nos en la nostra llengua pròpia, diversos eurodiputats del país han utilitzat altres llengües oficials de la UE per evitar expressar-se en espanyol, l'única llengua oficial del Principat que ens autoritzen a fer servir. En l'anterior legislatura, Bernat Joan va utilitzar l'anglès, el portuguès i l'alemany.

Ahir Junqueras ho va tornar a fer, i en la seva intervenció a Estrasburg sobre l'extensió de la banda ampla a Internet, el republicà va recórrer a l'italià, una llengua que domina per raons acadèmiques, per reclamar l'oficialitat del català a l'Eurocambra. L'ús de l'italià de Junqueras s'entén com una discriminació simbòlica de l'espanyol, l'única llengua oficial que ens permeten usar. D'aquesta manera, amb la marginació de l'espanyol es denuncia la marginació del català.

Com a curiositat, en una de les intervencions reivindicatives de Bernat Joan ara fa uns anys, el vicepresident del Parlament, el socialista portuguès António Costa, va amonestar-lo per utilitzar el català, caient de peus a la galleda perquè utilitzava l'alemany! Res margina més que la ignorància.

La por a protestes independentistes va evitar que De la Vega inaugurés el curs a la UdG

Va exigir que la universitat garantís l'absència de manifestacions i que la seguretat de l'acte anés a càrrec de la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil

La vicepresidenta primera del govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, havia d'inaugurar el curs acadèmic a la Universitat de Girona (UdG) aprofitant la seva visita a Catalunya el passat dimarts, 13 d'octubre. Segons ha pogut saber directe!cat, finalment l'aposta del deganat per donar el tret de sortida al curs sota els auspicis de la vicepresidenta va quedar frustrada per les exigències de la protagonista, que hauria condicionat la seva intervenció a tenir garanties que no hi hauria manifestacions estudiantils i que la Policia Nacional espanyola o la Guàrdia Civil -i no els Mossos d'Esquadra- es fessin càrrec de la seguretat de l'acte. La UdG, que fins i tot havia ajornat l'acte, va recórrer al cos docent i el doctor Josep Maria Terricabras va ser qui va fer la lliçó inaugural.

Tot i que no ha estat confirmat de manera oficial, ha transcendit que el rectorat havia estat gestionant la possibilitat que la convidada fos la vicepresidenta primera del govern de l'Estat, María Teresa Fernández de la Vega, una possibilitat que al final es va haver de descartar. Fonts de la UdG han explicat a directe!cat que 'desconeixen' aquesta informació i, en qualsevol cas, la situarien dintre de la normalitat ja que 'com cada any' s'haurien estudiat diverses possibilitats per a la inaguració del curs i, potser, la vicepresidenta era una d'elles.

Tot plegat s'emmarca en la proximitat de les eleccions al rectorat a les quals Anna Maria Geli, l'actual rectora, aspira tornar-se a presentar i on només comptarà amb l'oposició de l'exvicerector Manel Poch. Geli ja va viure el precedent de veure com els alumnes demanaven la seva dimissió en una protesta per la polèmica decisió de convidar el rei d'Espanya, Joan Carles I, al al Parc Científic i Tecnològic l'any 2007.

Sardà s'apunta a la crosta

Al iniciar la temporada radiofònica ja vam advertir de l'enèsima renovació a Catalunya Ràdio, una emissora que en termes de nació a cada bugada perd un llençol, i que enguany compta amb periodistes socialistes als tres grans espais de la graella: l'històric Joan Barril als vespres, l'exiliada de COM Ràdio Sílvia Cóppuloconvidant socialistes cada tarda i Manel Fuentes al Matí, liderant la creuada contra la Trias Fargas, assetjant Àngel Colom en directe i atiant cada dia el fantasma d'una burgesia catalana corrupta arran del cas Millet.

Precisament al Matí de Catalunya Ràdio sentíem aquest dilluns com Xavier Sardà (Javier quan treballa per Espanya) carregava contra TV3 des de la ràdio pública catalana, assegurant que l'emissora que dirigeix Mònica Terribas 'és de la crosta'. Sardà s'apuntava d'aquesta manera a les declaracions de Joan Ferran denunciant una excessiva catalanització de l'emissora pública catalana, que per estatuts ha de treballar per normalitzar la llengua i la cultura del país, i denunciava el seguiment que l'emissora va fer del referèndum d'Arenys de Munt, que segons ell no era rellevant ni noticiós.

En la seva intervenció (àudio) Sardà lloa programes com el 30 Minuts de diumenge o el reality A la presó, en comparació amb altres programes on TV3 mostra la crosta.

Sardà: La cara és el 30 minuts d'ahir, de Ciutat Badia. La cara és el programa de les presons de TV3. Moltes de les coses que els mitjans de comunicació consideren importants potser no ho són tant, i la realitat és el dia a dia. Dic això perquè TV3, independentment del partit que hi hagi al Govern, una mica és de la crosta, de vegades. Jo ja sé perquè ho dic, és una mica de la crosta catalaneta, però ja en parlarem un dia amb més calma.

Fuentes: No no, digues-ho avui, que ja deu estar bullint Internet a hores d'ara.

Sardà: És que jo m'emprenyo molt amb TV3, el dia del referèndum d'Arenys de Munt, que em facin un seguiment exactament com si fossin unes eleccions, jo, a mi se m'inflen una mica els nassos. No dic que s'hagi de tractar com si fos una cargolada, però que farien si a Santa Coloma fessin un referèndum que diguessin que no volen l'Estatut i volen ser espanyols. Com ho tractaria TV3?

Fuentes: Les televisions estatals també van fer un seguiment, amb un altre to i una altra mena de comunitaris...

Sardà: però no com una jornada electoral, estic parlant seriosament. Elogio els programes de TV3 que refresquen una certa crosta que jo trobo a TV3.

Blocaires de prestigi com Saül Gordillo ja han denunciat aquesta insòlit episodi on un tertulià d'una emissora de la CCMA carrega contra la mateixa casa. En sí les denúncies de Sardà no ens haurien de preocupar venint de qui venen, ja que cal recordar que Xavier Sardà és l'inventor de les telescombraria a l'Estat, un autèntic Ferran Adrià de la infratelevisió. El que ens espanta és veure com els defensors de la crosta, que fins ara alçaven el crit al cel des dels seus reductes a la xarxa, han acabat tenint tribuna a les mateixes emissores de la corporació.

Conferència Toni Orensanz

La Secció Local d’Esquerra Republicana de Catalunya a Móra d’Ebre, organitza una conferència, dintre dels actes del Correllengua, que porta per títol “1936, Els incontrolats a les Terres de l’Ebre” a càrrec de Toni Orensanz autor del llibre “l’Òmnibus de la mort, parada Falset”, treball d'investigació, sense afany revisionista, sobre l'actuació de l'anomenada Brigada de la muerte de la FAI dirigida per Pasqual Fresquet, qui amb base a Casp fou responsable de l'afusellament de 247 persones a setze municipis de les comarques del Priorat (27 eren de Falset), la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d'Aragó entre juliol i setembre de 1936.

Toni Orensanz és periodista i guionista freelance. És col·laborador habitual del diari La Vanguardia des del 1996 i ha realitzat tasques informatives per a la Cadena SER, TV3, Avui, El Mundo,Descobrir Catalunya, GEO i altres mitjans escrits i audiovisuals, gairebé sempre en les zones rurals de Catalunya (especialment en el Camp de Tarragona i les terres de l’Ebre).

Esquerra a Móra d'Ebre vol participar en els actes culturals fets a la població, fent conferències, xerrades, fòrums, etc., amb això pretenem apropar-nos a la societat civil i organitzar conjuntament aquesta mena d'actes culturals. Aquestes conferències s'aniran repartint durant l'any i tocant diferents temàtiques al voltant de l'ideari del partit.

L’acte tindrà lloc a la Biblioteca Comarcal de Móra d’Ebre el dia 30 d’octubre a les 20:00 h, en acabar l’acte l’autor signarà llibres.

Puigcercós: 'En la propera legislatura Catalunya ha de poder exercir el dret a decidir'

Amb 145 vots a favor i 9 en blanc, ja és el candidat d'ERC

Joan Puigcercós ja és oficialment el candidat d'ERC per a les properes eleccions. Un cop presa la decisió en el Consell Nacional, amb 145 vots a favor i 9 abstencions, el president d'Esquerra ha marcat com a objectiu que Catalunya pugui exercir el dret a decidir 'en la propera legislatura'. 'No tenim dret a defallir', ha exhortat el flamant candidat recollint el llegat de Companys i Macià. Des de la Vall de Núria, on Puigcercós ha recordat que 'comença la història de la política contemporània', ha assegurat als militants del seu partit que tenen l''obligació política i moral de fer un pas endavant'. Així, Carod-Rovira -que ha protagonitzat moments tensos- ha passat definitivament el testimoni a Joan Puigcercós, que demà culminarà els actes de proclamació amb l'ascens al Puigmal. Podeu llegir la retransmissió que el directe!cat ha fet de la proclamació a través dels perfils de Tumblr,Facebook o Twitter.

En un discurs en què ha reivindicat el llegat dels homes i les dones que van lluitar per les 'fites de llibertat' que s'han assolit, el líder republicà ha assumit el paper d'encapçalar les llistes amb 'humilitat i responsabilitat'. Recordant que ERC és hereva d'aquesta història, ha fet una defensa de 'la política' que considera que és l''instrument' dels més febles, l''instrument dels catalans i d'ERC per arribar a un nou horitzó de justícia social'. 'L'absència de la política és la demagògia', ha reblat.

Revolució verda i ascensor social

A banda de l'eix del dret a decidir al centre del debat, també ha reivindicat que ERC ha aconseguit fer quallar l''independentisme pràctic' deixant de banda 'les essències'. No només l'eix nacional ha estat protagonista del discurs de Puigcercós, que també ha elogiat la capacitat de Catalunya i la seva gent d'aconseguir grans èxits i 'reinventar-se'. En aquest sentit ha reivindicat la necessitat de modernitzar l'esquerra i ha instat el país a fer una 'revolució verda sense urani, petroli ni gas' tal i com els nostres avantpassats van aconseguir fer la Revolució Industrial 'sense carbó, ni ferro, ni cotó'. De la mateixa manera, s'ha referit als avenços aconseguits en els darrers anys que s'han fet 'alhora que s'incorporaven nous catalans i catalanes', en referència a la immigració i ha recordat que Esquerra 'defensa l'ascensor social per a tothom' i que no 'dividirà mai el país'.

Laporta: 'No són moments de tebiesa ni de demanar perdó per aixecar-nos'

'Catalunya, si vol ser, serà. Les renúncies no ens faran més lliures', afirma en l'acte de commemoració del 69è aniversari de l'afusellament del president Companys

El president del FC Barcelona, Joan Laporta, ha participat en l'acte de commemoració del 69è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, organitzat per Esquerra, en companyia de Joan Puigcercós i Jordi Portabella (fotogaleria). Laporta, ressaltant la figura de Companys com a referent per a tot el país, ha afirmat: 'El record de l'assassinat de Companys ens ha de fer parlar clar, ens demana molt a tots.' Ha considerat que la memòria del president màrtir 'ens ha de fer parlar clar. Els d'ara no són moments de tebiesa ni de demanar perdó per aixecar-nos', i s'ha mostrat partidari d'un país ambiciós: 'Catalunya, si vol ser, serà. Les renúncies no ens faran més lliures'.

'La nostra acció ha de ser coherent tot l'any en els nostres àmbits d'actuació, de la mateixa manera que Companys va actuar amb gran coherència tota la seva vida', ha afirmat Laporta, que també ha posat com a exemple d'integritat moral l'expresident del Barça i exdiputat d'ERC Josep Suñol i Garriga, també afusellat pel franquisme. Reflexionant en veu alta, ha dit: 'Companys es preguntaria: Col·lectivament estem fent el que convé al país?'.

El president blaugrana també s'ha referit explícitament a la classe política catalana actual: 'als polítics a vegades se us intenta callar apel·lant al bé general. A mi se m'ha intentat callar moltes vegades.'

Oriol Amorós, president d'ERC-Barcelona, ha explicat que Laporta assistia a l'acte en qualitat de representant d'una entitat de la societat civil catalana, de la mateixa manera que altres anys ERC ha convidat l'actriu Montserrat Carulla o els historiadors Joan B. Culla, Jaume Sobrequés i Agustí Alcoberro.

El president d'ERC, Joan Puigcercós, ha ressaltat que 'Companys, que va entrar en política per defensar la justícia social, va acabar defensant la causa de la justícia nacional. Un aspecte i altre van lligats, tot i que hi hagi qui ho vulgui dissociar.' S'ha mostrat convençut que el país -que considera 'una colònia política'- cada cop és més a prop d'esdevenir un estat lliure, perquè 'el model espanyol ha entrat en fallida. El més difícil ja ha passat, ara el camí fa baixada.'

Unes 200 persones han acompanyat Laporta i Puigcercós en la marxa de torxes al Glacis de Santa Helena (Castell de Montjuïc) en homenatge al president republicà.

Una perla del PP

Mireu quina perla ronda per internet, Miguel Ángel Rodríguez, nacionalista espanyol lligat al PP i la FAES, demana des de les càmeres de Popular TV que Espanya i Catalunya siguin estats independents l'un de l'altre. Ells ho tenen clar. I tu, encara dubtes? Independència!

Les consultes per la independència s'estenen per Europa

Les Comunitats de catalans a l'exterior s'organtizen per celebrar referèndums

Les Comunitats Catalanes a l'Exterior (CCE) no volen desvincular-se dels centenars de consultes per la independència que tindran lloc els propers mesos a Catalunya, i ja han començat a organitzar-se per tal de celebrar referèndums entre els catalans emigrats. Aprofitant la 'reunió de xarxa' de la CCE, 48 representants de casals a Europa es plantegen impulsar consultes entre els catalans de les seves ciutats. De moment treballen amb el 25 d'abril (Dia Internacional de la Catalunya Exterior) per celebrar les consultes, que es podrien estendre als Casals d'Amèrica del Sud. Les consultes a l'exterior tindrien una doble funció: permetre el vot als catalans emigrats i fer pedagogia entre els mitjans autòctons per quan arribi la independència.

Els representants de les Comunitats Catalanes a l'Exterior europees van aprofitar el sopar posterior a la 'reunió en xarxa' d'aquest dissabte a Viena per acordar, des de 'fora' els casals, impulsar dels referèndums i començar a posar fil a l'agulla.

Els assistents a la reunió, actuant a títol individual i desvinculats de les Comunitats -per evitar que es vinculi la Generalitat de la qual depenen amb les consultes que organitzaran- van acordar pactar les properes setmanes un protocol per tirar endavant consultes a Alemanya, Andorra, Anglaterra, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Escòcia, Espanya, França, Islàndia, Luxemburg, País Basc, Països Baixos, Portugal i Suïssa. A més, convidaran les comunitats catalanes a l'Amèrica del Sud, ja que als països d'acollida la població està molt més conscienciada sobre l'autodeterminació: de fet alguns Estats llatinoamericans ja van independitzar-se d'Espanya el segle XIX.

Les consultes no es farien als Casals, novament per evitar que es vinculin entitats que depenen de la Generalitat amb l'organització de consultes independentistes, sinó que es farien en associacions amigues de les ciutats en qüestió, i permetrien als catalans emigrats exercir el dret de decidir. A la vegada, s'adaptaria el protocol a la llei electoral de cada país, per tal d'escenificar que el referèndum és l'exercici d'un dret democràtic i legal de tots els ciutadans.

L'altre pilar clau d'aquesta iniciativa és la pedagogia per tal de preparar la opinió pública europea davant una eventual independència. En aquest sentit, incidirien en que Catalunya vol exercir un dret democràtic i l'Estat espanyol ho prohibeix, un dret, el d'autodeterminació, al qual molts països europeus s'han acollit per aconseguir l'estatus actual.

Contràriament al que passa a Catalunya, els assistents de totes les Comunitats Catalanes a l'Exterior reunides a Viena van acordar tirar endavant consultes, i només es deixaran de fer en aquells casals que, per manca de capacitat organitzava, els resulti impossible tirar endavant la infraestructura per fer les votacions.

directe.cat

Només depèn d’ERC

En els darrers dies, diferents articulistes de d’intel•lectualitat progressista han mostrat la seva preocupació pel futur dels republicans, no pas perquè els preocupi el futur del partit sinó mes aviat preocupats que un tercer tripartit no sumi. I en aquest anàlisi interessat mostren la preocupació per l’efecte Carretero en el si d’ERC.

Tant Jordi Sànchez com Enric Marín, tots dos articulistes del Periódico, diari de referència del PSC, alerten del perill que pot representar la candidatura de Reagrupament a les properes eleccions nacionals, apart de ser un anàlisis interessat és un anàlisis mancat de rigor; avui encara la marca d’ERC és la marca de referència del independentisme, són els republicans qui han normalitzat el concepte i són els republicans qui tenen en les seves mans la viabilitat de la independència.

Reagrupament no és cap perill per ERC, de la mateixa manera que IU no és cap perill pel PSOE, ni IC pel PSC, i només si els republicans fan molt malament les coses Joan Carretero pot tenir una oportunitat.

L’alternança és una garantia per la democràcia i, desprès de més de vint anys de govern nacionalista de CiU, tothom pot entendre un canvi de color polític. Una nova majoria fruit d’un resultat totalment democràtic va permetre una alternança necessària, però a les properes eleccions nacionals jo no serà el mateix. Fins i tot encara que les esquerres sumin per fer un nou tripartit, aquest serà difícil que és produeixi, el PSC ja ha demostrat fins on és capaç d’arribar ja que hem vist que no pot anar més enllà de la línia vermella que li marca el PSOE, i això fa quasi impossible un tercer tripartit.

Per això, la seva única oportunitat es basa en una estratègia doble: augmentar i exagerar fins al màxim els errors de CiU i així reduir la seva victòria i sobretot debilitar els republicans en un punt entremig, que sumin però que a la vegada siguin tant dèbils per poder seguir governant sense grans problemes. Però un element els distorsiona, mai com ara els republicans saben que un tercer tripartit és irrepetible si volen seguir sent el referent de l’ independentisme.

Així, el problema per ERC no és Carretero ni les CUP o altres opcions; el problema per ERC és ella mateixa i per tant només depèn dels republicans liderar el projecte independentista. Hauran de recuperar la iniciativa, tenen que deixar molt clar i compromès el seu full de ruta, i si això vol dir que han de ser decisius des de l’oposició hauran de fer un compromís clar en aquest sentit.

El SNP (Partit Nacionalista Escocès) va decidir, en un moment crucial de la seva història, que no tornaria governar fins a ser la primera força del País. La decisió no li ha anat tant malament, ara governa Escòcia, amb una aposta clara pel dret a decidir.

Col·lectiu 2014

Tothom es creu les mentides d’Espanya?

Nosaltres no. Trobem escandalós que el diari rei de la premsa groga espanyola, El Mundo publiqui, una conversa telefònica entre el president de la Junta d’Extremadura i el president del Barça, on explicava entre altres coses que Joan Laporta va dir-li ‘barcelonista de merda’ i deu vegades “imbècil” en resposta a un article del president extremeny al diari Marca on retreia a Laporta el seu posicionament independentista i que això marqui l’agenda del nostre país.

Malauradament, ha estat dit i fet. Sense cap mena de comprovació, bona part de ‘la premsa catalana’ i els tertulians de sempre va començar a carregar contra Laporta. Li retreien tot, fos veritat o fos mentida, en una prova evident de que tots aquests intocables no li perdonen, i sobretot no volen, que el Barça segueixi el camí iniciat per Laporta de ser un referent dels avenços nacionals del nostre país.

Però el més greu de tot plegat és la demostració palpable i patètica de que el p oder central marca l’agenda, encara que sigui via una mentida d’El Mundo o un altre mitjà similar. Avui sabem que fins i tot la Junta d’Extremadura nega que es produís el primer insult i quan pregunten pel segon, ben bé no saben què dir. Si era una conversa privada entre dues persones, com es pot donar credibilitat només a una part? O és que El Mundo fa escoltes i seguiments il·legals? No seria res d’estrany, ja que és habitual en aquest mitjà.

La darrera mentida de l’Estat espanyol fa referència a la sentencia del Tribunal Constitucional. Fonts de la Moncloa asseguren que, malgrat que el TC retalli l’Estatut -confirmen que ja hi han passat el ribot- ells compliran amb l’Estatut. Alguns encara els donen credibilitat, però convé recordar que qui fa aquestes promeses és un Estat incapaç de complir la llei de pressupostos; l’Estatut que va aprovar; el mateix Estat que amenaça de portar la llei d’Educació cavant el TC; el que practica el joc brut amb el reconeixement de les seleccions catalanes, i a sobre encara ens el creiem.

Ja n’hi ha prou d’insults i de mentides, prou d’abaixar el cap quan ens les expliquen, prou de disculpar-nos davant l’Estat espanyol pels nostres suposats errors. Volem uns mitjans de comunicació propis i que mirin el país amb il·lusió i orgull. Volem uns dirigents polítics i econòmics sense complexes -que no extirpin Catalunya del nom d’una Caixa perquè és un impediment pel creixement a l’Estat espanyol- però sobretot no podem callar davant la tergiversació de la realitat.

El saqueig del Palau de la Música comença a fer-se gran per voler fer el paper de botifler. Fèlix Millet va suplicar ajuda a Espanya, Aznar cobra per partida doble i aquí comença el saqueig a gran escala. No és veritat que la gestió nefasta de Millet sigui un fracàs del catalanisme, tan sols és una mentida més d’Espanya per boca del PP. És el fracàs de voler ser un servidor de l’Estat espanyol, d’acceptar-ne les almoines perquè sempre paga els traïdors a Catalunya. Mai els fidels que, en tot cas, elimina amb guerra bruta.

LA MANIPULACIÓ DE LES DADES

Mireu en aquest vídeo com la cadena de Tv VEO 7, propietat de "EL MUNDO", ens manipula descaradament una informació sobre la crisis posant un reportatge de l'any 2000 i fer-lo passar per actual, no te pèrdua.

De Madrid 2016 a Barcelona 2020

Rio 2016 pot acabar amb la carrera política de dos polítics espanyols amb estrella, per un costat l’alcalde de Madrid Ruiz Gallardón que pot pagar molt car l’error de no haver estat prou llest per esperar a presentar la candidatura al 2020, cosa que si han fet ciutats com París, sabedores que dos jocs olímpics seguits al mateix continent és molt difícil. La difícil situació econòmica de Madrid (7.000 milions d’euros d’endeutament, la ciutat més endeutada de l’Estat) el va portar a un doble salt mortal i s’ha quedat sense xarxa protectora.

La tigressa Aguirre aprofitarà, sens dubte, la derrota i malgrat que Gallardón va aconseguir una victòria pel control de Caja Madrid (el jutge de moment li va donar la raó en el recurs), el cop per la derrota de Copenhaguen i la greu situació econòmica se’l pot emportar per endavant.

Però un segon polític pot també rebre les conseqüències de l’error de Madrid, el President del Govern, Rodríguez Zapatero pot haver entrat en caiguda lliure; es va apuntar a la festa de Madrid sense cap visió estratègica, sense cap directriu clara i, juntament amb Gallardón, va pensar que amb els Jocs s’acabarien els seus problemes; amb els Jocs taparien tots els problemes greus que té l’Estat Espanyol, l’espanyolisme més ranci tornaria a guanyar la batalla de la diversitat, de l’estatut, del finançament i una Espanya, “grande i libre” tancaria el model autonòmic definitivament.

“ A por ellos, a por ellos” cançó bandera de la candidatura de Madrid que és un cant evident en contra de l’esperit de la carta olímpica, “el més important és participar” i sembla que la classe dirigent de Madrid i d’Espanya mai ho han entès, ells volien el jocs per atonyinar al contrari i sobretot a la diferència, incompatible amb l’olimpisme.

Davant de tot plegat ara és l’hora de la dignitat, ara és l’hora de plantejar que Barcelona torni a organitzar uns jocs olímpics, com a capital d’un país independent i amb les seleccions catalanes reconegudes. Cal que Barcelona presenti candidatura i que es comenci a preparar. A la xarxa diferents grups ja ho demanen (Barcelona 2020 i la pagina de fans de Barcelona 2020, capital d’un país independent), els propers candidats a l’alcaldia de Barcelona tenen la paraula. Necessitem tenir referents i objectius, i Barcelona i Catalunya tenen quelcom que no té ni Madrid ni Espanya: modèstia, feina feta i sobretot dret a decidir el seu futur.

The New York Times recupera un article de 1934 sobre la fi de la Catalunya independent

'Leaders Arrested in Catalonia' és l'article que republicava ahir el rotatiu novaiorquès i que feia referència a la proclamació de 'l'estat independent de Catalunya' i la detenció injustificada del seu president Companys per part de les tropes del general Franco.

El diari nord-americà va publicar ahir un seguit d'articles breus sobre les efemèrides més importants de fa 100, 75 i 50 anys enrere. L'escollida per als 75 anys, tracta sobre l'arrest del president català Lluís Companys.

L'article original fou publicat el 7 d'octubre de 1934 i portava per títol Leaders Arrested in Catalonia. L'escrivia un corresponsal del diari des de Barcelona. Explica un fragment de la història de Catalunya i mostra com l'opinió pública internacional va tenir notícia dels fets succeïts a Catalunya durant la Guerra Civil, tot i no intervenir en les operacions militars a favor del bàndol americà.

Concretament el text relata com "l'estat independent de Catalunya" va ser derrocat per la intervenció de les "tropes espanyoles" liderades pel General Balet, que “a les sis del matí” van "ocupar els edificis del govern i van detenir alPresident Companys i als altres membres del Govern".

També explica que al mateix molt “el projecte de proclamar Espanya com a república federal amb Manuel Azaña com a President va col·lapsar”. A Azaña també l'havien intentat detenir aquell dia, però s'havia fugat. No obstant, aquella mateixa nit també va ser arrestat, quan intentava embarcar cap a França des d'un port català.

Llegir l'article de The New York Times

Inauguració de l'Avinguda Comarques Catalanes

El proper dissabte 10 d'octubre a les 12 del migdia es realitzarà l'acte d'inauguració de les obres de remodelació de l'Avinguda de les Comarques Catalanes, a càrrec de la Sra. Teresa Pallarès i Piqué, subdelegada del Govern a Tarragona.

L'acte començarà a l'inici de la part renovada, situat a La Creu, i s'anirà baixant per tota l'Avinguda fins arribar al davant de la Llar dels Jubilats, on es faràn els parlaments corresponents.

Les obres de remodelació que es van iniciar a mitjans del mes de maig, i tenien una duració prevista d'uns 6 mesos, on al final han resultat ser menys, han transformat l'Avinguda de les Comarques Catalanes en un carrer modern, amb tots els serveis, i en un referent per a la nostra població, consolidant-lo com el principal carrer comercial de Móra d'Ebre.

Amb les obres, s'han renovat la calçada i les voreres, s'han instal·lat noves canonades per a les aigües de la pluja i per al clavegueram, i s'ha ubicat nou mobiliari urbà i nova jardineria.

Carod confirma que Puigcercós l'exclou de les llistes d'ERC però li desitja els 'millors resultats'

Barcelona (ACN).- El vicepresident del Govern, Josep Lluís Carod-Rovira, ha confirmat aquest dimecres a l'ACN que el president d'ERC, Joan Puigcercós, va comunicar-li que 'la direcció actual del partit' no compta amb ell per figurar 'en cap lloc de les llistes' de la formació de cara a les eleccions al Parlament del 2010. Malgrat això, ha assegurat que desitja 'al partit del qual sóc militant els millors resultats electorals en el futur'. Puigcercós no ha aclarit, però, si a més d'excloure Carod de les llistes, tampoc compta amb ell per a figurar en un eventual futur Govern amb presència d'ERC. Puigcercós li va comunicar la decisió en un dinar dimecres passat.

directe.cat